Al capítol anterior deixàvem les nostres aventures a bord d'un tren que ens portaria, a les portes de la nit, fins a Bikaner. Val a dir que la meva valentia en mantenir-me despert, en un tren sense absolutament res a fer i tothom dormint, per tal de no saltar-nos la nostra estació, mereix sobrats elogis. El tren, que havia d'arribar abans de la 1, va arribar pràcticament a les 3, fent gala de la consabuda impuntualitat de les línees fèrrees índies.
Bikaner està bastant apartat de les rutes turístiques habituals, tot i ser la quarta ciutat més gran del Rajastan, amb pràcticament un milió d'habitants. Del què i perquè del Rajastan, en parlarem sobradament en aquests propers posts, així que no m'entretindré a fer una introducció formal.
El què principal pel qual ens paràvem aquí era per prendre part en una excursió en camell pel desert. Normalment, aquestes excursions es fan des de la propera parada del nostre viatge, Jaisalmer, però la popularitat d'aquesta destinació entre els turistes fa que la cosa estigui una mica sobrecarregada. Segons tots els nostres informes, Bikaner és tan bon lloc com Jaisalmer per fer-ho, i així, de pas, li donem un cop d'ull a aquesta ciutat més indescoberta.
El safari amb els camells ja el teníem arreglat des d'un parell de dies abans, i el propi organitzador, el senyor Vijay, autoanomenat no massa afortunadament "Camel Man", també fa anar una casa d'hostes a les afores de la ciutat que vam elegir com a nostra, i que va resultar ser un rotund èxit.
Però anem a pams. La nostra estada a Bikaner, de 3 nits, i en conseqüència aquest post, estarà dividit entre la visió de la ciutat i la del desert, ben diferents però totalment lligades, en aquest cas.
Vamos pallá.
La ciutat, com descobrirem més tard, és típicament rajastani, amb arquitectura i disseny de la ciutat representatiu, i estil i ritme de vida particular.
Per començar, a tota ciutat rajastani que es preciï el que no li falta és un fort. Històricament, i fins fa no pas massa, la tradició feudal i l'orgull guerrer d'aquestes terres feien aquesta característica imprescindible. En veurem d'absolutament inatacables, però aquest fort de Bikaner estava a peu de terra. Això si envoltat de poderoses muralles.
Com veiem els camells aquí són usats amb total normalitat com a bèsties de càrrega (tot i que aquest en concret vagi buit! :-))
Aquesta és una de les entrades del fort, amb arquitectura totalment rajastani, com ens farem un fart de veure en les pròximes setmanes / posts.
Val a dir que aquest fort i la majoria que hi ha pel Rajastan són propietat del seu respectiu maharajà, que oficialment encara és, a mode de rei simbòlic, el cap de cada un dels petits "reialmes" feudals. Per aquest motiu estan remarcablament ben conservats, ja que els maharajàs en qüestió seran simbòlics, però de duros no els n'hi falten!
A la part de dins, multitud de petits palauets i edificis, alguns amb intrincades decoracions senzillament espectaculars.
Una vista des d'un corredor del terrat.
I ara dels laterals i jardins adjacents, amb la extesa ciutat de Bikaner als peus.
I ara sembla que estiguem al mateix lloc, però no. Estem a l'altra punta de la ciutat, en un temple jain. Parlarem extensivament sobre els jains al següent capítol, a Jaisalmer, ja que aquesta religió extremadament respectuosa amb l'entorn, fins a extrems sorprenents, era predominant en aquesta zona. I encara és popular. Un dels temples jains més destacats es troba a Bikaner. A part de destacar la decoració especial del seu interior, que recorda clarament la pel fort anterior, explicarem que, per sistema de castes hindu, està estipulat que sigui un brahmin, de la casta dels sacerdots i mestres, la més alta i respectada, qui s'encarregui de tenir cura dels molts temples esparcits per la India. Sorprenentment, inclosos els no hindus.
Això fa que, al brahmin en qüestió, se li porti una mica fluixa el temple en si, i la religió i el motiu pel qual està allà, per no parlar de les donacions que s'hi ofereixin. En aquest temple (i no serà l'únic) hi ha urnes repartides arreu en les que hi pots donar les teves donacions, s'entén que a la conservació del temple i/o a la promoció de la religió que s'hi practica. El brahmin en qüestió no ens va parar d'insistir que la propina l'hi donguéssim a ell, que ell era un home sant (!!), mentre ens demanava bolis, llaminadures i moneda extrangera, com qualsevol pidolaire de carrer, i conseqüentment de casta baixíssima.
Els hindus (especialment els que són de casta alta, no fa falta dir-ho), són molt conscients del sistema de castes, i no s'estan en comentar-te com d'alta la seva casta és i com de fàstic els hi fa estar en contacte amb castes baixes o intocables (fora de casta). Però a la hora de la veritat, i a pesar que el seu estàtus social és autoproclamadament molt més alt, el seu comportament no ho demostra en absolut.
Jo tinc una teoria, de fet... i és que la India, amb l'increïble potencial que té, no s'ha menjat un rosco a nivell internacional en cap sentit en els últims 2000 anys per l'abominablement quadrat i injust coi de sistema de castes.
És una teoria que pot ser absolutament equivocada, es clar!
En tot cas, el senyor brahmin estava acostumat a que turistes vistéssin el seu temple, i em va arrebatar la càmera de les mans, la va posar al terra, i va dir "acosteu els caps una mica". Pues això.
Aquesta foto servirà per despertar un tendre "oh" en tots aquells cors sensibles lectors d'aquest blog!
N'hi ha a milers, de cadells repartits pel pais!
En un moment en que jo estava al telèfon parlant amb els meus pares (hola papis!!), tot caminant amunt i avall sense prestar massa atenció, vaig descobrir de sobte a la Tiffany siguent objecte de l'indissimulat interes d'un grup de fèmines i nens creixent. És curiós, perquè normalment qui se'ns acostava eren grups de nois o d'homes, i les dones sempre es mantenien a part. Aquí podem descobrir que és la meva presència masculina el que les intimidava, i al veure a la Tiffany sola no van dubtar a saltar-li a sobre.
En aquestes fotos no hi ha en Jett. Això és perquè el vam deixar a l'hotel, al qual ens van tractar com a casa, i al qual en Jett hi va deixar uns quants amics!
Un parell de visions de Bikaner...
Les vaques omnipresents, que encara que potser no surtin a masses fotos, creieu-me que estan a tot arreu. En aquesta foto les veiem combinades amb la mala olor gairebé també omnipresent :-D
El tema de les lleis de trànsit és algo que es prenen molt relaxadament, aquí a la India. Un exemple representatiu pot ser aquest pas a nivell que la gent creua en massa inmutablement fins que, literalment, el tren està a punt de passar-lis pel damunt. Això ens va fer entendre perquè, quan el tren està passant pel mig d'una ciutat, fa sonar la sirena pràcticament constantment: perquè la via segur que està abarrotada!
Aquesta cortina de bitllets de 500 rupis ens servirà d'intermig entre la ciutat i el desert!
Des del nostre balcó particular de la casa d'hostes del senyor Vijay, un autèntic descobriment, la vista del pati posterior, una delícia pels calorosos i polsosos capvespres al desert del Thar (que així es diu, el desert que tenim per aquí!)
També des del balcó, i de bon matí, el camell de càrrega carregant tots els trastos que poguéssim necessitar pel nostre safari pel desert (que no sé perquè l'hi diuen safari, però vaja... l'anomenarem així...). Sempre m'ha agradat l'expressió de bonança i passotisme a la cara dels camells, i per això estic força orgullós de qua algú, anys enrere, em digués que tinc cara de camell.
I aquí jo mateix, amb la meva cara i el meu camell, enganxant-nos perfectament a l'enquadre! Simpàtic animal, aquest camell.
Com que això dels safaris és moderadament popular, i a més donava la casualitat que era cap de setmana (cosa que no es nota gaire, tampoc, si està de vacances i no et plantegis sortir mai de festa -perquè no n'hi ha, entre d'altres coses-), vam compartir la nostra caravana amb un grup de joves universitaris de Delhi, diríem que una mica pijillos, que parlaven en anglès entre ells quasi tota l'estona amb accents similars a les pelis de Bollywood. Ells van fer la seva i nosaltres la nostra, però no en tenim pas cap queixa!
Quina clàssica fotografia, oi, aquesta del camell amb l'ombra?
A mig camí de la nostra caminata (que és una experiència interessant, però no passen gaires coses diferents) ens vam parar en aquest petit poble, que dóna el casual que és on vivia un dels camellers que ens acompanyaven. Ens vam aturar a casa seva, on la seva senyora ens va preparar un tè, tot plegat en una absoluta ruralitat.
Per arribar fins aquí vam agafar un jeep fins a on ens esperaven els camells, i vam passar una bona horeta a lloms dels bitxos. Amb això vull dir que la ciutat de Bikaner potser està a una trentena de quilòmetres d'aquí, encara que sembli que estiguem al mig del no res. De totes maneres, la ciutat (i tota la meitat oest del Rajastan) estan al bell mig del desert.
Una imatge evocadora i extremadament típica d'aquests pobles inexplorats (a mi personalment em va passar a Moçambic, i ho he vist en centenars de fotos a la India), són els nens corrent cap a tu buscant una salutació, al crit de "Tata!" (que vol dir "adéu" en anglès-nen-coloquial-adquirit), sense esperar ni rupis ni caramels ni bolis, estiguent extremadament contents amb un somriure i un tata!.
Més nens! Molts d'ells, no fa falta dir-ho, són totalment encantadors.
Tot i que en Jett no tenia cap camell assignat i va passar la majoria del viatge al camell - carretó amb els trastos, durant una estona va venir al meu camell. I el nano no les tenia totes, ja us ho dic!
Aquí la única i típica foto de familia! El camell de la Tiffany, hem de dir-ho, era el més guapo del lot!
Però més que els camells en si, que estan bé, però que no passa gaire res, és el desert el que mola. La llum aquí és especial, i tinc centenars de fotos que ho demostren. En posarem només una vintena :-D
No em digueu que podrien colar com a locals, aquests dos, vistos des d'aquí!
Aquí tenim a un amic que corria per allà, en una excepcional foto. Donada la profusió d'animals de tot tipus i mides que corre per la India, tampoc vam trobar masses bitxos pel desert...
A mesura que el dia i els quilòmetres passaven, els camellers es van anar cansant de caminar i van agafar lloc al camell-carretó per fer els últims quilòmetres de viatge. En Jett, per allà al mig, impassible a la multitud, fent una becaineta.
Hi ha moltes fotos dalt del camell però són la majoria més o menys iguals, així que finalment vam arribar al final del nostre safari i al lloc on anàvem a acampar per passar la nit. El safari del senyor Vijay potser no era el més barat que poguéssim trobar (vam pagar 2200 rupis pels 3, uns 35 euros) però estava extremadament ben organitzat: incloïa les 4 hores amb el camell, dinar, sopar i esmorzar, dormida en tendes plenes de mantes ben calentones, música nocturna i tot el que poguéssis demanar.
Aquesta foto està força lograda, crec, a les dunes properes al nostre campament.
Una bonica posta de sol a les dunes del desert del Thar!
I aquí veiem el campament. Els camellers ja s'havien endut els camells, i nosaltres teníem les tendes preparades. Les cabanes que veiem eren utilitzades per guardar trastos i com a cuina a resguard dels vents. Així que ens imaginem que ve tot sovint, la caravana de safari del senyor Vijay!
I la taula amb el sopar! Un menjar excel.lent, per cert!
Quan es va fer de nit i vam acabar amb el sopar, tres dels personatges que ens van acompanyar i que organitzaven la cosa es van posar un turbant, van agafar els seus instruments, i van fotre-li una mica de música. Aquesta música rajastani sembla aleatòria i estrident en un primer moment, però quan t'hi acostumes (i ja us dic que nosaltres ens hi vam acostumar, al cap de les setmanes!) té el seu punt rítmic interessant!
Oh, el foc! Com mola, eh?
A la nit, per cert, la promesa de l'excepcional visió del cel estrellat no va decepcionar, si bé no supera el cel espectacular vist a Suècia a casa del Tor i la Olaug (veure uns quants capítols anteriors, allà al setembre).
Els nostres companys van resultar ser una mica cumbas, al final, i es van posar a cantar i no parar, jugant a un joc en el qual havies de cantar una cançó que comencés amb la mateixa síl.laba en la que acabava la cançó precedent. Les cançons eren en hindi, i sembla que n'hi ha infinites, ja que en van trobar sense dificultat per cada síl.laba. De totes maneres, per nosaltres tampoc era tan divertit, el joc, i vam acabar pirant-nos a fer nones, sota la generosa quantitat de mantes, necessària per l'ambient fredot del desert.
Al matí següent el repte era aixecar-nos per veure la sortida del sol, i així ho vam fer. Crec que aquesta és una de les millors fotos de tot el viatge, mira què et dic.
I ja amb el sol a mitja alçada, unes danses matineres!
Quina fotogènica foto, aquesta amb el camell posant i la cabana precària al mig del desert! I ehem... i les palanganes per rentar-se les mans! :-S
Una foto més, va, de les dunes trepitjades ja a punt de marxar!
La tornada al punt de trobada amb els jeeps la vam fer tots en camells - carretó, i per un camí força més ràpid. Aquí tenim a en Vikas, el màxim responsable de que tot anés bé durant la nostra expedició, i que va complir amb absoluta perfecció. Quin tio, en Vikas, a més, perquè quan estàvem a la casa d'hostes, ell mateix ens servia el sopar i era el primer a aixecar-se pel matí. Vaja un.
I vam tornar cap a casa! En parlarem una mica, de la Vijay Guest House, doncs. Vam arribar allà com a excusa pels camells i ens vam trobar un dels millors i més acollidors hotels que hem estat a la India. L'habitació, inmensa i amb totes les funcionalitats. El sopar incloït, infinit i més que bo. El propi senyor Vijay, si bé una mica conscient de ser l'amo de tot el cotarro, extremadament acollidor. Ens hi vam fer molt bé, amb tota la gent, tant la que hi treballava com la que hi visitava. Fins al punt que el senyor Vijay ens va deixar una nit gratis l'habitació. I fins al segon punt que va ser el seu propi cunyat qui ens va portar en cotxe a l'estació de tren el dia que marxàvem. En Jett, a més, va ser tot un èxit a la casa, i el senyor Vijay el considera, a partir d'ara, un dels seus convidats: sempre que hi torni, vagi amb qui vagi, anirà convidat per la casa, i no haurà de pagar res. :-) No és que les habitacions siguéssin cares en absolut (500 rupis - 8,5 euros per nit), però si voleu podeu anar reservant torn per anar de vacances a Bikaner amb en Jett!
Menció especial mereixen l'Alain i la Jakobine, una parella belga totalment inspiradora que viatjava amb la seva filla de 9 anys, la Julia. Els nanos estaven al mig d'un viatge d'un any al voltant d'Àsia, i ens van donar un pilot d'idees que val la pena valorar. Mantenen una web sobre el seu viatge, en flamenc, això si, amb un nom curiós per nosaltres: http://www.nopasaran.be . L'Alain, per cert, em va donar una idea que em va rondant pel cap des de llavors: comprar un cotxe a la india i conduir-lo fins a Europa. Ell vol comprar un tot-terreny trasto, però després de pensar-hi, i de parlar-ho amb alguns indis, he anat perfilant la cosa... comprar un tot-terreny de més nivell, a preu indi, conduir-lo fins a Europa, i intentar vendre'l a Anglaterra... com a mínim em cobriria el viatge! Això a no ser que el cotxe acabi fet pedaços, es clar...
El cotxe amb el que em vaig estar fixant apareix a la segona foto d'aquest post, i és el blanc de la dreta. És un Toyota Innova que pots comprar aquí per 16.000 euros, amb tot l'equipament del món. Treball meu és investigar la viabilitat d'aquesta idea (i aconseguir un crèdit sense feina, però vaja, que això és un altre tema!), i veure si, a la tornada d'Austràlia, és factible passar per la India, Pakistan, Iran, Turquia i demés repúbliques centreasiàtiques.
La nostra via de sortida de Bikaner era un tren nocturn fins a Jaisalmer. Tan nocturn que sortia cap a la 1 de la nit, i va arribar amb considerable retràs. Així que en Jett anava ja reventat, amb lo que va convertir-se ràpidament en la primera tortuga que vam veure a la India!
Fins a Jaisalmer, doncs!
4 comments:
bueno nen, he estat 1h d rellotge llegint el blog, k consti! ha estat molt enriquidor i m'ha molat molt, tot i que reconec k alguns paràgrafs els he saltat, però crec k ho entendràs... a veure si akquest find mirem amb l'òscar lo dels bitllets seguint les teves recomanacions. Ja direm el què. Molts petons x tots
Una hora d'allò més entretinguda i ben aprofitada, val a dir :-D
Gràcies per passar-la i me n'alegro que t'hagi molat. Encara en queden uns quants, de posts, que espero que donin una idea de la nostra experiència i del que és la India (o almenys del que és la part de la India que hem visitat :-p). Tot un pais, certament!
Jo també estic mirant on us puc portar, així que espero que la búsqueda de bitllets sigui totalment exitosa!
Molts petons de tots!
noi! aquest blog té molt d'envejar! veig que ets un rodamón i això mola molt ;) ja aniré passant per saber per on pares.
per cert sóc la berta, aquella noia que només coneixes de nit, dins un local entranyable que ara ja és a terra. (ah, i un dia k ens vem trobar al tren jeje)
m'he fet un blog també, ja ets a la llista per nar passant.
Bon appétit!
Verta!
Aquest blog ha estat construït amb el suor i el desgast de les puntes dels dits durant mesos! Estic segur que també tu, petita padawan, arribaràs a aquestes alçades algun dia!
Apuntat queda el teu blog... anirem passant a veure què t'expliques! :-)
Post a Comment