El fet és que ens vam aixecar amb el nou any a les còmodes lliteres del tren que ens portava des d'Agra fins a Varanasi, i que vam descobrir que anava amb una mica de retràs, la qual cosa ens va permetre admirar alegrement el matí emboirat a les verdes planes d'Uttar Pradesh (Uttar Pradesh és l'estat on es troben tant Agra com Varanasi).
He aquí les verdes planes, tot florides, a la boira matinera.
I he aquí un alegre viatger, entrant al bon any amb bon peu. Aprofitaré aquesta foto per fer-vos notar l'anunci de "Lux Cozi". Això és una marca de calçotets, i és espectacular la quantitat d'anuncis que ténen per tot arreu. I no només ells, sino que els seus competidors "Rupa Jon", tampoc es queden curts! La de pasta que es deuen gastar, en anuncis!!
Aquí el sistema de deposició de deixalles, als trens (i a tot arreu, de fet) és ben simple... obrir la finestra i tirar-ho per la finestra. Davant d'aquesta situació, els micos, que de tontos no en ténen un pèl, ben preparats que estan a la vora de la via i les estacions a veure què cau.
Encara estem a mig camí, però una de les ensenyances del viatge és que em sembla que anàvem una mica carregats. L'excusa és que, en realitat, estàvem de mudança, però tot i així, i encara que en el fons tampoc havíem de caminar massa, no és necessàriament còmode haver de carregar tant de trasto. Aquí està, tot preparat per saltar del tren tan bon punt arribem a l'estació.
I els trastos, òbviament, feien pujar el pes del rickshaw que el senyor ciclista havia de pedalar pacientment fins al nostre hotel.
Varanasi. Ja hem posat unes quantes fotos sense ni tan sols mencionar Varanasi com déu mana. Per començar, diré que és un dels llocs que esperava amb més interès, que ja és lo seu. El motiu... és la ciutat més sagrada pels hindús (que encara no els hem vist massa, durant aquests posts, extranyament, al ser la religió majoritària a la India). El fet de que sigui la ciutat més sagrada no només vol dir que és un centre de peregrinació important, sino que es creu que tot aquell que mori i/o sigui enterrat a Varanasi és instantàniament alliberat del cercle de naixement continu, assolint d'aquesta manera un estat superior. Per això, molts hindus vénen a Varanasi a passar els últims anys de la seva vida com a saddhus (desposseïts de tot bé material, vivint de la caritat dels altres). El motiu d'aquesta santedat són les aigües del Ganges, centre de la vida a la ciutat. Per altra banda, es considera a Benares, com era anomenada durant la dominació britànica, i com molts la coneixen encara ara, fins i tot a la India, una de les ciutats més antigues continuament habitades a tot el món.
La vida a Varanasi es centra al voltant del riu Ganges i dels ghats que s'alineen ininterrompudament al llarg de tot el seu marge. Misteriosament, la ciutat ocupa una riba del riu, i a l'altre no hi ha absolutament res. El nostre hotel, el Ganpati Guest House, tenia una posició perfecte per explirar els ghats, tot i que arribar-hi entremig dels carrers estrets i desordenats va ser una tasca força meritòria.
Aquí tenim el misteriós cantó oposat del Ganges... amb tot de gent passant l'estona però sense cap mena d'edificació.
Va ser com no baixar al carrer, i veure'ns assaltats per caçafotos! Començo a entendre millor com els famosos es deuen sentir, amb tant de paparazzi a tot arreu! El Jett ja hi estava tan acostumat que fins i tot ja hi feia carotes!
Els ghats en si, però, són fascinants. L'activitat de la ciutat, que és molta, està centrada en aquesta zona, plena de gent rentant la roba, banyant-se, pujant en barques, resant, demanant, oferint tot tipus de serveis, cremant els seus morts, esquivant vaques, i tots els demés passatemps habituals a la India. Pot ser una experiència realment intensa, i potser no és el lloc més recomanat per passar-hi els primers dies a la India, però un cop ja estàs una mica acostumat, és excepcional!
Així que aquí van algunes fotos!
Si les vaques no poden baixar escales, ja m'explicareu! Menuda falòrnia! I jo que anava d'enterat!
Per la nit, algun festival religiós sempre podem trobar... tot acompanyat de música índia estrident, i molta gent a tot arreu.
Hi ha un ghat al costat de l'altre, per formar-ne més d'una vintena, cadascun amb les seves característiques i funcions originals específiques. Arriba un punt, però, que no saps bé on ets (si bé cada ghat ve acompanyat del seu visible cartell amb el nom), així que la guia et ve ben útil. Per cert que aquest cop no teníem una Lonely Planet, sino una Rough Guide, que no està pas malament.
un dels personatges més comuns i peculiars de la Índia en general són els saddhus. Un cop arribes a l'edat de retirar-te de la teva feina, la religió hindú et recomana que deixis totes les teves possessions enrere i emprenguis una vida de caritat i recolliment interior. No tothom ho fa, ni molt menys, sino que és una costum reservada pels més devots. Si bé els podem trobar per tota la Índia, i normalment viuen una vida nómada, Varanasi n'està especialment plè. S'entén perfectament, al ser aquesta ciutat la ideal per venir a morir-hi. Normalment els indis no solen donar caritat a qui demana, a no ser que siguin saddhus, a qui ténen un gran respecte. No sé perquè a en Jett li va donar per tancar els ulls a les fotos, aquell dia...?
I nosaltres mateixos, concretament la Tiffany, col.laboràvem en ser una atracció més al llarg dels ghats. Cada matí, com a bona professora de yoga que és, la noia baixava a fer els seus exercicis matinals, acompanyant la bona quantitat de locals esparcits al llarg dels ghats. A la vegada, aquests pedestals en donaven una mica d'intimitat.
Encara que sigui una mica extrany tenir les barques dels turistes a pocs metres, mirant-te sense discreció i tirant-te fotos. Però vaja, tot sigui per barrejar-se amb les costums locals!!
També en Jett volia ajudar com a atracció intentant algu truc equilibrista (o potser l'haver vist Karate Kid poques setmanes abans també va ajudar...)
Un cop cau la nit, però, gran part de la vida dels ghats s'evapora, i tot pren un caire molt més calmat i misteriós.
És un escenari perfecte, com veieu, per l'estrangulador de Boston o algo.
I tot i que a l'altra banda no hi ha cap construcció, sembla que algú s'hi està, ni que sigui d'acampada.
Però tampoc és que sigui tan tard. Senzillament, a la que es fa fosc l'acció a la ciutat es trasllada dels ghats fins als carrers centrals. El motiu... les botigues. No n'hi ha, al voltant del riu, i els indis són grans afeccionats a anar de compres, especialment quan cau el sol.
Des de la nostra habitació, teníem una vista bastant evocadora, del riu i el primer sol del matí. L'hotel estava molt ben situat, l'habitació era suficientment bona, i el preu, 600 rupis (uns 10 euros)
La millor manera, segur, de veure els ghats i el perfil de la ciutat des d'una òptica de relativa tranquilitat és sens dubte llogant una barca. No fa falta que busquis massa per trobar-ne alguna, ja que tota l'estona tens algun barquer o altre insistint i preguntant, tal i com si fos un vil conductor de rickshaw. En aquest cas, nosaltres solíem tenir el principi d'agafar aquell que no dóna pel cul. En aquest cas, aquest nano, que no tenia ni papa d'anglès, estava tranquilament assegut a la seva barca quan nosaltres el vam assolir entremig dels perplexes insistents.
Les anècdotes diuen que a Varanasi, et pots trobar braços i cames i altres parts humanes flotant pel riu. Suposo que és cert, no m'extranyaria, però nosaltres no en vam veure pas cap. De fet, no estava ni tan sols exageradament brut, el Ganges...
Oh quines imatges més evocadores!
D'altres barquers havien de fer una mica més d'esforç que el nostre!
Alguns ghats estan més currats que d'altres.
I què me'n diueu d'aquesta figura solitària, perduda en els seus pensaments?
Des del riu, també, és el lloc perfecte per veure el sol pondre's rere els edificis de la ciutat. La posta de sol que no falti!
Aquí una escena curiosa, encara que imagino que comuna. Una vaca va decidir morir-se, i tot de gent s'anava reunint encerclant-la amb cert respecte, suposo que decidint què fer amb ella. Em pregunto què en fan, de fet, dels animals morts (n'hi ha realment molts!), ja que no en vam veure gairebé cap. Suposo que no és descabellat suposar que la van tirar al riu i santes pasqües?
Però evidentment, el principal atractiu de Varanasi, la visió més particular, són els ghats crematoris. Allà, al mig de tothom, desenes de cadàvers passen un rere l'altre per les pires fins a ser reduïts a cendres. El procés no és en absolut senzill. Un treballador de les pires, treball reservat a la més baixa de les castes, la dels intocables, ens va explicar a canvi d'una petita propina com funciona tot el tema. Els cadàvers arriben i s'emboliquen en una espècie de paper de plata de colors diferents segons el sexe i la situació social del finat. Cobrint el cos embolicat amb flors (marigold, la flor taronja tradicional india), aquest és sucat a les aigües del Ganges, donant-li la final benedicció. Després, es col.loca damunt la pira, formada per les seus bons centenars de quilos de llenya, que crema durant hores sota la mirada atenta dels pocs familiars i els molts curiosos, encapçalats pel fill gran, amb el cap rapat. Finalment, quan tota la pira està reduïda a cendres, amb una pala es recull tot, es llença al riu, i apa un altre.
De fet, no és tan fàcil veure res exageradament morbós. La majoria del temps, els cadàvers estan embolicats, i quan el paper crema, les flames són tan intenses que difícilment pots veure gaire res. Però si, hi ha tantes pires que en alguna o altra podràs saciar les teves ànsies i veure la silueta d'una calavera enmig del foc. L'espectacle és fascinant, i la pudoreta és desagradable. Indubtablement val la pena.
No fa falta dir que no està gens ben vist que tiris fotos just al costat de les pires, així que no ho vam fer. El que si que vam fer és tirar-ne alguna des de la barca, on no es pot veure res amb massa detall. Aquest és el ghat crematori secundari, on veiem que tampoc no hi ha massa activitat.
I això seria la zona del ghat crematori principal, amb muntanyes de llenya apilades als carrers adjacents, i preparades per ser utilitzada a les pires. La fusta és força cara, i el gasto d'aquesta corre a càrrec de la familia. De totes maneres, s'encoratja als visitants que facin una donació per pagar la llenya d'aquells que no poden fer-ho, i que omplen els hospicis de Varanasi esperant el seu moment.
I aquí nosaltres, aliens a tot plegat!
En una ocasió, estàvem tranquilament asseguts a la terrassa del nostre hotel, quan un dels abundants micos va saltar a una taula propera tot menjant-se un pot de sucre a grapats. Cap dels assistents, evidentment, va pensar en aturar-lo, sino que vam desenfundar les nostres càmeres, però quan un dels currants va arribar el va foragitar sense pietat (i, per sorpresa nostra, va llençar el sucre a les escombraries en comptes de ficar-lo de nou dins del pot). Al cap d'uns moments, el mico en qüestió estava cridant i liant un pitote amb d'altres micos pels terrats, plè de sucre i excitació com anava.
Les vaques, per cert, no són només anàrquiques i salvatges, sino que s'usen per les raons habituals que s'utilitza una vaca, com és ara munyir-la al mig del carrer.
A Varanasi ens hi vam estar quatre dies complets, i un d'ells el vam gastar a visitar el poble proper de Sarnath. Sarnath és un dels llocs més sagrats del budisme (estem en una terra realment sagrada), ja que va ser on Siddharta Gautama, altrament conegut com a Buddha, va donar el seu primer sermó, revelant tot allò descobert després de la seva il.luminació. Òbviament, posteriorment es va convertir en un centre monàstic importantíssim, i avui en dia compte amb restes interessants, i seus de societats budistes actuals, fent-lo una excursió diària des de Varanasi, força interessant, especialment si estàs interessat en el budisme.
El complexe arqueològic en si no són més que quatre parets i fonaments, revelant ben poc del que hi podia haver hagut temps enrere. La única cosa que es conserva força bé és la monstruosa estupa del fons de la foto. Una estupa, per cert, era originalment un munt de terra per cobrir una relíquia (i originalment originalment), per cobrir una relíquia del Buddha original, i només n'hi havia 10 en tota la terra, una d'elles a Sarnath. Posteriorment, l'ànsia estètica va fer que es contruïssin monuments a damunt del munt, com l'estupa que podem veure a la foto. Avui en dia, tot monestir budista que es precii té una estupa construïda a les rodalies, moltes vegades rodejada de rodes de pregària.
Una costum dels budistes és la de recobrir aquells llocs que consideren sagrats de color daurat. En aquestes ruïnes d'un antic temple, on la Tiffany hi aprofita per fer-hi les seves respiracions, podem veure com centenars de peregrins hi han enganxat la seva enganxina daurada.
Que no falti la demanda de fotografia, evidentment!!
Un dels monuments més decepcionants que vam veure a la India és el famós pilar d'Ashoka. Ashoka va ser un emperador i conquistador que va viure al segle III a.C., i el paio no tenia cor: va arrassar pobles i ciutats sense pietat per engrandir el seu imperi. Però un bon dia, suposo que per algun tipus d'il.luminació, es va convertir al budisme, i amb ell tot el seu imperi, demanant perdó per les seves atrocitats i construint, entre d'altres, un monestir a Sarnath. A fora del monestir hi va construir un pilar, amb pregàries gravades, i un capitell amb quatre lleons mirant en les quatre direccions, i que avui en dia és el símbol de la India (casi res). El capitell està en un museu al qual no vam ser a temps d'entrar-hi, i el que queda del pilar és tan decepcionant com això:
Seguint atrevides teories conspiratòries, vam arribar a la conclusió que tots aquests treballadors que estaven actualment tapant les runes sota ciment tenien algun motiu extrany i algun secret que volien ocultar. Això ens va donar idees sobre un llibre que demostrarà que Jesus era una reencarnació de Buddha i que tots plegats són el mateix però que els caps de les esglésies ténen la culpa de tot. El veureu a les botigues, com a best-seller sense igual, a finals de l'any que ve.
Just porta per porta del complexe arqueològic hi havia un parc de cèrvols, que amablement van posar pel nostre reportatge gràfic.
I unes portes més enllà, aquest monestir de formes eclèctiques marca el lloc de peregrinatge avui en dia, siguent una extranya barreja espiritual de totes les escoles budistes al voltant d'àsia.
I aquí podem veure una recreació d'aquell primer sermó que va ser l'inici de tot plegat, amb el buddha tranquil i il.luminat al centre, i tots els seus potencials deixebles escoltant-se'l respectuosament.
Ja poc més ens quedava a fer a Varanasi. La nostra següent parada, per continuar amb l'etapa budista del viatge, havia de ser a Bodh Gaya, el lloc on Buddha va ser il.luminat (no sé jo si em convenç aquesta traducció d'"enlightment"... els traductors, si us plau!). Per arribar-hi havíem d'agafar un tren a la veïna Gaya, i des d'allà buscar-nos les castanyes per arribar a Bodh Gaya. Per primer cop no teníem tren reservat, així que vam haver d'anar sobre la marxa, i el tren que podíem agafar no era des de Varanasi - Varanasi, sino des de Mughal Sarai, una estació a una cinquantena de quilòmetres, a la qual hi vam arribar mitjançant un etern rickshaw d'hora i mitja (i havent de fer servir, molt insistentment, la tècnica d'agafar aquell que no ralla).
Un cop a l'estació, vam descobrir que el tren, que venia de Delhi, portava més de tres hores de retràs, així que paciència!
Ja sabem que, al no anar a l'escola, qualsevol moment és bo per les lliçons quasi-diàries!
Però les peripècies, que no són pas poques, que ens esperaven a Bodhgaya són figues d'un altre post! Fins allà les deixarem doncs!
Ale!
No comments:
Post a Comment