Thursday, October 26, 2006

Cap a Trondheim falta gent!

Pues no anava a escriure, però mira, he decidit que no fa falta que sigui un rollasso com habitualment, però puc escriure algo curtet!

D'aquí un rato ens n'anem a Trondheim i a Roros a passar el finde. Trondheim està a uns 400 km cap al nord, i és la tercera ciutat de Noruega, universitària, i on esperem anar una mica de festa. És una mica tard per preguntar, però Lluís, tu que vas estar-hi un temps... alguna recomanació? Pel que fa a Roros, és un poble miner de camí cap allà.. tothom diu que és preciós... tot el centre és fet de cases de fusta de l'any de la maricastanya... ja veurem... també diuen que és un dels llocs més freds de Noruega... ehemm...

Parlant de fred... la veritat és que n'esperem una mica... aquesta setmana ja estem a una mitja de 3 graus i cap allà dalt serà menys... així que a abrigar-se toca... però bueno, ja és el que m'esperava quan venia cap aquí, així que no hay dolor!! Anem i dormirem al cotxe, suposo que per última (i segona) vegada aquest any, dins d'uns fabulosos sacs preparats per aguantar fabuloses baixes temperatures, així que esperem no morir congelats.

Aquesta setmana ha sigut especialment normal... un parell de concertillos dins el Rocktober... coneixença més profunda de bars, restaurants i botigues de Hamar... i força relax (ha plogut molt)... avui he corregut (oju!) 10 km sense morir-me (mai hagués pensat que fos capaç de fer una cosa així :-|)... i ara estic baldat, tb he de dir-ho.

Per altra banda, estic molt content pq ja tenim bitllets per els dos pròxims viatges/escapades... del 17 al 19 de novembre anem a Bergen, a la costa oest, a veure l'Anna i el Julian... a part de l'eterna pluja que hi ha allà, tot són bones paraules cap a aquesta ciutat... i del 4 al 11 de desembre ens n'anem a Hongria, Budapest i rodalies, a veure què es cou per allà... sembla ser que farà menys fred que aquí i només estarem a uns 0 graus xD (menudes vacances!).

I aixòs és tot... humm... no tinc fotos d'aquesta setmana... així que us haureu de conformar amb aquesta del rei Nikochan i el seu colega dient hola. Ale!

Wednesday, October 18, 2006

No sé quin títol posar... deixem-ho en "El post sense títol"

Hola nens i nenes! Amb l'ajuda de la tremenda pressió popular, aquí torno amb una nova i esperada entrega de les meves aventures en aquestes inhòspites i hostils terres pre-àrtiques! Bisca!

Aviso, per cert, que he començat a escriure això el dilluns i ho publico el dimecres :-p sense presses...

De fet, la pre-articitat de la cosa es va fent patent poc a poc... hi ha rumors de que aquesta setmana ja nevarà (a mitjans d'octubre :'-( ), encara que no crec que qualli (ni idea de si es diu així en català... algun literat?)... de totes maneres... estem tenint una temperatura constant de 5-6 graus aquests dies, a totes hores! És extrany, perquè fa exactament la mateixa temperatura a les 7 del matí que a les 3 de la tarda que a les 2 de la nit.
Avui, de totes maneres, ja que com tothom sap sóc un tio super previsor, ja li he canviat les rodes al cotxe :-P Aquí la gent utilitza rodes d'hivern i d'estiu, amb un dibuix diferent, i no porten cadenes... la veritat és que com a profà total en tema neumàtics jo no li noto massa la diferència. Ah! I també he posat gasolina, aprofitant que estava barata xD

Bueno... coses coses... què he fet aquests dies... hummm... no gran cosa super divertida ni res que no hagués fet ja... segueixo esperant el meu Id noruec que em permeti currar... és possible que faci d'informàtic apagafocs al gimnàs on curra la Tiffany... el que ténen ara és un capullo que els hi cobra 1000 krons només per anar-hi cada cop que el necessiten... i llavors a part les hores... sabeu quant són 1000 krons? uns 120€... només per anar-hi!! Pot ser una pasta extra bastant interessant. Després parlaré del tema de la pasta...

Aquest finde ha sigut especialment interessant pq he conegut a la primera gent jo sol, com qui diu. És a dir, coneixia i conec a força gent a través de la Tiffany, i he quedat amb ells sol, també, però encara no havia conegut a ningú per mi mateix, fora d'aquest cercle. Tampoc és que n'hagués tingut massa oportunitats... al gimnàs no parlem gaire, no curro fora de casa, i havia sortit amb ella sempre, així que... Aquest més, aquí a Hamar, és el Rocktober, que com tot seguit veureu, té un títol ben escaient: durant el mes d'Octubre, en dos dels bars rockeros de Hamar, van programant concerts de grups rockeros locals i de les rodalies :-D M'havien recomanat amb força insistència el del divendres passat, uns tals FUEL, així que insistentment vaig voler anar-hi. El tema és que aquest finde teníem vakt (veieu episodis anteriors), i algú s'havia de quedar a casa. Aquest algú va ser la Tiffany, així que hi vaig anar tot sol. La veritat és que el grup tenia un nivell... sonaven de puta mare, i es van currar molt el concert, molt llarg, van tocar molts temes seus i després d'un descans, van començar a fer versions a saco des de The Darkness fins a Metallica passant per Judas Priest... Vag conèixer tot de penya encuriosida que es preguntava d'on era jo (no tinc massa pinta de ser d'aquí)... i vaig acabar gran part de la nit amb dues ties (Andrea i Karoline), que em van posar molt al dia de les coses que es couen per Hamar... em va xocar especialment que un amic seu va morir de sobredosi d'heroïna al lavabo de la pizzeria més popular del poble... i la veritat és que no m'esperava que aquestes coses passéssin de forma tant natural aquí... Suposo que les aniré veient de tant en quant, a aquestes i al seu grup d'amics -que la veritat és que no parlaven gaire, suposo que tenir un atractiu i musculós home llatí tan a la vora intimida una mica...-

I per altra banda, i a través del WAYN (que és la pàgina on vaig conèixer la Tiffany... www.wayn.com, si voleu saber-ho) vaig conèixer un paio basc que viu a Oslo, i que dóna la casualitat que puja un parell de cops a Hamar a patinar. Just davant de casa meva, no sé si ho he comentat, està el vikingskipet, que és un pavelló amb forma de vaixell viking del revés i que va ser la seu de patinatge de velocitat, sobre gel, a les olimpiades de Lillehammer (és molt guapo el pavelló, s'ha de dir). Pues el tio ha patinat sobre rodes tota la vida (Asier es diu) i ara que està aquí ha començat a patinar sobre gel.. i! es veu que és possible que "fundi" la selecció espanyola de patinatge de velocitat que participi en els pròxims mundials! (mai ha existit aquesta selecció)... toma prímicia nenx! xD Bueno... el fet és que vam quedar per trobar-nos dissabte... és tot un tio simpàtic... i és molt curiós veure un basc amb pinta i pentitat basc parlant en noruec amb accent basc... la setmana que ve competeix i suposo que l'aniré a veure... i tb baixaré a Oslo a conèixer mogolion de catalans i espanyols que es veu que hi ha.

Una cosa curiosa, i potser una mica indignant, és que el tio em va explicar que s'acaba de comprar un pis a Oslo, i li ha costat 28 milions d'antigues pessetes... un pis al centre d'Oslo... ara us deixo que feu la resta de deduccions vosaltres mateixos... el sou mig d'aquí és 2.5 vegades el d'Espanya. Per exemple, per servir cafès al Poesi es cobren uns 16€ nets l'hora... Us convido a que comenteu aquest tema especialment, pq jo crec que s'ho mereix.

Bueno... quin caos no? La setmana passada també va ser el cumple de la Tiffany, per cert. L'Anna i el Julian van venir a menjar sushi a casa, i al dia següent van marxar cap a Bergen. Potser en un mes o així fem una escapadeta cap allà...

I ho envio ja, que si no em retrasso massa :-)

Fotos del dia!!

Algú em demanava alguna de la Tiffany, aquí va una, al Vigeland Park d'Oslo, gran parc, per cert (i jo fent el capullo pel darrere):


Una altra del cel, des de la porta del Super... és exagerat, en sèrio.... i no només a la posta de sol... això era com a les 12 del migdia...


Un dia d'aquesta setmana que feia bon temps també vam escapar-nos un rato a uns boscos que hi ha per aquí a la vora.. són unes pistes preparades per fer cross-country esquí, esport que tothom practica, aquí. Gåsbu es diu el lloc. Una fotillo d'exemple... segueix sent "average". Estem planejant, en un parell de setmanes, si no fa molt de fred i les carreteres estan inpracticables, de fet una excursioneta cap als fjords... us mantindré informats :-)


I per acabar, una del Vikingskipet, el pavelló que tenim davant de casa. Està presa per l'abril... ehemm... quan el llac encara està congelat :-p

Monday, October 09, 2006

Aquest cotxe és un triomfasso

Aquesta és la primera conclusió del cap de setmana. De totes maneres, explicaré el cap de setmana complet sense precipitar-me (tampoc us espereu res super espectacular, ara).

El divendres, en Julian i l'Anne (que com fàcilment haureu pogut endevinar són els nostres més propers amics aquí), van venir a sopar a casa. El que passa amb ells és que just aquesta setmana es piren a viure a Bergen, a la costa oest, lo qual està bé pq tindrem una casa que ens acollirà i una excusa per anar-hi inexcusablement, però per altra banda està malament pq perdem uns amigüitos de puta mare. Òbviament la Tiffany està més afectada que jo en aquest sentit, però bueno, positivitzant sempre.

Aixòs, que el divendres van venir a sopar a casa. No sé si us he dit que la Tiffany cuina realment bé (cosa que mola força) i vam menjar una espècie d'amanida índia picant amb tot de vegetals i llegums i coses (si em sentís en Ferran Adrià descrivint el plat estaria orgullós de mi) que estava terriblement bona. He de comentar que tant la Tiffany com en Julian i l'Anne són uns tremendos fans del Bollywood, les pelis musicals índies (suposo que tots n'heu sentit a parlar), amb lo qual després de sopar, i ben amenitzat per unes birretes (Tuborg i Ringnes, tal i com li estic explicant ara mateix al Dani ;-)), vam veure una peli bollywoodiense. Aquestes pelis es caracteritzen per durar un huevo i pq hi han balls i coreografies massives pel mig.

En aquest cas la que vam veure es deia "Krrish" i com que no crec que la veieu us en faré un petit resum: Un nen neix amb una espècie de superpoders heretats del seu pare, que a la vegada els va rebre d'un extrany contacte alienígena. El pare va morir per culpa d'aquests poders, pq un malvat científic super ric es va aprofitar d'ell, així que la iaia del nen, quan s'entera que el nen tb els té, se l'emporta a les muntanyes pq ningú els conegui. A tot això, la mare del nen tb va morir de la depressió quan es va enterar q el pare havia mort. Tot un mal tràngol tot plegat. Quan el nen és un jove mazas es troba per les muntanyes un grup d'excursionistes singapurenques, i salva la vida d'una d'elles... mostrant els seus poders -rollo matrix saltarin i coses d'aquestes- ...típicament s'enamora i quan la tia marxa està molt trist. Però la tia treballa en un canal de tele, i creu que seria una passada per l'audiènicia que aquest tio sortís, així que l'enganya pq vagi a Singapur. El tio té un cristo amb la iaia pq aquesta no vol que marxi, i al final el deixa marxar amb la condició que no mostri els seus poders. Així que va allà i la tia es frustra molt pq no fa res gaire espectacular, ell, però el roce hace el cariño i s'enamoren... (mentrestant van ballant i cantant). Però un dia el tio es troba enmig d'un incendi i ha d'utilitzar els seus poders per salvar el típic nen tonto que es queda atrapat enmig de les flames, però per no traicionar la paraula donada a la iaia es posa una màscara i fa de super-heroi un rato. A tot això, el científic malvat encara corre per allà i per tot de raons que serien massa llargues d'explicar (m'estic adonant que el petit resum s'està allargant força), el nou enmascarat (q està força bo i s'ha de dir que balla de puta mare) se'l troba i va a parar al seu quarter general. Al final resulta que el pare no estava mort, sino que estava empresonat allà. El tio mata al dolent, salva al pare, i marxen tots tres, amb la noia enamorada, cap a les muntanyes amb la iaia, la qual està molt contenta, es clar, de q el pare estigui viu. Al final semblava que la mare sortiria de darrere una pedra pq s'havia estat amagant allà durant tots aquells anys... però per sort no (si hagués passat trenco el dvd). Va ser força entretinguda, la peli. :-P Hi ha algunes pelis de bollywood q tenen la seva conya, pq s'estan rient d'ells mateixos tot el rato... és tot un curiós estil...

Bueno... després del tostón, vam acabar les birres (unes altres) i en julian i l'anne se'n van anar cap a casa. He de dir que en Julian no va pas veure, pq aquí la tolerància d'alcohol a la sang quan condueixes és ZERO patatero. Res de res. Zeropuntzero.

Ah! A tot això el Jett estava amb el papa, la nòvia del papa, i el fill de la nòvia del papa, a una casa que tenen els avis a suècia que es veu q és increïble i que algun dia hi hem d'anar.

Total, al dia següent, dissabte, vam decidir que feia un dia molt maco i que, què cony, podríem anar a algun lloc pel finde, i estrenar el nostre super cotxe-casa mòbil. I així va ser. A mi em feia força gràcia veure alguna església de fusta, així que aquesta va ser la nostra destinació final: Notodden, un poble cap al sud de Noruega, a uns 300 km de Hamar (vam conduir un rato, si, però ja em mola fer-me al cotxe, tb). La nostra sorpresa va ser tremendament agradable quan, pel matí preparant el cotxe per marxar, vam veure que no feia falta ni treure els seients del darrere pq hi capigués un matalàs perfectament estirat i pq jo, tot un homenàs de 1.88 (tal i com els últims càlculs fets a l'oficina d'ubuntu van demostrar recentment) hi capigués, de cap a peus, amb una tremendaocomoditat i sense haver-me de curvar de formes extranyes ni res. Osti tu. Quin luju. Aprofito per comentar-li a la Marta si llegeix això (la Marta meva ex-Marta, vull dir) que apa que no haguéssim triomfat amb el trasto aquest quan donavem voltes per Europa...).

Noruega és absurdament preciós. En sèrio. Només conduir i viatjar pel país és una autèntica passada. No vam estar ni molt menys a les zones més conegudes (que serien el fiors, a la costa oest, on friso per anar), però tot és espectacular... boscos de pins super frondosos, que si un riuet aquí, que si una vall allà.. que si uns prats tremendament verds, que si un llac, que si un fiord petitet, que si un fiord més gran... tremendo, en sèrio, de bojos... 300 km avall i 300 km amunt per diferents llocs on, a tot arreu, el paisatge és espectacular. I lo xungo és que és un paisatge totalment pla i normal per ells, aquest en concret... Una passada. Vaig flipar. Molt i molt maco. Heu de venir tots :-P

I finalment vam arribar a la nostra destinació, Notodden, i l'església (stavkyrke) de Heddal, la més gran de Noruega. La veritat és que me l'esperava més gran, però és preciosa, i molt diferent, en aquest tipus d'edificis, a tot el que havia vist. Rodejada per un cementiri també molt guapo, i molt ben cuidat, vam estar un bon rato fent per allà i fent afotos, com veureu més avall. De totes maneres, pq el viatge va molar molt, però l'església en si és una mica poca cosa per fer 300 km per veure-la. S'ha de dir però que només queden 29 esglésies de fusta a Noruega avui per avui, així que les tenen molt ben cuidades.

A la nit vam veure que es coïa pel poble de Notodden, i qual fue nuestra sorpresa quan vam veure que hi havia un fetsival de blackmetall on tocaven Emperor i Mortiis!! S'ha de dir que aquests dos grups, justament, provenen d'aquest poble. Quina gràcia!! Però quan ja anavem a anar-hi (mai a la vida pagaria per un concert d'Emperor a Barcelona, però aquí té la seva conya) ens van dir que estava sold out! Oh! Les entrades, per cert, eren tremendament cares, segons el meu punt de vista, inclús per aquí. Valia uns 40 euros, per veure dos grups, reñativament coneguts, però locals... tingueu en compte que pel Novembre (eh Oscar) me'n vaig a veure Slayer, Children of Bodom, In Flames i Lamb of God per uns 50 euros a Oslo... i són grups internacionals i molt més coneguts. EL murri de la porta, quan es va enterar que era extranger (de fet se'm veu força fàcilment, que ho sóc) em va dir que quedava una entrada, que algú havia perdut (:-|) i que me la podia vendre. Li vaig dir que es podia ficar l'entrada dins del recte (amb delicades paraules, i vaig marxar). Alternativament, a un bar del davant, tocava un grup de tribut a Kiss :-P i vam anar-lo a veure un rato. (sense birres, és clar, zeropuntzero birres...)

I res, a buscar un lloc per sobar-la... al final ens vam ficar en un bosc al costat d'un llac (per variar) i allà com uns reis. Ni tan sols feia fred, sota el polar, i vaig ser molt feliç de descobrir lo poderós i el potencial que té el cotxe aquest.

Pel matí senzillament vam anar tornant, parant-nos a varios tremendos llocs... que mai s'acaben, per aquí, veig... fins arribar a casa per la tarda, pq la Tiffany havia de currar (classe de yoga a la que vaig assistir -sóc un fenomen amb la posició del guerrer xD- amb la sensació d'haver passat un fantàstic finde!

I aquest matí.. oh crua realitat!! 3 graus!! Bfff... visca!! Ehem...

Fins aviat! Que llarg que m'ha sortit aquest... em sembla que sóc massa detallista? :-P

Fotos del dia:

El cotxe, triomfador com ell sol, al lloc on vam aparcar per sobar-la, ben maco ell (i la Tiffany de bon matí... bon dia Tiffany!!)


L'església!! Preciosa, i espectacular!!



El cel... no té preu... i la foto no li fa pas honor... el cel d'aquest país (i suposo que d'aquestes latituds, em té captivat)


Nocturnitat amb el cementiri... uuhh!! Por! Pànic!!


Un llac qualsevol en un lloc qualsevol del camí... (i com aquest, un pilot)


Friday, October 06, 2006

Ohohoi. Ahí seguimos.

Bones de nou a tothom. Algú em preguntava (hola Carme!! :-p) que què faig jo un dia qualsevol a Hamar. Doncs bé... humm... per no entrar massa en detalls, diré que bàsicament menjar, dormir, entrenar i sexe. :-D Que no és mal plan, he de dir. De fet, hem estat parlant amb la Tiffany que exactament és això el que fem, i que hauríem de fer més coses, per anar bé :-) però bueno, són aquests primers dies/setmanes d'adaptació en que m'ho puc permetre.

A part d'això... hi ha un bar que es diu Poesi, que és on solem fer els cafès, que la veritat és q és força acollidor i el cafè és molt bo (si bé et costa uns 4 o 5 euros xD)... El que també hi ha a Hamar són moltes llibreries (el q no sé és si la gent llegeix molt, però el que és llibreries...) a les quals sempre és divertit perdre's-hi... la veritat és que el meu estil de vida ara per ara és força relaxat.. cosa que ja agraeixo i que ja és el que em ve de gust, ara mateix.

M'estic prenent força en sèrio el tema del gimnàs... hi vaig 3/4 cops per setmana i cada dia m'assemblo més a Conan. La veritat és que feia anys que no feia esport decentment i ja tocava. Com sabeu els que ho sabeu, la Tiffany curra en aquest gimnàs, i té dret a un pase gratuït per algú... i como no l'algú sóc jo :-p.. està bé, això. També he començat el tema del yoga, a veure què tal... crec que és algo que li pega força a la meva personalitat, així que m'ho prenc amb una encuriosida expectació.

Pel que fa al noruec, ara mateix estic seguint un extrany mètode per aprendre'l amb relatiu poc temps, mitjançant unes taules a omplir i memoritzar unes quantes estructures bàsiques... estic en procés i si funciona serà tota una revolució en el món de l'aprenentatge d'idiomes (almenys en el MEU món :P -traductores i interpretadores, esteu perdudes :-P-).

Com vaig comentar al passat post, i al final no vaig acabar d'explicar, el cap de setmana passat (i fins avui, de fet), tenim vakt.. què vol dir aixòs... vivim en una caseta (la de la foto de més avall) q està al costat d'un hotel, i hi vivim de gratis sense pagar res (de fet, ni aigua ni llum -i la llum és tremendament cara, aquí-). Us preguntareu... wow!! com és aixòs? Pues el tema és que entre un altre paio que viu de gratis per aquí tb i natrus hem de fer la guàrdia nocturna de l'hotel... i tenir un telèfon al que et poden trucar fora d'hores de recepció i tu has d'atendre i anar-hi (de fet, ella ha de fer-ho). El tema és que entre el paio i nosaltres ens ho muntem, dues setmanes al mes cadascú, per estar a casa de 11 de la nit a 7 del matí. En realitat no és gaire esforç, i et truquen un parell de cops per setmana, o sigui que és un negoci de puta mare.

Per aquest motiu, el finde passat no vam pas sortir per la nit. El que si vam fer va ser el diumenge anar a la propera localitat d'Elverum, on hi ha uns boscs increïbles voltats de riu... i els colors de la tardor són impressionants (i més que ho seran). N'adjunto unes afotos (incloïda la dels bolets per especial demanda de la Tiffany, que li agrada molt, a ella).

El que m'agrada molt d'aquest país (em sembla que ja ho he dit algun cop, això?) és el cel... És impressionant i realment sembla que estigui més aprop. És extrany i us convido a venir i comprovar-ho... també li vull preguntar als que han estat a aquestes latituds si tb ho han notat, això (toni?)... pq realment és espectacular, sembla que se't tiri a sobre.

I paro ja que sino m'eternitzo... i en realitat no hem fet gaire res, aquesta setmana (amb la conya del vakt i q el Jett estava aquí... recomano per cert la peli per nens Cats&Dogs... molt divertida :p).

Aquest finde si que farem algo, que ja us explicaré amb tot detall què serà!

Ale familia!! A disfrutar mentrestant :-P

ps. Ah per cert per cert!! Que me s'oblida!!! Ja tinc billets per venir a Granollers per Nadal! Concretament estaré allà del 21 de desembre al 2 de gener, així que aneu enviant les vostres sol.licituds! Prepareu coses ben divertides!! Gràcies.

Les fotos d'Elverum:




I aixòs és tot ara per ara. Típicament just quan apreti el "Publish" m'enrecordaré d'algo que volia dir i no he dit. Però bueno... ho deixem pel pròxim que he de marxar al gimnàs. Jijiji