Vam arribar allà, com ja estàvem acostumats, a primera hora del matí, i allà ens esperaven un parell de rickshaws gentilesa del Sunder Palace Hotel, una mica a les afores però excepcional pel seu preu. I com que teníem dos rickshaws, vam enviar el Jett i les motxiles en un d'ells, amb simpàtic conductor
Si Jaisalmer era la ciutat daurada, Jodhpur la ciutat blava, i Udaipur la ciutat blanca, Jaipur és la ciutat rosa. Rosa, si. Però es veu que no era així originalment, però durant la visita d'un cert rei anglès al segle XIX, van repintar els carrers per on la seva comitiva havia de passar de color rosa, la cosa els hi va agradar tant que ho van aplicar a la resta de la ciutat fins l'actualitat. Interessant.
Tot caminant pels carrers durant la nostra primera exploració se'ns va acostar un paio preguntant-nos tot de coses, i convidant-nos a veure una panoràmica de la ciutat des del terrat de la seva fàbrica (una fàbrica de joies), invitació que vam acceptar tot advertint-li que no pensàvem comprar res. Des del terrat es tenia una bona panoràmica, de la ciutat, tenint en compte però que no hi havia gaire massa a veure, en la panoràmica en si.
Òbviament, el paio ens va portar igualment a la seva botiga, disposat a vendre'ns alguna cosa, amb el seu company repetint fins la sacietat que quan coneguéssim el preu de tot plegat, ens cauríem de cul. Doncs bé, no hi vam pas caure, de cul, i no vam comprar pas res. Ara, vistos els preus que vam anar veient per la ciutat durant els propers dies, resultava no estar del tot malament.
El paio de l'esquerra és el que ens vam trobar, i l'altre amb cara de mala llet sembla que és l'amo de la botiga.
Aquest és l'edifici més representatiu de Jaipur, el Hawa Mahal (palau dels vents). L'edifici en si no està gens malament, a part que és tremendament petit, però resulta una mica poca cosa com a edifici més representatiu d'un vèrtex del triangle d'or...
I a Jaipur hi vam veure la més gran quantitat de micos. Aquí un d'ells encaramat al mencionat mahal.
Una de les visites més absurdes del nostre viatge va ser a aquest potencialment interessant observatori metereològic del segle XVIII, on hi ha quantitat d'artefactes gegantescos per mesurar les més nímies tonteries. Vam donar-hi una volta però no vam entendre un torrat, així que ens vam veure obligats a utilitzar els serveis d'un guia. Però sembla que els guies de veritat estaven tots força ocupats, perquè el paio que va venir amb nosaltres no estava massa informat, i ens anava portant d'un lloc a l'altre amb comentaris de l'estil de "aquest aparell serveix per mesurar la inclinació del sol: en aquest cantó durant l'hivern, en aquest cantó, durant l'estiu. Segueixi'm sir"... i així a tot arreu, mentre caminàvem envejosos entre grups al voltant d'entusiastes guies explicant anècdotes i detalls de cada aparell.
I nosaltres, amb un pam de nas.
Perdre's pels carrers del darrere dels carrers principals sempre és un graó més interessant que no fer-ho. Per cert que Jaipur té una majoria musulmana força representativa. Aquí podem veure una mesquita en reconstrucció, amb aquests andamis particulars que es gasten per aquestes latituds.
Inevitable persecució de nens ansiosos per una fotografia. Imagineu-vos com d'histèrics devien d'estar si la foto surt moguda fins i tot amb flash! Això si, eren ben bons nens, aquests!
I oh! S'obre la veda dels elefants! Això és el que esperàvem veure! Elefants compartint la calçada amb tota la resta de vehicles! Un detall que fins i tot el seient està pintat de rosa, per cert!
I no sabem perquè, però vam acabar al millor restaurant de Jaipur. Ves per on. El menjar era indubtablement deliciós, i el preu, espectacularment car per ser la India: 1000 rupis!! Que són 17 euros per tots tres. I tenint en compte que aquest és un pais on es menja realment bé pràcticament a tot arreu, no ser si era una mica car, tot plegat!
Això si, el servicial cambrer es va oferir a tirar-nos una foto sense ni tan sols demanar propina, així que més val que ho aprofitem i la posem!
Ja diem que Jaipur és tota una meca per comprar joies a bon preu, amb lo que hi ha infinitat de botigues venent-ne. I nosaltres, com a bons turistes, en vam visitar unes quantes, fins al punt que al final en Jett ja hi entrava ell sol como pedro por su casa.
També hem comentat que el nostre hotel estava la mar de bé, especialment pel preu que ens demanava, 500 rupis (només 8,5 euros la nit). Com que tot plegat és curiós i aleatori, en aquesta vida, he triat ni més ni menys que aquesta foto per il.lustrar-lo, d'una de les làmpares del passadís, amb el seu apropiat toc de rosa.
I amb un dia ja ens l'havíem papejat, Jaipur i els seus atractius, així que el dia que ens quedava vam decidir gastar-lo al palau proper d'Amber. De fet, Amber era la capital d'aquesta zona, fins que al segle XVIII un dels maharajàs, en Jai Singh, va decidir que volia una mica més de protagonisme i la va traslladar 11 quilòmetres més avall, tot creant la ciutat de Jaipur sota el seu nom (Jaipur vol dir "la ciutat d'en Jai"... i si, Udaipur, per exemple, vol dir "la ciutat de l'Udai, un altre maharajà).
A Amber hi vam anar-hi amb un bus local la mar d'atrotinat, i vam tardar pràcticament una hora per fer els 11 quilòmetres mencionats, ja que el nostre conductor va ser parat 2 vegades per la policia, muntant unes escridassades monumentals. Tot plegat molt entretingut.
Quan vam arribar al peu del palau d'Amber, així com el veiem a la foto al mig de les àrides muntanyes, una quantitat surrealista de nens ens va saltar a sobre tot demanant-nos els rupis de torn. Hi ha llocs en que desconcerta una mica, certament.
Des del palau podem veure el perquè aquesta fortalesa (com d'altres al Rajastan) mai va ser conquerida. En primer lloc està sòlidament plantada a dalt d'una muntanya, i en segon lloc, una muralla rodeja les muntanyes adjacents creant un tancat i un perimetre de seguretat infranquejable pels innocents enemics.
Si bé la ciutat d'Amber és més fantasma que altra cosa, a aquestes alçades, algunes parts del palau es mantenen en gran estat (d'altres no, perquè no dir-ho), com aquesta porta principal.
Vaig fent, però us prometo que és quasi l'últim palau o fort que veiem! :-D
Aquesta galeria també mola.
Bàsicament perquè per dins hi tenim aquesta superfície enmirallada la mar d'original.
Gran part del palau és més un laberint descuidat que altra cosa, molt diferent als extremadament cuidats palaus a Udaipur o Jodhpur. Enmig del caos, però, t'hi trobaves austers però agradables patis. En aquest cas, el pati principal del palau de les dones.
Una altra vista de la galeria de 3 fotos més amunt, tota maca ella, i fàcilment el sector més interessant de tot el palau.
Per completar l'àlbum, la imprescindible foto amb algú que ens ho demana. Aquest cop va ser el pare que volia la foto del Jett amb el seu malhumorat nen.
I això havia de ser tot el que hauríem de veure a Jaipur. La nostra següent parada seria la ciutat d'Agra, seu del fablat Taj Mahal. Per anar-hi, com que només està a 3 o 4 hores, vam agafar un bus. A l'estació, mentre comprava el bitllet, em van fer saltar de finestreta en finestreta, siguent jo tan burro (!) com per descuidar-me la cartera al mostrador d'una d'elles. Quan vaig notar que faltava i vaig tornar cap allà vaig veure que no hi era, creant una desesperada sensació d'histèria en la meva confusa persona, però quan vaig anar a preguntar, l'home em va dir que allà la tenia, i que ja li podia donar les gràcies a aquell senyor d'allà que l'havia avisat de que algú s'havia deixat la cartera. Perquè diguin llavors!!
Al bus no vaig tenir gaire sort, ja que si bé el vehicle en si no estava malament, em va tocar seure al costat d'un senyor molt gros que roncava, que ocupava tot el lloc, i que era força maleducat. Però vaja, que si no et vols trobar aquestes coses, agafa un taxi!!
Així que al vespre d'aquell mateix dia deixàvem enrere l'hospitalari Rajastan per trobar-nos a les portes d'Agra. Allà ens hi veurem, doncs!!
No comments:
Post a Comment