Desgraciadament, però, les finestres que aïllen el tren de l'exterior no sempre tanquen perfectament, i per dissortada casualitat les nostres no ho feien, amb lo qual vam patir una lleu però constant invasió de polsim de sorra procedent del desert. El perquè, estant el vagó buit com estava, no vam buscar altres lliteres, només el sabrà el nostre adormit subconscient.
A Jaisalmer ens hi havíem d'estar 5 dies i 4 dies, formant l'estada més llarga de tot el nostre viatge. L'hotel elegit era l'Hotel Fifu, plè de comentaris elogiants en tota web de viatges consultada. Gastant-nos 2000 rupis la nit (!! uns 34 euros) era també l'hotel més car amb avantatge de tot el nostre viatge. Ara això si, senyor hotel!!
Amb habitació tipus suite, amb doble sala, i unes vistes tremendes del fort de Jaisalmer, una ciutat del desert com déu mana.
He aquí l'edufici de l'hotel, una mica apartat del centre, però degut al còmode tamany de la ciutat, només a uns agradables 15 minuts caminant.
I aquí estem nosaltres, al vestíbul de l'hotel, preparats per la nostra experiència jaisalmera diària!
Potser per aquests dos motius, per cert, la llargada de l'estada i la qualitat de l'hotel, ja teníem previst predre'ns Jaisalmer amb una mica de calma i relaxació desèrtica, per compensar les anades i vingudes passades i per passar. Si a això hi ajuntem que la Tiffany va tenir un atac d'aquells potents de Delhi-belly (mal de panxa que tot visitant a la India ha de passar en més o menys grau), la cosa realment va ser relaxada.
Ara, tot i així en tinc un fotimer, de fotos :-D
Bé, feta aquesta primera aproximació publicitària, parlem una mica de la ciutat. Cap als segles XVII i XVIII Jaisalmer va gaudir d'una importància prominent en les rutes comercials entre la India i occident, transformant el poble-fortalesa (d'aquí l'impressionant i antiquíssim fort) en un atrafegat centre comercials, embellida pels luxosos i aparatosos havelis que els mercaders residents hi anaven construïnt. Amb el temps, però, la ruta per mar es va fer més popular que no pas l'àrdua travessa pel desert del Thar, i la rellevància de Jaisalmer es va anar reduïnt fins a convertir-la, ja al segle XX, en una ciutat aïllada i polsosa. Amb la independència de la India, però, als anys 50, vam poder viure una corrent d'autoafirmació identitària, i molts llocs ignorats durant anys van rebre un impuls per convertir-se en atractius turístics que el nou estàtus del pais assedagadament necessitava. I aquí estem avui, en una ciutat bastant irreal, infestada de turistes i serveis pels turistes (hotels, restaurants, botigues de souvenirs, etcètera), però en un entorn natural (desèrtic) imponent i una harmonia arquitectònica, als peus i entre les muralles del poderós fort, a destacar.
Li falta un punt de realitat, de totes maneres, però vaja, ningú li pot negar que guapo ho és lo seu...
El fort, des de la pròpia entrada, totalment imponent.
A dins del fort el que trobem són carrers estrets encerclats de cases d'estils semblants i materials terrosos, alineats amb botigues i botigues de souvenirs. En aquest sentit, tal i com podria ser qualsevol casc antic de qualsevol poble amb encant a Europa.
Al mig dels carrers estrets et trobes edificis impressionants i façades laboriosament treballades com aquesta, d'un dels havelis més coneguts de la ciutat.
Inevitablement, just al davant, muntanyes de turistes i botigues de souvenirs. :-D Tot un canvi respecte l'atractiva virginitat que vivíem uns dies abans a Bikaner, on érem totun bitxo raro.
El que no hi falten en absolut, aquí són vaques. Que a més, quan els carrers són estrets i les ties van a la seva bola sudant de tot, ja en pots anar apartant!
Parlant de vaques, algú m'ha dit sempre que les vaques no poden baixar escales. Si això és veritat, aquesta es troba davant d'un problema. De totes maneres, m'agradaria dir-vos que, després de la meva llarga i profunda experiència en el tema boví, si que en poden baixar, que n'he vist unes bones quantes que ho fan, i ben ràpid!
Una de les petites decepcions animals del viatge va ser la poca quantitat d'elefants que vam veure, ja que pensàvem que seria algo força comú. Ens haurem de contentar amb aquest, ben elegant, ell.
Durant la nostra estància a la ciutat vam veure forces vegades aquest coi de cartell de "Child Beer" (birra per nens), cosa que ens intrigava força, pensant que devia ser algun fermentat sense alcohol o ves a saber què... finalment, a algun establiment se li va acudir escriure-ho bé: "Chilled birra" (birra refredada)... catxis! Hem de pensar sempre en la peculiar ortografia de la India!!
És bonic eh?
Des de diversos punts a dins l'inexpugnable fort tens la oportunitat de veure una bonica posta de sol.
I en aquest des d'on vam tirar la foto, a més a més, tenies la oportunitat d'escoltar i disfrutar un petit concert de música rajastani. El nen en qüestió, que devia tenir uns 5 anys, era tot un monstre, ballant amb sorprenent flexibilitat i bramant amb gràcia i energia!
Des de qualsevol vora de les muralles tens la oportunitat de veure la ciutat "nova" de Jaisalmer estenent-se als teus peus. Tots els edificis, però tots, estan construits amb el mateix tipus de pedra, donant-li aquesta distintiva harmonia
La ciutat no és molt gran, així que pots anar de punta a punta a admirar el fort des dels quatre costats.
Per tirar aquesta foto em vaig encaramar, en una excursió solitària, al capdamunt d'un turó a la punta de la ciutat, disposat a disfrutar d'una imponent posta de sol en solitud i reflexió. Al cap de poca estona d'estar allà, vaig veure una nena al terrat d'una casa, allà a la llunyania (tot de nens i nenes juguen al terrat de casa seva a la que el sol decau una mica, i és molt interessant de veure des de les alçades). Doncs la nena em va veure, i al cap de pocs minuts es va apanyar per encaramar-se també allà dalt i insistir una estona que li dongués els rupis de rigor.
A la poca estona de que marxés, una colla de nens més petits van pujar amb els seus estels casolans (també un dels jocs més populars! Desenes d'estels volen i revolen pels cels de tota ciutat india a aquestes hores de la tarda). Evidentment, a més d'influir decisivament en el meu estat de tranquilitat i reflexió, també van aprofitar l'avinantesa per demanar la seva quota de rupis.
No pas gaire més tard que els nens es canséssin de jugar allà al voltant, i quan la posta de sol estava al seu auge, un nano adolescent va arribar amb el seu rawanhathha (instrument també molt comú aquí, que es toca rascant les cordes amb un arc a mode de violí), i sense dir res, es va posar a tocar divinament al meu costat fent la meva estància memorable. Per desgràcia, tot i mereixer-se absolutament els rupis, donava la casualitat que no duia res "suelto", amb lo qual va marxar després de demanar-li tots els meus perdons.
Quan ja me n'aixecava de tornada cap a casa, encara vaig tenir temps de trobar-me un nou visitant, un nano hiperactiu que feia trucs de màgia al vol, mentre insistentment em demanava els rupis de rigor. Hay que ver.
I em sembla una experiència de lo més representativa del que és, la Índia :-D
De vistes del fort, per cert, en tenim des de tots cantons!!
Jaisalmer és una ciutat molt neta, cuidada i ordenada, sota els estàndards indis. Aquest tipus d'harmonitzacions decoratives no són gens habituals, en d'altres llocs, on estan per altres problemes.
Una altra de les costums en temps passats, a les ciutats índies, era construir-hi llacs artificials. Aquests s'utilitzaven per motius estètics i relaxants, per proveïr d'aigua a la ciutat, i per instal.lar-hi els característics ghats, les escales que vorejen llacs i rius, i on s'hi renta la roba, s'hi renten les persones i s'hi fa una mica de vida social. Aquest de Jaisalmer, ara per ara, s'utilitza sobretot per motius turístics, i és que escènic, ja us ho diré, ho és una estona.
Entre les activitats que s'hi poden realitzar, que tampoc són tantes, també ho hem de dir, hi ha la del patí d'aigua, a la qual en Jett, des de que la va provar per primera vegada a la Costa Brava l'estiu passat, li té un interés particular, així que vam fotre-li una intentona ell i jo. El patí era molt gros i una mica trasto, i l'intent de moure'l amb els braços no era necessàriament exitós...
Després de tan d'esforç, es clar, el nano no podia amb la seva ànima ni tan sols per caminar la curta distància fins a l'hotel. És un gustasso per cert, poder-te moure sense necessitar transport auxiliar. Al nen en segon pla, per cert, sembla fer-li força gràcia, la cosa...
Aquesta cara em sembla tot curiosa...
Quan hi ha alguna obra concreta, moltes vegades la impressió és que lloguen a una família per fer el projecte el més ràpid possible, a preu fix. Potser aquí no es veu massa bé, però és força xocant veure a dones extremadament ben vestides, amb els seus saris colorits, cavant un rec amb homes, germans, fills i avis. Sospito amb força possibilitats d'encertar que aquest rec porta per destí omplir-lo de cables de fibra òptica. Les paradoxes...
Com ja comentàvem a Bikaner, en temps passats la principal religió del Rajastan era el jainisme, una doctrina espiritual i filosòfica basada en la igualtat de tot ésser vivent i una professió extrema de la no-violència cap a cap altre ésser, fins al punt de, en els practicants més practicants, escombrar allà on caminen per tal de no aixafar cap insecte. A part de nivells extrems de tal calibre, que semblen una mica exagerats, la doctrina jain no és absurda de llegir, en quant al respecte i al concepte d'unitat espiritual que presenten, així que us deixo a les vostres mans l'elecció o no de donar un cop d'ull més profund.
Comento tot això perquè a Jaisalmer hi ha un parell de temples jains realment remarcables, amb intrincades escultures i sensacions sorprenentment especials.
El jainisme va néixer aproximadament al mateix temps que el budisme, cap al segle 9 a.C. Amb el temps, va perdre certa popularitat i va ser parcialment absorbit per l'Hinduisme predominant. Parlarem amb profusió de l'hinduisme quan arribem a la ciutat sagrada de Varanasi, però avançarem que els hindus són uns murris, i amb les seves teories que pràcticament qualsevol líder o guru religiós és un avatar del déu hindu Vishnu, van acomodar tant jainisme com budisme sota les seves ales, considerant a Buddha i al fundador del jainisme com a avatars hindus. I tan amples.
Per això, hi ha moltes referències i escultures hindus repartides per aquests temples, posteriors a la construcció original.
El 24è dels liders d'aquesta religió és el més reverat avui en dia. El seu nom és Mahavira, i la representació que se'n fa és molt semblant a la de Buddha, si bé el nostre heroi del dia té els ulls ben oberts. La seva figura està repartida i repetida fins la sacietat al voltant del temple.
Utilitzant els coneixements adquirits en visites a d'altres temples jainistes, vam intentar aquesta fotografia, sota una cúpula impressionantment esculpida. Dissortadament la llum no era la més afortunada... haurem de practicar més!
Però gran part del temps que vam estar a Jaisalmer el vam gastar a l'hotel, descansant i reponent forces... per exemple tot jugant a la nintendo... aquesta foto just al mig d'un estossec em sembla tot aconseguida...
Una de les grans passions del viatge va ser jugar a UNO, ja que en Jett hi va tenir un temps de considerable obsessió (que per sort ja ha acabat). Aquí veiem a la Tiffany tot barrejant demostrant el seu insuperable control de les cartes... :-p
I què millor que una cervesa fresca (child beer) per matar la calor d'aquestes hores del capvespre? Aquí a la India el que es porta és la Kingfisher, i sol venir en ampolles de 0,66 litres... ara això si, els indis rarament beuen, i si ho fan està força mal vist.
A l'hotel hi donava la casualitat que hi havia una noia australiana com a col.laboradora / resident. El seu tracte és que els ajudava amb alguns temes de papers i comptabilitat (i en el fet que, molta gent, si al parlar amb un hotel a la India els contesta algú occidental, extranyament hi confien més fàcilment), i a canvi gaudia d'allotjament i menjar gratuït per ella i el seu fill Jameson. El tracte és suficientment interessant per estudiar-lo, i el nano, de 5 anys, era tot un monstre.
Però és que no m'extranya, perquè es tirava tot el sant dia davant de la tele mirant l'omnipresent Cartoon Network que té a tots els nens arreu del món embadalits. I com no, el nostre, de nen, no va tardar a enganxar-s'hi i a tornar-se, també, una mica apollardat.
Però no tot són flors i violes i dibuixos a la tele, sino que, a l'estar fora de l'escola com està, hem d'aprofitar qualsevol moment per procedir amb les nostres valuoses ensenyances, com aquestes de geografia i societat india que uns grans mapes a la paret d'un restaurant ens van ajudar a portar a terme.
Sobre l'hotel Fifu, abans que me n'oblidi, i sobre el senyor Fifu en particular (si, es diu així), hem de dir que és tot un home, amb gran visió de negoci i tracte exquisit, que per cert parla un excelent castellà. I el va aprendre fa pocs anys, quan va posar un anunci a internet demanant espanyols per passar un temps al seu hotel com a convidats a canvi d'ensenyar-li l'idioma. És indubtablement un bon plan. I si algú dels que va anar-hi, per remota casualitat, llegeix això, l'hem de felicitar pel seu rotund succés!
Imagineu-vos el revolt que es va crear en la familia quan ens vam enterar que, a pocs metres de l'hotel, es rodava una peli de bollywood!! No hi participava cap actor famós ni res, però vaja, que segur que ballaruca n'hi hauria un pilot. Vam presentar-nos a les portes amb totes les nostres bones esperances de poder treure-hi el nas, però la desorganització aparent va fer que les nostres intencions es frustréssin ben aviat. El més a prop que vam poder acostar-nos-hi va ser això...
I acabarem amb un parell de fotos crepusculars, començant per aquesta atractiva cúpula en la penombra.
I acabant amb l'enèssima visió del fort de Jaisalmer (impressionant, en sèrio), entre els barrots del balcó del nostre hotel.
Un cop més, el nostre mètode de transport, que aquesta vegada ens enviaria fins a Jodhpur, era un tren nocturn. Així que cap allà vam anar!
I allà ens veurem al proper capítol!!
Au revoire!
No comments:
Post a Comment