Així que finalment, només vam estar a Chennai lo suficient per anar de l'estació de tren a l'estació de bus, i enganxar-ne allà un que ens portés fins al nostre destí definitiu.
Mamallapuram no tan sols és conegut per ser una agradable localitat costera, sino que posseeix alguns dels conjunts escultòrics més remarcables de la India. I la seva història és molt curiosa. Segles enrere, aquí és on es trobava l'escola d'escultura principal del pais, ja que ens trobem en una zona amb molta roca exposada, així que els aprenents van anar escolpint-la amb formes de déus, animals, temples... però només a mode de pràctica, de manera que tot té pinta d'inacabat. Ja veureu unes quantes fotos d'aquí una estona.
Per començar, ens vam sorprendre de la quantitat de turistes occidentals que hi havia. Sincerament, mai havia sentit a parlar d'aquest lloc fins que vaig començar a planejar aquest viatge. Tot plegat tenia una mica la sensació de ser una localitat costera turística típica, però a la India. Salvant les distàncies, inclús, diré que em va recordar una mica la gloriosa Ponta d'Ouro, a Moçambic (veure algun post de per allà l'abril del 2007).
He aquí naltrus als carrers polsosos de Mamallapuram.
Havia de ser la primera i única platja que visitàvem a la India, a la vegada que el nostre únic contacte amb el Golf de Bengala. La platja en si és força semblant a qualsevol altre, amb la diferència que aquí està plena de vaques.
Però no a totes les vaques, com no a totes les persones, els hi agrada massa el sol, així que algunes es refugien allà on poden.
Per combatir el sol, i la calor humida força important que feia aquí, què millor que desempolvar el vestit de xeic, tan fresc ell. El mar era molón, i les ones força generoses!
Just al costat de la platja hi havia el que és possiblement el monument més important i conegut de Mamallapuram: el Shore Temple. Aquest temple, tallat directament d'una roca, estava just a la vora del mar anys enrere, però temporals van fer que la costa perdés consistència i que li construïssin una mica de tancat per protegir-lo. La cosa curiosa és que aquesta foto està tirada des de fora de la valla, i que el podíem veure pràcticament amb tant detall com la gent que havia pagat els habituals preus desorbitats de les atraccions índies.
Com ja és costum, la foto de torn amb qualsevol admirador. Aquesta vegada, els admiradors eren musulmans, i estaven sincerament impressionats per la vestimenta d'en Jett.
Una tortuga gegant morta. Ves per on, el que et trobes per les platges!
Evidentment, platja, sol, vent i vestimenta índia, dóna per fotos totalment bollywoodianes.
I... humm... ehemm... d'altres fotos...
A la platja ens hi vam banyar, també, però per motius de seguretat vam deixar la càmera a l'hotel. Així que res, us ho haureu d'imaginar!
Traslladant-nos d'àrea, una de les imatges més conegudes també de Mamallapuram és aquesta pedra en extrany equilibri, sense ancla ni res, anomenada "la bola de mantega d'en Krishna" (siguent en Krishna un famós déu hindú, aquell blau que toca la flauta). Un curiós nom, està clar.
Fotos reflexives a la vora d'un tanc d'aigua...
Repartides per tota la zona, petites escultures, obra dels aprenents, dónen per una estona de diversió fotogràfica.
Em permetreu que abusi de la imatge per demostrar-vos les meves impressionants dots interpretatives, sota la pose de confusió d'en Jett.
Quan parlo d'escultures magnífiques tallades en qualsevol pedra, parlo d'això, més o menys...
O d'això altre. Penseu que això era un roc i el van anar tallant fins a donar-li aquesta forma.
O per anar complicant la cosa... què me'n dieu d'aquesta?
Temples i figures serenes i relaxants.
Hi ha d'altres i moltes escultures remarcables, repartides pel poble i a no massa distància unes de les altres, però per no fer-nos pesats ho deixarem amb aquestes. És realment interessant de veure, i és un altre d'aquells llocs que recomano una visita amb energia. A més a més, l'ambient al sud de la Índia és ben diferent al que es respira cap al nord, de manera que val la pena arribar-s'hi, un cop estàs per aquí. El conjunt del Tamil Nadu i la costa sud (amb Kerala i fins i tot Goa) serà indubtablement el focus principal de la propera visita a terres índies, que això si, no sé pas quan serà.
Al ser una localitat turística, i trobar-nos en plena temporada alta al mig del nadal, vam enganxar un interessant festival (un altre, si) de danses tradicionals, assistit en massa per estrangers maravellats. A en Jett també li va semblar fascinant, però sincerament a mi, aquesta personificació dels tigres fent extranys moviments em va semblar una mica ridícula...
No em digueu! Ara, això si, aquest actor en particular vivia el seu paper de tigre (una mica melós, val a dir-ho) com ningú, mentre els altres eren una mica més conscients del que estaven fent. Un hurra per ell, que em va semblar força entranyable!
Per sort, seguidament vam poder gaudir d'unes danses com déu mana, amb la típica senyoreta dansaire molt hàbil, la música a primera vista desacompassada i la cantant estrident! Oh! Que bé tornar a la normalitat després d'extranys i desconcertants tigres!
Com a anècdota, al voltant de les escultures, pel matí, havíem vist un saddhu (veure capítol de Varanasi) demanant que tenia bastanta mala pinta... amb lo qual li vam donar uns quants rupis. Al festival, al vespre, la quantitat de demanadors i venedors que corria per allà era força irritant. Entre ells, una família de pare, mare i dos nens que intentaven encolomar-nos collarets sense ni mirar-nos ni escoltant-nos, i fent-se sincerament pesats... pues quina va ser la nostra sorpresa quan els vam veure seguidament trobar-se amb el seu avi, el mateix saddhu d'abans, ara amb robes normals i pinta molt menys xunga! Vaja, que no et pots fiar de ningú!
Per canviar de tema... una papallona ben índia!
Si alguna cosa és coneguda de Tamil Nadu són els seus temples colorits, amb figures plenes de vida. Criden l'atenció, i molts d'ells no són necessàriament antics (com aquest que sembla acabat de sortir de la bossa!). Ja us dic que en aquesta zona, la vida és totalment diferent, amb diferents creences, diferent llengua, diferents tradicions, inclús diferent indústria pel.licúlica! Que aquí no es porta el bolly, sino les pelis tamils (si caben, molt més casposes encara). El temple mola, però!
Els últims rajos de sol que veuríem a la India, sobre la tranquila platja de Mamallapuram, i saborejant un extranyament correcte capuccino... mira que la vam maleïr vegades, durant les cinc setmanes que vam passar aquí, i ara ens feia pena deixar-la! Quines coses eh!
I això és tot. Havíem d'agafar un vol des de l'aeroport de Chennai que ens portaria a Singapur. L'aeroport estava a uns 60 quilòmetres, i per gastar-nos els nostres últims rupis, vam decidir anar de rics i anar-hi en taxi. Ho vam organitzar amb el paio de l'hotel, el Greenwoods Resort (hotel correcte, per cert) i després de regatejar ens va sortir per, si no m'equivoco, 600 rupis (que són al voltant de 10 euros), i així li vam pagar. Ara, quan ja estàvem preparats per agafar-lo, el paio va venir i em va dir que no havia trobat el taxi que buscava, i que ara a ell li sortia més car, i que en conseqüència a mi també em costaria més car. Això va suposar una mica de discussió quan li vaig comentar amablement que ja s'hi podia posar fulles, que el preu l'havíem pactat ell i jo i aquest era el preu que jo pagava, i si a ell ara li sortia més car, això no tenia res a veure amb mi. Quins murris, aquests paios!
És curiós per cert, perquè a la India tot és 10 vegades més barat que a Europa, però tens la sensació que t'estan estafant en tot moment! :-D
I així vam anar, contents amb el nostre taxi fins l'aeroport, amb un conductor molt jove i la mar de simpàtic. El problema va arribar quan al ser allà, ens va demanar la pasta del trajecte, que ja havíem pagat. I per comprovar-ho, com que no tenia saldo al mòbil, el nano va haver de trucar al tio de l'hotel a veure si era veritat, perquè el molt pamplines no l'hi havia dit...
Vaia un llest, l'amo del Greenwoods Resort... l'hotel és agradable i està bé de preu, però l'home és un murri!!
No sé si m'atraveixo a plantar cap conclusió, del nostre viatge a la India. Segurament no ho faré, i els pensaments espontanis ja han anat sortint al llarg dels posts. Només dir que, com tothom diu, una experiència a la India és una barreja d'amor i odi, d'admiració i de disgust, però que a fi de comptes et fa pensar en tornar-hi. Que suposo que és el que compta...
I segur que hi tornarem!
Per últim, al duty free de l'aeroport (un aerport molt millor que l'horrorós caos de Delhi, per cert) vam poder veure aquest entranyable souvenir. Òbviament amb cabell negre i amb bonics saris... però em sembla a mi que la pell és encara una mica massa blanca!
Així que el nostre viatge a la India s'acaba aquí! Espero que hagueu disfrutat aquest "petit" recorregut! Però això no vol dir que el nostre viatge s'acabi. Abans d'arribar a l'anhelada Austràlia encara ens quedaran uns dies a Singapur, als quals hi arribarem amb un vol nocturn des de Chennai amb la companyia sinagporo-australiana Tiger Airways.
Ens veurem allà doncs! Salut i pessetes!
No comments:
Post a Comment