Vam arribar a Agra amb el nostre bus cap al vespre / nit, amb una mica de retràs i deixant enrere l'entranyable Rajastan. Com en d'altres llocs, el bus feia dues parades a la ciutat, i nosaltres ens vam assegurar de que havíem de baixar a la segona. El tema és que a la primera, un conductor de rickshaw (Agra té fama de ser un infern, en aquest tema) va pujar al bus per insistir-nos que aquesta era la parada correcta, i que baixéssim i que ell ens portava i que la següent estava a les afores. Tot negant-nos en rodó, vam continuar fins la pròxima, on vam baixar i vam negociar el preu fins el nostre hotel amb el bon número de rickshaws que també hi havia allà. Finalment, i semblant-nos tot molt car, va arribar un nou conductor que va acceptar el nostre preu... conductor que, al cap d'una estona de mirar-nos-el, va resultar ser el mateix que havia pujat al bus abans. :-) Quina gràcia.
El nostre hotel es deia Hotel Sheela, barat, amable i situat a 100 metres de l'entrada del Taj Mahal, que vulguis que no, és el que havíem vingut a veure. Agra té d'altres coses, com l'Agra Fort (oh no! un altre fort!), però és generalment una ciutat caòtica, corrupta i contaminada, així que vam decidir focalitzar-nos en el Taj i passar de tota la resta.
I aquí la primera visió, tot esmorzar al terrat d'un hotel de la zona.
Però ho deixarem fins d'aquí a una estona, ja que la gràcia del Taj, diuen, és veure'l canviar de color al llarg del dia, així que vam decidir posposar-hi la visita fins al dia següent, quan ens podríem llevar extremadament d'hora per veure el sol inpactar-hi els seus primers rajos.
Mentrestant, a uns 40 quilòmetres d'Agra, hi ha l'antiga capital de l'imperi moghul, Fatehpur Sikri, ara una ciutat fantasma, i que em tenia totalment interessat, així que vaig decidir omplir el dia allà, tot deixant enrere als ganduls Tiffany i Jett.
Per arribar-hi, vaig haver d'agafar un ja normal bus local que va tardar pràcticament una hora i mitja. i que em va deixar al peu del turó on la imponent porta de la mesquita local es presentava a tothom qui volgués veure-la. Recordem que la presència musulmana al nord de la Índia, fins i tot després de la separació amb Pakistan, segueix sent avui en dia molt important, i ciutats com Delhi, Jaipur o Agra, compten amb comunitats musulmanes molt nombroses.
Fatehpur Sikri va ser la capital d'un poderós imperi durant els seus temps, però ara no és més que una petita ciutat de províncies, però que gaudeix d'edificis i monuments imponents. El "palau" o ciutat original, que visitarem d'aquí un parell de fotos, està vallat i està orientat principalment als turistes, però l'espectaculat mesquita, de mides gegantesques, és la mesquita del poble. He aquí el pati.
A les portes, per cert, tot de colònies de vespes hi han fet el seu hogar, i fa una mica de cosa veure aquestes boles negres movent-se constantment a cada volta.
A la foto del pati, al centre, hi podem veure un petit edifici blanc. És un dels principals llocs de peregrinatge musulmans a la India, ja que és la tomba de no sé quin sant. Des de dins, aquesta finestra crea un efecte d'allò més encisador.
Però si bé la mesquita és clarament interessant, el que hem vingut a veure aquí és el complex guvernamental que va servir de capital de l'imperi moghul durant el segle XVII. La història és interessant, i per això l'explicaré ara mateix.
El que anomenem imperi moghul és el temps en que àrabs procedents d'afganistan van dominar diferents parts del nord de la India, i va durar, aproximadament, des del segle XVI fins a l'arribada dels britànics a mitjans del segle XIX, però el seu zènit va ser durant els segles XVII i XVIII, amb els emperadors Humayun (la tomba del qual vam veure a Delhi), Shah Jahan (l'ideòleg i constructor del Taj Mahal) o sobretot el poderós Akbar, artífex de Fatehpur Sikri.
Perquè la capital de l'imperi moghul, en aquells temps, estava a Agra, entre les muralles de l'Agra Fort, però Akbar, hàbil militar però àvid intel.lectual a la vegada, trobava que la ciutat era massa gran i caòtica per servir com a centre d'operacions eficaç per l'imperi i per les seves inquietuds personals, així que va decidir construir una nova capital, pensada des de la primera pedra sota les seves directrius.
Això sembla molt maco, certament, però a la hora de la veritat va resultar ser un bluff. Després de 40 anys utilitzant la ciutat feliçment com a residència i govern, les reserves d'aigua que la proveïen es van acabar, fent impossible continuar vivint-hi, i la cort va tornar a Agra amb la cua entre cames i deixant Fetehpur Sikri inhabitada pels següents 200 anys.
Quines coses, eh?
Però Fatehpur Sikri és fascinant. Sens dubte un dels complexes arquitectònics i urbanístics més interessants que he vist a la India, plè d'edificis originals producte de l'interessant pensament del senyor Akbar, tot un avançat al seu temps (si bé no molt dotat de capacitat de posicionar els seus palaus als llocs correctes, però vaja, això és un altre tema).
L'harmonia de tot el complexe, a més, el fa un lloc extremament placenter i interessant per visitar. L'arquitectura serà tota l'estona d'aquest estil, amb la característica pedra rogenca que ja hem vist a altres ciutats índies.
Aquest pavelló, per exemple, servia de lloc d'esbarjo per l'emperador. Mentre ell s'asseia a dalt de tot, al pis superior, a cada pis inferior s'hi posicionaven les seves ballarines preferides, i així ell hi tenia una vista perfecta i global. Suposo que les mirava des de dalt per veure-ls'hi millor l'escot?
Que Akbar fos una figura interessant no vol dir que no tingués un concepte extremadament alt de la seva vàlua com a persona!
Un detall de la detallada arquitectura i talla de tot el tinglado.
Aquest petit edifici seria el centre d'operacions de tot el complexe i l'imperi, encara que sembli poca cosa des de fora.
I és que a dins, la disposició és ben original. Diuen que l'èxit del govern d'Akbar és que, malgrat ser musulmà convençut, sempre va intentar tenir en compte la gran pluralitat de cultures i religions que habitaven, i encara habiten, la India. Per aquest motiu va construir el seu saló de plens així. Al pilar del mig, que veiem en aquesta primera foto, era on ell s'asseia, i al voltant de tota la sala s'hi asseien representants de totes les regions i religions de l'imperi, de manera que era possible per ell parlar amb tothom cara a cara. El que no sé és perquè havien d'estar a uns quants metres d'alçada, i no a peu de terra...
Dissortadament, i malgrats les excèntriques bones intencions de l'emperador, aquest intent no va ser totalment exitós, ja que estan registrades discussions impressionants entre diferents representants, i la seva flexibilitat va ser durament criticada pels sectors més durs de l'Islam. (típicament).
Però és fascinant de veure i entendre.
I des de l'ala residencial es podia veure una panoràmica ben atractiva de tot el complexe, amb aquesta petita illa al mig del tanc d'aigua, on es diu que Akbar s'asseia, enmig de la tranquila atmòsfera, a pensar sobre els seus interessos filosòfics.
Al mig del pati, per cert, hi ha el que anomenen "la casa de la sultana turca", i és exactament això. Es veu que la seva dona preferida era una sultana turca, i aquesta va merèixer una casa pròpia, mentre la resta de les dones feien vida a l'ala femenina.
El que fa aquest complexe especialment interessant és la simplicitat de tot plegat, comptant amb no més de 10 o 12 petits edificis relativament austers amb propòsits totalment definits. Si ho comparem amb els barrocs i complicats forts i palaus del Rajastan, amb els seus centenars d'habitacions, ales i passadissos, aquí es respira una serenor molt diferent.
Us en recomano totalment la visita! Si mai aneu a Agra (cosa probable, al llarg de les vostres vides) no perdeu la oportunitat de passar mig dia en aquesta fascinant ciutat!
Tal i com així va fer la familia de Barcelona que estava dinant just al costat meu quan vaig acabar la meva visita!
Després de passar l'estona que fes falta per tornar, enmig del tràfic caòtic de la ciutat, vaig arribar de nou a l'hotel, on vaig descobrir que la Tiffany i en Jett no havien perdut el temps, i havien ajudat al personal de l'hotel amb els reclams per la vetllada de cap d'any que s'acostava.
250 rupis per un sopar de cap d'any no està malament, per cert (4 euros i pico). El que no posa és si hi havia cotillon....
Però tot plegat eren històries secundàries, si ho comparem amb la joia de la corona, l'arxifamós i arxialabat "monument a l'amor" (això ja ho discutirem), comunament acceptat com l'edifici més bonic de tot el món (que ja és dir), l'incomparable Taj Mahal.
Així que ens vam aixecar molt d'hora, vam empaquetar la nostra motxila per passar-hi el dia i veure-hi el sol canviar-lo de color, i ens vam dirigir, a quarts de set del matí, a les ja ocupades portes. Ja sabíem que entrar-hi ens costaria la bàrbara quantitat de 750 rupis (més de 12 euros), que per ser la India és inhumanament car, degut a la nostra condició d'estrangers. El que no sabíem és que no hi podíem entrar bosses, ni motxiles, ni aigua, ni menjar, ni tan sols la nostra guia, ni cap llibre, ni res de res que no fos lo puesto.
Però la indignació del moment es va dissipar ràpidament al traspassar les portes del complexe i encarar-nos directament amb l'individu en qüestió. Senzillament impressionant, a la llum tènue de primera hora del matí.
La porta d'entrada al complexe seria un monument de primera fila per si mateixa a qualsevol altre lloc, per cert...
I a mesura que el sol puja, efectivament el color del Taj canvia radicalment. Ens preguntàvem si les múltiples alabances eren exagerades (ja sabeu que si tens les expectacions massa altes, hi ha més possibilitats de ser decepcionat), però res de res, el paio és espectacular. Molt més gros del que et penses, i excepcionalment blanc. Però és que el complexe en si també ho és lo seu, de gros!
A cadascun dels laterals del Taj, col.laborant amb l'excepcional simetria de tot plegat, hi ha un edifici com aquest. Aquest en concret és la inevitable mesquita. L'altre no pot ser-ho perquè, com ja sabeu, les mesquites, i en concret la seva qibla, han d'estar orientades a la Meca. Així que l'altre és un edifici administratiu, avui per avui.
Creieu-me: és molt gros i molt blanc. Aquesta n'és la principal conclusió.
La part del darrere dóna directament sobre la riba del riu Yamuna, i la història d'Agra ha tingut la delicadesa de no contruir-hi mai res, així sempre pots veure el Taj amb un fons net i inmaculat. De fet, i parlant d'això, corren rumors que, a l'altra banda del riu es volia construir un segon Taj, en negre, i de les mateixes mides. Estudis (i la meva opinió) demostra que això són falòrnies, i que no hagués tingut cap sentit, a nivell religiós (que vulguis que no, és el que ho dominava tot, si més no a nivell d'aparences), fer-ho així.
Els minarets són també grossos i poderosos.
L'edifici en si suposo que sabeu que és una tomba. El mausoleu de l'esposa preferida de l'emperador Shah Jahan (que si no m'equivoco era el nét d'Akbar). La llegenda i la història maca diu que l'home es va passar la resta de la seva vida a la seva habitació de l'Agra Fort mirant evocativament la tomba de la seva estimada. La història real diu que l'emperador va morir d'una espècie de sobredosi d'afrodisíacs i vigoritzants (eg. Viagra). Però vaja, que lo de monument a l'amor queda la mar de bé.
Una cosa és curiosa... a dins, tot i que no tinc cap foto que ho reflexi bé, hi ha la tomba de la dona al bell mig de l'habitació, i una mica al costat, la posterior tomba del propi emperador, una mica més elevada (que encara hi ha classes!). El tema és que sembla que no estava previst ni preparat, que Shah Jahan sigués enterrat allà. No vull dir res amb això, però em va resultar curiós.
El nivell de detall i ornamentació de tot plegat és senzillament increïble. (per cert que em pregunto com algú va poder entrar aquesta ampolla d'aigua?)
Molt gros i molt blanc, amb el sol una mica més alt, perquè pugueu apreciar l'evident canvi.
I des del darrere de nou, amb el riu Yamuna. És potser curiós que hi hagi boira i ronya en aquella zona i no sobre el Taj... l'explicació (suposo) és que al voltant del Taj hi ha una zona d'exclusió de vehicles de 500 metres, on cap vehicle motoritzat està permès que hi entri. S'està pensant d'ampliar aquesta zona, però amb la fama que té el govern d'Agra, em sembla que és millor esperar-se assegut.
Com que tinc moltes fotos, jo vaig posant, eh!
Tot el complexe és idíl.licament fotogènic, així que ens podem passar una bona estona buscant les millors posicions i activitats.
Dissortadament per motiu logístics i de deixar-me-la a la motxila a la porta del Taj, no tinc fotos amb la samarreta del Mirallet tal i com era la meva intenció. Espero aconseguir un altre fons suficientment conegut per dur a terme aquesta tasca. Almenys puc fer una mica de publicitat de la meva empresa a Noruega, Innit, present a moltes fotos gràcies a la fabulosa i pràctica jaqueta que em van proporcionar! (l'oscar i la patry en saben força, de lo pràctica que és)
Tornem a la foto frontal, aquest cop amb el sol en lo más alto. Compareu els colors amb les anteriors i flipeu.
Nem fent.
A Dharamsala, setmanes abans, i ja acabant amb el Taj Mahal, em vaig veure obligat a comprar-me aquesta manta per resguardar-me de l'abominable fred. Manta més que útil durant tot el viatge!
De sortida del Taj, vam recollir tots els trastos, ja que havíem de deixar l'hotel, per dispositar-los a la taquilla de l'estació, tot esperant l'enèssim tren nocturn que ens havia de portar, aquest cop, a Varanasi.
No n'hem posat cap, de foto, de l'hotel, i el seu agradable pati dins la zona d'exclusió de tràfic al voltant del Taj... tot un oasis!
A l'hotel hi havia un simpàtic pastor alemany, molt útil per espantar els micos que et vénen a assaltar les taules. A molta gent li va semblar molt graciosa la motxila del Jett, que anava proporcionadament tan carregat com nosaltres. No sé què en penseu vosaltres...
Perquè d'animals, a la India, n'hi ha de tots colors... fins i tot aquests porcs de corral es passejaven tranquilament al voltant dels carrers.
Per matar el temps ens vam dirigir a l'altre cantó del riu, tot passant un dels pocs ponts que el travessen, que pobret, estava fet una calamitat, entre el caos de tràfic i els trossos que queien...
I us sorprendreu, però vam creuar el pont per arribar a on? .... humm! Si! A veure el Taj des de l'altre cantó! :-D I és una caminadeta! Tot passant per àrees on no han vist un turista caminar-hi durant un bon temps, vam arribar just a temps per veure els últims rajos del sol impactar-hi. I des d'aquí la vista és certament força diferent!
Encara que no et podies escapar d'una bona quantitat de turistes i les seves corresponents atraccions per entretenir-los, com aquest camell que et proporcionaria fotos inoblidables!
I per acabar, em permeto la llicència de posar aquesta foto on humilment considero que surto força afavorit, amb una llum perfecta, creant la foto pel messenger ideal (en cas que mai m'hi conectés, cosa que sembla que no faig pas massa...)
A partir d'aquí, un sopar perfecte, extremadament barat i bo, i a abordar el tren que ens havia de transportar fins a Varanasi, tot consumint d'una forma ben original la nit de cap d'any! I ja us dic que al tren no hi havia massa ambient festiu, i tothom, inclosos nosaltres, estàvem dormint abans de les 12! :-O
Pues aixòs és el que hi ha! Cada cop queden menys dies (i posts) pel final del nostre viatge, i la nostra experiència índia segueix evolucionant favorablement!
Fins després!
No comments:
Post a Comment