L'èxode particular XX: Singapur

Abans que res, passar de la India a Singapur d'un dia a l'altre suposa un xoc cultural molt més gran que el que pot suposar el canvi que vam patir de Dubai a la pròpia India. A Singapur està tot malaltíssament net i ordenat, els transports circulen amb puntualitat exacta i tot plegat funciona sota un clima d'extrema organització que desconcerta una mica venint del semi-absolut caos del que veníem. Però vaja, que som gent que ens adaptem a tot, nosaltres.

Fins i tot als preus astronòmics, ens vam acostumar! Que de fet, no ho són tant, d'astronòmics, al contrari, que estan força bé donat l'alt nivell de tot plegat, però que coi, comparat amb la India, feia una mica de recança haver de pagar les coses!

Singapur, pels qui no ho sapigueu, és una illa-ciutat-estat situada just a la punta de la península de Malàisia. La seva situació independent és una mica particular, i ve des que, com no, els britànics la conqueríssin, la incorproréssin al seu imperi i la desenvolupéssin com a port comercial clau al sudest asiàtic, paper que encara desenvolupa avui en dia. Quan l'imperi es va desmantelar, durant el segle XX, Singapur va quedar com a part de Malàisia, però pocs anys més tard, i degut a la diferències ètniques (degudes a la inmigració), culturals i socials, es va votar i otorgar la independència.

Avui en dia, malais, xinesos, indis i occidentals viuen en absoluta harmonia, sense pressions religioses de cap mena, i, parlant clar, preocupant-se més per la pela que per d'altres coses. De totes maneres, l'expressió de la gent sembla una mica reprimida, i sospito que sota la façana de progrés i èxit el fons no és tan maco. Això és una opinió molt personal i no té perquè ser certa, però ja sabeu que no me n'estic gens, d'oferir opinions no verificades!! Per això és el meu blog, no? :-p

Ara això si, la veritat és que no en tenia grans esperances, sobre Singapur (no sé quantes vegades ho he dit, ja, això), però em va agradar bastant, i, també com d'altres vegades, la recomano efusivament. Aquesta insistència a recomanar, per cert, em reafirma en les meves conviccions que viatjar mola mazo, i també us ho recomano efusivament!

Però Singapur és una ciutat estricta! Tothom més o menys sap que si t'enganxen amb drogues pots arribar a enfrontar-te amb la pena de mort, però menys conegut és que menjar xiclet és il.legal o que no tirar la cadena del vàter et pot suposar una multa força generosa. Aquí en tenim una llista força completa:


Encara que a la vegada és una ciutat molt moderna, i fins i tot recomforta sentir-te com a casa, amb andamis com déu mana i no les cutrades que hi havia a la India!


Pocs dies abans que vinguéssim, vam rebre una trucada molt sorpressiva d'en Tor i la Olaug, que són els avis noruecs d'en Jett i que coneixereu per ja forces posts a aquestes altures. Doncs bé, com a bons pensionistes, acostumen a passar un temps cada any a Tailàndia, i donava el cas que hi eren ara. I com que Tailàndia està força a prop, de Singapur, van decidir aprofitar que nosaltres hi veníem per agafar un vol llampec i trobar-nos.

I van venir amb un regal per en Jett, que el va fer extremadament feliç! (possiblement l'invent espanyol més exitós a tot el món, per cert!)


Si mai us heu preguntat què hi ha exactament dins d'un d'aquests xupa-xups gegants ara és el moment de que ho descobriu. I no, no és un xupa-xup gegant inacabable, sino això:


A part del xupa-xups també van portar una inevitable ampolla de conyac, que per cert, no pots treure alcohol del pais, però això ja és una altra història!

Per celebrar la nostra trobada vam decidir sopar en un restaurant japonès, que qualificaria fàcilment com el millor restaurant japonès que he anat mai, molt de llarg. Vale que no en sóc super-expert, però igualment... la Tiffany i en Jett van viure un temps a Japó quan en Jett era molt petit, i el nano té un apego especial pel pais, la cultura i el menjar.


Tant li va agradar que fins i tot va córrer a demanar fer-se una foto amb el cuiner!


I aquí estem nosaltres, com a comensals satisfets. Per cert, que es noti bé que sóc un llatí com déu mana! Apa que no canto jo també per aquestes latituds!


En Tor i la Olaug, amb el pack del viatge aquí, tenien contractat mig dia de tour per Singapur. Si bé nosaltres vam estar a la ciutat un dia més que ells, i ja havíem donat alguna volta quan van arribar, ens van encoratjar a unir-nos al tour a les seves expenses, oferta a la qual no ens vam poder negar. He aquí la fragoneta que ens va passejar amunt i avall i el senyor punjabi que també ens hi acompanyava.


Singapur és una ciutat generalment molt agradable, harmònica i de fàcil estància, però no té cap edifici conegut o representatiu per la que tothom la recordi. Un dels més celebrats és l'hotel Raffles, un dels hotels colonials més luxosos que s'estenien per Àsia durant l'expansió, doncs això, colonialista. Sincerament, i no em preguntis perquè, em pensava que seria un edifici força alt, i no ho és en absolut.


I si des de fora no té una pinta necessàriament espectacular, a dins, als patis, jardinets i cantonades, es pot respirar el luxe i la sensació d'oasi enmig de la calor i l'atrafec de la ciutat.


Les galeries que envolten l'hotel estan plenes de botigues i marques de luxe, entre elles la d'un dels objectes de luxe catalans més conegut: les porcelanes Lladró.


A Singapur hi ha forces coses que es diuen Raffles. I s'ho diuen gràcies a aquest home, el senyor Stamford Raffles, que va ser qui va convertir la ciutat d'un humil port a un centre comercial clau per l'imperi britànic al sud-est d'Àsia. I per això, per treure'ls d'una plàcida vida tropical, van i l'adoren. Que extrany, no?


Si una cosa no li falta, a Singapur, tal i com us podríeu imaginar i segur que us ho imagineu, són rascacels.


N'hi ha forces, de fotos fotogèniques de rascacels, però com que no és plan d'abusar, en posarem només aquesta. El monument blanc del davant és el típic memorial de la segona guerra mundial que no pot faltar enlloc.


Part del nostre tour va ser donar una volta pel riu i el port amb una barca mitjanament tradicional, que vam difrutar força. Per tirar aquesta foto, imagino que vaig haver d'estirar força el braç...


Al voltant del riu hi havia aquesta estàtua... he anat descobrint que, si bé són més efectistes que altra cosa, tinc especial predilecció per aquestes estàtues "en moviment"...


Aquest lleó-sirena que escup aigua per la boca es diu "merlion" (com mermaid, però amb lion... catxondo), i és el símbol de la ciutat, dominant-ne el port. Jo personalment el trobo una mica cutre, però era tot un èxit. De fet, Singapura vol dir "la ciutat del lleó", i d'aquí ve la cosa.


Aquesta era una barca del tipus de la que vam anar, i l'edifici curiós del fons són els "theatres on the bay". Són dos edificis amb la mateixa estructura i aquesta pell tan curiosa, i pel meu gust són de lo millor que pot oferir Singapur.


De fet no tan sols això, sino que molen força, i són molt originals. Això si, els hi van costar una pasta! Però segurament són l'edifici més emblemàtic de la ciutat.


Aquí d'aprop... la textura és molt interessant... recordant-me a algun tipus de fruita tropical que no tinc ni idea com es deu dir...


Una altra de les parades va ser en un excepcional temple xinès. Recordem que la majoria de la població, aquí, és d'ètnia xinesa. Com que mai he estat a la Xina, el temple em va semblar de lo més autèntic i xanant.


Si, si...


I les estàtues també molt pròpies... especialment els bigotis...


I aquí tothom conviu amb màxima harmonia. Aquesta mesquita és de lo millor que pot oferir Singapur (on ja veieu, però, que tot és força nou, i inmaculadament net). L'edifici del fons es diu Parkview building, un dels que més ens va agradar, i està inspirat en edificis americans dels anys 30, plens de gàrgoles i figures monumentals. Talment extret de Gotham City!


El conductor del nostre tour era indi, i aquests nanos (perdó per la generalització) ja sabem com se les gasten. Dues de les parades van ser a botigues d'on, en cas que compréssim, el nano segur que s'enduria una generosa comissió. Nosaltres teníem reservat un tour de mig dia, però la resta del grup continuava durant tot el dia, amb una visita a Sentosa Island, que nosaltres vam rebutjar fer.

El que és curiós és que a Sentosa Island no hi poden entrar cotxes privats... i hi ha bus gratuït per anar d'un lloc a l'altre... així que el que oferia el tour era guardar les bosses amb les compres i esperar a que la gent acabés per portar-la a casa...

Pues ja veus. Nosaltres vam fer un pas enrere i ens vam apalancar a descansar, tu!


Però Sentosa Island, perquè no, podria ser una bona manera de passar la resta del dia. De fet, en Tor i la Olaug no tenien massa preferències, però si algo volien fer era agafar el telefèric que porta fins allà. Així que això vam fer.


Val a dir que estàvem al bell mig de l'estació plujosa, (estem només 1 grau per sobre de l'equador, aquí, així que la cosa és tropical-tropical!) i cada dia queia una estona de xàfec de tres parells. I ja podies ben preparar-te per posar-te a resguard, que segur que fa mal, una pluja a aquesta intensitat...


Però vaja, que la cosa durava un moment, i al cap de poca estona el sol (i la calor... déu n'hi dó quina calor) ja tornaven a fer la seva presència habitual. Si bé ens trobem als tròpics, Singapur dista molt de ser cap mena de paraís tropical. A Sentosa Island n'hi havia algunes que, mirades així pel forat d'un objectiu encara donaven una mica el pego. Pena de la quantitat de bucs mercants que hi ha allà al fons... però és que això és Singapur... un port...


Però us preguntareu què és, aquesta Sentosa Island, que tan interessat hi estava tothom... doncs bé, és una espècie de parc temàtic, però no... és una zona plena d'atraccions rollo aquaris, forts, atraccions i petits museus, però que no pots visitar sense pagar-hi entrada. És a dir... una zona d'oci, vaja, però tot plegat una mica arregladet i amb la imatge de parc temàtic.

Fins i tot hi havia uns mosaics ben gaudinians!


I tot d'animals extranys, com és ara aquest drac del bosc, miraculosament tranquil...


O aquest escarbat gegant... aquí als tròpics, realment, et pots trobar de tot...


Com aquesta mutació entre casa i gall. No vull ni saber de les extranyes orgies que van portar a l'engandrament d'aquest bitxo!!


Per refrescar les nostres acalorades goles, què millor que un cóctel redundantment refrescant? En Tor i la Olaug no perden oportunitat per parar-se casualment a qualsevol bar!


No sé dir-vos quants mesos exactament en Jett ha estat donant pel cul amb que volia anar al minigolf. Casualment, ens en vam trobar un ben de morros quan estàvem aquí, i aquest no vam saber com negar-li. De fet, és força divertit, el minigolf...


Aquesta foto, d'en Jett mirant-se la bola com dient-li "però tu què?" i la Tiffany disfrutant de tota l'escena, amb cara de "ja he vist 11 forats... en sèrio he de seguir mirant?" és ben descriptiva de tot plegat... no cal dir que la meva habilitat amb el pal (es diu pal? si oi?) va fer que esborrés sense pietat tota resistència a la meva victòria!


Però però! Tot plegat està molt bé, però el que ens va molar de veritat veritat a Sentosa va ser un espectacle anomenat "Sounds of the Sea", i que va aixecar els "ahs" i els "ohs" del personal sense parar. El concepte és relativament senzill... a part dels actors fent el pamplines a la platja de primera fila, des del darrere de les cases hi havia propulsors d'aigua, que creaven una pel.lícula que permetia a projectors làser projectar-hi imatges. Em va semblar estúpidament simple però extremadament efectiu, i si bé la història era, amb perdó, una xorrada, tècnica i visualment era la mar d'espectacular.


Quan en Tor i la Olaug van marxar, vam poder per fi deixar enrere les aparences i tornar a esclavitzar al Jett! Com així ha de ser!


Només comentar, finalment, que el metro a Singapur és extraodinàriament efectiu, i que està molt ben pensat, amb la majoria de transbords havent senzillament de creuar a l'altre cantó de l'andana. Les nits les quals en Tor i la Olaug van estar aquí, per cert, es van quedar el Jett al seu hotel (un hotel molt alt i sense cap tipus de personalitat amb el qual en Jett estava maravellat, per cert), així que ens van deixar les nits per nosaltres, que per cert no vam aprofitar gaire més enllà d'unes birres, que ja estan bé. Parlant d'això, la birra "Tiger", originària de Singapur, és tot un descobriment!

I també aquesta adoració per l'hotel alt i impersonal va amortiguar tristament l'impacte pel nostre bonic hotel, el més car amb avantatge de tot el viatge, però que estava força bé, anomenat Lloyd's Inn.

De fet... estic segur que durant aquests tres dies a Singapur ens vam gastar casi més pasta que a tot el viatge a la India... :-( (això és evidentment exagerat, però vaja...)

Aquí una foto nocturna de metro, amb l'omnipresent Raffles pel mig.


I aquí s'acabava la nostra estada a Singapur, i també la nostra estada a l'Àsia, que havia sigut la nostra casa durant l'últim mes i mig llarg, per traslladar-nos ja al que seria la nostra casa per tot aquest any: Austràlia. Però abans d'aterrar a la Gold Coast, on la família de la Tiffany resideix i on ens aniríem a instal.lar en un principi, encara ens quedava una parada: els designis dels vols barats van fer que la manera més econòmica d'arribar-hi era via Darwin, la remota capital del Northern Territory australià, així que allà era on aniríem a passar els últims, ara si, dies del nostre èxode.

I per arribar-hi, vam utilitzar Tiger Airways una altra vegada. I mira, no acostumo a posar-ne pas, de fotos dels avions, però aquí va aquesta!


Ens veiem doncs a l'hemisferi sud, i ja a terres australianes!

Ale pues!