Començarem per, com sempre, però sempre merescudament, agraïr a tots els agraïbles la hospitalitat demostrada, començant pels meus senyors pares, que amablement ens van acollir, complint alegrament amb el seu deure paternal, a la seva nova i magnífica casa.
Dit això, tristament no en tinc ni una sola foto, de cap activitat compartida, ni amb els meus pares, ni amb la meva germana i la seva amiga Adela, també instal.lada com nosaltres durant pràcticament les dues setmanes que nosaltres vam ser-hi.
Com haureu pogut veure en aquests posts anteriors, en Jett no apareix per enlloc. I això és perquè no hi era, en realitat. En Geir, el seu pare, i els avis Tor i Olaug, coneguts tots ells per diversos posts passats, el van venir a portar en avió, i a passar uns dies a Barcelona. Inclús van venir un dia tots ells a sopar a casa! Tristament, però, no tinc ni una sola foto en la que hi apareixin. Que fort, no? Millor dit... ca fort, no?
Hummm...
Així que posarem el que tinguem, ja us aviso!
Per començar, he aquí la festa al local de fusta de Can Feliu, teòricament per celebrar l'aniversari de l'Oscar i l'Alex... tot i que l'Alex no hi era pas... però vaja... Desgraciadament, la nit anterior vam anar al nou As de Copes, al 2000 i pico, i la Tiffany patia una reacció negativa del dia següent, coneguda en d'altres cercles amb el nom de ressaca, així que no vam poder allargar massa la nit. Aquí una mostra, però, que la nit va realment existir!!
Tot i que no tinc fotos de la visita dels Kirkerud (he aquí el cognom paternal d'en Jett), si que vull manifestar el meu enuig amb l'Ajuntament de Barcelona. Un matí vam quedar per veure'ns al Parc Güell. Ells van anar-hi en taxi des del seu hotel i nosaltres vam baixar en cotxe des de Granollers. Bé, històricament l'aparcament de davant del Parc Güell sempre havia sigut permès i gratuït, i sempre hi havia lloc, cosa que, també sempre, m'havia sorprès alegrament. Doncs sembla que això ha canviat. A l'arribar allà, l'aparcament (inmens) estava reservat per busos, i n'hi havia, sense exagerar, uns 7 o 8 omplint un lloc amb capacitat per una centena. La meva perplexa consulta a la Guàrdia Urbana que guardava el lloc va ser òbviament infructuosa, rebent la resposta que ells no hi podien fer res i que em busqués la vida pel barri. El barri, naturalment, ja prou feines té per acomodar els cotxes dels veïns. Finalment, després d'unes quantes voltes vam poder aparcar en un parterre boterut on el cotxe em va rascar per tot arreu. Aquí n'adjunto una foto, d'aquest aparcament de cotxes particulars del Parc Güell.
Des d'aquesta plataforma em cago amb algunes de les polítiques de l'Ajuntament. Home ja!
Tots els cops que la Tiffany ha vingut a Barcelona, hem fet una visita obligada a un restaurant vegetarià triomfador anomenat Juicy Jones (a més que la Tiffany es diu Jones, es clar...). Està en un carrer del qual no conec el nom, però que va des de la Rambla fins a la Plaça del Pi. Tant el preu com la qualitat i el servei estan més que bé. Sembla que el disfruto i tal.
Al mercat de la Boqueria vam trobar una botiga que el Jett va considerar paradisíaca...
Continuant amb el turisme culinari català, hi ha una cosa que no podia faltar! :-D
En quant a events especials, bàsicament els podem resumir en dos. Per una banda, l'intimista concert que el senyor Jose Gonzalez, suec ell, i la seva guitarra, ens va oferir als presents a la sala Razz 2. Ens van acompanyar, a la Tiffany i a mi, el senyor Toni Feliu, i els senyors de Manils i Montse. La foto no mola gaire, però em serveix per il.lustrar la historieta.
Per cert que, cosa que em va semblar curiosa, en la seva cançó més famosa i que deu haver tocat més cops últimament, que es diu Heartbeats i és famosa perquè va sortir en un anunci de Sony on tot de boles de colors rodolaven per un carrer, el senyor Gonzalez es va colar amb la lletra. Això no desmereix en absolut el bon concert i el remarcable talent d'aquest paio amb una guitarra a les mans.
El segon event assistit l'hem agraïr al senyor Ori, que ens va convidar molt amablement a l'espectacle sense parangó que suposa un partit del magnificent Futbol Club Barcelona. La víctima propiciatòria en aquesta ocasió per l'arrolladora màquina blaugrana era l'indefens Recreativo de Huelva, eldecanodelfutbolespañol. La primera part va ser un trunyo de cuidado, sense movilitat ni ocasions ni res de res. Aquí tenim el valent Abidal tot pujant la banda.
El fet que la major part del partit anéssim 0-0 va propiciar l'irritant comentari de l'avorrit Jett, que s'ha menjat un any aguantant-me les meves alabances de la màquina blaugrana aquesta que diem, que si és el millor equip del món i tal. I és que el nano em surt amb què el Ham-Kam, l'equip de Hamar, a aquestes hores ja n'haurien marcat almenys dos, així que ja em diràs, el Barça aquest....
Finalment però, gràcies a l'oportunisme d'en Milito, les ganes d'en Bojan, i l'encert en un penal del gandul Messi, l'apissonadora blaugrana va derrotar el seu rival per 3-0.
Perquè veigueu que no menteixo:
Gràcies Ori per permetre'ns gaudir de l'experiència! :-)
I la veritat és que ja no em queden gaires més events fotografiats. Té pebrots que la única foto que tinc de la familia és aquesta del Jett amb el gat... Considerem a la familia mencionada i saludada doncs!
I per acabar, i completar el post amb un nombre decent de fotos, tots aquells que vau tenir la bona idea de passar-vos pel Mirallet el dia abans de que marxéssim tindreu l'honor d'aparèixer en una afoto i donar-vos a conèixer al món i als centenars de milers de lectors diaris d'aquest blog! Mira tu!
Enumero als susodichos per tots aquells que no els conegueu!
L'Oscar, el Xavi i la Tiffany! Ue!
La Txell i el Canton! Ue!
L'Anna, la Duna i el Jordi! Ue!
L'Ori i el Dani! Ue!
Jo mateix i l'Albert! Ue!
En Toni! Ue!
El senyor Cafè! Ue!
En Jordi del Mirallet i l'Alex! Ue!
I en Josep Tiet! Ue!
Si no m'equivoco, totes aquestes fotos les va tirar el Jett. I sempre és interessant veure els jetos de la penya quan és un nen qui els hi tira la foto. Ho he vist molts cops, aquest any, i sol reportar resultats curiosos!
Per cert, que si algú hi era i no ha sortit... és que va arribar tard a la rotació fotogràfica... puntualitat nanos!!
I ja si per acabar per acabar, no puc deixar de documentar la maravellosa performance que va tenir lloc a la sortida del Mirallet uns minuts i/o hores més tard, guiada per un Jett brillant i uns performadors d'allò més complidors. Qui hi era segur que ho recorda, perquè la cosa és per recordar, considero.
Les fotos, com no, no li fan honor pas!
I bueno... això vol dir que no tornaré per terres catalanes fins d'aquí un any ben bo. Espero que tots els que pogueu us tireu de la moto i vingueu a veure'm aquí a les antípodes! Tant si veniu com si no, moltes gràcies a tots per seguir sent de puta mare, cuideu-vos molt, i fins després!!
No comments:
Post a Comment