Ja veieu que porto un bon temps sense pujar res al blog. Però la majoria ja sabeu també el motiu: durant aquests tres mesos hem portat una vida força itinerant, traslladant la nostra base d'operacions des de la freda Noruega fins la càlida Austràlia. Aquí ens hi estarem per un any, si tot va bé, ja que el meu visat no em permet més, i segur que de cara a llavors ja hi hauran ganes també de tornar cap a les europes.
Òbviament, seria una animalada, i moro de claustrofòbia només de pensar-ho, l'intentar descriure i relatar tot el nostre viatge fins aquí, així que el que he decidit, de forma molt sàvia, és obviar tota la parrafada i concentrar-me només en les fotos i els seus pertinents comentaris. De totes maneres, molts de vosaltres només llegíeu això, així que ja està bé! :-D
El nostre viatge ens ha portat, des del 5 de novembre fins al 15 de gener, a través de Dinamarca, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, França, Catalunya, Xipre, Dubai, sobretot India, i Singapur. De fotos en tinc milers (literalment), i la tasca de seleccionar-les no serà fàcil. Però vaja, que farem el que podrem!
La organització serà ben fàcil: cada parada de consideració mereixerà un post diferenciat, així que al final en sortiran, fàcilment, una vintena de posts, o fotoposts, més ben dit. Així que ale, som-hi!
Us poso en situació recordant que, abans de marxar, havíem empaquetat el cotxe amb tots els trastos que preteníem portar fins a Granollers. Però tot i així, aquelles dues últimes setmanes bé que havíem de viure amb algo, i aquest algo també havia de ser empaquetat i carregat al tren des de Hamar fins a Lillestrom, on el cotxe ens esperava.
I el cotxe ja estava bastant ple de per si, així que finalment, hem de dir que anàvem força carregats! Com a anècdota, us diré que aquesta foto la vaig tirar a Oslo, a la cua per entrar al ferry que ens portaria fins a Copenhagen, i allà mateix, un parell de cotxes més endavant, hi havia un paio, sol, en un cotxe familiar carregat fins als topes de forma similar al nostre, fins i tot amb remolc. Així que vaja, sempre hi ha algú pitjor que tu. Ara això si, no sé quanta gent deu haver fet una mudança de 3000 km amb un Corsa...
El viatge amb el ferry va transcórrer sense excessives notícies. Només dir que feia força rasca, que hi havia força més gent (sobretot russos) de la que podria semblar tractant-se d'un dilluns a la nit del mes de novembre, i que es tractava de la meva primera (i única, ara per ara) experiència en possessió d'un camarot (no gaire gros, per cert) de vaixell. Quina cosa, eh!
Com que no hi ha gaire fotos que valguin la pena, del vaixell, amb els seus 10 pisos i múltiples restaurants i bars i discoteques, posarem aquesta alegoria, entrant al port de Copenhagen, amb la ensenya danesa onejant orgullosament, i un parell dels múltiples russos mirant-s'ho amb curiositat.
Copenhagen com a tal, si bé es respira una atmosfera activa i interessant, no és massa diferent de qualsevol altra ciutat europea. Exemples de llocs destacats, però no necessàriament originals, en poden ser, en aquest ordre, l'ajuntament, l'antiga residència dels reis al castell de Rosenborg, un edifici qualsevol reconvertit en centre comercial, o l'animada zona de bars al Nyhavn.
De totes maneres, si hi ha alguna cosa coneguda, de Copenhagen, i una mica incomprensiblement, és la raquítica estàtua de la Sireneta. Que vaja, ni té especial valor artístic, ni imposa el més mínim, ni res, però que sembla atraure magnèticament a tot turista que s'hi acosta, per ametrallar-la a fotografies.
I si, es clar, nosaltres també vam anar-hi, però va ser especialment per, sota demanda del senyor Bern, tirar-hi aquesta flatugrafia amb la promesa d'una recompensa mai rebuda encara. Com que no som rencorosos ni res, la posem orgullosament aquí.
I encara que la sireneta sigui un bluff, val la pena anar-hi ni que sigui pel magnífic parc que has d'atravessar per arribar-hi. Aquesta església anglicana gaudia d'una llum ben especial.
També hi ha algunes curiositats, i museus o botigues força originals i entretinguts. Només poso aquest cartell a l'entrada del museu d'això, de les curiositats, perquè us en feu una idea. Si voleu descobrir-les bé, les curiositats, doncs ja sabeu, a anar-hi toquen!
Si una cosa em va fer gràcia de la nostra estada a Copenhagen va ser conèixer que el meu ex-company d'universitat Miguel Àngel resulta que viu aquí, ben instalat i amb projeccions de comprar-se un pis i tot. Si bé feia segles que no el veia, va ser una excusa excel.lent per trobar-lo, posar-nos al dia de les nostres experiències emigrants, i que ens guiés una mica pels bars de la zona, que la veritat és que si que ténen molt bona pinta.
L'altra cosa de la qual tothom en parla amb passió, a Copenhagen, és naturalment Christiania. Christiania va néixer als setanta com una ciutat independent dins de Copenhagen, ocupant unes barraques militars abandonades. Trenta anys més tard, l'estatus segueix siguent el mateix, amb les seves pròpies lleis i la seva pròpia manera de fer. No hi vam estar més que un vespre, però la sensació que em va donar, principalment, com a ex-consumidor, és que és un cau de fumetes, i aquesta és la seva primera funció. Després hi ha un parell de galeries i la gent que hi viu és una barreja entre els idealistes de la vella escola, els punks que venen el costo, i els adolescents que vénen de festa. Potser és una crítica inmerescuda el que estic fent, i jo n'estava força interessat com a organització social alternativa, però mira, ja dic que amb la poca estona que vam estar-hi, aquesta és la impressió que em va donar.
Si alguna cosa ens va acompanyar en aquesta travessa europea, de dalt a baix, a les ciutats i al camp, és la tardor, amb ocasional vent, fred i pluja, però amb constant color i vida.
El nostre hotel a Copenhagen era l'Hotel Nebo, baratot i amb opció de pàrking, imprescindible per nosaltres. L'hotel no era cap maravella, però va ser més que suficient. Només comento això a nivell informatiu, però n'havíem llegit crítiques que deien que estava en una zona de merda, al barri roig de Copenhagen, i bé... primer que seria un barri roig una mica de pacotilla, i segon que la majoria d'hotels, barats i cars, individuals i de cadenes conegudes, estaven més o menys per aquí, així que tampoc és que fos una gran diferència.
Això si, tenia tele i l'elecció per aquell dimecres a la nit era la retransmissió del Barça - Glasgow Rangers, avorrit com ell sol i amb victòria blaugrana per 2 a 0. Hagués estat bé veure'l en algun pub, però mira, estàvem una mica petats per llavors i la opció fàcil ens va venir de perles.
He de dir, per cert, que a tot arreu on he estat aquests últims temps, a Europa o a Àsia, els colors blaugranes ocupen un lloc privilegiat en tota botiga d'esports, moltes vegades siguent l'equip més destacat. Barcelonistes!! Eh quin orgull? :-D
A Copenhagen vam estar-hi dos dies i dos nits, i el tercer dia a Dinamarca el vam passar saltant de palau en palau a les rodalies de la ciutat, que aquests reis sembla que mai en ténen prou, de construir palaus!
El primer d'ells va ser el de Helsingor, o Elsinore, que potser és el més conegut de tots, ja que és on el senyor Shakespeare hi va situar la seva obra Hamlet. I no sé bé perquè la hi va situar, aquí, ja que es veu que no el va pas visitar mai i només el coneixia d'oïdes, així que la descripció que en fa és bastant inacurada. Això no evita, evidentment, que la botiga de souvenirs del castell estigui plena de referències a Shakespeare i tota la tira de protagonistes d'aquesta obra. Tot i així, el castell, però, especialment la seva fantàstica situació just a primera línea de mar, i el seu imposant pati interior, val ben la pena.
He aquí el castell.
I he aquí el patí interior.
I això és just a fora. El dia, com la majoria en aquesta mànega del viatge, fins arribar al mediterrani, era força ennuvolat. El vaixell que es veu just al fons és el ferry que conecta freqüentment Helsingor, a Dinamarca, amb Helsingborg, a Suècia. Alguna espurna de curiositat em comentava de fer-hi una passadeta, ni que sigui per afegir localitats, però la coherència i el temps ens van aconsellar el contrari.
El següent palau de la nostra ruta anava a ser el de Fredrensborg. En aquest la familia reial encara hi ve a passar-hi un temps de vegades. El palau en si la veritat és que no és gran cosa, però els jardins, fins i tot (o especialment) ara a la tardor, són amples i generosos.
Aquest és el palau, amb tota la seva vulgaritat.
Els jardins, amb els seus camins infinits.
El seu llac adjacent inclòs.
I la seva exhuberant tardor, tot plegat molt guapo.
L'últim dels palaus, visitat ja al crepúscol, i potser el més espectacular dels tres, és el de Fredriksborg, a Hillerod. Aquest ja és d'una altra classe, luxuriós, amb llac artificial decoratiu iuns jardins també inmensos i retallats.
La part posterior, reflectada al llac.
I la frontal, amb una entrada d'allò més carregada.
A Hillerod per cert, vam menjar una pizza en un restaurant turc de menjar ràpid que val la pena destacar, tot i que no prometia gens ni mica!
Després d'aquest entretingut dia, i ja inmersos a la foscor, vam muntar el nostre fidel pèsol i ens vam disposar a creuar Dinamarca fins a Rodby, el port des d'on podríem agafar un ferry fins a Puttgarden, a Alemanya, on continuaríem el nostre trajecte.
Parlarem d'això al pròxim fotopost!
Ale!
No comments:
Post a Comment