L'èxode particular III: Luxemburg

Luxemburg era una preferència de la Tiffany, que normalment no té massa preferències en aquestes coses, així que va ser atentament escoltada, i la ruta creada perquè anés bé passar per aquí. I mira tu, tot un èxit, aquest pais! Petit, cuidat, escènicament espectacular, amb alguns dels millors i més ben situats castells que he vist mai, i que deixa un record més que positiu!

Hi teníem tres dies, aquí, i ens va donar temps de conèixer una mica la capital i la zona sud-est, segons totes les referències la més interessant.

La nostra intenció, degut a la seva situació més o menys al mig de tot, era la d'estar-nos a la petita localitat de Larochette. Quan vam arribar-hi, idíl.licament situada entre boscos i valls, vam veure que l'alberg escollit (si, després de dues nits de cotxe i fred, un allotjament convencional no ens faria cap mal!) estava tancat fins al cap de dues hores, amb lo qual el destí va fer que acabéssim allotjant-nos a l'alberg de Vianden, una de les parades escencials degut al seu imponent castell, foto-perfecte, i el pintoresc poble que el rodeja.

Aquí podem veure el castell de dia:


I de nit.


Us podeu imaginar que en tenim un pilot, de fotos del castell en qüestió. Aquí es pot diferenciar el castell dalt del turó, en una localització privilegiada, i el poble tot estrujat resseguint la vall al voltant d'un únic carrer que baixa fins al riu que hi ha a l'altre cantó. Vaja, que tot plegat molt molt pintoresc, ja us dic.


Com que teníem un hotel (vaja, un alberg amb una llitera cutre, però a un preu interessant), vam poder posar-nos al dia de la nostra higiene personal. Sense cap mena de fetitxisme especial, considero aquesta foto de la Tiffany tot rentant la roba a la pica (no m'atreveixo a dir que són els meus calçotets), tot atractiva!


A part de Vianden, d'altres pobles i localitats valen ben bé la pena. A destacar especialment Beaufort, amb el seu castell en runes i una zona boscosa caminadora adjacent absolutament excepcional. Aquí en tenim unes quantes mostres.

En primer lloc, el castell en runes reflectat en un dels múltiples petits llacs de la zona.


I anem tirant endins, amb la vall estreta i la tardor exhuberant aquesta que diem.


Moltes de les roques del voltant, de material argilós, presentaven aquestes interessants formacions erosionades.


Seguim tirant.


I seguim tirant, ara amb riuet i pose.


Amb una roca ben grossa.


I amb riuet i sense pose. Vaja, que una caminata com déu mana!


Quan ens vam cansar de ruralitat, vam anar tirant cap a Echternach, la "ciutat" més important de la zona (Ardennes, que es diu, la zona, per cert), just a la frontera amb Alemanya. Un poble que feia patxoca!


Oh si!


Echternach està separat d'Alemanya per un riu i el seu corresponent pont. Gràcies al mercat comú i l'apertura de fronteres i tot això, vam poder tirar aquesta foto fifi, amb cadascú a un pais (o si més no intentant-ho). Jo estic a Alemanya i la Tiffany a Luxemburg, només perquè ho sapigueu!


La següent parada va tornar a ser Larochette, oblidat després del fiasco de l'hotel. Aquest petit poble també té el seu corresponent castell que no va sortir suficientment destacat a cap foto. I a part també té una caminata per les muntanyes entre formacions curioses (tota la zona n'està farcida, de formacions curioses). Sense adonar-nos es veu que vam caminar un bon tros!!


Per últim, Diekirch és la localitat d'elaboració de la cervesa luxemburguesa per excel.lència, i ni que sigui amb aquesta excusa sortiré per fi en alguna foto!!


La definitiva parada en terres luxemburgueses va ser la seva capital, una ciutat enfeinada i cosmopolita, de mides relativament reduïdes però amb diversos ambients ben diferenciats. Per una banda, la zona administrativa i de negocis, amb els corresponents palaus dels Grans Ducs, i els ministeris i tota la pesca. En un altre nivell, al peu dels penya-segats, hi trobem el poble antic, amb cases encantadores. I sorprenentment, a l'antic curs del riu, encara diversos metres més avall, ha estat reconvertit en un parc molt atractiu.

Unes poques afotos de la ciutat, doncs!

Un parell d'elles, des de la part superior de la ciutat. Aquesta amb el parc al mig.


I aquesta de les cases del nivell inferior i el penya-segat.


El nivell inferior en qüestió és ben maco!


I el parc, amb el gegant pont que creua aquesta dramàtica vall d'una banda a l'altra.


Un pais molt recomanable, Luxemburg! O sigui que si algun dia us ve de pas, ja veureu com no us n'arrepentiu!

I abans de marxar cap a França, toca posar el cotxe a punt una mica, així que ale, a currar!!


Fins després!

Que curt que ha sortit, oi, aquest?