Lübeck està bastant bé, per cert. Té un centre històric més que apanyat, amb vàries esglésies inmenses i una plaça del mercat especialment encantadora, tot plegat herència del seu passat com una de les ciutats més poderoses en la lliga hanseàtica, una associació comercial que va dominar el nord d'Europa cap al segle XVI i XVII.
Una petita vista nocturna, i no especialment brillant, de la plaça del mercat que dèiem.
Quan ens pensàvem, per cert, que no trobaríem gaire res obert per menjar, va aparèixer davant dels nostres nassos el magnífic restaurant Hieronymus, amb uns preus excel.lents i una qualitat envejable. Quin paio, el restaurant Hieronymus!
La nostra segona parada, prevista però no concreta, va ser en una àrea d'autopista (quines autopistes, aquestes d'Alemanya), prop de Münster, on hi vam passar la primera, que no última, nit a la carretera, amb la incomoditat, estretor i fred que us podeu perfectament imaginar. Una misèria, vaja.
I la tercera parada va ser totalment imprevista, ja que anàvem conduïnt acostant-nos a la frontera holandesa i se'ns va acudir aturar-nos una estona a Aachen, de la qual tots dos en teníem bones referències. I quina bona idea, tu! Quan ens vam poder escapar de la pluja, el centre històric d'aquesta ciutat, totalment manejable, però molt escènic i plè de coses interessants a veure, és una delícia!
Aachen va ser un punt important en els designis d'Europa en anys passats, fins al punt de ser el lloc de coronació habitual dels emperadors francs. Potser és més coneguda entre nosaltres amb el nom d'Aquisgran.
He aquí una cantonada qualsevol del casc antic.
I una font simpàtica per allà al mig, per combinar modernitat i originalitat amb el classicisme i mitjevalitat predominant.
Ara, si hi ha alguna cosa a destacar, com a la majoria d'aquestes ciutats amb barri gòtic remarcable, és la catedral. Des de fora té una pinta una mica extranya i eclèctica.
Però a dins la cosa es converteix en realment especial, amb uns vitralls impressionants.
I els mosaics que te cagas i que omplen gran part del seu interior tampoc li van al darrere!
I és que la catedral aquesta no és qualsevol cosa. Ja us dic que era el punt de coronació habitual dels emperadors francs, i també serveix com a tomba de molts d'ells, incloït el més famós d'ells, l'insigne Carlemany.
Durant tota la nostra visita a Aachen el cel estava força ennuvolat i deixava caure pluja tot sovint (això de donar voltes pel nord d'Europa al novembre no és un gran plan...), amb lo que ens vam haver de refugiar en una de les múltiples pastisseries que s'escampaven per la zona. La Tiffany estava d'allò més descontenta!
Però a l'agafar el cotxe i dirigir-nos cap a la frontera holandesa el cel es va destapar i ens va donar una assolellada benvinguda al païs dels tulipans! La nostra destinació era la ciutat de Maastricht, a no més de 40 km d'Aachen, enclavada en una llengua de terreny entre Bèlgica i Alemanya, i coneguda per ser on es va signar el famós tractat, i poca cosa més.
En teníem poques expectatives, de Maastricht. De fet, se'ns va comentar inclús que no valia massa la pena anar-hi, i potser per això, perquè no n'esperàvem gaire res, la cosa va resultar millor del que pensàvem, resultant en una ciutat amb una atmosfera ben agradable i alguns raconets fins i tot remarcables.
A més, en un centre comercial al que vam anar a parar ens van preparar davant nostre uns espaguetis amb bolets que estaven sorprenentment bons!!
He aquí un parc amb un petit gèiser i les antigues muralles de la ciutat.
I alguna torre força escènica que queda per allà al mig
Ara recordo per cert, que per algun motiu que no vam entendre, cap dels carrers del centre antic era recte, tots feien alguna corba cap a algun cantó o altre. Ja veus.
Em perdonareu que totes les meves explicacions siguin una mica boiroses... escric això més de dos mesos després d'haver-hi estat, i hem vist moltes i brillants coses des de llavors, així que potser molt ha quedat en el tinter. Però vaja, que tampoc passa res!
Per últim, una afoto de l'ajuntament, tot elegant al bell mig d'una plaça ben ampla!
El perquè vam visitar aquesta ciutat, per cert, és perquè quan vaig estar a Letònia, un parell de mesos enrere, vaig estar parlant amb un paio d'aquí que me'n va parlar molt bé, i em va convèncer fàcilment. Paio que no vam trobar ni res, per cert. Vaja, no vaig agafar-li cap contacte tampoc, de totes maneres!
Per acabar de fer el triangle tri-païs en un sol dia, ens vam dirigir a Lieja, a Bèlgica. I aquesta si que va ser la decepció del dia. Per començar, un trànsit inmens per entrar-hi, segon, que es va posar a ploure del copón, tercer, que l'actitud de la gent, estirada com ella sola, era força inhospitalària. Rebuscant pels carrers de bars, vam poder trobar algun que estigués bé, escapant de caus de pre-adolescents borratxíssims a les 6 de la tarda. I en quant a coses a veure, ja m'explicaràs... vaja, que no val gaire la pena. La nostra idea original era quedar-nos a passar la nit per aquí, però vist lo vist, vam començar a fer via enmig de la pluja i un paviment perillosament reflectant cap a la nostra següent parada, la localitat termal d'Spa.
Mira que poc que ens va agradar, Lieja, que ni tan sols en poso una foto!
Spa és el lloc que dóna nom a tots aquests centres de relaxació que tant proliferen últimament. I realment en té la pinta, de ser un parc temàtic de centres de relaxació! Tradicionalment elitista, amb el seu històric casino i restaurants per la gent guapa, ara està a l'abast de tothom. Més que la ciutat en si, no gaire gran, i tampoc amb masses coses a fer o a veure, el que val la pena són les rodalies, muntanyoses i boscoses.
Però quan vam arribar ja era pràcticament hora de retirar-se, així que tocava buscar algun emplaçament indicat per recollir-nos amb el nostre cotxe. En un primer moment vam començar a seguir una carretera amunt i amunt fins que vam trobar un sortint que semblava tranquil. Apagar els llums i el cotxe i noi... absolutament fosc, absolutament silenciós... ni un bri de civilització enlloc al voltant. Mira, no em pregunteu com, però ens va agafar fins i tot ginye, i no vam ser capaços de dormir allà mateix, així que vam anar a buscar algo més cèntric.
Vam trobar una casa que semblava momentàniament inhabitada, però que s'hi podia arribar còmodament, així que ens vam plantar als boscos adjacents, on podíem gaudir d'una recomfortant visió de farola elèctrica. Però al cap de pocs minuts, un cotxe se'ns va acostar sigilosament per comentar-nos que no ens hi podíem pas estar, allà, que això era propietat privada.
Pues vale. És tot una cosa sempre, això de buscar un lloc adequat per sobar amb el cotxe!!
Finalment, i perquè ja en teníem prou, vam aparcar just al costat de la carretera, amb la farola propera, les cases molones i algun cotxe ocasional, on vam poder finalment dormir comfortablement passant però una mica de fred!
Aquest és el lloc:
Ara això si. Dormir al cotxe a la tardor / hivern és indubtablement molt pitjor plan que dormir-hi a l'estiu! Ah? Que ja ho sabíeu? Ok doncs...
Una visió general del carrer principal d'Spa, amb el casino en primer pla i la pluja omnipresent.
Però ja us dic que el que mola sobretot són les rodalies, amb la seva exhuberant tardor, els seus escènics rierols i la seva excepcional atmosfera.
I el que fa aquesta població famosa... els innumerables brolls termals que la rodejen. Aquí un d'ells, en una situació molt més amable que el mig de la ciutat.
En la ruta de sortida, direcció Luxemburg, vam passar just pel costat del mític circuit de Formula 1 d'Spa-Francochamps, on fins i tot ens hi vam aturar un moment amb l'esperança que féssin alguna cosa. Però el circuit té una vintena de quilòmetres (molts menys el traçat que utilitzen per la F1, es clar) i si fèien algo no va arribar a passar per on erem mentre esperàvem, així que res!
I tot això en un dia i mig! Ja veus eh!
La següent parada, la bella Luxemburg!
No comments:
Post a Comment