Vam decidir que la primera parada fos la històrica capital de la Lorraine, Nancy. De fet, lo únic que Nancy té per veure és la espectacular plaça Stanislas, un complex simètric i barroc, escrupulosament llampant i net, que fa la seva patxoca. El problema és que la ciutat en si no ho és massa, de llampant i neta, amb lo qual fa una mica de ràbia que es gastin tots els esforços en arreglar aquesta plaça, i deixin de banda el benestar diari dels seus habitants. Suposo que passa una mica a tot arreu, està clar, però aquí semblava molt flagrant. Però vaja, quan arribem a la India la cosa es posa sèria, en aquest sentit!
Per algun extrany motiu, les fotos de la plaça en qüestió no han sortit massa bé. No sé jo si amb el temps una càmera es desgasta i perd qualitat o algo, però la meva ja porta uns quants milers de fotos a l'esquena, així que no sé...
Quatre detalls de la cosa i anem passant!
Els edificis que l'envolten donen una sensació d'espai i simetria important.
El senyor del mig és el senyor Stanislas, un polonès altament benefactor de la ciutat.
I a les cantonades, aquestes portes daurades coronades amb fonts la fan encara més luxosa.
A partir d'aquí, i amb la foscor creiexent, les fotos es tornen totes borroses. Quina pena, eh! El seu motiu tindrà!
La nostra intenció era passar la nit a Dijon, capitall mostassera, però vam trucar a un parell d'hotels que complien els nostres requisits econòmics i van resultar estar plens. Com que ni teníem guia ni temps de saltar d'hotel en hotel a veure si algun ens feia el pes, vam decidir passar una nova nit al cotxe. Però la visita a Dijon no ens la vam pas saltar!
I ostres, mai ho hagués esperat, però a mi Dijon em va agradar molt. Cuidat, evocador, amb molts estils tots barrejats però generant certa harmonia, edificis curiosos, una sensació gòtica i presència històrica important. Vaja, algo que mereix explorar-ho amb més temps. A la Tiffany, però, no li va agradar massa, donant-li unes "vibracions" molt negatives. Ja diuen, però, que els gustos són com els culs. Que cadascú en té un.
Hem de comentar que aquesta tarda va ser la nostra tarda de mala sort, ja que a part de no trobar hotel, el meu mòbil noruec es va apagar sol, i a l'intentar reengegar-lo, i per algun motiu incomprensible, vaig oblidar el pin. I no només això, sino que, sota la meva estupefacció, i guiat per alguna força maligne segur, vaig marcar-ne tres d'incorrectes, derivant en l'inevitable bloqueig del meu mòbil. I mira que el pin és tan fàcil com 5566... però mira... coses que passen!
A Dijon tenim una mica el mateix problema que a Nancy... que les fotos són un trunyo... en primer lloc una de les cases, d'estil que autodenomino alsacià (tot i que segur que més d'un historiador em creuaria la cara), que omplen la ciutat aquí i allà.
I per acabar les torres evocadores i superposades de, si no m'equivoco, l'església de la Madeleine, plena d'història ella.
Després de Dijon i de gaudir d'una amanida de mides desproporcionades i plena de, com no, mostassa, vam decidir conduir fins que caiguéssim rendits. I per això millor posar el dipòsit als topes i anar fotent-li gas.
Perquè ja no teníem intenció de parar-nos enlloc més fins pràcticament arribar a Catalunya. De fet, la nostra última parada era a Collioure, a ben pocs quilòmetres de la frontera. Això significa que, des de Dijon teníem pràcticament un miler de quilòmetres. O potser no tants, potser 800 o així. És força, igualment!
Paciència doncs.
Però el pèsol, un cop més (i jo també una mica) va demostrar la seva increïble valentia i ens va portar, sans i estalvis, així de cop, fins passat Montpellier, a menys de 100 quilòmetres de la nostra destinació, invertint-hi això si unes quantes hores. Quin paio, el pèsol.
Des d'aquestes línees m'agradaria rendir-li el seu merescut homenatge. Després de 10 anys d'incansables quilòmetres per les carreteres catalanes, espanyoles i europees, i quan ja pensava que mai més faria un viatge llarg, el nano, no només ens ha portat, sense cap mena de problema, fins a Noruega i de tornada, sino que, un cop allà l'hem fet trotar per les tortuoses carreteres d'accés als fiords, i el tio ni una sola queixa!
Així que demano un brindis per ell, des d'aquí mateix!
Acompanyat per una foto a l'àrea d'autopista decidida per sobar-la alegrament.
I oh nois, és acostar-se al mediterrani, i el sol brillant i bon temps i quin canvi hòsties amb el plujós i ennuvolat i depressiu nord d'Europa!! Són d'aquelles coses que mai vaig valorar quan vivia a Catalunya, el tenir bon temps per defecte. Estic content, d'haver-ho descobert!
La zona on es troba Collioure, on suposo que molts ja hi haureu estat, es diu Costa Vermella, i ocupa tota la costa de la Catalunya Nord. Jo, a Collioure, no hi havia estat mai, i a la Costa Vermella en qüestió (Ceret, Banyuls, i tal), feia molts i molts anys que tampoc. El que vaig notar és que hi havia un boom constructiu realment important, amb noves urbanitzacions i moltes cases en venta. Utilitzant el meu poder deductiu fora de mida, vaig pensar que anys enrere, tothom preferia construir-se la casa a Espanya, ja que la diferència de preu amb França era important. Ara, la costa catalana, pobra, ja està prou explotada, i els preus d'un apartament a França o a Roses no deu ser massa diferent, així que, preu per preu, segur que els francesos prefereixen venir aquí. I pels estrangers, està fins i tot més a prop.
No sé si m'explico.
Després de quilòmetres de costa plana, Collioure es troba al principi d'on els Pirineus trenquen amb el mar, en una localització més que atractiva. Tothom me n'havia parlat molt bé i no n'hi havia per menys. A més a més, l'ambient relaxat i el clima agradable al costat del mar va suposar un esplèndid final per aquesta primera mànega del nostre viatge.
Unes panoràmiques des de diferents punts de la badia i l'església, que segurament n'és el punt més conegut. Noteu de cop que és pràcticament el primer cop en aquests 4 posts en que podem veure el sol!
D'aquestes fotos, amb la Tiffany encarant el sol serenament, en tenim més del que us penseu!
I el mar i la costa, a totes hores, té un ambient absolutament mediterrani d'allò més familiar, per mi!
Però no només de mar i costa i badia viu aquest poble. És conegut per molts per ser el lloc on el conegut poeta Antonio Machado va viure els seus últims mesos, va morir i va ser enterrat. Ara seria el moment de citar uns versos, de Machado, però la poesia mai ha sigut el meu fort, hem de dir, i no me'n sé pas cap. Així que res. Ens haurem de contentar amb aquesta afoto de la seva tomba coberta d'ofrenes i de la bandera republicana. Per cert, que mentre érem allà va arribar un grup de gent gran de Cerdanyola, amb un guia d'allò més entusiasta amb Machado i la República, que quasi em fa emocionar, l'home!
I per acabar, per fer un complet recorregut per les llums del dia, una foto crepuscolar, amb les cases del port en primer pla.
I una de nocturna. Val la pena comentar que vam sortir a sopar força tard, i al restaurant on amablement ens van acollir hi havia només una altra parella, noruega! I els paios es van estar mig sopar parlant de nosaltres, pensant òbviament que no els entendríem! :-D
I arribava l'últim dia abans de complir aquesta primera etapa, arribant a Granollers. La nostra entrada a Catalunya va ser a través de la costa, resseguint la carretera fins a Portbou, i admirant l'increïble bellesa d'aquesta zona. I per fer-ho encara més complet, vam tenir inclús temps d'aturar-nos a dinar a Cadaqués! Que mai està de més passar-s'hi de tant en quant! Eh quina penya!
Clàssica foto de la badia:
Clàssic carrer empinat, blanquejat i porticat:
I un parell més, que són gratis!
I el cap de Creus ben maco ell, amb el Port de la Selva per allà al fons.
Durant els últims quilòmetres vam tenir fins i tot una bonica posta de sol, per fer el complet.
I ja hem arribat. He aquí, satisfets i amb missió acomplerta, amb les mascotes satisfetes també, després d'aparcar el cotxe al garatge de la nova i resplandent casa dels meus pares! Sincerament han sigut 10 dies, des de Hamar a Granollers, força intensos, enfeinats i atrafegats. Però vaja, ja se sap que la vida del nòmade és complicada, així que què hi farem!! :-D
La següent entrega, amb les foto-peripècies a Granollers! Fins després doncs!
No comments:
Post a Comment