Però abans, cal comentar un parell de coses. La primera d'elles és que aquí, a Surfers Paradise, es corre una de les proves de la Formula Indy americana. I es corre en circuit urbà. Això vol dir que un mes abans (com a mínim) comencen a muntar un cristo de tres parells de collons, per convertir-se en simplement caos la setmana abans. Just uns dies abans de que es corrés la prova, a en Geir se li acabava el lloguer de l'apartament en que s'estava a Surfers, amb la qual cosa va tocar passar-se per allà un parell de cops a fer la "mudança", ja que el nano s'estarà amb nosaltres durant els seus últims 10 dies d'estança a Austràlia.
A nosaltres, això de l'Indy ens la portava força fluixa, ja que si normalment Surfers està plè de "yobos" (australià per "garrulos") imagina't aquests dies. El diumenge de la cursa, de fet, nosaltres vam anar tranquilament a la platja, a Broadbeach, uns pocs quilòmetres més avall de Surfers. Però la nostra tranquilitat va ser violentament obstruïda per un extremadament proper i extremadament sorollós caça militar que es va passejar supersònicament a poques desenes de metres de la costa (no exagero) per jolgori dels (m'imagino) assistents al tinglado de l'indy.
No fa falta dir que a mi la cosa em va pillar desprevinguda i quan vaig tenir temps de trobar i engegar la càmera, l'emoció ja havia passat. Aquí veiem el caça escupint foc a la llunyania.
Per aquesta zona hi ha força parcs infantils bastant elaborats, per deliri de petits i grans. Per cert que en Jett no sembla esforçar-s'hi massa, no?
Aquests dies la Tiffany està recuperant els seus estudis espirituals. Si en voleu llegir les seves conclusions (o algunes d'elles) ho podeu fer en un dels seus múltiples blocs, concretament en aquest: http://3rdeyespeaking.blogspot.com. I de passada, ha enganyat al pobre Grover, tan bonifaci ell, en els camins del buddha! Ja veurem com acaba, la cosa!
I aquestes són les poques coses destacables abans de la nostra escapada a Stradbroke Island. I així us les hem contat.
North Stradbroke, coneguda aquí com Straddie, m'ha estat admirada per la Tiffany i la seva familia des que hem arribat aquí, així que ja tenia ganes d'anar-hi. Un dia o altre ho havíem de fer, ja que està realment a prop. Uns 50 quilòmetres fins a Cleveland, que és on agafes el ferry per arribar a la illa.
I aquí tenim als protagonistes, tot siguent traslladats saltant onades. En Bill i la Virginia, en Geir, i la Linda i en Glen, que s'apunten a totes. Per cert noteu a en Jett passejant el nom del Mirallet arreu del món :-)
I els altres dos protagonistes, es clar, els més protagonistes de tots, viento en popa a toda vela.
I com no, seguint les tradicions, el nostre mètode d'allotjament va ser el de càmping i tenda. I en aquest cas, el càmping estava realment a prop de la platja. Oh si.
En Bill i la Virginia, quan van de càmping, van molt i molt preparats, i muntar el campament porta una estona. El primer de tot és aixecar un toldo molt gros i pesat, i després les tendes a sota. Però ai, quan ja tenim el tinglado quasi finalitzat, el senyor del càmping ens va venir tot escamat a dir-nos que els vents estaven sortint un parell de pams del requadre que ens corresponia, i que invadíem una espècie de terra de ningú ocupada per uns matolls que poc els hi importava, la cosa. Així que, en una d'aquelles accions que reps amb contrarietat, vam haver de desfer i refer tot plegat, per acabar entrant en el cony de límits.
Molt important no és, però com que tenia la foto per aquí, doncs mira... Per cert, d'aquesta tenda, la nostra tenda, n'estem molt contents i satisfets (tot i tenir un petit atac de possum), i hem pensat en alguna manera de portar-la cap a les Catalunyes. Doncs bé... sabeu que aquella família noruega que viu per aquí (la que no em va convidar a veure Machine Head, aquella, si), vivia abans a Fuengirola (o a la vora) i encara hi mantenen una casa? Doncs s'han mostrat amablement voluntaris per, ja que faran aquest trajecte relativament sovint, portar-nos alguns trastos cap allà, i ja els anirem a buscar. I Fuengirola tampoc és que quedi gaire a la vora, però en comparació està just aquí al costat!!
Com se suposa en una illa, aquí lo principal és la costa. Per una banda, amb platges excel.lentíssimes.
I per altra amb costa rocallosa d'aquella que tant ens agrada.
I no és que jo sigui massa impressionable (o potser si?) però m'atreveria a dir que aquest sector exacte de la costa és un de les més espectaculars rocallositats que he vist a Austràlia. Que ja és dir. I l'aigua, blava blavíssimèrrima!
I per si no fos poc, no tan sols hi podíem veure interessants vegetacions..
Sino que, si ens posem a mirar amb deteniment...
Oh! Uns dofins ben amigables! Dofins és el que més hi havia, aquí. I fins i tot n'hi havia un que es va posar a saltar i a fer piruetes davant nostre... amb brevetat i rapidesa suficient per no ser capaços d'enganxar-li cap foto, però el tio ens va arrancar uns crits d'admiració i joia importants a tots els presents.
Un altre dels animalons habituals eren les mantes, i n'hi havia alguna de realment grossa!
I allà allà!! Mira!
Uns tortugots traient el cap. No vam enganxar balenes perquè ja estem, pels pèls, fora d'època, però la costa rocallosa d'aquesta illa és tota una mina de vida marina! Quin gustasso!
Aquestes últimes fotografies les hem d'agraïr al bo d'en Geir i la seva fantàstica càmera, que aprofita la mínima oportunitat per fer-nos aparèixer a tots ben macos.
El que ell tingui aquest camarot (una Canon EOS 450D, pels entesos) fa que s'acceleri la nostra decisió d'actualitzar el nostre inventari fotogràfic. Crec que una DSLR és una mica massa grossa i cara pels nostres objectius d'arrastrar-la al voltant del món i tirar moltes moltes fotos, però ja tenim algunes opcions en ment que, si tot va bé, ja us ensenyaré al proper post!
Aquests últims dies, i derivat per la calor i la ocasional falta d'higiene del meu cabell, he redescobert el "buff", aquest tros de roba multiús que et canvia el look en un plis plas.
Sabeu que la costa est australiana és un autèntic paradís del surf. I nosaltres (especialment jo), avorrit com sóc, encara no ho havia provat mai. Doncs bé, sempre hi ha un primer moment, en aquesta vida, i el del meu desvirgat en temes surfers és aquí. Comencem per la Tiffany, que, entre nosaltres, hem de dir que no ho va provar pas, i que només va posar per la foto :-)
Quin paio! Quina planta! En Kelly Slater estaria gelós de la meva elegància i saber estar! (Potser en Kelly Slater està una mica passat de moda, ja? Però jo, d'aquests temes, no en tinc ni papa!)
I aquí amb l'artífex de la intentona: en bo d'en Glen. Un surfero de tota la vida que, entre d'altres coses, col.lecciona taules de surf i en va portar unes quantes per disfrute del personal. Està clar que sembla que ens les hauríem de canviar, les taules, per sortir bé a la foto. I a l'hora d'intentar-ho, amb aquesta curta no vaig ser capaç d'aixecar-me una sola vegada... amb la llarga la cosa va anar millor, encara que sense tirar molts coets... però bueno... divertit... i més cansat del que sembla!
Aquí em teniu donant bona compte de les onades trapelles. Vale si, no sóc jo, però podria eh!
I és que en Glen, tot això de deslliçar-se pels puestos ja li va... tant l'snowboard (que molts pensareu que no, però n'hi ha i molt, a Austràlia -i a Nova Zelanda-), com el surf com, sobretot, l'skateboard. I per allà hi havia un skatepark que el nano va aprofitar per rodar una mica. Jo mai he sigut massa bo en això en concret, i el terra de formigó el trobo una mica dur... així que no ho vaig ni provar...
No serà per activitats, en aquest cap de setmana de platja! En Bill i la Virginia ténen una canoa inflable (que es diu "zambeze") que encara no havíem utilitzat aquest any i que és d'allò més apanyada per explorar els oceans. La nostra, però, no va ser excessivament afortunada, ja que vam arribar fins a una zona infestada de meduses i vam córrer a escapar-nos de nou cap a terra ferma espavorits. Aquí veiem a en Bill després d'una exploració en solitari, arribant a una de les cales més molones de l'illa.
Altres coses a fer a la platja incloeixen meditació profunda al ritme de les onades. I devia ser profunda, perquè vaig estar donant unes voltes al seu voltant i la noia no se'n va ni enterar.
Però no només de costa viu aquesta illa. Cap a l'interior (i estem parlant d'una illa de, aproximadament, 40 quilòmetres de llarg per 10 d'ample) hi ha un parell de llacs remarcables, amb els originals noms de "Blue Lake" i "Brown Lake". Sembla que el Blue Lake és molón, però a l'arribar-hi amb el cotxe vam veure que encara hauríem de caminar 5 quilòmetres fins al llac, cosa que la familia es va oposar amb unanimitat, deixant-nos als pobres caminadors Tiffany jo en franca minoria. Així que finalment vam anar a veure què es coïa al Brown Lake, que porta aquest nom per les aigües marronoses, tenyides per les llavors de les plantes que el rodegen.
I ostres, ben bé que vam fer, d'anar al Brown Lake, perquè, per la nostra fantàstica sorpresa, hi havia un amic reposant tranquilament dalt d'un arbre!
Mite'l!! Quin paio simpàtic! El primer que veiem amb tanta claretat al natural, ja que ni tan sols estava gaire amunt. Indubtablement, una autèntica monada d'animaló! Unes miques de primers plans:
Recordarem l'apassionant vida del koala: 22 hores al dia se les passa dormint. I això és perquè menja fulles d'eucaliptus, que són verinoses, i gasta tota la seva energia en digerir-les, així que ha de descansar la resta del temps. Diuen, també, i com ja haureu deduït, que els koales són un dels mamífers més estúpids que existeix. Això si, el salva que sigui molt mono. Tot plegat una mica com les persones, també...
I ja que estem d'animals, fem una ràpida passada per alguns dels ocells més comuns i simpàtics de les austràlies, aprofitant que tenim un zoom deliciós.
Primer, una característica kookaburra.
Aquest ja l'hem vist alguna vegada, però mai sobra, bàsicament en un primer plà com aquest: un gallaa.
I per últim, aquesta elegant òliba falconil que, la veritat, només uns ulls excepcionalment atents serien capaços de veure. Molt maca.
Ara diré una perogrullada: està bé això de, després d'estar unes setmanes força ocupat amb diverses feines, la màxima ocupació que tingui ara és posar gel a l'eski per refrescar les birres. I que es noti l'extranya blancor a la cara, producte de la crema solar. És que nois, el forat de la capa d'ozó el tenim just aquí sobre, i el percentatge de càncers de pell fa una mica de por, així que toca protegir-se una mica!
Per cert, que això de tenir tots aquests pelacos a la cara no és massa compatible amb la meva natural destralesa... I la Linda no sé com s'ho fa per sortir sempre MOLT malament a les fotos.
Més activitats australianes imprescindibles: pescar. Com ja hem comentat més d'un cop i més de dos, aquí tot cristo pesca. Comprovem-ho amb aquesta eloqüent i evocadora fotografia.
I en Glen i la Linda són molt australians, així que vam poder participar en aquesta australiana activitat. Primer de tot havíem d'aconseguir una mica d'esquer, i per estalviar uns valuosos dòlars, què millor que obtenir-lo nosaltres mateixos. El que s'utilitza són yabbies, una espècie de petites gambes. Ja em perdonareu l'emoció, però és que hi estic molt poc versat, en aquestes coses. El lloc predilecte on trobar aquests desafortunats animalons és llocs, com aquest, amb forta activitat de marea.
I el procediment és xuclar terra humida amb aquesta espècie de tub, tot bombant els yabbies cap a fora. Tot interessant. Aquí tenim un desgraciat yabbie i l'habitual reacció dramàtica d'en Jett.
El yabbie. Quines coses, eh.
L'acte de pesca en si va tenir lloc a hores intempestives de la matinada i la meva humil persona no va ser pas capaç d'aixecar-se. En tot cas, en Glen comentava que va pescar un parell de peixos petits que va retornar al mar, junt amb la resta de yabbies. Així que poca cosa.
Donava la casualitat que un dels dies que estàvem per allà era la nit de Halloween. Suposo que les americanitzades costums de "tricks or treats" i històries d'aquestes encara no han arribat a les catalunyes, però tant aquí (com ho era a Noruega) estan força esteses. Una reflexió sobre això: és certament extrany, no creieu, que en una societat tan paranoica com la que vivim, la gent deixi que els seus nens corrin de casa en casa menjant-se les llaminadures que extranys els hi dónguin?
I no ho havia vist abans, però aquest any sembla que està de moda que els animalons portin algun tipus de fosforescència (serà per no ser atropellats per desalmats conductors). La forca aquesta dóna força el pego, com a eina intimidadora...
El mateix dia de Halloween també és l'aniversari d'en Geir, amb lo que tota la tropa vam anar a sopar a algun lloc elegant. I ostres, la veritat és que la cosa va estar una mica passada de preu, però sincerament va valer la pena. Els medallons de Hervey Bay amb salsa de pinyons i sorbet agredolç va ser, sens dubte, un dels plats destacats de l'any. La foto, com sempre, una mica cutre, però que serveix d'excusa per parlar-ne.
Una altra de les activitats comunes, aquí, i seguint amb els tòpics, són els mercats del diumenge al matí. N'hi ha a tot arreu i, entre nosaltres, tots ofereixen més o menys el mateix i es fan força pesats a la llarga, però a les fèmines de la casa, evidentment, els hi encanten. Així que allà que vam anar.
Aquí en Jett, posant amb un jetty al darrere.
I aquí una bona pensada: engabiar tots els nens en una espècie de tancat perquè no molestin. Ah... que no és per això que hi ha el tancat? Així doncs? Ostres... es veu que fa un parell d'anys, en aquestes mateixes aigües, un tauró va deixar a una noia sense braços, i ara s'han tornat una mica més previnguts... Vaig estar una estona, intentant veure un tauronet a les aigües cristal.lines, però res.
I aquí s'acaba la nostra escapada a la magnífica North Stradbroke Island. I tant que ho vam allargar que vam acabar agafant el ferry de tornada de nit. I ja us dic que aquesta gent ho fan tot molt de d'hora, així que és clarament sorprenent. I aquesta foto és ben interessant, una persona al pis de sota del ferry, envoltada de penombra!
I amb la penombra us deixo! Tornarem ben aviat amb noves històries, mentre encarem valents les nostres últimes setmanes a Austràlia, que prometen ser, com a mínim, caloroses de collons. I a part, espero que també interessants!
La calor no la sentireu, però de la interessància ja us en faré saber quatre coses!
Ale, fins la propera!!
2 comments:
ei, un bon post aquest vila!
Ha molat! El lloc súper maco, el millor les fotos dels animalons! es veuen súper bé! Envia petons a tota la family!
Ei Patricia!
Moltes gràcies, sobretot tenint en compte el ritme caòtic amb el que el vaig escriure!
En quant a les fotos, realment es nota el gaudir d'una càmera bona! A veure a partir d'ara...
Petons a la teva també, de family! :-)
Post a Comment