Wednesday, March 21, 2007

L'estremidora història del Raul i la Hilde. Nos vamos pal sur!

Bueno, aprofitaré que la meva vida s'ha convertit, per culpa de temes laborals, en una espantosa rutina, i no ha passat gaire res a destacar, per centrar-me en històries paral.leles que en d'altres circumstàncies potser no tindria temps d'explicar ni vosaltres paciència de llegir.

Abans que res, però, cinc cèntims de l'actualitat personal.. el curro molt bé, la veritat és que m'agrada força i estic produint amb relativa rapidesa. Creació meva és la eina de botiga virtual que formarà en breu part del nostre content management... la veritat és que està molt apanyat i tothom n'està molt content, amb lo que mola :-)

També hem sortit de festa un parell de dies per Hamar ultimament, i em reafirmo en la idea que els que teniu pinta mediterrània, cabell llarg i moreno i arrissat, ja podeu venir corrents... He de dir que em sento una mica acosat, en aquestes circumstàncies festives... i necessito de la vostra ajuda sens falta :-)

Comentaré molt de passada el tema del Liverpool-Barça de tornada, només per dir que no, no el vam veure amb la Katrine, que es veu que estava enfeinada, sino a l'hotel, amb tot d'hostes... amb lo qual no vam tenir cap rivalitat personal... el que si que estava jo dels nervis l'ultim quart d'hora aixecant-me cada dos per tres de la cadira, compartint la gran causa culé, i siguent de bon tros el qui més vivia el partit a la sala... no va poder ser.... el que us deia... vaig marxar deixant un equip campió i ara tenim una banda de patans... si és que... no me'ls cuideu eh!

Com que em vaig allargant a cada moment que reprenc el post (és veritat que potser algun dia m'hauré de plantejar escriure més posts, més curts i més freqüents... :-p), van sorgint noves anècodtes que mereixen ser explicades, com per exemple... l'altre dia vam anar a sopar a ca la Farmor i en Geirmund, que són la mare i el pare-en-llei (xD) del Geir, l'ex-marit de la Tiffany, i subseqüentment, avis d'en Jett. Podria esxplicar històries, d'aquest parell, però ho deixarem per la intimitat de la familia :-) El tema és que el dia anterior del sopar, a la Farmor la van operar de la mà, que tenia un tendó xungo... i mentre estàvem allà, ja a la sobretaula, li va començar a fer especialment mal... com que en Geirmund i tothom havia begut durant el sopar i posterior, ningú podia conduir (xD), així que em va tocar a mi ser el qui la portés a urgències a veure què passava. Com que nosaltres teníem vakt... la Tiffany va haver d'anar a casa, així que ja em veieu a mi acompanyant a l'hospital a la mare de l'ex marit de la meva xicota... :-p tot un quadre! :-D Però mira, m'ha servit per un paràgraf de post, com a mínim :-D

S'ha de dir que si em retrasso és perquè, la veritat, i la veritat de la bona, estic força enfeinat... al curro produeixo força, i a fora estic també bastant enfrascat en la web de la Tiffany (us ho vaig dir, que estem fent una web?... per vendre les seves qualitats com a millor instructora de yoga de Noruega :-)), que volem tenir online abans de marxar a sudàfrica, encara que sigui en mode validació...

Sudàfrica!! Marxem aquesta setmana, i estem tots força excitats! :-D Volem a Johannesburg, on estem tres dies a casa del Jonny i la Sevika, després volem, només nosaltres 3, a Cape Town, on hi estem 3 dies més... després tenim un cap de setmana reservat a Moçambic (el google maps no m'ha sabut trobar el lloc exactament... un altre cop serà), que per totes les referències les platges són brutals, on hi anirem sense nens, que es quedaran a Durban amb els pares de la Sevika... i després a saber... i ens quedaran casi 2 setmanes.... el tema és que a mi m'agrada MOLT planejar viatges, i he intentat establir una mica de comunicació amb en Jonny i la Sevika per saber quatre coses i intentar organitzar una mica... especialment amb ella, ja que ell és una mica calçasses... doncs la resposta que he rebut és absolutament xocant... ignorant-me pràcticament plenament, no contestant pràcticament a res, i obligant-me a fer i decidir jo les coses si volia fer algo... amb lo qual m'ha descobert que, per contingut i per continent, per fons i forma, obertament, em cau fatal aquesta noia... :-D La veritat és que és el tema que em té més descontent, ara per ara, però estic aprenent a no cagar-m'hi sense pietat... ja us explicaré... de totes maneres, que la noia és força seva i no gaire de fàcil tractar es veu que tothom ho sap, per aquí, i m'han explicat coses totalment abominables... el que passa és que a la Tiffany això de les causes perdudes ja li va...

Tot i així, tinc moltes ganes d'anar a Sudàfrica, i estic segur que serà un èxit, a pesar dels inconvenients preparatius... :-D

Perquè!! Per exemple, ja tenim pillat el següent viatge... si noi, no parem... i és a.... Itàlia!! La Sarah, l'amiga australiana de la Tiffany que va estar a Barcelona quan va venir per primer cop, està aquest any d'au pair a Brescia, a la llombardia italiana, i li anirem a tributar una visita!! Del 25 al 29 de maig concretament. I nois!! Quina diferència!! La noia està super contenta i envia uns mails plens d'idees i interès... amb lo qual, sincerament, et fa tenir moltes més ganes de veure una persona (que òbviament, no és cap de les dues personalment amiga meva) que no pas si t'ignora i no et demana més que favors que han d'estar fets per ahir (que és el que fa la jodía sudafricana)

hummm... una mica de respiració.... aaaah... ooooh.... hummm.... em porta una mica pel camí de l'amargura, la cosa....

ok :-)

Parlant de següents viatges, així doncs... no sé si ho he dit però la nostra intenció és baixar tots 3 pel juliol a les Catalunyes! No sabem dates ni emplaçaments exactes encara, però no patiu que n'estareu puntualment informats mitjançant aquest el vostre blog preferit! :-D

Un petit incís per comentar que aquí, sembla que l'hivern ja està acabant definitivament... la neu s'està fonent... les temperatures són sempre positives (inclús hem tingut algun dia de +10º, que no recordava ni com eren...), i el dia és cada dia, valgui la redundància, més llarg... recordem que aquí, a les èpoques estivals, no es fa totalment de nit en cap moment... i si bé no és com més al nord, on és directament de dia... sempre hi ha una mica de claror, fent-se definitivament de dia cap a les 4... lo qual està molt bé!

La putada és que m'hauré perdut l'aurora boreal :-( A veure si abans que marxem l'any que bé dóna temps d'una escapadeta nortenya...

Perquè nois... segurament, visquent en latituds privilegiades com les mediterrànies, no ho noteu gaire... però aquí, realment, el canvi d'estacions es nota moltíssim... a Catalunya, passar d'hivern a primavera no és tanta cosa... aquí en canvi, és una gran revolució... el sol calenta, pots començar a fer algo al carrer... deixes de patinar... els ànims de la gent canvien generalment... és interessant :-)

L'hivern ha sigut de pacotilla, vaja, no ha fet gaire fred ni per gaire temps, però vaja, que ja dona el pego, ja...

Vale vale vale... ja sé que el que estàveu esperant és la famosa estremidora història, ja que el que voleu és vil i cruel cotilleo!!

Bé doncs, ja temps enrere, mitjançant un contacte comú, vaig conèixer a en Raul (aviso que, tot i que ho dubto, no sé si els afectats llegiran mai això, així que em marco la llicència d'utilitzar noms i procedències inventades. Gràcies. :-)). En Raul és de castelló, i va venir a viure aquí, a Hamar, un mes abans que jo, tot seguint unes faldilles (que és com tothom ve aquí). La seva història és curiosa... les faldilles en qüestió estiuejaven amb el seu marit i tres fills en una casa adquirida a la província de Castelló, i en Raul senzillament era el lampista que li anava a arreglar coses a la casa (molt d'argument de peli porno, tot plegat). Doncs bé, es veu que, com ja se sap, els lampistes tarden un ou a acabar les feines, i el tio hi va haver de tornar vàries vegades... fins que un dia, per algun motiu, pues es van liar. La noia es diu Hilde (o no). Després d'això, la noia va abandonar a l'home (un noruec avorrit, probablement, i definitivament gens bo al llit) pel fogós castelloní (un animal), tot mantenint una relació a distància durant un any i mig, amb visites puntuals (d'ell a ella). El tema és que ella no parla castellà, i ell no parla anglès o noruec... amb lo qual l'atracció havia de ser particularment física. Val a dir que en Raul, que és més de poble que les gallines, tampoc sembla tenir-ne molta, d'experiència a la vida...

Després d'aquest any i mig, segurament per insistència de la noia, en Raul va venir a viure aquí, en l'absolutament pitjor moment, ja que el seu cosí, que treballava amb ell a l'empresa familiar, va morir just una setmana abans, deixant a la familia (de poble i molt unida) devastada emocional i laboralment. Així que el paio va marxar de mal rollo amb tothom.

Jo el vaig conèixer quan portava un parell de mesos aquí, i ja em va donar la sensació que no estava especialment còmode... treballava (esllomant-se) en una granja, per cobrar quatre duros que directament li entregava a ella per fer el que volgués. Ella no currava, ja que estava cobrant alguna pensió del govern noruec per familia numerosa (aqui et cobren una pasta per tot, però si tens molts fills, també te'n paguen un pilot... és una inversió, un fill a noruega... que van escassos). El tio s'ha de dir que mai m'ha semblat un lumbrera, i estava de lo més sol del món, en un pais extrany, amb costums extranyes, amb idiomes extranys...

L'he anat veient algunes vegades des de llavors, tampoc tantes perquè segurament no seria una persona que, si no fos per les semblants circumstàncies en que estem, triés fàcilment com a amic... i el que m'anava explicant era cada cop pitjor.. que si tenien unes bronques brutals, que si no entenia això d'ella, que si ella li havia posat les maletes a la porta.... i bla bla... i cada cop més, fins al punt de no haver-me explicat absolutament mai res de bo d'ella i la seva relació..

Les últimes setmanes, la nostra relació s'havia intensificat per aquest motiu, perquè el paio estava cada moment més putejat i confós, i no sabia què fer, si quedar-se, marxar... la situació li era totalment gran, vaja... i em trucava sovint per demanar consell i parlar amb algú...

Doncs bé... algú altre va prendre la decisió per ell, ja que un dia després que haguéssim parlat de lo dubtós que estava.. em va trucar altre cop per dir-me que la seva mare havia mort.. i que necessitava buscar un avió de tornada, i que l'ajudés... així ho vaig fer... el vol li va costar un ull de la cara, val a dir... i era un vol Oslo->Copenaghen->Valencia, i algú l'aniria a buscar des d'allà... el noi estava espantat per això d'haver de fer una escala i canviar d'avió (us dic que és molt de poble, i amb una iniciativa bastant minsa), i el tema és que es veu que va arribar a Copenaghen amb retràs, i va perdre l'enllaç.. i no se li va acudir d'altra que tornar cap a Oslo... sudant de l'enterro i de tot...

Tot i així, al cap d'una setmana va pillar un altre vol (pagant el segon ull de la cara), d'anada i tornada, i finalment va marxar i arribar a la seva destinació. El tio ja em va dir que no tenia clar si tornaria, però no va tenir el valor de comentar-li a la noia (que s'ha de dir que mai he conegut, però que sembla tenir uns collons ben grossos i ben posats).

Al cap d'un parell de dies... rebo una trucada d'un numero desconegut, i és ella!! Que em truca plorant que en Raul li ha dit que no tornaria, i que és un covard i que el que ha de fer és estar aqui amb ella... i que siusplau el truqui i li insisteixi, ja que a mi m'entendrà millor, que ha de tornar cap aquí i que gràcies...

:-/

En Raul em truca al cap de poc també, des de Castelló, per dir-me que comença a currar de nou amb la familia (no us ho he dit, però va deixar la granja al cap de poc, aqui, i estava buscant feina per força temps, infructuosament), i q ale... també dient-me que estava intentant contactar amb ella però que no li contestava... i que la truqués jo si us plau (:-| per què em passen aquestes coses, a mi?)... li vaig enviar un missatge i em va contestar, sense exagerar, el missatge més llarg que mai he rebut... ya ves... i en estas estamos... tot això va passar la setmana passada, i m'he saltat molts petits detalls amb els quals potser comprendríeu millor, però ja està bé així... ara estic una mica distanciat de la cosa, perquè els hi vaig dir als dos que en absolut pensava fer d'intermediari entre ells (amb lo que en Raul es va ofendre una mica)... però bueno... el trucaré un dia d'aquests...

Lluis, no volies bolly? Pues ale té!! :-D

I canviant de terci completament, i ja per acabar aquest llarg post en unes setmanes en que no ha passat quasi res.. dir que l'altre dia va ser el cumple de la Susan, i vam anar al bowling amb tota una colla... pues tios!! Vaig fer la meva millor partida A LA VIDA... 177 punts! (que és MOLT més del que mai he fet abans) Vaig tirar TOTS els bolos sempre amb strike o spare excepte 1 (UN) de sol a la última tirada (que ja té collons). De fet, vaig imprimir el resultat i ja l'escanejaré per aquí baix perquè estigueu ben orgullosos de mi!

Ostins i també!! Vam anar al museu ferroviari nacional noruec, que està aqui a Hamar, i la veritat és que és bastant guapo, amb tot de trens de l'any de la maricastanya, i molt molt explicatiu!! I amb tot d'activitats per mantenir els nens entretinguts sense que et toquin la moral massa :-D

I res més! El pròxim post ja no serà fins durant o després de sudàfrica! Potser busco un forat i escric alguna cosa :-D

A cuidar-se senyors!!

I les fotos! Que no en tinc masses perquè no han passat masses events, últimament... però algo trobarem, ja!!

Per començar i que no me n'oblidi, que és important, la prova fehacent de la meva destresa com a bowlinguista:


El numero final és la suma de les dues partides que vam fer... amb lo que facilment podeu deduir que la primera mànega va ser un desastre de 91 punts... A tot això, la Tiffany és força regular, i té un estil bastant depurat, ja se sap que aquests australians són mig americans!

Posarem unes afotos del museu dels trens, a falta d'events a la ciutat..

He aqui uns trens:


I he aqui en Jett, en una foto que m'agrada força, fascinat amb una maqueta de tren super currada d'un tren que passeja per tot de paisatges noruecs i recorre tota una paret del museu!


Per cert, que no ve al cas, però menteixo quan dic que no hi ha hagut events a la ciutat (vaale... poble)... la setmana passada, la vikingship, hi va actuar el senyor Cliff Richard, ídol de cinquantanyeres, que van copar els entorns del pavelló (és a dir, casa nostra), plenes de deliri!

Tota una festa :-)

I com que l'hivern d'acaba el que hem fet és sortir al carrer a disfrutar del sol! Veiem com el gel que cobreix el llac (o que ÉS el llac, en alguns punts) es va trencant per passar després a fondre's... està guapi el llac, ara...


Aquesta foto m'agrada molt... té un rollo com... no sabria dir-ho... em surt "antàrtic", però òbviament no pot ser la paraula apropiada :-D Els colors xanen...


Us explico per allà dalt que estem fent una web per la Tiffany... pues bé... com que allò ho escrivia la setmana passada... ja l'hem feta, la web :-) està online i en continu creixement, i aquí teniu el link... http://www.patheya.com ... patheya és tota una curiosa paraula, oi? Vol dir "proveïdor d'avituallament per un viatge", en sànscit, i és tot perfecta pel misticisme de la Tiffany :-D Està en anglès, només... algun dia serà traduïda! S'accepta tot tipus de feedback!!

Dic això, perquè un dels dies que vam anar pel llac vam fer unes afotos de poses per la web... aquí en tenim un exemple... també està allà, però està bé que quedi per la posteritat en aquest magnífic blog!


Observeu el peu que toca al terra... òbviament mal posat i tècnicament incorrecte per la postura... però segons paraules de la model... el terra estava fred de collons xD

Aquesta foto és super cool, què coi :-) si fos cantautor, me la posaria de contraportada del disc :-D


I per acabar, una foto d'ARA mateix, seriós i concentrat, mentre estic escrivint aquest blog després d'un llarg dia, per no deixar els meus fidels lectors sense la seva dosi de bloguisme bisetmanal!


I aixòs és tot... només updatar que la Sevika sembla que al final s'està posant les piles i ja tenim una mica més d'informació de com anirà la cosa... amb lo qual el meu apreci cap a ella s'ha incrementat substancialment... i també estem concretant una trobada amb la senyoreta Marta Garrich, ubuntera ella, que casualment es trobarà per aquelles terres Johannesburgueses al mateix moment que nosaltres :-) També li volem desitjar al senyor Hassen de Garrich que es recuperi de la seva prompta operació de genoll, que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc per uns dies!

També updatar que vaig parlar ahir amb en Raul, i sembla que es queda a Castello sense cap dubte... ja us reupdatare si sou cotilles....

I em despedeixo doncs, no sense comentar que a la cantonada superior dreta d'aquest blloc teniu una eina que us permetrà subscriure-us a aquest blog, de manera que rebreu un email a cada nou post. Si voleu estar al dia sense haver de visitar el blog compulsivament, tot apretant amb frustració la tecla "recarregar", aquesta és la vostra eina! Els que ja ho hagueu fet, pues res... però em sembla que no ho havia comentat encara :-)

Em sap greu per el suposat desordre que és aquest post... la veritat no l'he rellegit... hummm... i és un totxo també! :-D bueno.... værsågod!!

Apalis doncs! Cuideu-vos tots i fins aviat!!

Monday, March 05, 2007

Edició especial Rally Norway. I d'altres petites foteses posteriors.

Buh!

Abans que res, explicava l'altre dia que les temperatures havien tornat a baixar i feia molt de fred... doncs bé, és mentida... les temperatures pugen de nou i ara estem en positiu, el gel i la neu es desgelen i tot és una guarrada de molt de cuidado, un gran bassal brut i amb xop-xops de neu semi-desfeta... ara... no us extranyi pas gens que a mig post us digui que les temperatures tornen a ser de -20... perquè ja sembla que funciona aixi, la cosa, aquí, i ja m'hi estic acostumant :-)

Us deia també l'altre dia, per començar amb aquesta crónica exempta d'escapades, que feia un any que vaig venir a Noruega per primera vegada, ben valent jo, en terres inhòspites i hostils, a l'aventura a veure què passava. Bé, òbviament tots sabeu què ha passat. Aqui em teniu 12 mesos després pagant religiosament les meves taxes al govern noruec. Per celebrar-ho, amb un parell de dies de retard, la Tiffany i jo vam fer un bonic i romàntic sopar commemoratiu a la llum de les espelmes. En circumstancies normals no explicaria aquestes coses, però la moussaka que va cuinar -no sé si us he comentat mai que cuina molt bé, la Tiffany- mereix sens dubte unes linees en aquest humil blog. Ostres tu! Quina moussaka!! Impagable! Extremadament bona! Un dels sopars més deliciosos que la meva ment de peix recorda! I per si fos poc, la ocasió es mereixia sens dubte destapar la última ampolla de Villany que ens quedava. Quin magnífic vi, aquest en Villany! Proveu-lo tots! A més, no em digueu que no vacil.la, a l'hora de parlar de vins, dir que el vostre favorit és un villany hongarès, en comptes dels avorrits i típics burdeus, riojas o vulgaritats per l'estil.

I també, al cap d'un parell de dies, va arribar al correu un "regal" per nosaltres... l'Anne va enviar un dels quadres que em molava -que curiosament no podeu veure a la foto de l'ultim post... ja es putada... pero es que en te molts, a casa!... es un geperut amb una nena petita amb forma de coixí xD-. Entrecometo el "regal" perquè l'hem de pagar, encara que és a preu molt d'amic. Es veu que la Tiffany i l'Anne ja es vam confabular pel tema, tot sentint-me lloar els quadres insistentment... :-) Mola, el tio!

Aquesta setmana (parlo de la setmana del 12 al 17 de febrer... setmana 7. Aqui enumeren les setmanes de l'any, a l'hora d'organitzar-se, i és força pràctic, sempre que tinguis una agenda o calendari al davant), aquesta setmana com dic ha sigut la setmana del rally norway, de lluny l'event més gran, seguit, i important que ha passat aquí des que vaig venir i, probablement, d'uns quants anys més. De fet, és el primer any que aquest rally es corre formant part del campionat del món, i ha estat tremendament publicitat i se li ha donat molta importància. Tal i com us deia també fa un parell de posts, els noruecs molta iniciativa no tenen, i tots ells, grans i petits, sense preguntar-se massa si els hi agrada o tenen el més mínim interes per això dels rallyes, s'han volcat amb l'event de forma tremenda.

A mi els rallyes tampoc és que mai m'hagin super emocionat, bona prova és que mai he ni tan sols intentat anar a veure el rally de Catalunya, però potser per la influéncia noruega o perquè el service park amb tots els cotxes estava just davant de casa, al vikingship, vaig estar tota la setmana donant pel cul amb el rally hi-hem-d'anar-hi-hem-d'anar. A la Tiffany, per descomptat, això del rally i importa tres pitos, i em vaig haver de buscar les castanyes per una altra banda. :-)

També he de dir que, al tenir el service park en qüestió davant de casa, el carrer que habitualment m'hi porta estava tallat, i els rallyes me'ls vaig haver de fer jo per arribar! Però bueno... tot sigui per la projecció internacional de Hamar....

Per veure'l les ofertes eren o anar amb l'Ole Jonny i els seus amics quarentons a super emborratxar-nos tot el dia, o anar d'acampada els 3 dies al lloc mes llunyà amb en Vidar i els seus amics (a emborratxar-nos). No sé si serà perquè m'estic fent gran o algo, pero mira, finalment em van fer pal ambdues opcions i vaig decidir anar-hi sol, tot fent una passejadeta matinenca. Perquè s'ha de dir que hi havia un parell de trams que es corrien al mateix Hamar, dues superespecials curtes en un bosc al mig de la ciutat. La primera era dissabte a la tarda, i no hi vaig poder anar perquè teníem un compromís, i la segona diumenge a les 10 del matí. Els meus relatius esforços per aixecar-me a temps no van ser suficients i no vaig ser-hi a temps, així que em va tocar pillar el cotxe per fer els 30 quilòmetres que em separaven d'Eleverum, escena de la 18ena i última etapa. Pues pallà que vaig anar, sota una neu incipient, tot emocionat fent curses amb la furgo.

Després de pagar els 15 euros d'"entrada" i aparcament -que m'hagués perfectament pogut estalviar si m'hagués conegut més la zona- em vaig instal.lar en una zona força bona, amb un bon angle de visibilitat, i plena de noruecs amb banderes i fogates i molt emocionats. Té gràcia això dels rallyes, perquè tu t'estàs allà un pilot de rato i quan passa un cotxe -a 3 metres de tu, aixo si-, tens temps de veure'l durant uns 5 segons. Més o menys. De fet, per la meva curiosa i novedosa experiència vaig recopil.lar una sèrie de conclusions:

- Els cotxes dels bons (Gronholm, Loeb, Solberg, Sordo....) corren molt més i fan molt més soroll que els altres. No m'extranya que sempre guanyin ells.

- Els bons sempre passen primer, amb lo qual al cap de 7 o 8 cotxes la cosa ja perd la gràcia, perquè comencen a venir micras i clios i merdetes que a ningú li importen i ni fan soroll ni res.

- És molt dificil fer una foto com deu mana a un trasto d'aquests, perquè sincerament van molt ràpid!

- Feia gràcia veure als espectadors, families senceres convençudes que havien d'anar al rally encara que sigui la cosa que menys els hi agradi, abrigats fins les celles, amb cara de circumstàncies després de cada cotxe que passava, com preguntant-se "i aixó ès tot?"... obviament també hi havia fans de veritat... i en aquest sentit el rally en si, si el seguies complet, suposo que era força espectacular, amb la neu i tal... De fet a veure, el poc que vaig veure la veritat és que tenia la seva cosa... de 130 o 140 km/h no baixaven, en una pista nevada i estreta... que té el seu mèrit, certament.

- Els pilots mediterranis, obviament, no es van menjar un rosco.

- Altres coses que no recordo.

I això, quan ja van passar casi totes les merdetes - en van passar molts -, pues vaig decidir tornar. De tornada a Hamar, centre del rally, per la tarda, vam fer una passejada per la zona d'entrega de premis. El guanyador va ser un finlandès que no se com es diu. Va ser curiós perquè a l'entrega aquesta, els pilots anaven passant pel podium amb el cotxe en... ordre de classificació! És a dir... el guanyador primer, i darrere tots els altres, amb l'últim últim... lo qual és ridícul en termes de mantenir el públic interessat :-/ aquests noruecs.... obviament un cop havien passat una quinzena la gent es va començar a pirar i m'imagino que quan va passar l'ultim hi havia nomes el presentador... (obviament tampoc nosaltres hi erem... que tampoc es tant divertit veure cotxes passar per un podium). Lo divertit del tema es que de tant en quant, algun dels pilots es baixava del cotxe i el presentador li feia unes preguntes. Aixo em va demostrar que els pilots, com a mitja -almenys els que parlaven en anglès-, molt llestos i grans comunicadors no ho són massa... també em va fer gracia quan a en Sebstian Loeb, francès i campió del món l'any passat, que va quedar com 15è, li anaven insistint si li havia agradat el rally i si s'ho havia passat bé... li van preguntar com tres vegades... i el tio amb una cara de pomes agres que pa qué, cagant-se per dintre en la neu i el gel i els noruecs, de pas, fent-se el diplomàtic. xD Ni en Xevi Pons, representant català, ni el Dani Sordo, espanyol, van ser entrevistats, per la meva desilusió.

I després de la cerimònia, el gran circ del World Rally Car va desmuntar la parambana i va marxar de Hamar tan ràpid com havia vingut. I Hamar va tornar a ser, ràpidament també, la relaxada i avorrida localitat que està acostumada a ser :-)

El seguent event a destacar de la setmana va ser, el dimecres, el partit Barça-Liverpool, que va ser el primer partit que he vist des que vaig tornar aqui després de Nadal. Comentava llavors que encara no havia vist cap batalla victoriosa blaugrana aquesta temporada... doncs bé, pel que sembla estic cenizo i la cosa continua així... Vaig moure mar i muntanya per veure'l a casa de la iaia del Jett... per tot just quan el partit acabava, enmig de la gran catâstrofe, vaig rebre un missatge de la Katrine (la noia aquella anglesa curiosa i catòlica), la jodía, amb una foto seva somrient al costat d'una tassa amb l'escut del Liverpool. Pel que sembla, cosa que jo no sabia, la tia és de Liverpool, així que veurem la que serà la meva primera victòria del barça tots plegats, ataviats amb tots els fetiches necessaris! D'aixos... que si perdessim no em culpeu a mi eh :-D

Per cert, que el gol decisiu de la victòria del Liverpool el va marcar en Riise, un noruec... pel que sembla un pamplines a qui la gent d'aqui no li té massa apreci... vaig clarament pensar que us vau tots cagar en mi i en Noruega en aquell moment :-D ehemm...

En Ronny, per cert, el meu jefe, també és un gran fan del Liverpool... de fet té una super alfombra amb l'escut penjada al despatx.. i al dia següent hi va haver una mica de catxondeo... es curios això de jugar "fora de casa" en aquest sentit :-)

I a part d'això.... la setmana següent... pues res gaire destacable a explicar... currant... currant força, que ja en tenia ganes, la veritat... produint ja sense remissió per Innit, i cada vegada més còmodament amb les classes de castellà... seguint el qigong i evolucionant amb la Lohan form... anant al gimnàs una mica menys perquè la veritat és que estic força petat... tenint una vida social moderada sense excessos, i preparant el viatge a sudàfrica :-D que d'això ja en parlaré amb més detall el pròxim post :-)

Per cert, que durant el temps que he tardat a escriure aquest post -que ha sigut força- les temperatures han tingut temps de tornar a baixar cap al molt de fred i tornar a pujar cap al positiu... però vaja, que ja estem al març... i se suposa que molt més fred molt més fred ja no farà!

També! Avui he tingut la confirmació de la segona visita des de terres catalanes! I és que els meus benvolguts senyors progenitors vindran a veure'm, sense la meva germana preferida, però, del 27 d'abril a l'1 de maig! Bisca els meus senyors progenitors! :-D

Ale doncs! Les fotos! Monotemàticament avui del Rally Norway i l'expectació creada a la zona!

Començarem amb els previs... només un parell de fotos d'algun dia de preparació de les classes pels nens... imagineu-me just així i envoltat de nens expectants... de fet, a la ultima classe una professora va tirar algunes fotos que intentaré aconseguir i compartir amb tots vosaltres :-D

Aqui en una estel.lar interpretació de la cançó "en la granja de pepito" (que potser és mi tío, pero bueno). El paio amb caputxa d'esquimal és en Pepito -encara que podria ser en Bjørn-, i el porc és un dels animals que van rulant pels meus dits. Per sort ningu s'ha fixat en la perversió i la cara de desig amb que miro al marrà mentre li introdueixo un dit pel darrere. Vergonyós!


I a veure si endevineu què estic ensenyant aqui i què dic xD


I anant ja a les coses series de de mascles, benvinguts!


Mai havia vist a davant de casa -la nostra es la verda de l'esquerra- tants de cotxes i expectació. Pero com dic es probablement l'event mes internacional que ha passat aqui en anys...


Pero es que no n'hi ha per menys! Aqui tenim unes instantànies dels valerosos pilots jugant-se la pell a cada curva... Quina emoció, el sentir el rogir dels motors, la tensió a l'ambient! El sentir que cada petit error podia ser fatal! I allà estava jo, sense por, amb la meva cámera disposat a recollir el moment amb tot detall per compartir-lo amb tots vosaltres!!




Vale vale... ara en sèrio... les fotos aquestes les he tret del Marca... aqui van les meves:


xD Juas! No es facil tirar-li una foto a un trasto d'aquests! Que va molt rapid!!

La zona de totes maneres era molt guapa... i havies de fer una caminata entre la neu i els boscos que valia bastant la pena!


I ja no en poso cap mes! Ale! Perquè veigueu lo revolucionari que soc, aqui deixo aquest post de dimensions moderades! Pel següent post... previs de Sudàfrica, l'estremidora història d'en Raul, i altres sobrevinguts!

Apalins! Disfruteu de les temperatures, malandrins!! :-D

ps... per cert, per les ments despertes... si, el que dic a la segona foto és, óbviament... "azuuuuul" :-P