Ja era el tercer cop que passàvem per Darwin (i últim en un bon bon temps, diria jo), així que ens vam dedicar bàsicament a les practicalitats. Però també vam tenir temps per entrar a una botiga que ens va encuriosir: de banderes d'arreu del món. I amb aquesta curiositat vam entrar, preguntant si tenien la catalana, i acabant anant a fer unes cerveses amb l'amo de la botiga, en Ron, un iaio ben alegre, al seu club d'ex-militars (com ell era), i fins i tot mig tancant un acord per què, un cop estiguem reinstal.lats, arreglar-li i ampliar-li la seva web, que podeu veure a, per cert, http://www.nationalflags.com.au.
Aquí tenim al bo d'en Ron al davant de la seva botiga:
Per cert, que tot i tenir-ne moltes, no la tenia no, la catalana.
Kakadu està a uns bons 200 quilòmetres al sud-est de Darwin, i tot i que en un principi teníem pensat anar-hi directes, finalment ens hem parat aquí i allà. I tot i que en un principi tenia pensat que el següent post fos directament el dedicat a Kakadu i preparatius, he pensat que què carai! Els posts són gratis, i en farem un de particular per aquestes parades pel camí.
Que ens han portat un dia i mig, però vaja... tinc suficients fotos per omplir-lo sense problemes!!
A la carretera, si més no, estem entretinguts. Els de worldnomads ens han proporcionat un iPod ple de músiques pels nostres viatges, però no ens fa ni falta ni res!
Tots aquells que heu practicat alguna vegada el noble art de trobar un lloc on dormir amb el cotxe en plena nit (i això que ara nosaltres ho fem a nivell pro!) us haureu trobat en la clàssica situació de resseguir una carretera fosca i tenebrosa que no porta a enlloc. Pues nosaltres, tot i pros, també ens hi hem trobat!
A la sortida del sol, un cop trobat el lloc perfecte per passar la nit, els exercicis matinals són imprescindibles.
De camí cap a Kakadu, una de les atraccions més conegudes, i segurament més espectaculars, són els creuers dels cocodrils saltarins. Queda curiós així traduït :-) M'explico: les aigües d'aquestes terres estan infestades de cocodrils, i en un dels rius, l'Adelaide River, hi ha un parell d'empreses que es dediquen a fletar vaixells plens de turistes, mostrar un tros de carn a la vora del riu, i esperar que un cocodril afamat de 6 metres salti a mossegar-lo. Busqueu "jumping crocodile cruise" si en voleu més informació.
Nosaltres hem arribat esgrimint la nostra condició d'ambaixadors de WorldNomads a veure si conseguíem un bon preu. I la rebaixa ja ens la feien, ja, però no molta. I finalment, sabeu què? Hem decidit que això d'oferir carnassa als cocodrils en plan espectacle de zoo pels turistes no és que ens sembli massa ètic... ja que precisament, el tema de no alimentar la vida salvatge artificialment s'insisteix força a tot arreu, i estic segur que tenir uns cocodrils acostumats a que humans els dónin de menjar no deu ser ni massa bo ni massa alliçonador, pels animalons. Així que, avorrits de nosaltres, hem decidit passar dels espectaculars cocodrils!
Quins paios! (i que consti que no ha sigut perquè no ens ho han fet prou barat, eh! no hi hem anat perquè no hem volgut, eh, eh! Que se sàpiga!)
Això si, hem pogut tirar aquesta foto al taulell de recepció:
I en comptes de cocodrils, hem acabat en una espècie d'exposició propera sobre el terreny en que ens trobem (aventurers que som, nosaltres)... zones pantanoses que s'inunden totalment durant la època de pluges (recordem, just acabada ara), i que es van assecant a poc a poc fins que el cicle torna a començar. Aquí una vista des del mirador del centre, amb les "wetlands" que comentem.
En aquesta exposició, que es deia, per cert "Window on the wetlands", també ens han ensenyat que, a Austràlia, hi ha un fotimer de mosquits.
Cosa que, si voleu que us digui, tampoc necessitava que m'ho expliqués cap exposició, que bé prou que ho he notat jo mateix, aquests dies!
L'altra parada, abans d'arribar finalment a Kakadu, ha sigut al Mary River National Park. Però que sembla que no és encara un National Park com déu mana, si no que només està en procés de proposició.
I hòstia! Ja ho podem corroborar, ja, que està només en proposició i que no rep els fons estatals que els aprovats reben! La nostra caminata elegida (allà a les 2 del migida, ben llestos que som), ens havia de portar al Bird Billabong, on suposadament centenars d'ocells es concentren un cop l'aigua que inunda les planes entra en recés. I el camí era una autèntica jungla, i hem tingut algun que altre problema per creuar-lo!
En un terreny prou atractiu, val a dir-ho, i un cop més, diferent de tot allò que hagués vist abans.
Per finalment arribar al billabong en qüestió. Un billabong, pels qui no ho sapigueu, no és més que una espècie de llac, però en aquest tipus de zones pantanoses. I el billabong era prou bonic, però hem pogut comptar amb els dits de la mà, els ocells que hi hem vist... una mica fluixa, la cosa!
Però ostres!!! La nostra sorpresa ha sigut tremenda -tot i que ens ho podíem imaginar-, quan, mentre vorejàvem la cosa, i just davant nostre, un petit cocodril ha saltat fora l'aigua tot mostrant-se a nosaltres! És una mica espectacular, ho confesso, trobar-te un cocodril tan naturalment mentre camines porai!
Val a dir que a Austràlia hi ha dos tipus de cocodrils. Els grossos i cabrons són els saltwater o estuarine, mentre que uns de més petitons i tímids són anomenats freshwater. Aquest que veiem aquí és un freshwater, i encara petit, però l'emoció és la mateixa!
Emoció que es torna confusió tan aviat com, a pocs metres d'on el cocodril torna a saltar veloçment dins l'aigua, ens trobem aquest desesperant senyal!
Cony de parc nacional en construcció!!! Així que hem de creuar pel mig de l'aigua infestada de cocodrils (llicència de cara a l'aventura de la situació) per continuar el nostre camí!
No sense algun que altre dubte, però tenint en compte les poques possibilitats que hi havia de ser ingerits per un cocodril llaminer (però sense descartar-les), hem corregut -Jett incloït, es clar-, amb peu a l'aigua fins i tot, tot salvant valentment el terrorífic obstacle. I res, ben contents!
I això és casi tot el que ens ha passat durant aquests dos dies de camí fins a Kakadu. Que no és gaire, però vaja, que segur que mai hem estat tan a prop de ser menjats per un cocodril!
Quina gràcia, eh?
Un parell de fotos de la nostra preciosa fragoneta, que mola mil cada dia més:
I acabem amb un annex de vida animal, a part de la ja mostrada. Primer, un altre d'aquests cucs colorits i curiosos que corren per aquí, que tots ells són ben simpàtics.
Seguim amb un dels animals més característics d'aquesta zona, i segur que en veurem més aquests propers dies a Kakadu: la tortuga de coll llarg. Tot un personatge!
I acabem amb l'annex i el post fent menció a l'odiat gripau (cane toad, en anglès, no sé quin tipus de gripau vol dir això en català). Dic odiat perquè és un animal no autòcton d'Austràlia i algú els va portar aquí anys enrere per combatir no sé quines larves, i ara resulta que s'han extès incontroladament i són una autèntica plaga que mata i desbalança tot l'equilibri natural australià. Aquests gripaus te'ls trobes a tot arreu, i fins i tot oficialment se't encoratja a matar-los (i diuen que la manera més humana de fer-ho és capturant-los i posant-los al congelador per una nit... ja m'explicaràs!). Un dels llocs on solen ser comunament és al mig de la carretera, tot empanats, així que més d'un acaba aixafat sota les rodes d'algun vehicle.
Aquest, en concret, ja va ser aixafat fa uns bons dies, perquè el paio està ja més sec que un bacallà!
Siguent conscient que porto dos posts seguits acabant amb un animal mort i aixafat, i esperant que això no sigui una causa de malastruga, em despedeixo fins al proper post, que força probablement publicaré al mateix temps que aquest, però vaja, que mai se sap!
Jo em despedeixo de totes maneres!!
Salut i força! (i pessetes!)
No comments:
Post a Comment