Sudàfrica I: Howzit baba?

Bueno bueno... pues m'he d'organitzar una mica en com escriure totes les aventures i impressions que porto preparades d'aquest viatge a sudàfrica! Per la vostra misèria... he anat apuntant, a mode de guió, totes les idees rellevants que vull reflexar aqui... i la veritat és que no són pas poques! :-D Un pilot de pàgines de llibreta petita, per cert, gentilesa d'en Dani Segura, que la va comprar a Fes per escriure el nostre mai escrit diari de viatge al Marroc. Gràcies Dani per la teva inestimable col.laboració i esponsorització :-)

El que està clar és que si els meus posts solen ser llargs, imagineu-vos com de llarg pot ser 3 setmanes de cròniques de viatge a Sudàfrica, amb una cultura diferent, amb un pilot d'atractius naturals i amb un incomptable número de petites peripècies i curiositats que sens dubte mereixen ser inmortalitzades en aquests bits en lo ancho de la internet.

El que he decidit per tant és capitulitzar la cosa, és a dir, dividir-la en capítols... La meva ambició és que cap dels capítols sigui MASSA llarg (si bé probablement serà llarg), per muntar un post total monstruosament gran. Però així no es notarà tant. :-)

Tot plegat tindrà una mica de pinta de crònica detallada / diari de viatge... què hi farem! :-)

Vam sortir de Hamar el 23 de març, dia plujós, que sempre mola més per marxar d'un lloc que no pas un dia de puta mare. De fet, els dies previs a la nostra partida estava fent un temps magnífic, totalment primaveral (cosa que és teòricament normal, ja que és el principi de la primavera, però que a Noruega no és tan normal... de fet es coneixen casos no especialment llunyans de neu a finals de maig, aixi que finals de març amb temps primaveral és tota una benedicció que només la casual presència d'un ens càlid i mediterrani com el menda pot fer possible).

Per una vegada, no ens vam haver d'aixecar ridìculament d'hora per agafar l'aviò, ja que teniem un vol d'Oslo a Paris a les 15.45, que es una hora ben amable! Tot i així, tant la familia com allegats van suggerir que estiguéssim a l'aeroport com 2 hores i mitja abans, no fos cas, així que nosaltres 3 i les nostres orgullosament empaquetades dos maletes mitjanes ens vam estar esperant 2 hores a que el nostre avió sortís, cosa que vam aprofitar per gastar temps i diners miserablement al duty free (el d'Oslo, per cert, és increiblement barat... més que Barcelona i qualsevol altre que hagi vist -tambe Johannesburg-).

El vol va transcorrer sense incidents. Volavem amb Air France, i va suposar tambe el meu primer contacte amb el fabulos mon dels programes de milles de les companyies aèrees. :-) Gracies a aquest vol, a un cotxe que vam llogar tambe a sudafrica per 5 dies, a un hotel a Oslo per quan els meus papis vinguin, i a un altre vol que hem agafat ja per anar a Milano a finals de maig, en tenim prou per un billet d'anada a la India, per posar un exemple... aixi que us aconsello vivament que us mireu aixòs dels programes de fidelitat, sobretot si heu d'agafar un vol llarg... pel que m'he anat enterant, qualsevol vol intercontinental us pot reportar un vol a Europa gratis... :-) De res!

Vam arribar a Paris i estava plovent igual que a Hamar xD, aixi que tampoc feia massa il.lusió sortir al carrer a gastar les 4 o 5 hores d'escala que teníem, amb lo qual ens vam dedicar a comprovar que el duty free de Charles de Gaulle és tremendament més car que el de Oslo. A la tornada, tot i aixi, tenim un dia sencer a Paris que si que aprofitarem (encara que plogui, que no crec, tot i que, com diuen, "pour l'avril, eaus mille" xD).

Només una vegada abans havia pillat un d'aquests avions grandotes per fer trajectes llargs, i va ser el 2003 per anar a New York... i no sé si és que han canviat força o és que el que vaig pillar llavors era molt caca... pero ostres... el Paris-Johannesburg.... quin trasto!! Teles individuals amb desenes de pelis, documentals, programes interactius per aprendre idiomes (:-|), una cámera des de la cabina de pilotatge, jocs (en Jett estava al paradís)... em va fer fins i tot pena que el trajecte fos de nit i es suposés que haviem de sobar! Però despres de tragar-me la peli del James Bond (que es molt mes dolent i matón que mai) i mitja francesa em vaig quedar totalment sobat... El que si que no tenen aquests avions grans, per desgracia, es gaire mes espai per les cames que els cutres... aixi que la dormida tampoc va ser tan comode... Tot i aixi, aixecar-te amb la llum del sol i les arides terres africanes a sota teu es tota una cosa... perquè Africa és realment arida, pel que sembla des de dalt... nomes una carretera (amb color de pista) molt de tant en quan i gràcies! El que tambe fa graàcia és que et donguin infinit menjar i beure de gratis a l'avio!! Massa low cost m'he xupat ultimament, em sembla :-P

I res, al cap de 9 hores i mitja de vol, vam començar el descens cap a Joburg, notant lo inhumanament gran que es la conurbacio d'aquesta ciutat, i prenent una primera impressio de les grans desigualtats que ens esperaven alla baix... que si ara un township, de cop una urbanitzacio amb tot de cases amb piscina... un altre township super gran, un circuit de formula 1 (Kyalami), unes mines d'or superexplotades, els rascacels del centre de la ciutat....

Air France, segons tothom deia, té mala fama de perdre les maletes (cosa que penso que té poc a veure amb Air France i més amb el personal de cada aeroport, no?), pero nosaltres vam tenir sort i, aixo si, despres d'una espera una mica massa llarga (es el que te potser tenir 450 passatgers a l'avio, que anava ple, a mes), i un nou sello al passaport les vam poder recollir sense mes contratemps. De totes maneres, encara tenim una altra oportunitat d'extraviar-les a la tornada! No perdem les esperances!

Un petit respir, per comprovar que he necessitat 10 paragrafs només per arribar fins allá! xD! Quin tio!

Ràpidament després de creuar les portes que ens donaven accés al món real fora de la privilegiada zona restringida a aquells que tenen una targeta d'embarcament, vam poder avistar un cartell rosa i ple d'estrelles i cors que posava "WELCOME TO SOUTH AFRICA, JETT!". Així que aquest era el nostre contacte! El cartell era obra de la Joey, la filla de la Sevika, i havia arribat fins aquí junt amb en Jonny, que esperava tot moreno i somrient a oferir-nos la mà i benvingur-nos a nosaltres també. Doncs ja hi som!

Vam pujar al seu cotxe tremendament mal aparcat davant de la terminal, un Mercedes E180 blanc, ple de quilòmetres i molt còmode, per fer el teòricament curt trajecte que separava l'aeroport de la seva casa, prop de Sandton, a la zona nord de Johannesburg. Dic teòricament perquè ens vam perdre d'una manera brutal... anant a parar just enmig d'un township bastant xocant, Tembisa, amb lo que vam tenir, ben de seguida, una gran bafarada de la realitat que és sudáfrica... milers de persones visquent en les condicions més insalobres, en shacks, amb una superpoblació tremenda i uns recursos baixíssims... no era hora, ara, de profunditzar-hi, però va ser una bona posada en escena... tot intentant retrobar el camí correcte cap a casa, es va posar a ploure, com si la pluja ens hagués estat perseguint des de la llunyana noruega. El Jonny estava molt sorprès perquè sembla que no havia plogut en forces setmanes... quina gràcia... també de seguida, una altra bafarada de realitat... un accident no gaire lluny de nosaltres... i els serveis mèdics enretirant una pesada bossa allargada de la zona... quina entrada més depriment, tu!

Després d'una hora i mitja de donar voltes amb el cotxe, fent una petita visita turística improvitzada al voltant del centre de Johannesburg, amb un identificatiu skyline ple de rascacels, sembla que vam arribar a algun lloc que en Jonny coneixia, i no gaire després estàvem entrant, un cop passat el control de seguretat, a l'"Estate" on els Stensbys -cognom de la familia- viuen. Es tracta d'una àrea totalment vallada de l'exterior que suposa una petita ciutat... en aquest cas on hi viuen unes 300 famílies, en la seva major part blanques, amb tots els serveis necessaris, tres piscines a compartir, i uns jardinets i caminets molt i molt agradables, la veritat. Xocant a primera vista amb el que havíem vist poc abans a Tembisa.

La retrobada amb la Sevika va ser emotiva -sobretot per la Tiffany i el Jett, és clar-. Jo estava un pèl recelós, i també ella, després dels "conflictes" preparatius, però tot plegat va ser molt correcte. La casa estava ja bastant plena... els pares de la Sevika, Krish i Pixie, que viuen a Durban però portaven com 3 setmanes instal.lats allà, la Prenuka, cosina de la Sevika que està vivint amb ells ara, i l'Inu, germà de la Sevika, que viu no gaire lluny però que estava de visita.

Per aquell dia de la nostra arribada estava preparada la festa d'aniversari de la Joey, 10 anys, que molt amablement s'havia esperat a que vinguéssim per celebrar-la. Així que va començar a aparèixer familia i familia, tiets i cosins i tot de gent que en cap moment vaig arribar a identificar del tot. Aquestes famílies índies ja se sap que són molt nombroses i estan molt unides :-) Això si, cap amic/ga de la Joey, no hi havia, només familia.

Al cap de poc, també, i després però d'una ràpida presa de contacte amb una de les piscines, es va despertar el rei de la casa, en Troy, una monada de nen de 2 anys i mig, fill de la Sevika i en Jonny, no especialment inteligent, però que, quan no crida com un possès per les més extranyes raons, és tremendament encantador. A més, ja comença a parlar, lo que fa que et quedis embadalit amb relativa facilitat.

La festa va consistir bàsicament en una barbacoa totalment normal, esport nacional pel que sembla, on fins i tot hi havia butifarra, remullada amb unes birres, beguda per excel.lència. Humm... mola, això de viatjar milers de quilòmetres per visitar noves cultures!! Hummm... :-D Gran part dels homes de la casa es van passar gran part de la tarda-vespre (mentre anaven canviant de birra, es clar) al davant de la tele... que feien futbol, potser? ... No!! Crícket! Estem just al mig dels mundials de cricket, una passió a sudàfrica i a tots els països de la Commonwealth.. i precisament avui, ves quina casualitat, juga Sudàfrica vs Australia! Es veu que les dues seleccions més potents del món! La Tiffany, si bé el cricket se la porta fluixa, va ser objecte de tot tipus de, primer bromes, i després, malediccions, a mesura que la selecció australiana li donava pel pèl sense pietat a la sudafricana... un partit de cricket, tios, dura com 5 hores! I es veu que originàriament duraven dies! Carai!

Aquest dia no en tenia ni la més remota idea, de com es juga a cricket, però el mundial dura com un mes, així que he tingut múltiples oportunitats de veure forces trossos de partits, així que si no teniu ni idea de què va us puc explicar què és un six, un four, o un wicket :-D (no els hi digueu, als anglesos, però tot plegat és una espècie de baseball...)

La festa va anar transcorreguent sense gaire res a destacar, a part que anava apareixent gent que m'anaven presentant, i que no aconsegueixo recordar el nom de gairebé cap, que cada cop quedaven menys birres al gibrell ple de gel del jardí, i que va arribar un moment que, com no, es va demostrar que tot allò que ensenyen les pelis de bollywood és irrefutablement cert: quan una colla d'indis s'ajunten, s'engalanen amb tot de colorins i es posen a ballar en coreografia!! Home! Ja estava decepcionat jo! (i la història dels cosins enamorats també hi podria tenir cabuda... :-D). En aquest cas, la Prenuka, la Joey i una altra noia que no sé com se diu ens van deleitar amb uns balls ben indis i apanyats!

Per cert!! Que la Prenuka em va explicar que anys enrere, quan vivia a la India, va estar sortint amb un català!! I el paio es deia ni més ni menys que Bernat Masferrer! Català per tots cantons! Bernat, sagal, si pel que fos vens a parar algun dia a aquest blog tot buscant el teu nom al google, molt benvingut!! I deixa un comentari, home!

Nosaltres, a tot això, estavem previsiblement reventats -i inclús una mica alcoholitzats-, després del llarg viatge, així que la gent poc a poc va anar desfilant cap a les seves respectives residències, encara renegant per la humiliant derrota de sudàfrica, i nosaltres ens vam deixar caure al matalàs inflable que ens havia de servir de nidito per les següents setmanes -amb intervals- :-)

Al dia següent havíem quedat amb gran part de la mateixa gent que havíem vist el dia anterior per anar a dinar en comunitat a un restaurant indi vegetarià amb un especial prestigi, en honor a la Tiffany i en Jett. Per trobar-lo ens vam perdre una mica -ja veig jo que això serà el pa de cada dia-, ja que està en una barriada india a la zona oest de Johannesburg, no massa ben indicat.

Les carreteres aquí la veritat és que són fantàstiques, de totes maneres, plenes de carrils per tot arreu. Tot i així, en hores concretes, es creen uns cristos de trànsit d'agárrate, especialment als moments d'anar a currar i tornar-ne. En el cas de la familia que ens ocupa, la Sevika curra però en Jonny no -encara no té el permís, si bé a partir d'ara pot tramitar-lo, ja que porten recentment 5 anys casats- i en Jonny condueix però la Sevika no, amb lo qual l'ha d'anar a portar i a buscar cada dia, gastant, aproximadament i segons el que ells diuen, unes 4 o 5 hores al dia... que ja és lo seu...

En tot cas però, per anar al barri aquest indi -que em sap molt de greu, però no recordo el nom... prego perdoneu el meu error com a relatista- no n'hi havia pas, de trànsit, que era diumenge, i només ens vam perdre vilment sense necessitat d'influència externa.

Efectivament el menjar estava molt molt bé, i era molt molt abundant, no recordo bé els plats (era fa quasi un mes, això), però si que recordo acabar ple del copón, que em va costar una mica moure'm i engegar la caminata pel barri, un dels barris indis per excel.lència, actualment, a Johannesburg. Posteriorment, en un proper post, parlaré de Lenasia, un township originalment indi, però que ara està bastant barrejat. També en un post futur parlaré de què hi fan tants d'indis en aquest pais. Perquè la veritat és que n'hi ha molts!

El barri resulta interessant, sobretot perquè va suposar el nostre primer contacte real amb la vida a Sudàfrica... mercats a rebossar de gent... nois que et "vigilen" el cotxe a canvi d'uns rands (no hi ha parquímetres, així que ve a ser el mateix)... botigues barates sota els estandars europeus i MOLT barates segons els noruecs... grups de gent, vagarosa i relaxada, aquí i allà....

Fent un petit incís, i relacionat amb els nois que vigilen el cotxe... aquí a Sudàfrica hi ha un problema d'atur molt important... així que el que fan és utilitzar molta gent per cada feina... des de gent que et posa les coses a la bossa al supermercat, passant per gent que t'ajuda a aparcar als centres comercials, múltiples treballadors a tots els comerços... trobo que és una política adequada per lluitar contra l'atur... i la desigualtat econòmica a sudàfrica és tan gran, que a la gent que s'ho pot permetre ni tan sols li importa repartir propines a tort i a dret.

Pel mig del barri ens vam trobar un videoclub Bolly tremendament gran, i la Tiffany estava boja d'alegria, amb les parets plenes de posters dels seus herois :-) Per cert que aquí vam tenir un petit drama perquè en Jett volia una peli amb molts de morts i guerra i sang (està un pèl perillosament obsessionat amb això... el problema de que els nens tinguin amics, sospitem), i nosaltres li vam òbviament denegar.

De tornada cap a casa es va posar a ploure de nou, així que vam passar la resta de tarda al restaurant de la piscina, tot degustant un malva púding ben bo, i mirant de reüll el partit de cricket aleatori que donaven a la tele :-)

El plan de la setmana era que el dimarts, en Jett, la Tiffany i jo ens n'anàvem a Cape Town fins dijous; i a la tornada en Jonny, la Sevika, la Tiffany i jo ens n'anàvem a Moçambic, així que ens quedava per decidir què faríem demà dilluns... les dues idees que van sorgir van ser les coves d'Sterkfontein, conegudes com l'origen de la humanitat, i on s'ha trobat el que és fins ara fòssil humà més antic; o Gold Reef City, un parc temàtic creat al voltant d'una mina d'or. Els dilluns, però, sembla que són el mateix a tot arreu, i totes dues atraccions estaven tancades... així que després d'estrujar-nos el cervell una estona... vam decidir fer una mica de safari :-)

Hi ha reserves repartides per tot sudàfrica, unes més grans i d'altres més petites, unes més reals i d'altres menys, algunes de públiques i moltes de privades, ja que la varietat i quantitat animal del païs la veritat és que és força gran. Al voltant de la nostra zona podíem triar entre dos o tres, Krugersdorp, una altra que no recordo, i la que té el nom més cutre de totes: la Rhino&Lion Reserve Park. xD

Dic que està a la vora però suposa una hora de viatge, que en circumstàncies sudafricanes és a la vora... aquí tot és ample i gros, les distàncies són grans i tot està relativament lluny.

Gairebé no ens vam perdre per trobar la reserva, enclavada dins del que allà anomenen "Cradle of Humankind", és a dir, origen de la humanitat, força a prop de les Sterkfontein Caves que comentava abans, però sospito, amb la coneixença que vaig adquirir posteriorment de la zona, que vam fer una volta de bastant de cuidado... però com que era novato, tant en la circulació sudafricana com en les habilitats orientatives del Jonny, no li'n vaig donar pas gens d'importància.

La Rhino&Lion Reserve Park no és una reserva massa gran... humm.. posa-li que té uns 10 o 15 km de llarg per 10 o 15 km d'ample... considerant que el Krueger National Park, el parc per excel.lència de sudàfrica, té la mida d'Israel, això la fa comparativament petita. Però tampoc és el Rioleón Safari, i et dóna suficientment una bona sensació de realitat.

Lo bo d'aquesta zona, en quant al "game drive" (que és com n'hi diuen, a això del safari), és que la vegetació és relativament escassa, i els animals no es poden amagar massa... així que si estan per allà, generalment els veus. El paisatge en si, com veureu a les fotos, és genuïnament africà, i això també li dóna molt de què a la cosa.

Vam veure, amb certa facilitat, rinoceronts, cebres, estruços, cabres vàries, búfals, warthogs -com el Pumba del Rey León-... i lleons i gossos salvatges (wild dogs en anglès... pobre de mi, estic avergonyit de la meva poca coneixença dels animals salvatges en català)... se'ns van escapar els cheetahs, que es veu que estaven per allà.. però diuen que són principalment nocturns, així que és normal.

Al panfleto que et donaven a l'entrar al parc anunciava que podies trobar-hi, també, cocodrils, monos de tot tipus i fins i tot tigres de bengala (!). Encuriosits que estàvem en saber que significava aixòs, en una zona del parc hi havia una petita àrea de repòs amb un bar i un mini-zoo ben tradicional, on es trobaven tots aquests animals! Aaahh!

Amb 3 hores de conducció lenta amunt i avall en vam tenir prou per donar-li una repassada a tot el parc, i els ànims s'estaven impacientant -tingueu en compte que érem 3 adults i 3 nens al cotxe, i pels nens és divertit veure animals un rato, però no MOLT rato-, així que ens vam dirigir ràpidament cap a la segona atracció del parc, la Kromdraai Wonder Cave, una cova teòricament molt espectacular i ben conservada, que es troba dins els límits de la reserva.

Es veu que molta gent que va al parc no es molesta a visitar la cova, i els directors de màrketing se n'han empescat una de bona... de tant en quan pel parc, hi ha un cartell que posa "Come to the Wonder Cave... if you don't, you will always WONDER!"... xD vaia tela, els redactors del parc aquest xD

El fet és que vam anar-hi, i la cova no està malament. He vist segurament coves millors, però dóna el pego, i la visita va ser entretinguda, sobretot pels nens, tot i que el Troy va estar una estona cridant a viva veu i l'eco que generava era abominable. La nostra guia parlava majoritàriament als nens, que n'hi havia uns quants, al grup, fent-lis veure figures a les estalactites i estalagmites que recordaven a animals, vegetals o escènes quotidianes... i això estava bé per mantenir-los contents sense protestar massa, que és, com he anat comprovant, el complet i total i únic objectiu quan viatges amb nens :-)

Havíem d'anar a buscar a la Sevika al curro, així que vam marxar una mica justos de temps, ens vam passar una sortida d'autopista, i, si no fos perquè no hi havia gens del super trànsit anunciat, haguéssim arribat tard a buscar-la (amb les grans penúries i queixes que això hagués suposat).

De tornada cap a casa (4 adults i 3 nens al Mercedes, no ho oblideu), em vaig anar entretenint en notar la gran quantitat d'Estates fortificats com el nostre que hi havia a la zona, tots ells amb les seves muralles, el seu filferro punxegut a sobre de les valles, i els seus periòdics cartells avisant que "Oju! Armed Response" com la lïis. Tot això barrejat amb monstruosos centres comercials abarrotats d'un 85% de blancs, fent vida totalment europea que, com sabeu, és la vida que mola!

Ehemm...

Les fotos:

Cada dia, cada vol, m'agrada més veure el cel des de dalt, cada cop és diferent i cada cop és espectacular... una bona presentació per les moltes hores als aires que ens queden per davant.


La retrobada d'en Jett i el Troy va ser molt emotiva... aquí els veiem disfrutant de la "motobike" :-D


Tal i com les pelis de bollywood s'encarreguen sàviament d'ensenyar-nos, tota festa índia que es precií ha d'incloure una bona ballaruca. La Prenuka, la Joey, i una noia de rosa que mai vaig saber com se diu ens ho demostren. Aquesta foto ha estat retirada per motius aliens a la organització.

Aquí tenim un guaperes que estava per la festa. Una mica borratxillo, ell.


Un cop la festa va estar acabada i la mona dormida, va tocar fer una mica d'exploració per la fortalesa... he aquí una de les piscines:


Tot molt ben cuidat... segona piscina i intentant enganxar alguna de les gotes de la incipient pluja


I anem cap al Safari! Quina emoció tios! Desafiant la naturalesa cara a cara amb el dit al gatell de la càmera per portar-vos les més espectaculars instantànies!

Comencem per una familia de rinoceronts, amb el seu corresponent molt simpàtic rinoceront petit mostrant-nos el cul, convivint alegrament amb tot d'altres hervíbors.


El rei de la selva, imposantment gran i pelut, fent-se respectar tan sols jaient tranquilament sota un arbre. Un cap de consideració.


Els estruços tenen tota la pinta de ser uns animals ben babaus, sincerament, bastant aliens a tot el que passa al seu voltant...


Quina monada de nen :-)


Grandíssima foto, considero... amb un fantàstic paisatge típicament africà de postal, i un senyor springbok insignificant en la inmensitat de la savana mirant fixament els intrusos que l'espien.


La Tiffany adequada a les circumstàncies, entre safari i britànica colonial amb elegància. Sempre està preparada per tot, aquesta :-D


La Kromdraai Wonder Cave... interessant foto, molt bonica la cova, però res a comparar amb les coves del Drac, sense anar més lluny.


Als nens però, deixa't estar d'hòsties, safaris i coves, que com els tindràs feliços (i callats) és ben fàcil...


Per cert! "Howzit?" és la salutació per excel.lència a Sudàfrica, significant "How is it?" (Com va aixòs?). La resposta habitual és "lekker", que vindria a ser "de puta mare"... Baba és baby... i aquí tot déu es tracta de baby, pel que sembla.

Vinga no us impacienteu que el següent pujarà ben aviat!

L'estremidora història del Raul i la Hilde. Nos vamos pal sur!

Bueno, aprofitaré que la meva vida s'ha convertit, per culpa de temes laborals, en una espantosa rutina, i no ha passat gaire res a destacar, per centrar-me en històries paral.leles que en d'altres circumstàncies potser no tindria temps d'explicar ni vosaltres paciència de llegir.

Abans que res, però, cinc cèntims de l'actualitat personal.. el curro molt bé, la veritat és que m'agrada força i estic produint amb relativa rapidesa. Creació meva és la eina de botiga virtual que formarà en breu part del nostre content management... la veritat és que està molt apanyat i tothom n'està molt content, amb lo que mola :-)

També hem sortit de festa un parell de dies per Hamar ultimament, i em reafirmo en la idea que els que teniu pinta mediterrània, cabell llarg i moreno i arrissat, ja podeu venir corrents... He de dir que em sento una mica acosat, en aquestes circumstàncies festives... i necessito de la vostra ajuda sens falta :-)

Comentaré molt de passada el tema del Liverpool-Barça de tornada, només per dir que no, no el vam veure amb la Katrine, que es veu que estava enfeinada, sino a l'hotel, amb tot d'hostes... amb lo qual no vam tenir cap rivalitat personal... el que si que estava jo dels nervis l'ultim quart d'hora aixecant-me cada dos per tres de la cadira, compartint la gran causa culé, i siguent de bon tros el qui més vivia el partit a la sala... no va poder ser.... el que us deia... vaig marxar deixant un equip campió i ara tenim una banda de patans... si és que... no me'ls cuideu eh!

Com que em vaig allargant a cada moment que reprenc el post (és veritat que potser algun dia m'hauré de plantejar escriure més posts, més curts i més freqüents... :-p), van sorgint noves anècodtes que mereixen ser explicades, com per exemple... l'altre dia vam anar a sopar a ca la Farmor i en Geirmund, que són la mare i el pare-en-llei (xD) del Geir, l'ex-marit de la Tiffany, i subseqüentment, avis d'en Jett. Podria esxplicar històries, d'aquest parell, però ho deixarem per la intimitat de la familia :-) El tema és que el dia anterior del sopar, a la Farmor la van operar de la mà, que tenia un tendó xungo... i mentre estàvem allà, ja a la sobretaula, li va començar a fer especialment mal... com que en Geirmund i tothom havia begut durant el sopar i posterior, ningú podia conduir (xD), així que em va tocar a mi ser el qui la portés a urgències a veure què passava. Com que nosaltres teníem vakt... la Tiffany va haver d'anar a casa, així que ja em veieu a mi acompanyant a l'hospital a la mare de l'ex marit de la meva xicota... :-p tot un quadre! :-D Però mira, m'ha servit per un paràgraf de post, com a mínim :-D

S'ha de dir que si em retrasso és perquè, la veritat, i la veritat de la bona, estic força enfeinat... al curro produeixo força, i a fora estic també bastant enfrascat en la web de la Tiffany (us ho vaig dir, que estem fent una web?... per vendre les seves qualitats com a millor instructora de yoga de Noruega :-)), que volem tenir online abans de marxar a sudàfrica, encara que sigui en mode validació...

Sudàfrica!! Marxem aquesta setmana, i estem tots força excitats! :-D Volem a Johannesburg, on estem tres dies a casa del Jonny i la Sevika, després volem, només nosaltres 3, a Cape Town, on hi estem 3 dies més... després tenim un cap de setmana reservat a Moçambic (el google maps no m'ha sabut trobar el lloc exactament... un altre cop serà), que per totes les referències les platges són brutals, on hi anirem sense nens, que es quedaran a Durban amb els pares de la Sevika... i després a saber... i ens quedaran casi 2 setmanes.... el tema és que a mi m'agrada MOLT planejar viatges, i he intentat establir una mica de comunicació amb en Jonny i la Sevika per saber quatre coses i intentar organitzar una mica... especialment amb ella, ja que ell és una mica calçasses... doncs la resposta que he rebut és absolutament xocant... ignorant-me pràcticament plenament, no contestant pràcticament a res, i obligant-me a fer i decidir jo les coses si volia fer algo... amb lo qual m'ha descobert que, per contingut i per continent, per fons i forma, obertament, em cau fatal aquesta noia... :-D La veritat és que és el tema que em té més descontent, ara per ara, però estic aprenent a no cagar-m'hi sense pietat... ja us explicaré... de totes maneres, que la noia és força seva i no gaire de fàcil tractar es veu que tothom ho sap, per aquí, i m'han explicat coses totalment abominables... el que passa és que a la Tiffany això de les causes perdudes ja li va...

Tot i així, tinc moltes ganes d'anar a Sudàfrica, i estic segur que serà un èxit, a pesar dels inconvenients preparatius... :-D

Perquè!! Per exemple, ja tenim pillat el següent viatge... si noi, no parem... i és a.... Itàlia!! La Sarah, l'amiga australiana de la Tiffany que va estar a Barcelona quan va venir per primer cop, està aquest any d'au pair a Brescia, a la llombardia italiana, i li anirem a tributar una visita!! Del 25 al 29 de maig concretament. I nois!! Quina diferència!! La noia està super contenta i envia uns mails plens d'idees i interès... amb lo qual, sincerament, et fa tenir moltes més ganes de veure una persona (que òbviament, no és cap de les dues personalment amiga meva) que no pas si t'ignora i no et demana més que favors que han d'estar fets per ahir (que és el que fa la jodía sudafricana)

hummm... una mica de respiració.... aaaah... ooooh.... hummm.... em porta una mica pel camí de l'amargura, la cosa....

ok :-)

Parlant de següents viatges, així doncs... no sé si ho he dit però la nostra intenció és baixar tots 3 pel juliol a les Catalunyes! No sabem dates ni emplaçaments exactes encara, però no patiu que n'estareu puntualment informats mitjançant aquest el vostre blog preferit! :-D

Un petit incís per comentar que aquí, sembla que l'hivern ja està acabant definitivament... la neu s'està fonent... les temperatures són sempre positives (inclús hem tingut algun dia de +10º, que no recordava ni com eren...), i el dia és cada dia, valgui la redundància, més llarg... recordem que aquí, a les èpoques estivals, no es fa totalment de nit en cap moment... i si bé no és com més al nord, on és directament de dia... sempre hi ha una mica de claror, fent-se definitivament de dia cap a les 4... lo qual està molt bé!

La putada és que m'hauré perdut l'aurora boreal :-( A veure si abans que marxem l'any que bé dóna temps d'una escapadeta nortenya...

Perquè nois... segurament, visquent en latituds privilegiades com les mediterrànies, no ho noteu gaire... però aquí, realment, el canvi d'estacions es nota moltíssim... a Catalunya, passar d'hivern a primavera no és tanta cosa... aquí en canvi, és una gran revolució... el sol calenta, pots començar a fer algo al carrer... deixes de patinar... els ànims de la gent canvien generalment... és interessant :-)

L'hivern ha sigut de pacotilla, vaja, no ha fet gaire fred ni per gaire temps, però vaja, que ja dona el pego, ja...

Vale vale vale... ja sé que el que estàveu esperant és la famosa estremidora història, ja que el que voleu és vil i cruel cotilleo!!

Bé doncs, ja temps enrere, mitjançant un contacte comú, vaig conèixer a en Raul (aviso que, tot i que ho dubto, no sé si els afectats llegiran mai això, així que em marco la llicència d'utilitzar noms i procedències inventades. Gràcies. :-)). En Raul és de castelló, i va venir a viure aquí, a Hamar, un mes abans que jo, tot seguint unes faldilles (que és com tothom ve aquí). La seva història és curiosa... les faldilles en qüestió estiuejaven amb el seu marit i tres fills en una casa adquirida a la província de Castelló, i en Raul senzillament era el lampista que li anava a arreglar coses a la casa (molt d'argument de peli porno, tot plegat). Doncs bé, es veu que, com ja se sap, els lampistes tarden un ou a acabar les feines, i el tio hi va haver de tornar vàries vegades... fins que un dia, per algun motiu, pues es van liar. La noia es diu Hilde (o no). Després d'això, la noia va abandonar a l'home (un noruec avorrit, probablement, i definitivament gens bo al llit) pel fogós castelloní (un animal), tot mantenint una relació a distància durant un any i mig, amb visites puntuals (d'ell a ella). El tema és que ella no parla castellà, i ell no parla anglès o noruec... amb lo qual l'atracció havia de ser particularment física. Val a dir que en Raul, que és més de poble que les gallines, tampoc sembla tenir-ne molta, d'experiència a la vida...

Després d'aquest any i mig, segurament per insistència de la noia, en Raul va venir a viure aquí, en l'absolutament pitjor moment, ja que el seu cosí, que treballava amb ell a l'empresa familiar, va morir just una setmana abans, deixant a la familia (de poble i molt unida) devastada emocional i laboralment. Així que el paio va marxar de mal rollo amb tothom.

Jo el vaig conèixer quan portava un parell de mesos aquí, i ja em va donar la sensació que no estava especialment còmode... treballava (esllomant-se) en una granja, per cobrar quatre duros que directament li entregava a ella per fer el que volgués. Ella no currava, ja que estava cobrant alguna pensió del govern noruec per familia numerosa (aqui et cobren una pasta per tot, però si tens molts fills, també te'n paguen un pilot... és una inversió, un fill a noruega... que van escassos). El tio s'ha de dir que mai m'ha semblat un lumbrera, i estava de lo més sol del món, en un pais extrany, amb costums extranyes, amb idiomes extranys...

L'he anat veient algunes vegades des de llavors, tampoc tantes perquè segurament no seria una persona que, si no fos per les semblants circumstàncies en que estem, triés fàcilment com a amic... i el que m'anava explicant era cada cop pitjor.. que si tenien unes bronques brutals, que si no entenia això d'ella, que si ella li havia posat les maletes a la porta.... i bla bla... i cada cop més, fins al punt de no haver-me explicat absolutament mai res de bo d'ella i la seva relació..

Les últimes setmanes, la nostra relació s'havia intensificat per aquest motiu, perquè el paio estava cada moment més putejat i confós, i no sabia què fer, si quedar-se, marxar... la situació li era totalment gran, vaja... i em trucava sovint per demanar consell i parlar amb algú...

Doncs bé... algú altre va prendre la decisió per ell, ja que un dia després que haguéssim parlat de lo dubtós que estava.. em va trucar altre cop per dir-me que la seva mare havia mort.. i que necessitava buscar un avió de tornada, i que l'ajudés... així ho vaig fer... el vol li va costar un ull de la cara, val a dir... i era un vol Oslo->Copenaghen->Valencia, i algú l'aniria a buscar des d'allà... el noi estava espantat per això d'haver de fer una escala i canviar d'avió (us dic que és molt de poble, i amb una iniciativa bastant minsa), i el tema és que es veu que va arribar a Copenaghen amb retràs, i va perdre l'enllaç.. i no se li va acudir d'altra que tornar cap a Oslo... sudant de l'enterro i de tot...

Tot i així, al cap d'una setmana va pillar un altre vol (pagant el segon ull de la cara), d'anada i tornada, i finalment va marxar i arribar a la seva destinació. El tio ja em va dir que no tenia clar si tornaria, però no va tenir el valor de comentar-li a la noia (que s'ha de dir que mai he conegut, però que sembla tenir uns collons ben grossos i ben posats).

Al cap d'un parell de dies... rebo una trucada d'un numero desconegut, i és ella!! Que em truca plorant que en Raul li ha dit que no tornaria, i que és un covard i que el que ha de fer és estar aqui amb ella... i que siusplau el truqui i li insisteixi, ja que a mi m'entendrà millor, que ha de tornar cap aquí i que gràcies...

:-/

En Raul em truca al cap de poc també, des de Castelló, per dir-me que comença a currar de nou amb la familia (no us ho he dit, però va deixar la granja al cap de poc, aqui, i estava buscant feina per força temps, infructuosament), i q ale... també dient-me que estava intentant contactar amb ella però que no li contestava... i que la truqués jo si us plau (:-| per què em passen aquestes coses, a mi?)... li vaig enviar un missatge i em va contestar, sense exagerar, el missatge més llarg que mai he rebut... ya ves... i en estas estamos... tot això va passar la setmana passada, i m'he saltat molts petits detalls amb els quals potser comprendríeu millor, però ja està bé així... ara estic una mica distanciat de la cosa, perquè els hi vaig dir als dos que en absolut pensava fer d'intermediari entre ells (amb lo que en Raul es va ofendre una mica)... però bueno... el trucaré un dia d'aquests...

Lluis, no volies bolly? Pues ale té!! :-D

I canviant de terci completament, i ja per acabar aquest llarg post en unes setmanes en que no ha passat quasi res.. dir que l'altre dia va ser el cumple de la Susan, i vam anar al bowling amb tota una colla... pues tios!! Vaig fer la meva millor partida A LA VIDA... 177 punts! (que és MOLT més del que mai he fet abans) Vaig tirar TOTS els bolos sempre amb strike o spare excepte 1 (UN) de sol a la última tirada (que ja té collons). De fet, vaig imprimir el resultat i ja l'escanejaré per aquí baix perquè estigueu ben orgullosos de mi!

Ostins i també!! Vam anar al museu ferroviari nacional noruec, que està aqui a Hamar, i la veritat és que és bastant guapo, amb tot de trens de l'any de la maricastanya, i molt molt explicatiu!! I amb tot d'activitats per mantenir els nens entretinguts sense que et toquin la moral massa :-D

I res més! El pròxim post ja no serà fins durant o després de sudàfrica! Potser busco un forat i escric alguna cosa :-D

A cuidar-se senyors!!

I les fotos! Que no en tinc masses perquè no han passat masses events, últimament... però algo trobarem, ja!!

Per començar i que no me n'oblidi, que és important, la prova fehacent de la meva destresa com a bowlinguista:


El numero final és la suma de les dues partides que vam fer... amb lo que facilment podeu deduir que la primera mànega va ser un desastre de 91 punts... A tot això, la Tiffany és força regular, i té un estil bastant depurat, ja se sap que aquests australians són mig americans!

Posarem unes afotos del museu dels trens, a falta d'events a la ciutat..

He aqui uns trens:


I he aqui en Jett, en una foto que m'agrada força, fascinat amb una maqueta de tren super currada d'un tren que passeja per tot de paisatges noruecs i recorre tota una paret del museu!


Per cert, que no ve al cas, però menteixo quan dic que no hi ha hagut events a la ciutat (vaale... poble)... la setmana passada, la vikingship, hi va actuar el senyor Cliff Richard, ídol de cinquantanyeres, que van copar els entorns del pavelló (és a dir, casa nostra), plenes de deliri!

Tota una festa :-)

I com que l'hivern d'acaba el que hem fet és sortir al carrer a disfrutar del sol! Veiem com el gel que cobreix el llac (o que ÉS el llac, en alguns punts) es va trencant per passar després a fondre's... està guapi el llac, ara...


Aquesta foto m'agrada molt... té un rollo com... no sabria dir-ho... em surt "antàrtic", però òbviament no pot ser la paraula apropiada :-D Els colors xanen...


Us explico per allà dalt que estem fent una web per la Tiffany... pues bé... com que allò ho escrivia la setmana passada... ja l'hem feta, la web :-) està online i en continu creixement, i aquí teniu el link... http://www.patheya.com ... patheya és tota una curiosa paraula, oi? Vol dir "proveïdor d'avituallament per un viatge", en sànscit, i és tot perfecta pel misticisme de la Tiffany :-D Està en anglès, només... algun dia serà traduïda! S'accepta tot tipus de feedback!!

Dic això, perquè un dels dies que vam anar pel llac vam fer unes afotos de poses per la web... aquí en tenim un exemple... també està allà, però està bé que quedi per la posteritat en aquest magnífic blog!


Observeu el peu que toca al terra... òbviament mal posat i tècnicament incorrecte per la postura... però segons paraules de la model... el terra estava fred de collons xD

Aquesta foto és super cool, què coi :-) si fos cantautor, me la posaria de contraportada del disc :-D


I per acabar, una foto d'ARA mateix, seriós i concentrat, mentre estic escrivint aquest blog després d'un llarg dia, per no deixar els meus fidels lectors sense la seva dosi de bloguisme bisetmanal!


I aixòs és tot... només updatar que la Sevika sembla que al final s'està posant les piles i ja tenim una mica més d'informació de com anirà la cosa... amb lo qual el meu apreci cap a ella s'ha incrementat substancialment... i també estem concretant una trobada amb la senyoreta Marta Garrich, ubuntera ella, que casualment es trobarà per aquelles terres Johannesburgueses al mateix moment que nosaltres :-) També li volem desitjar al senyor Hassen de Garrich que es recuperi de la seva prompta operació de genoll, que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc per uns dies!

També updatar que vaig parlar ahir amb en Raul, i sembla que es queda a Castello sense cap dubte... ja us reupdatare si sou cotilles....

I em despedeixo doncs, no sense comentar que a la cantonada superior dreta d'aquest blloc teniu una eina que us permetrà subscriure-us a aquest blog, de manera que rebreu un email a cada nou post. Si voleu estar al dia sense haver de visitar el blog compulsivament, tot apretant amb frustració la tecla "recarregar", aquesta és la vostra eina! Els que ja ho hagueu fet, pues res... però em sembla que no ho havia comentat encara :-)

Em sap greu per el suposat desordre que és aquest post... la veritat no l'he rellegit... hummm... i és un totxo també! :-D bueno.... værsågod!!

Apalis doncs! Cuideu-vos tots i fins aviat!!

Edició especial Rally Norway. I d'altres petites foteses posteriors.

Buh!

Abans que res, explicava l'altre dia que les temperatures havien tornat a baixar i feia molt de fred... doncs bé, és mentida... les temperatures pugen de nou i ara estem en positiu, el gel i la neu es desgelen i tot és una guarrada de molt de cuidado, un gran bassal brut i amb xop-xops de neu semi-desfeta... ara... no us extranyi pas gens que a mig post us digui que les temperatures tornen a ser de -20... perquè ja sembla que funciona aixi, la cosa, aquí, i ja m'hi estic acostumant :-)

Us deia també l'altre dia, per començar amb aquesta crónica exempta d'escapades, que feia un any que vaig venir a Noruega per primera vegada, ben valent jo, en terres inhòspites i hostils, a l'aventura a veure què passava. Bé, òbviament tots sabeu què ha passat. Aqui em teniu 12 mesos després pagant religiosament les meves taxes al govern noruec. Per celebrar-ho, amb un parell de dies de retard, la Tiffany i jo vam fer un bonic i romàntic sopar commemoratiu a la llum de les espelmes. En circumstancies normals no explicaria aquestes coses, però la moussaka que va cuinar -no sé si us he comentat mai que cuina molt bé, la Tiffany- mereix sens dubte unes linees en aquest humil blog. Ostres tu! Quina moussaka!! Impagable! Extremadament bona! Un dels sopars més deliciosos que la meva ment de peix recorda! I per si fos poc, la ocasió es mereixia sens dubte destapar la última ampolla de Villany que ens quedava. Quin magnífic vi, aquest en Villany! Proveu-lo tots! A més, no em digueu que no vacil.la, a l'hora de parlar de vins, dir que el vostre favorit és un villany hongarès, en comptes dels avorrits i típics burdeus, riojas o vulgaritats per l'estil.

I també, al cap d'un parell de dies, va arribar al correu un "regal" per nosaltres... l'Anne va enviar un dels quadres que em molava -que curiosament no podeu veure a la foto de l'ultim post... ja es putada... pero es que en te molts, a casa!... es un geperut amb una nena petita amb forma de coixí xD-. Entrecometo el "regal" perquè l'hem de pagar, encara que és a preu molt d'amic. Es veu que la Tiffany i l'Anne ja es vam confabular pel tema, tot sentint-me lloar els quadres insistentment... :-) Mola, el tio!

Aquesta setmana (parlo de la setmana del 12 al 17 de febrer... setmana 7. Aqui enumeren les setmanes de l'any, a l'hora d'organitzar-se, i és força pràctic, sempre que tinguis una agenda o calendari al davant), aquesta setmana com dic ha sigut la setmana del rally norway, de lluny l'event més gran, seguit, i important que ha passat aquí des que vaig venir i, probablement, d'uns quants anys més. De fet, és el primer any que aquest rally es corre formant part del campionat del món, i ha estat tremendament publicitat i se li ha donat molta importància. Tal i com us deia també fa un parell de posts, els noruecs molta iniciativa no tenen, i tots ells, grans i petits, sense preguntar-se massa si els hi agrada o tenen el més mínim interes per això dels rallyes, s'han volcat amb l'event de forma tremenda.

A mi els rallyes tampoc és que mai m'hagin super emocionat, bona prova és que mai he ni tan sols intentat anar a veure el rally de Catalunya, però potser per la influéncia noruega o perquè el service park amb tots els cotxes estava just davant de casa, al vikingship, vaig estar tota la setmana donant pel cul amb el rally hi-hem-d'anar-hi-hem-d'anar. A la Tiffany, per descomptat, això del rally i importa tres pitos, i em vaig haver de buscar les castanyes per una altra banda. :-)

També he de dir que, al tenir el service park en qüestió davant de casa, el carrer que habitualment m'hi porta estava tallat, i els rallyes me'ls vaig haver de fer jo per arribar! Però bueno... tot sigui per la projecció internacional de Hamar....

Per veure'l les ofertes eren o anar amb l'Ole Jonny i els seus amics quarentons a super emborratxar-nos tot el dia, o anar d'acampada els 3 dies al lloc mes llunyà amb en Vidar i els seus amics (a emborratxar-nos). No sé si serà perquè m'estic fent gran o algo, pero mira, finalment em van fer pal ambdues opcions i vaig decidir anar-hi sol, tot fent una passejadeta matinenca. Perquè s'ha de dir que hi havia un parell de trams que es corrien al mateix Hamar, dues superespecials curtes en un bosc al mig de la ciutat. La primera era dissabte a la tarda, i no hi vaig poder anar perquè teníem un compromís, i la segona diumenge a les 10 del matí. Els meus relatius esforços per aixecar-me a temps no van ser suficients i no vaig ser-hi a temps, així que em va tocar pillar el cotxe per fer els 30 quilòmetres que em separaven d'Eleverum, escena de la 18ena i última etapa. Pues pallà que vaig anar, sota una neu incipient, tot emocionat fent curses amb la furgo.

Després de pagar els 15 euros d'"entrada" i aparcament -que m'hagués perfectament pogut estalviar si m'hagués conegut més la zona- em vaig instal.lar en una zona força bona, amb un bon angle de visibilitat, i plena de noruecs amb banderes i fogates i molt emocionats. Té gràcia això dels rallyes, perquè tu t'estàs allà un pilot de rato i quan passa un cotxe -a 3 metres de tu, aixo si-, tens temps de veure'l durant uns 5 segons. Més o menys. De fet, per la meva curiosa i novedosa experiència vaig recopil.lar una sèrie de conclusions:

- Els cotxes dels bons (Gronholm, Loeb, Solberg, Sordo....) corren molt més i fan molt més soroll que els altres. No m'extranya que sempre guanyin ells.

- Els bons sempre passen primer, amb lo qual al cap de 7 o 8 cotxes la cosa ja perd la gràcia, perquè comencen a venir micras i clios i merdetes que a ningú li importen i ni fan soroll ni res.

- És molt dificil fer una foto com deu mana a un trasto d'aquests, perquè sincerament van molt ràpid!

- Feia gràcia veure als espectadors, families senceres convençudes que havien d'anar al rally encara que sigui la cosa que menys els hi agradi, abrigats fins les celles, amb cara de circumstàncies després de cada cotxe que passava, com preguntant-se "i aixó ès tot?"... obviament també hi havia fans de veritat... i en aquest sentit el rally en si, si el seguies complet, suposo que era força espectacular, amb la neu i tal... De fet a veure, el poc que vaig veure la veritat és que tenia la seva cosa... de 130 o 140 km/h no baixaven, en una pista nevada i estreta... que té el seu mèrit, certament.

- Els pilots mediterranis, obviament, no es van menjar un rosco.

- Altres coses que no recordo.

I això, quan ja van passar casi totes les merdetes - en van passar molts -, pues vaig decidir tornar. De tornada a Hamar, centre del rally, per la tarda, vam fer una passejada per la zona d'entrega de premis. El guanyador va ser un finlandès que no se com es diu. Va ser curiós perquè a l'entrega aquesta, els pilots anaven passant pel podium amb el cotxe en... ordre de classificació! És a dir... el guanyador primer, i darrere tots els altres, amb l'últim últim... lo qual és ridícul en termes de mantenir el públic interessat :-/ aquests noruecs.... obviament un cop havien passat una quinzena la gent es va començar a pirar i m'imagino que quan va passar l'ultim hi havia nomes el presentador... (obviament tampoc nosaltres hi erem... que tampoc es tant divertit veure cotxes passar per un podium). Lo divertit del tema es que de tant en quant, algun dels pilots es baixava del cotxe i el presentador li feia unes preguntes. Aixo em va demostrar que els pilots, com a mitja -almenys els que parlaven en anglès-, molt llestos i grans comunicadors no ho són massa... també em va fer gracia quan a en Sebstian Loeb, francès i campió del món l'any passat, que va quedar com 15è, li anaven insistint si li havia agradat el rally i si s'ho havia passat bé... li van preguntar com tres vegades... i el tio amb una cara de pomes agres que pa qué, cagant-se per dintre en la neu i el gel i els noruecs, de pas, fent-se el diplomàtic. xD Ni en Xevi Pons, representant català, ni el Dani Sordo, espanyol, van ser entrevistats, per la meva desilusió.

I després de la cerimònia, el gran circ del World Rally Car va desmuntar la parambana i va marxar de Hamar tan ràpid com havia vingut. I Hamar va tornar a ser, ràpidament també, la relaxada i avorrida localitat que està acostumada a ser :-)

El seguent event a destacar de la setmana va ser, el dimecres, el partit Barça-Liverpool, que va ser el primer partit que he vist des que vaig tornar aqui després de Nadal. Comentava llavors que encara no havia vist cap batalla victoriosa blaugrana aquesta temporada... doncs bé, pel que sembla estic cenizo i la cosa continua així... Vaig moure mar i muntanya per veure'l a casa de la iaia del Jett... per tot just quan el partit acabava, enmig de la gran catâstrofe, vaig rebre un missatge de la Katrine (la noia aquella anglesa curiosa i catòlica), la jodía, amb una foto seva somrient al costat d'una tassa amb l'escut del Liverpool. Pel que sembla, cosa que jo no sabia, la tia és de Liverpool, així que veurem la que serà la meva primera victòria del barça tots plegats, ataviats amb tots els fetiches necessaris! D'aixos... que si perdessim no em culpeu a mi eh :-D

Per cert, que el gol decisiu de la victòria del Liverpool el va marcar en Riise, un noruec... pel que sembla un pamplines a qui la gent d'aqui no li té massa apreci... vaig clarament pensar que us vau tots cagar en mi i en Noruega en aquell moment :-D ehemm...

En Ronny, per cert, el meu jefe, també és un gran fan del Liverpool... de fet té una super alfombra amb l'escut penjada al despatx.. i al dia següent hi va haver una mica de catxondeo... es curios això de jugar "fora de casa" en aquest sentit :-)

I a part d'això.... la setmana següent... pues res gaire destacable a explicar... currant... currant força, que ja en tenia ganes, la veritat... produint ja sense remissió per Innit, i cada vegada més còmodament amb les classes de castellà... seguint el qigong i evolucionant amb la Lohan form... anant al gimnàs una mica menys perquè la veritat és que estic força petat... tenint una vida social moderada sense excessos, i preparant el viatge a sudàfrica :-D que d'això ja en parlaré amb més detall el pròxim post :-)

Per cert, que durant el temps que he tardat a escriure aquest post -que ha sigut força- les temperatures han tingut temps de tornar a baixar cap al molt de fred i tornar a pujar cap al positiu... però vaja, que ja estem al març... i se suposa que molt més fred molt més fred ja no farà!

També! Avui he tingut la confirmació de la segona visita des de terres catalanes! I és que els meus benvolguts senyors progenitors vindran a veure'm, sense la meva germana preferida, però, del 27 d'abril a l'1 de maig! Bisca els meus senyors progenitors! :-D

Ale doncs! Les fotos! Monotemàticament avui del Rally Norway i l'expectació creada a la zona!

Començarem amb els previs... només un parell de fotos d'algun dia de preparació de les classes pels nens... imagineu-me just així i envoltat de nens expectants... de fet, a la ultima classe una professora va tirar algunes fotos que intentaré aconseguir i compartir amb tots vosaltres :-D

Aqui en una estel.lar interpretació de la cançó "en la granja de pepito" (que potser és mi tío, pero bueno). El paio amb caputxa d'esquimal és en Pepito -encara que podria ser en Bjørn-, i el porc és un dels animals que van rulant pels meus dits. Per sort ningu s'ha fixat en la perversió i la cara de desig amb que miro al marrà mentre li introdueixo un dit pel darrere. Vergonyós!


I a veure si endevineu què estic ensenyant aqui i què dic xD


I anant ja a les coses series de de mascles, benvinguts!


Mai havia vist a davant de casa -la nostra es la verda de l'esquerra- tants de cotxes i expectació. Pero com dic es probablement l'event mes internacional que ha passat aqui en anys...


Pero es que no n'hi ha per menys! Aqui tenim unes instantànies dels valerosos pilots jugant-se la pell a cada curva... Quina emoció, el sentir el rogir dels motors, la tensió a l'ambient! El sentir que cada petit error podia ser fatal! I allà estava jo, sense por, amb la meva cámera disposat a recollir el moment amb tot detall per compartir-lo amb tots vosaltres!!




Vale vale... ara en sèrio... les fotos aquestes les he tret del Marca... aqui van les meves:


xD Juas! No es facil tirar-li una foto a un trasto d'aquests! Que va molt rapid!!

La zona de totes maneres era molt guapa... i havies de fer una caminata entre la neu i els boscos que valia bastant la pena!


I ja no en poso cap mes! Ale! Perquè veigueu lo revolucionari que soc, aqui deixo aquest post de dimensions moderades! Pel següent post... previs de Sudàfrica, l'estremidora història d'en Raul, i altres sobrevinguts!

Apalins! Disfruteu de les temperatures, malandrins!! :-D

ps... per cert, per les ments despertes... si, el que dic a la segona foto és, óbviament... "azuuuuul" :-P

Els set turons no s'han mogut. I el curro molt bé, gràcies! :-)

Us explicava a l'últim post que feia una rasca que flipes... doncs bé... ja no la fa... les temperatures han pujat fins als zero o fins i tot +2/3 graus... i si bé la neu segueix aquí, es clar, ja no hi ha res pràcticament gelat... com estan les coses! El que si que és tremendament xanant és el cel, i la llum reflectada a la neu, dóna uns colors molt especials, i la veritat és que molt molt guapos :-D

Toquem fusta tot i així perquè si hi ha una cosa que no m'agrada d'aquest pais i el seu hivern són les carreteres patinoses. Puc aguantar perfectament el fred i la neu... però haver d'anar al tanto a cada curva i rotonda, quedar-te atrancat a cada pujada... això si que em toca la moral, veus...

Us posaré una mica al corrent de com van les coses en tema curro... pel que fa a INNIT, el meu curro principal al que hi passo més hores, doncs molt bé, estic coneixent els seus sistemes, que tenen el seu què, i ja estic inclús començant a ser una mica productiu. Lo bo és que et pot venir el client en busca d'una web, el dissenyador la dissenya i la feina de l'equip de producció és bastant petita, només adaptar el CSS del sistema... un cop aquí, el client introdueix tots els continguts sota el layout creat, i la interacció amb nosaltres físicament és només en el cas que demani alguna cosa concreta. Amb aquest sistema ja he "produït" les meves dues primeres webs ;-) En un parell de setmanetes. Però es clar, la nostra feina principal no és fer les webs en si sino desenvolupar i millorar continuament el sistema de content management, que ja us dic que és un bitxo una mica caòtic i molt, molt potent.

Pel que fa a l'ambient de treball, bé, els noruecs no són tampoc lo més ditxaratxero que hi ha, i no hi ha massa vida social a part de lo que és estrictament xerrades de feina... però dinem allà tots junts, allà a les 12, i aquests són els moments de coneixença. Mola perquè ells paguen el dinar, tenim tot el cafè que volem, i em pagaran també el mòbil... amb lo que no em puc pas queixar en aquest sentit.

El que també és magnífic són les vistes des de l'oficina! Estem en una antiga fàbrica històrica de Hamar (la Norrona, que no sé pas què hi feien, però que és coneguda perquè també hi ha el bowling). Estem al tercer pis, el més alt... les vistes sobre el llac són tremendes... les condicions climàtiques fan que aquestes vistes siguin cada dia diferents... que si ara sol, que si ara boira, neu... ja caurà una afoto per aquí baix, també!

La putada és que els tios van pillar uns bitllets per anar tots junts a Varsòvia per aquest cap de setmana -9 a 11 de febrer-, del rollo "fem equip", abans que jo entrés, amb lo que no he sigut a temps d'apuntar-m'hi!! Jós! Ja és putada, també! Però bueno, es veu que ho fan "sovint", això, així que m'esperaré a la propera sortida... molt americà, tot plegat...

Així que a Innit em vaig adaptant amb normalitat. :-)

Pel que fa als bambinis, bueno, he donat les meves dues primeres classes amb el que podríem anomenar relatiu èxit...... Imagineu-me assegut al terra amb una dotzena de rossos petits al voltant mirant-me amb cara embadalida mentre canto i faig pamplinades. Per sort, tinc a l'Adrián, que el seu pare és espanyol i m'és de gran ajuda perquè entén tot el que dic i fa tot el que dic també, amb lo qual és un gran exemple pels altres. Els quals, però, tenen tota la pinta de no entendre res, cosa que ja s'espera :-D El que és un èxit total és la cançó "un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña", amb mímica que tots intenten seguir. Com m'he de veure xD Però és divertit, certament :-D

A part d'això, la web està força encaminada quan la Jen es digni a escriure els continguts -la tia no és que sigui lo més presentable que he vist-, i la Eva, la jefa, ha resultat ser una mica abusona... m'explico... l'altre dia em truca, quan estava a la feina, del rollo mira, hauria de passar aquests videos que he gravat amb una càmera digital a cd, no sé com fer-ho, m'ho pots fer? Hummm... si ok, quan vingui la setmana que bé ho puc mirar... no no, ho necessito per demà... humm... però jo estic treballant i no puc pas venir a la guarderia... passo per casa teva, no et preocupis! (es donava el cas que ja sabia on viu, la Tiffany). Així que ja tenim la tia emplastada a casa! Carai tu... mai m'havia passat, això de que un jefe se m'emplastés a casa per fer-me treballar :-/ El meu jo dimoniet es va alegrar quan dissortadament vaig comprovar que no tenia el software necessari per fer el que em demanava i, ostres quina pena, no tenim connexió aqui a casa per baixar-me res. Adéééu! Humm...

He de dir que últimament m'apunto les coses que vull escriure al blog, i ho tinc en compte quan ho escric... és per això que els posts són força més llargs... perquè no m'oblido de coses :-D Una altra d'elles és que tot fixant-me, al gimnàs la samarreta d'equip de futbol més comuna que hi veig és, a part de la del HamKam, la del Barça... no sé si serà perquè som els actuals champions, o perquè ja agrada de per si, perquè hi ha fins hi tot samarretes Kappa! També val a dir que hi contreibueixo sovint, a aquesta majoria, corrent quilòmetres i quilòmetres amb la meva del Barça... no hi ha ningú més, però, que porti la del Marroc :-D

És diumenge dia 4 de febrer, ara, i estic escrivint això tot anant cap a Oslo amb el tren... els seus diners costa -uns 50 euros anar i tornar, per un viatge de 120 km- però la comoditat és extrema, espai de sobres per les cames... inclús una petita barra al seient de davant per posar els peus... màquina de cafès barata... només faltaria wireless, que ja seria demanar massa :-) Tot això en un rodalies!

I què hi faig, anant a Oslo? Doncs bé, en Xerca i la Marta, ex-companys ubunteros i amics, han sigut convidats pel govern noruec a no sé quina reunió, i s'estan a Oslo tota aquesta setmana, així que hem pensat que seria una bonica cosa això de trobar-nos.

De fet ara estem passant al costat del llac i la vista és tremenda. Així que deixaré d'escriure, ja que de fet, estic totalment al dia. :-) Us ho he dit, oi, que cada dia em mola més, aquest llac? Hummm.. :-)

Continuo al tren de tornada amb noves i excitants aventures!

Ja estic al tren de tornada, després de passar el dia amb els amics i ex-companys ubunteros Xerca i Marta, i amb el Hassen, el xicot de la Marta, sudafricà i catxondo, i que amablement, sota una mica de pressió, s'ha ofert a fer-nos de guia per Soweto -suburbi de Johannesburg no especialment segur si vas a lo loco- quan anem cap allà. Bravo Hassen! :-D

Segons sembla els organismes mediterranis d'aquests nois no s'apanyen gaire bé amb la considerable rasca que fa per aquestes terres, tot i que a Oslo en faci força menys que a Hamar, i s'estaven quiexant força -sobretot el Xerca :-D- quan fèiem unes agradables i innocents caminadetes pel Vigeland Park, una de les meves zones preferides d'Oslo, amb una generosa col.lecció d'estàtues representatives de les emocions i relacions humanes. La pena que estava força fosc i no es veia tot lo bé que es podria.

La jornada però, més que res, ha transcorregut en un restaurant, tot posant-nos al dia i xerrant una mica de tot, i evidentment debatint qüestions polítiques d'alt nivell. Jo una mica més passivament que ells, es clar. Sempre està molt bé compartir taula i dia amb persones tant interessants i apreciades com vos! (a veure Marta si em guanyo un comentari aquí, ostres! Xerca ja sé que tu no el faràs pas! :-D)

La setmana següent ha sigut el que temo que serà el pa de cada dia a partir d'ara... enfeinada... entre els meus curros, els de la Tiffany i el Jett... poc temps per la meva activitat privilegiada de calentar sofà... però bueno... està bé la idea de fer una mica de diners ara que estem en un pais generós i gastar-nos-els en altres destinacions en un futur. :-) De fet... sense jo especificar-lis res, només comentant que pensavem marxar després de l'estiu, els d'Innit m'han fet un contracte fins l'1 de novembre. I assumirem aquesta data com la de la nostra partida de Noruega... a on? India, Austràlia i Dubai són, ara per ara, les 3 possibilitats amb més força... us mantindré informats :-D

Al principi d'aquest post comento que ja no fa tan de fred i bla bla bla... pues bé... mentida podrida! Fa molt de fred, neva tota l'estona, i els carrers (les carreteres no em plantejo ni trepitjar-les) estan gelats i patinosos i em cago en tot tot sovint... per sort l'hivern ja s'està "acabant" i podrem gaudir de climes més benèvols aviat... espero... L'altre dia estava pensant en la feina de conductor d'autobús/autocar a Noruega... s'ha de tenir un parell de collons... amb aquells trastos tan grossos i pesats... mesos conduint en carreteres gelades.... aposto a que deuen cobrar especialment bé :-D Això també m'explica perquè els taxis són tan i tan cars...

I bé, fent ús un cop més de la curta setmana de 4 dies, cap a Bergen falta gent. Vam planejar el viatge fent l'anada en tren i la tornada en avió. A en Jett li feia gràcia això del tren, i a nosaltres ens va semblar una idea prou bona. Com sabeu, a Noruega el tren és molt car. El tema però, és que cada tren té un tant per cent reservat per billets "minipris". Els bitllets minipris valen 200 kr (24 euros) en qualsevol trajecte, fent qualsevol numero de transbords. M'explico: per anar de Stavanger a Roros, per exemple, has de fer Stavanger->Oslo->Hamar->Roros, doncs val 200 kr.. per anar de Oslo a Bodo has de fer Oslo->Trondheim->Bodo... 200 kr... per anar de Hamar a Oslo vas directe.... 200 kr... i per anar de Hamar a Bergen, transbord a Oslo... 200 kr... òbviament aquests bitllets, sobretot en els trajectes més populars, s'acaben força aviat... com que nosaltres som uns tios previsors, ja poc després de tornar de Bergen l'altra vegada (mitjans novembre) vam reservar aquesta escapada... així que vam poder agafar els miniprisos fantàsticament. El trajecte de Hamar a Bergen són casi 10 hores, i diuen que és un dels recorreguts en tren més escènicament espectaculars de, oju, del món!! Ara, la pena és que vam fer el trajecte nocturn i, entre que vaig dormir la meitat i òbviament no es veia un torrat, no sabria dir-vos :-D

Els trens a Noruega, per cert, tal i com dic per aqui dalt, son tot un lujasso, i tot i que estavem en un seient normal, sense compartiment ni res, s'estava perfectament còmode i teníem tot l'espai del món. A més, en els trajectes nocturns el consorci ferroviari noruec t'ofereix un fantàstic kit compost per manta, màscara pels ulls, taps per les orelles i coixí inflable. Així que com uns reis. Els trajectes nocturns amb tren, tot i que tampoc n'he fet masses, a la meva vida, sempre m'han agradat... quina diferència entre aquest tren i el Marrakech-Tanger de l'estiu passat, per exemple!! :-D Absolutament oposats!

A les 6.57 del matí, ni un minut més ni un minut menys, i tal i com estava previst, vam arribar a Bergen. Demostrant com ens estimen, en Julian i l'Anne només van fer tard, en aquestes hores intempestives, per 5 minuts, lo qual és tot d'agrair i no sé si seria capaç de fer-ho, jo, tenint en compte que hi ha mitja hora des del centre de Bergen fins a casa seva.

Aquesta vegada, perquè ja hi havíem estat i havíem vist el que s'havia de veure, i també perquè portàvem al Jett, vam fer força menys de turistes que l'altra vegada... però Bergen és una ciutat molt agradable en tots els sentits... recordareu que és famosa per la seva pluja... de fet, darrerament havien estat 86 dies seguits plovent, marcant un nou record (es diu ràpid, 86 dies... :-/). Doncs bé, deixant clar que som uns tios amb sort, una vegada més, NO VA PLOURE NI UN MOMENT, en els 3 dies que vam estar allà! Va fer un temps de puta mare, amb un sol fantàstic! Quins paios, hay que ver! Això si, també feia força més rasca que l'altre cop... tenint en compte que la costa oest de Noruega és força temperada, donades les circumstàncies, estàvem sobre els 0/-4 tota l'estona. Que és força fred. Res a veure amb Hamar o Estocolm, de totes maneres. Vamos, però res. Un luxe, en comparació.

Està clar però, que si he de recomanar una ciutat de Noruega, encara que tampoc he estat a tantes, però si a les grosses, és sens dubte Bergen, pel lloc on està situada, que és espectacular, per lo maco que és en general, i per la oferta cultural que té, que -segons tothom diu, i això em sembla a mi també- no té igual en tot el pais.

També recordareu que en Julian i l'Anne són us malalts del Bollywood, i que quan s'ajunten amb la Tiffany, otra que tal, es forma un torbellí díficil de parar. I que un cop al mes, en un cine de Bergen, posen una peli Bollywood per delit de tots els malalts... sense haver-ho preparat així, va donar la casualitat que aquest cap de setmana era l'elegit del mes de febrer -com no-, així que no va faltar una bona sessió de bollywood, amb sala plena a reventar. Aquesta vegada la peli era "Salaam-e-ishq", o algo semblant, una nova estrena... 3 hores 45 minuts sense intermission!! Wow! De bojos! Les bufetes a la sala ja no aguantaven més! La Tiffany i jo, preparats per si la cosa es posava pesada, anavem equipats amb una ampolleta de whisky que ens vam acabar a mitja peli, fent-ho tot molt més divertit. Aquest bolly era ja força més típic, amb plors, drama, infortunades històries d'amor i moments plens d'emoció i màgia. Un èxit, vamos :-D

També vam veure, per cert, a casa això, una peli dels setanta-vuitanta que no sé si coneixeu, "Bugsy Malone". En Julian i l'Anne la van pillar per en Jett, i la peli està protagonitzada només per nens pre-adolescents, entre ells una púber Jodie Foster. Va de gàngsters amb metralletes que disparen boles de crema i cotxes antics a pedals. Super catxonda :-D Com a paròdia em va fer molta gràcia. Per acabar-ho d'adobar és del rollo musical, i les cançons són inclús força bones. En Jett per cert, va quedar maravellat, i no va callar fins que li vam enxufar la peli al dia següent per segona vegada :-D

Perquè això d'anar de "vacances" amb un nen és tot un què. Clar, ell no vol necessàriament el mateix que tu, es cansa molt ràpid de tot, i només vol que chuches i devedés. Així que a base de chuches i devedés, el vam mantenir una mica a ratlla. He de confessar que en algun moment em va estressar una mica, el nano, però en general és molt bo i es porta molt bé, així que apelaré al record de mi mateix com a nen de 7 anys torrecollons -que no recordo si ho era gaire, la veritat- (pregunta pels familiars més directes que van haver de suportar-me :-D) i m'armaré de paciència. :-D De totes maneres, em recomforta pensar que a Sudàfrica no estarà tota l'estona amb nosaltres. Oju! No em malinterpreteu, que me l'estimo molt al Jett, jo, però seria una autèntica calamitat i misèria tant per ell com per nosaltres! Així que... per això estan les iaies!! :-D

Com que casa del Julian i l'Anne no és super gran -ni falta que els hi fa-, vam dormir els tres al mateix llit -el Jett, la Tiffany i jo, vull dir-, amb lo qual ens va pràcticament privar de sexe i, no cal dir-ho, sortides nocturnes. Per sort el llit era molt gros i hi vam cabre sense problemes ni baralles, i també hi havia prou alcohol a casa per no haver d'anar lluny a buscar-lo i ingerir-lo. A més, el fet de no sortir ens permetia poder aprofitar la nit veient una mica de Bolly :-D

En Julian i l'Anne, per cert, que això crec que no us ho havia dit, són tot uns artistes... en el sentit literal de la paraula... els dos pinten -sobretot l'Anne, que té un estil tot curiós i força guapo i depressiu- i venen quadres... i el Julian té la més gran quantitat de trastos per tocar que mai he vist en una sola persona... ell és bateria, i té muntada a l'habitació una bateria electrònica amb la que vam passar unes quantes (hores?) de jam-diversió. Dels quadres de l'Anne, ja us en faré cinc cèntims a les fotos...

Els que també vam retrobar van ser els nostres amics Runar i senyora (que de fet no ho són pas, de casats). L'altra vegada estaven esperant un nen, i oh! màgia de la naturalesa, ara ja el ténen. En "Breda". (que no crec que s'escrigui així, però és el que vaig entendre... es veu que no és un nom gaire comú igualment... però els hi va fer gràcia saber que es deia com un poble a la vora de Sant Celoni). Recordareu també que no les tenia totes, en Runar, amb això del nen. Doncs bé, quan li vaig preguntar què tal, em va contestar... oh... la nostra vida ha canviat força... i ràpidament "cap a millor eh!"... pobre :-D em va fer una pena :-D òbviament que lo del nen deu ser una passada, però em va sonar força a resignació. Òbviament un nen de menys de sis setmanes ha de ser un autèntic infern, sempre plorant havent d'endevinar per què i despertant-se/te cada dos per tres. A més el nano semblava una rata petita, pobre... però bueno, ja es tornarà maco amb el temps :-D

El fet de que ja havíem vist Bergen amb relatiu escreix ens va permetre explorar una mica els poblets de les rodalies de casa d'aquells dos, mitjançant unes reparadores i saludables caminates matinals. Especial menció mereix el petit assentament d'Alvoen, amb un port de lo més cuco i unes cases que qualsevol les tingués. També hi havia una galeria d'art d'aquelles que fan esfereïr... al centre de la sala, per exemple, hi havia una taula amb una cartolina pintada i a sobre, tot de petites figures rollo playmòbil i similars. Els "artistes" t'encoratjaven a moure les figures com vulguéssis, per crear un art col.laboratiu en moviment... quins collons... no vaig poder dissimular la cara d'estupefacte escepticisme quan la noia vestida rara ens ho explicava... Recordo que l'altra vegada que vam anar a Bergen també vam anar a una exposició (hi ha moltes galeries, per allà) que era un video d'uns 2 o 3 minuts repetint-se sense parar, on una tia -que estava en un mostrador allà al costat tot orgullosa- esparcia pintura rosa de forma aleatòria (i a més tenia els ous de dir-ho, que era aleatòria) sobre un llençol. I això era tot... Anda que... qualsevol sigui artista...

I bueno, tot xino xano el temps en aquest bonic emplaçament i en aquesta bonica companyia es va anar acabant i cap a l'avió tocava... 45 minuts i ja erem a Oslo altra vegada, dissortadament comprovant que a Hamar seguim amb els nostres -20 habituals. També vam veure que els preparatius del Rally Norway van a bon ritme, i la ciutat bull d'activitat.. però això serà tema per un pròxim post. Pel pròxim post, concretament.

Aquesta vegada no reservarem ràpidament un altre bitllet cap a Bergen perquè seran ells els que vindran a veure'ns cap al maig... de ben segur però que alguna altra visita a Bergen abans de marxar caurà.. potser enclavada en una ruta pels fiords a l'estiu? nianoniáá´...g

Una cosa fa falta dir.. el dia 11 de febrer, diumenge, va fer exactament un any que la Tiffany i jo ens vam trobar per primera vegada en persona, quan vaig venir tot valentment a Noruega a veure què passava. I mira el que ha passat! Com passa el temps! :-D

Bueno, pues ahí van les fotos!

Començant per les fantàstiques vistes que us comento des del meu lloc de treball! Si si, està molt ennuvolat! Prometo tirar la foto altra vegada quan faci més bon temps!


Volia deixar un espai a l'espera que la Marta m'enviés les fotos que va tirar a Oslo, perquè no n'hi ha cap de les meves que sigui massa representativa... doncs me les va enviar! I tampoc n'hi ha cap! Així que abans de posar qualsevol foto de qualsevol acte passat ubuntero posaré un banner de la campanya que estic segur que els hi fa més il.lusió! Ale! Entreu i signeu tots!


I anem doncs cap a Bergen!

Per començar veiem les magnífiques vistes des del tren! Ja ho diuen, que és un trajecte espectacular!!


Un cop ja de peus a terra, aqui tenim a l'Anne i una mostra de les seves pintures, totes elles amb un estil ben personal i reconeixible. La veritat és que a mi m'agraden força, i si no fos que serà un merder per traslladar-la amunt i avall, gustosament n'adoptaria alguna! Si algú ha quedat maravellat amb elles estan a la venta eh!


(per cert ara tot mirant les fotos per trobar-ne d'adquades he vist la gloriosa samarreta d'en Julian amb el lema "Make tea not war" :-D)

Va en posarem alguna del Bryggen, la part més coneguda de Bergen... aqui la façana... com podeu veure les cases estan una mica tortes. A destacar el detall extra també del cel inmaculat de núvols i perfecte :-D


I el Bryggen per dins... on està especialment la gràcia... fosc, destartalat, antic, sembla que estigui a punt de desplomar-se a cada pas que fas. De fet diuen que s'esta enfonsant un parell de centímetres l'any, o una cosa així, i moltes vegades queda anegat per la pluja (vaja a un bon lloc el van anar a constuir, també). Però és una zona força màgica... sorprenentment silenciosa i solitària també...


Perquè veigueu lo cabrons que som, no tenim ni tan sols pietat del pobre Jett, al que vam entaforar una bossa al cap i li vam tirar fotos qual mono de zoo. L'Anne ni tan sols això, ignorant-lo malamentemente mentre -després de mesos de viure allà- s'enterava de què era tot això que veiem, El detall de la bossa "Recycle for Cornwall" (Cornualles, pels ibèricoparlants)... en Julian és de Cornwall i allà tenen un sentiment patriòtic força important. Finalment però al Jett li feia força gràcia, això de l'abús, i no ens va denunciar ni res.


Coneguda és la meva predilecció per tot tipus de figures fàliques, així que en veure aquest canó preparat per disparar amb passió no me'n vaig poder estar de saltar a domar-lo! Inclús! Vaig haver de saltar una valla, amb lo qual vaig fer algo ilegal a Noruega!! Estic segur que si els locals m'haguéssin vist, no s'ho haguéssit cregut! :-D


I una foto qualsevol d'un dels 7 turons que envolten la ciutat. El llac que veieu és curiosament artificial (com si no n'hi haguéssin). És divertit per cert veure coloms i gavines i ànecs patinar per la superfície gelada. Se'ls veu tan putejats com als humans :-D


Lo que es pot divertir un amb una càmera de fotos, un canuto de paper de cuina acabat, uns quants de centilitres d'alcohol i una mica de bolly!


Per alguna raó, aquesta foto m'agrada especialment... composició, cel, llum... tirada durant una refrescant caminata matinenca :-D


Tal i com us deia, el poble d'Alvoen és especialment atractiu. Aquesta pretenia ser una composició amb la Tiffany estratègicament situada en segon pla, però per algun motiu, sembla que no ens vam coordinar prou bé :-D


Com mola eh, Noruega :-)


I per últim i acabar, que últimament li estic pillant el gust a tirar-me de la moto també amb el número de fotos, doncs una commemorativa del nostre aniversari! Eh que som guapos? Acceptem tot tipus de regals! No dubteu a demanar-me l'adreça!!


Apalis doncs! :-D fins aviat!