El recorregut ja us l'he explicat en d'altres ocasions, però li farem un ràpid repàs: d'Austràlia volem a Kuala Lumpur, capital de Malàisia, i d'allà, al cap d'una setmaneta, a la illa de Sumatra a Indonèsia. Tres setmanes fins que tornem a Malàisia i posteriorment a Tailàndia. Tot resseguint un recorregut indecidit, acabarem arribant a Phnom Penh, capital de Cambodia, des d'on agafarem un avió de nou a Kuala Lumpur. Des d'allà, finalment, volarem cap a Londres i Barcelona, arribant el 24 d'abril a terres catalanes per quedar-nos-hi.
La última setmana de preparacions ha acabat, i amb més o menys coses per fer i més o menys trastos que ens hem descuidat (que ja n'hem descobert un parell), ens disposem a volar des del petita aeroport de la Gold Coast, força més a prop de casa que el de Brisbane, fins a Kuala Lumpur.
Malgrat la teòrica tristesa de la separació entre en Jett i els seus avis i demés familiars, el nano no semblava necessàriament preocupat durant el trajecte des de casa fins l'aeroport...
Va ser arribar allà i fotre'ns de morros contra la realitat asiàtica que ens espera durant aquests propers mesos: el sistema informàtic d'Air Asia s'havia espatllat, i havien de fer tota la facturació a mà, amb les subseqüents cues que això comporta. Aproximadament una hora, ens vam haver d'esperar, i l'avió va acabar sortint amb dues hores de retard. Notem però la nostra actitud positiva davant la cosa, que no falti. I notem també que, malgrat els nostres esforços per intentar no anar massa carregats, portem més trastos que un burro. Està clar que, vulguis que no, estem de mudança, però no sé com de contents n'estarem, d'haver de carregar tot això, amb el temps...
Si bé Air Asia (una companyia que, per preu, us recomano efusivament si voleu viatjar per aquestes zones) és Low Cost i no et dónen massa res, si que hi havia una curiositat equipamentica interessant... un xat! Des de la teva tele particular podies xatejar amb qualsevol passatger de l'avió, privadament o en sales comunes. Una bona manera de passar algunes de les 8 hores de vol que teníem per davant.
I també era un bon moment, veient la ràpida inminència, de començar seriosament una rutina en l'aprenentatge de la llengua catalana per part de la Tiffany i d'en Jett. El seu objectiu és parlar-lo amb certa soltura quan acabi 2009, i estic segur que, amb l'ajuda de tots, ho aconseguiran! Ànims! :-)
Sincerament et diré que, malgrat haver llegit sobre el lloc i tal, no tenia molt clar què esperar-me, de Malàisia. Per una banda, és segurament un dels països més desenvolupats de la zona (per no dir el que més), i per altra banda, és intrínsecament asiàtic. Així que estava realment encuriosit. La primera primera impressió no podia ser més simpàtica: aquest és el bus que ens portaria des de l'aeroport fins a la ciutat, demostrant un cop més que som més que un club.
Una fatal fatalitat, però, va fer que el bus deixés de funcionar a pocs metres de la nostra destinació (uns 500). No sé si això és simbòlicament positiu, pel nostre club, però el que és segur és que és, com dèiem, eminentment asiàtic :-)
Teníem un hotelet més o menys reservat, des de casa, i es diu Wheelers Guest House, al bell mig de Chinatown. Quan dic que estava més o menys reservat vull dir que, quan vam arribar, no tenien lliure l'habitació que volíem, i ens van acabar encabint en un dormitori amb dos lliteres. Això si, per canviar-nos al dia següent al que volíem.
L'hotel és clarament curiós. El porten una colla de travelos prou simpàtiques (alguna força imponent, en el mal sentit de la paraula, més aviat), i aquesta superfemenitat es veu en la sobredecoració de plantetes, floretes i animalons que ocupa l'entrada. Cute.
La primera habitació era més aviat ronyosa, però la segona estava més que bé, pels 40 Ringgits que pagàvem (5 Ringgits = 1 Euro, és a dir, en aquest cas, 8 euros). Evidentment no és que fos luxosa, però vaja, que fantàstic. Oposat al llit doble, una llitera per en Jett, i la superior d'armari :-)
Estarem a Kuala Lumpur 5 nits, així que és hora de desempaquetar la motxila... per descobrir tristament com de víctimes del segle XXI que som.
El nostre hotel està a, potser, la zona més animada de la ciutat, Chinatown. I l'artèria principal n'és Jl Petaling (Jl vol dir carrer), que quan cau el sol es converteix en un mercat on venen les més autèntiques imitacions de tot allò que t'imaginis. A en Jett, això, no sembla divertir-li gaire.
Però bé, després d'introduïts i instal.lats anem a posar-nos en situació. Malàisia, i especialment Kuala Lumpur, és una barreja de cultures excepcional. I si ens esperàvem una espècie d'India, en quant a caos, olors i brutícia, ni molt menys. És un lloc força net i civilitzat, i ni els botiguers ni els taxistes et coaccionen perquè utilitzis els seus serveis. Està clar que l'economia, aquí, és bastant més còmode, i possiblement no en ténen la mateixa necessitat. Els preus són molt barats, de totes maneres.
Les cultures que conviuen envejablement aquí són, majoritàriament, la xinesa, la índia, la malaia (que són musulmans) i la occidental (amb una comunitat força gran, i moltes tendències en tothom).
Comencem per la xinesa, potser la més colorida i la que, de bones a primeres hem notat més (tenint en compte que estem basats a Chinatown, es clar). L'any nou xinès és a finals de gener (nosaltres el passarem a Indonèsia, i no tinc clar si es viu d'alguna manera especial, allà) i els preparatius són frenètics. Des dels temples, amb les seves decoracions habituals i plens d'activitat amb gent que prepara ofrenes i demés històries.
I al carrer, les botigues s'omplen de vermellor per vendre les més brillants decoracions, totes elles fetes de paper. La veritat és que dóna un atac de color interessantíssim. Per considerar certament un arbre de nadal alternatiu l'any que vé!
On hi ha una comunitat xinesa important, es clar, hi ha menjars, com a mínim, curiosos. Encara no hem explorat la cosa pròpiament, tot i haver anat a un parell de restaurants sense ni un sol occidental i havent viscut experiències prou autèntiques. Podem veure per exemple aquesta paradeta de carns dessecades, amb tot de criatures avines penjants.
Malàisia, com tantes d'altres zones, també va ser un protectorat britànic durant uns anys, anys en els que van col.laborar, entre d'altres, amb algunes cases colorides una mica atrontinades, avui en contrast amb nous desenvolupaments.
La ciutat, també, està plena de mesquites, ja que, com hem dit, la població malaia autòctona és musulmana. Veurem això amb més detall, probablement, al proper post (si nois, he decidit que li dedicarem un parell de posts a Kuala Lumpur, si no vull que l'acumulació de fotos sigui espectacular). De moment, conformem-nos amb aquesta petita mesquita plena de fidels intentant escapar-se de la calor.
Perquè fa calor, però, de moment, no tanta com et podries esperar d'una zona absolutament tropical (merament 500 quilòmetres al nord de l'equador) en plena estació de pluges.
Si abans dic que parlarem de les mesquites amb més detall al proper post, el mateix farem amb la destacada comunitat índia. De moment, conformeu-vos amb el coneixement de que hi és, i grossa, aquesta comunitat.
L'estat de Malàisia com a tal només existeix des del 1957, quan la Malàisia peninsular, anomenada històricament Malaya, es va independitzar a tots els efectes de Gran Bretanya. L'any 1963 se li van ajuntar els estats de Sabah i Serawak, a la illa de Borneo, així com la ciutat de Singapur. En aquell moment va néixer Malàisia tal i com la coneixem ara, amb Singapur independitzant-se pocs anys més tard.
La conmemoració d'aquesta independència és a la Merdeka Sq, (plaça de la Independència), amb la clàssica bandera inmensíssima, un espai inmens amb pinta de desfilades comunistes, però on hi fan concerts i concentracions vàries, i aquest interessant edifici que n'ocupa tot un cantó. Em pensava que era l'ajuntament, però va resultar ser el palau del sultà, quan hi havia sultà. Ara s'utilitza com a edifici guvernamental.
Donem-li un cop d'ull més d'aprop, a aquest palau, ja que la veritat és que és força guapo, mostrant una extranya i interessant barreja d'arquitectura colonial amb influències aràbigues.
Al fons de la foto anterior hi veiem la punta d'una torre de comunicació. És la Menara KL (que vol dir Torre Kuala Lumpur), i és, ni més ni menys, que la quarta torre de comunicacions més alta del món (després de Toronto, Shanghai i Moscú). Està curiosament enclavada enmig d'un pedaç de selva tropical just al mig de la ciutat i és, ja us ho dic, alta de collons.
El pirulí també té certes influències aràbigues molt atractives.
Ara, això si, el volen convertir en una espècie d'atracció turística desmesurada. Per començar, pretenen que paguem 40 RM (els mateixos 8 euros que ens costa l'habitació) per pujar (cosa que va pagar Rita, es clar), i està envoltada d'extranyes trampes turístiques, com un parc invernal de nadal (!!), simuladors de formula 1, o una espècie d'exposició d'animals exòtics, que tenia aquesta absolutament encisadora Bull Frog com a reclam.
La multiculturalitat i l'excepcional convivència entre aquestes cultures, que es porten admirablement bé entre elles malgrat un passat difícil, es pot veure millor que enlloc als restaurants. En aquest restaurant malai, per exemple, hi podem veure tants indis i xinesos com malais mateixos, i sembla que no ténen cap problema. Si nosaltres tinguéssim algun restaurant amb totes aquestes inscripcions, m'agradaria veure a) quanta gent hi aniria; b) quan tardarien a haver-hi manifestacions perquè el tanquéssin.
Posem doncs com a exemple gastronòmic d'aquests primers dies aquest mateix restaurant, on en Jett es va retrobar amb la seva adorada cuina d'estil indi, i jo em vaig fotre un festí carnívor com feia temps i temps que no em feia. I si voleu que us digui la veritat, ja em sembla bé mantenir una dieta majoritàriament vegetariana. Com a nota, el menjar malai és força semblant a l'indi (basat en curris i arròs) però amb una introducció de carn i peix que no es porta gens a la Índia.
Un parell de fotos perquè no ens oblidem que estem 100% a l'Àsia (que les coses són tan netes i civilitzades que de vegades no t'ho penses).
I que no falti! Els carrers del darrere no estan tan nets, ho hem de confessar.
Com que estem en estació de pluges no ens salvem de la típica tenmpesta de mitja tarda. En Jett, com sabeu, de vegades és una mica delicat, i si hi ha una cosa que no suporta és estar brut en qualsevol sentit. El fet de tenir les sabates molles feia que sorra i d'altres demés se li enganxéssin, cosa que el treia de polleguera i el feia córrer, amb infantil innocència, cap a qualsevol bassal per rentar-se-les.
Però ja sabeu com són els nens: comencen, s'envalentonen, i després no els pots parar. Així que l'orgia aquàtica va continuar.
Amb conseqüències totalment previsibles i, evidentment, queixes de fred i incomoditat durant la següent hora. Angelets!
Parlant d'aigua i d'en Jett, un interessant servei que només havia vist en documentals! Aquesta peixera plena de petits peixets d'aquells que et remouen la ronya dels peus! Ben sorpresos vam estar quan el nano ens va demanar que si us plau volia anar-hi. Avanti doncs.
I aquí veiem als curiosos peixets en acció. Quan penses tot el que aquests peixets han menjat, dubtes una mica de la sanitat d'aquesta pràctica, i més quan, de tant en quant, en veus algun de mort flotant per allà. Però vaja, el que no mata engreixa! (em sembla a mi que la podrem aplicar força vegades, aquesta frase, durant aquest viatge!)
Però si hi ha alguna cosa que tothom coneix, de Kuala Lumpur, i que era també la única que jo coneixia abans de preparar aquest viatge, són les espectaculars torres Petronas. Aquí les tenim.
Fins que es va construir Taipei 101 a la capital de Taiwan (que per la seva banda serà també superada pel Burj Dubai tan bon punt aquesta acabi), les torres Petronas eren els rascacels més alts del món. Encara avui són les torres bessones més altes. Són la seu central de la companyia nacional de petroli Petronas i són, ja us ho dic, altes de recollons i un rato espectaculars. Que no faltin les banderetes!
Si que són altes, si. No us sabria dir quants metres fan, ara mateix, però són, segur, lo més alt que he vist mai. Ni Empire Estate ni fòsties.
I sincerament, quan les havia vist en foto anteriorment no les trobava gaire res especial (tot i que a mi m'agraden, els rascacels). Pues a la vida real són per caure's a terra. Fetes d'aquest acer intacable que es porta a les cuines, imposen lo seu. A més, al voltant hi ha un parc perfectament preparat per l'enmarcació de les torres, amb lo qual encara imposen més.
Ens hi vam quedar una bona estona veient-ne els canvis de llum.
Diuen que estan inspirades en l'arquitectura àrab. Jo no ho tinc molt clar, que m'ho recordi massa... què en penseu, vosaltres?
Ìnteressant foto bola, amb els nostres jetos, una mica de pluja tropical, i les torres a la cantonada superior dreta.
Tot el pis inferior (vaja, els quatre pisos inferior) són un centre comercial de botigues internacionals de cert luxe. Per preparar l'any nou xinès, una noia tocant el xilofòn enmig de la vermellor.
Em sabria greu fer-me pesat, però és que aquestes torres són un d'aquells "landmarks", com el Taj Mahal o la Sydney Opera House, als que no pots parar de fer-lis fotos. Decepcioantment, per la part del parc al darrere, una de les il.luminacions no semblava funcionar del tot bé.
Però la part del davant, de nit, és senzillament impressionant. Tres visions per convèncer-vos.
Clar que si.
I aquesta és probablement la meva preferida. Espectcaular.
Evidentment, davant d'aquest tipus d'edificis és quan comences amb les fotos xorres. I hauríeu de veure la quantitat de fotògrafs xorres i fotografiats xorres que s'alineaven al nostre costat. Però què coi! És divertit, no? I gratis!
Quan l'agafes així, no fa faltar apuntar la falicitat de la cosa. Segur que més d'un ja ho havíeu pensat.
I ens despedim d'aquest post en meitat de la nostra estança a Kuala Lumpur amb un pelut (per la meva part) i brillant (per part de la Tiffany) somriure. Sabreu valorar que no hi posi un centenar de fotos, en aquest post, i millor partir-ho una mica.
Al proper post, us avanço una mica el que volem veure durant els següents dies a Kuala Lumpur: coves sagrades índies, mesquites, jardins i potser algun museu. Una mica més de Chinatown i menjars i caràcters per un tubo.
Moltes gràcies doncs per la vostra atenció i fins la propera!
Ps. I no, que no me n'oblido. Moltes de moltíssimes gràcies a tots aquells que heu col.laborat amb les vostres donacions!! Que sapigueu que una part de vosaltres també està viatjant amb nosaltres!! Una abraçada sinecera i de les grosses! :-)
2 comments:
Albeeert! M'alegro que hagueu arribat bé i començat bé l'aventura! Saps que ja m'he posat a mirar vols amb Air Asia? jajaaja però vaja, crec que mentre no tingui més ingressos encara no podem venir!
ja t'aniré escrivint! un petunàs als 3!
Annnaaaaaa! Jo tambe me n'alegro, i tambe me n'alegro que aquest blog no et serveixi nomes per donar-te la xapa i fer-te perdre hores utils, sino que tambe t'inspiri una mica.
Els nostres ingressos, recorda, son absolutament fatals. Aixi que no et preocupis massa per aixo!
Un petonas a vosaltres tambe de tots 3!
Post a Comment