El Bert se'n va d'Austràlia (una mica estressat)

Totes les etapes acaben un dia o altre, en aquesta vida, i la nostra etapa a Austràlia (o si més no, aquesta etapa a Austràlia) s'acaba ara. Com heu pogut anar veient a través dels posts d'aquest any, ha sigut una experiència certament interessant. Austràlia és inmens i té moltes i molt diverses coses per oferir. Durant aquests 12 mesos hem fet el que hem pogut per veure'n el màxim possibles, i la veritat és que no puc sino estar satisfet.

Ara és hora de mirar endavant, cap a les noves etapes que se'ns presenten. En primera instància, un viatget de 3 o 4 mesos pel sudest asiàtic, que segur que ens aportarà encara més ensenyances i experiències. Comentarem com serà aquest viatge exactament al final d'aquest post. Finalment, però, la nostra destinació final serà Catalunya, i concretament Granollers. Després d'uns dos anys i mig d'absència, serà ja hora de tornar a la ciutat que em va veure néixer i créixer (!), aquest cop amb acompanyament. No podem dir que serà una tornada definitivapersempre, que sempre és difícil de dir, però segur que ens hi estarem un quant temps... ve de gust, a nosaltres també, tenir un lloc estable on estar-nos, almenys, com dic, per un temps!

Però anem a parlar del que ens ha deparat aquesta última setmana de preparacions, estressos i despedides.

Vam tornar tot emocionats de la nostra escapada pel centre d'Austràlia i per Sydney per donar-nos de morros davant la crua realitat: no havíem pas fet els deures en segons quines coses. I la més important (i més rentable monetàriament) era vendre el cotxe. El cotxe ens havia costat uns raonables 2000 euros un any enrere, i tenint en compte la crisi i la devaluació del dòlar australià respecte l'euro, n'esperàvem treure pocs menys de 1000. Fa pena, desfer-nos del cotxe que tan feliçment ens ha servit durant tot l'any, però després de descartar la idea de conduïr-lo a través de tot el món, no ens queda altre remei que vendre'l.


I amb una setmana per davant, la cosa no ha funcionat tan bé com esperàvem. Finalment, després de que els compradors no hagin aparegut amb la passió que esperàvem, i abans que enriquir a algun compraventista de cotxes, se l'ha acabat quedant en Glen per uns 500 euros (!), amb la intenció de que l'acabi heretant el seu germà.

Aquí tenim a en Glen i a mi consumant el nostre pacte, i efectivament entregant-li el control de les claus.


Gràcies Glen, i moltes gràcies cotxe! El teu record i la teva presència en tantes i tantes fotos no serà fàcilment oblidada! Aquí els tenim allunyant-se de la nostra vista per última vegada! Quina emoció, eh!


Durant els empaquetaments clàssics previs a la nostra marxa, vam topar amb la revelació de que havíem d'enviar (encara) una altra maleta cap a Catalunya, amb robes, llibres i d'altres trastos imprescindibles per començar la nostra nova vida. Ho hem fet mitjançant correus i el seu sistema de Sea Mail, el més lent de tots, i que garantitza l'arribada a la seva destinació en un periode de 3 mesos. Em sembla força fascinant que un paquet pugui no perdre's en 3 mesos d'esperes en ports de ves a saber on. Em sembla molt més fàcilment entenible que la maleta es posi en un avió, directe, i arribi a la seva destinació demà passat... però tres mesos..! ja veus!

Seguim... aquest cop estem siguent uns tios responsables per partida doble. En primer lloc, tenim, per primera vegada, assegurança de viatge! Ajuda que els senyors de Worldnomads (http://www.worldnomads.com) ens la facilitin. En segon lloc, ens hem fins i tot vacunat!! Si, ja sé que sempre t'has de vacunar i tal, però mira escolta, som una mica deixats en aquestes coses. Però aquest cop, degut a les probables visites a selves i d'altres zones rurals de cert risc, ens hem vacunat d'Hepatits A i Typhoid. I les vacunes, redéu, valen un ull de la cara!!

Pel cantó bo, l'infermera que ens les va administrar no ens va fer gens ni mica ni góta de mal (i mira que sóc sensible, per aquestes coses!)


I enmig de tot plegat, en algun moment o altre d'aquesta setmana (o em temo, a l'avió de tornada de Sydney) he perdut el meu barret! Amb el que m'agradava, aquest barret!! :-(

Hem de dedicar un petit raconet a agraïr de tot cor i amb totes les nostres forces la generosíssima hospitalitat d'en Bill i la Virginia. Hem utilitzat casa seva com a casa i com a base durant tot aquest any, i no hem rebut ni tan sols una paraula de queixa. Per retornar-lis com un 0,002 per cent, d'aquesta generositat, els vam convidar a sopar l'altre dia. Vam anar a un indi sorprenentment exquisit, i ens vam posar les botes, ni més ni menys.

En aquesta foto, la Virginia es queixava de que no sortia massa bé, així que he decidit dissimular-la una mica. En Bill sembla molt més satisfet, i l'aparició de la pintura del darrere és completament inintencionada!


Moltes gràcies, Virginia i Bill! Ens veiem de nou a Catalunya! :-)

El nostre últim dia el vam dedicar a anar a dinar al casino amb els omnipresents Linda i Glen. Recordem que aquest dinar és un bufet lliure inmens per uns 12 euros. Confessaré que la primera vegada em va semblar un triomfasso, però ara que ja hi hem anat com a mínim quatre cops, ja em sembla una mica avorrit, ja que alguns plats estan molt bé, però d'altres no ho estan tant.

De totes maneres més val difrutar-ho!


Un dels grans atractius del bufet és l'espectacular selecció de dolços i demés. N'hi ha tants i tenen tan bona pinta, allà presentats als mostradors, que acabes omplint-te el plat de forma exagerada i incomprensible. Amb raó llavors la feina és teva per acabar-t'ho.


De totes maneres això de la sobrealimentació sembla que va bé per desenvolupar la força hercúlia de l'amic Jett.


Recordeu que us deia unes línees més amunt que havia perdut el barret? Doncs inexplicablement, el vaig trobar al cotxe del Bill, per la meva infinita felicitat. I dic inexplicablement, perquè tant ell com jo vam buscar-lo amb escreix, el barret, al seu cotxe, i no el vam veure pas. Misteris... però misteris agradables, com a mínim!

Vaig estar molt content al retrobar-lo, creieu-me! :-)


Aquí al mig, per fer bonic, una foto de la polivalent arrecada de la Linda, que canvia de color segons el que hi hagi al voltant...


Tots ens despedim de tots, i evidentment en Hett també s'ha de despedir dels amics que ha fet aquest any... en Ryan, l'Scott... ha sigut una mica extrany perquè, estant enmig de vacances escolars, n'hi ha alguns que ja no els ha vist des de fa un parell de setmanes. Aquí tenim a en Jett i a l'Scott demostrant tot el seu... ehemm... atractiu...


Una de les coses que trobaré a faltar, d'Austràlia, és la seva impressionant profusió de vida animal just a tocar. Un parell d'experiències reptils en aquests últims dies:

Primer, aquesta colla de sargantanes del tipus que més abunda per aquí, acumulant-se sobre la finestra per algun motiu misteriós.


L'altre és aquest simpatiquíssim llangardaix bluetongue que s'ha anat passejant per casa aquests últims dies. De lluny sembla una serp, perquè té unes potes molt petites que gairebé no es mouen. No hi va haver manera d'enganxar-lo, però es diu bluetongue per la brillant llengua blava que es gasta, el colega.


Trobarem a faltar més coses, segurament, però no hi ha temps per pensar-hi, ja que de seguida estem embarcats en aquesta nova aventura.

Així que volem cap a Àsia. En un principi pensàvem anar força a la babalà, però en aquesta extranya última setmana hem vist tot d'ofertes a les que no ens hem pogut resistir, així que finalment, tot i que flexible pel mig, ja està tot tancat i barrat. I el nostre recorregut serà el següent:

El dia 11 de gener, volem amb Air Asia (la companyia que ens solucionarà tot el viatge. Volen a tot arreu i a preus molt competitius) des de la Gold Coast fins a Kuala Lumpur, a Malàisia. Durant la setmana següent estarem entre Kuala Lumpur i Melacca. Ciutat asiàtica amb vocació de futur i antiga colònia holandesa amb herència xinesa.

El dia 18 de gener, volem de Kuala Lumpur a Padang, la principal ciutat de la illa indonèsia de Sumatra. Aquesta illa és molt rural i salvatge, i promet ser un dels grandíssims highlights del nostre viatge. Llocs on pararem, en principi, el propi Padang, Bukkittingi, Danau Maninjau, Danau Toba, Berastagi, Bukit Lawang i Medan. Des de selves a orangutans, llacs i volcans.

En un principi volíem creuar de nou cap a Malàisia en vaixell, però finalment, per exigències del visat indonesi i per temes de preu, hem decidit agafar un avió des de Medan a Penang, altre cop a la Malàisia peninsular. Això passarà l'11 de febrer, la qual cosa ens donarà 3 bones setmanetes per explorar Sumatra mitjanament bé.

De nou a Malàisia, doncs, ens centrarem a la illa de Penang, amb la històrica ciutat de Georgetown, i la idílica illa tropical de Langkawi, totes dues a la costa oest. No anirem a la costa est perquè durant aquests temps estaríem enmig del monsó, així que no val la pena arriscar-se.

Creuarem cap a Tailàndia per terra, i visitarem les costes i illes del sud (Krabi, Phuket, Ko Samui, Ko Pha Ngan, Ko Tao...) abans de fer la nostra ruta cap a Bangkok.

I aquí és on els plans han canviat una mica... abans de que tinguéssim tots els vols tancats teòricament aniríem tirant fins a Cambodia, per acabar tornant a Bangkok i buscar-nos la vida de tornada des d'allà. Però ara el que passa és que tenim un vol des de Phnom Penh, capital de Cambodia, de nou fins a Kuala Lumpur, el 21 d'abril. D'aquesta manera tenim, més o menys, dos mesos per explorar Tailàndia i Cambodia, i que fins i tot podríem considerar la oportunitat d'afegir-hi una petita part de Laos, està per veure. En tot cas, segur que a Cambodia rendirem l'homenatge que es mereix als magnificients Temples d'Angkor, i als recents horrors portats pels khmers vermells, que segur que encara estan força presents a tot el pais.

Un cop de tornada a Malàisia, després d'un parell de nits, vé l'estrella de la cosa, i la causa del canvi de plans. La bona gent d'Air Àsia vola des de Kuala Lumpur fins a Londres per 215€!! I com que segur que no trobaríem res millor, i pràcticament segur que no tindríem més pasta com per continuar cap a la India i demés com pensàvem en un primer moment, hem decidit que era lo que calia fer. I tenim un vol el dia 23, bonic dia de la diada, que ens portarà de nou a Europa. I amb el petit salt des de Londres a Girona, ja ho tindrem tot fet. Tornarem a trepitjar Catalunya el 24 d'abril!

Biscaaa!

En aquest petit mapa, podem fer-nos una petita idea de com anirà el nostre recorregut. És possible que l'anem canviant sobre la marxa, però per fer-vos una idea... (em suposo que ja sabeu on són Austràlia, Londres i Barcelona, així que aquests no els he pas posat...)


Així que ja ho tenim tot agafat. Això vol dir que no ens haurem de preocupar perquè ens quedi pasta per comprar els bitllets de tornada. Ara, que potser és pitjor, és que ens haurem de preocupar que tinguem pasta per sobreviure fins que els poguem utilitzar, aquests bitllets :-)

Aquí les nostres motxiles pràcticament preparades i la nostra col.lecció de reserves d'avió pels amables senyors d'Air Asia, que hauran estat molt contents amb nosaltres! (i nosaltres amb ells, oju!)


Però de tot plegat, en parlarem meticulosament a tots els posts que segueixen des d'ara i durant els propers 3 mesos i mig!

Aquí us espero!

Per últim, toca parlar del concurs que vam anunciar abans de l'arribada dels meus pares, del qual ara mateix n'anunciarem el desenllaç. Sé que no és gaire sorprenent, ja que el títol del blog ja està canviat, però vaja... farem l'argumentació igual. La decisió no ha estat fàcil, i he de dir que jo mateix ja havia pensat en alguns dels noms que suggeriu. Abans que res, agrair als participants (Marina, Anna i Òscar) el vostre inestimable interès. Endavant!

He dubtat una bona estona entre les vostres suggerències. He de confessar que "El Bert torna a Catalunya", com suggeria l'Òscar, ja l'he pensat per quan, efectivament, torni a Catalunya, és a dir que aquest el deixarem per la pròxima etapa. La currada suggerència de l'Anna "El Bert ja no sap ni on és" té totes les raons positives que comentes, però, vulguis que no, aquest blog fins ara només ha tingut dos títols i llocs, Noruega i Austràlia, així que em sembla encara una mica prematur posar-li que no sé ni on sóc. En tot cas, em sembla un nom molt a considerar per un futur.

Així que finalment, anirem a lo senzill i descriptiu, i triarem "El Bert se'n va per Àsia". És contundent i segueix la línea marcada en el passat. D'aquesta manera, Marina, moltes felicitats! El premi és teu. En un futur proper el meu secretariat es posarà en contacte amb tu per fer-te entrega del premi.

I als altres dos, moltes gràcies per participar! Us encoratjo a que ho seguiu fent!

Pel que fa al títol de les sèries, agafaré la idea de l'Òscar "me'n vaig cap a casa", i donant-li un joc de paraules barbàric, en traurem "Nem hàsia casa". I així es titolaran, començant pel proper post.

Això és tot, doncs. Farewell Australia, moltes gràcies per tot. Esperem tornar en un futur a mig termini. Mentrestant, em miraré tot el relacionat amb aquest país amb un interés personal i especial.

I a tots vosaltres, doncs moltes gràcies per haver seguit aquesta etapa del blog, i us convido a continuar-lo seguint en aquestes noves destinacions. No repetiré el que va passar quan vam anar a la Índia l'any passat, que és tenir una vintena de posts per escriure al tornar a casa. En aquesta ocasió, aniré escrivint sobre la marxa i publicant així que les circumstàncies m'ho permetin.

Ale doncs! Bon viatge i molta sort!!

I perdoneu per aquest post a la vella escola amb molt de text i poques fotos! És per compensar els anteriors! ;-)