Doncs si, senyores i senyors, dames i cavallers. Qui ho havia de dir però aquest ja és el post que fa 100 des que aquest blog va néixer fa més de dos anys. Tal i com sóc persona que comença moltes coses però no és necessàriament consistent, és motiu d'orgull i satisfacció l'arribar a aquesta màgica xifra, aconseguida sense trampa ni cartró, sino al contrari, amb suors, llàgrimes, tecles, hores i clicks.
Però tot això no hagués estat possible sense el vostre incondicional suport, amics lectors. I és gràcies a vosaltres que he continuat al peu del canó. Bé, això no és cent per cent cert, tampoc, però queda bé en aquest tipus de cerimònies.
Lo cert és que el blog aquest, a aquestes alçades, ja forma part integral de la meva rutina, i trobo absolutament divertit i compensant anar-lo escrivint. Els últims dos anys de la meva vida, ara per ara, han estat puntual i fidelment documentats en aquestes pàgines (allò explicable, es clar), i no m'imagino no continuar fent-ho, per difrute personal i comú.
Però no és menys cert que fa gràcia que tots vosaltres, coneguts i desconeguts, aneu llegint més o menys tot el que passa per aquí. Així que gràcies!
Mai ho he comentat fins ara, però suposo que és moment de treure una mica de números, perquè us feu una idea de la magnitud de l'èxit. Aquest blog es va obrir el setembre de 2006, encara que de fet, el primer post va ser escrit el juny del 2004, però és un post pilot irrellevant... encara que l'estigui comptant a efectes de centenarisme.
En aquests 100 posts hi ha incloses més de 2200 fotos (és possible, això? collons, déu n'hi dó!), així que ja ens heu vist de tots colors! El post més llarg és el cinquè de les sèries sudafricanes, anomenat "Tradicions i animalades", i el que té més fotos, amb 60, és el setè dels Ozcaripatris, "Sydney és sexy com el rock n' roll".
Analitzo les visites des de març del 2007. Des de llavors, n'he rebut unes 4500, repartides entre uns 3000 visitants. Això vol dir que, com a mitjana diària, tenim unes 8 visites i pico. Això ha tingut els seus moments de més i de menys, i en aquests últims mesos, estem per sobre de les 10 visites al dia de forma còmode.
No tots els visitants són gent que em coneix, i que eren i són el principal objectiu d'aquest blog. Un 30% prové de google i d'altres buscadors. Si traiem les clàssiques "bert29", "bert noruega", "bert29 blogspot" o "el bert s'envà a australia", les búsquedes més populars són, previsiblement, "homes despullats", útilment "treballar a noruega" i sorprenentment, "amritsar". I n'hi ha una bona colla de cada. En total, gent ha arribat a aquest blog mitjançant més de 1000 búsquedes diferents, així que el factor google sembla que està ben cobert.
Certament, el dia en que vam aparèixer en portada de La Vanguardia digital (8 de setembre de 2008) és, de llarg, el dia que hem rebut més visites, amb més de 400. Fora d'aquí, mai hem superat les 40, que tampoc està malament!
Us podeu subscriure a les novetats mitjançant l'email o mitjançant un lector RSS. Entre uns i altres tenim una mitjana de 20-25 subscrits, cosa que em sembla molt exitosa, ja que vol dir que, com a mínim en algun moment, tots vosaltres hi vau estar interessats a llegir-ho habitualment, el que hi posava aquí. I mai us ha semblat prou pesat com per desubscriure-us. Si us voleu subscriure ara i fer créixer aquests números per les propers 100 posts, ho podeu fer a la cantonada superior dreta d'aquesta pàgina! Gràcies!
En quant als comentaris, tot i que jo diria que per la de gent que llegeix aixòs, sembla no comentar gaire ni déu, hi ha més de 350 comentaris, dels quals pràcticament la meitat deuen ser meus. Això fa que cada post en rebi uns 3,5, més o menys. Sembla que comentàveu molt més durant l'etapa noruega que després. De fet, absolutament tots els posts fins que vam marxar de Noruega ténen algun comentari, i això no passa, en absolut, després. És cert que en tres mesos, des de mitjans d'octubre del 2007 fins a mitjans de gener del 2008, que correspon a quan estàvem viatjant des de Noruega fins a Austràlia, només vaig escriure un post, i això sembla que va fer perdre el ritme de la cosa.
El post que ha rebut més comentaris, amb el número semi-impossible de 35, és el primer concurs, que es trobava a "Post de control". I ja sabeu, si voleu fer història i superar aquell número, apa tots a comentar.
Parlant de concursos, se n'han fet quatre en aquests 100 posts. El primer el va guanyar l'Òscar Sahun, els dos següents l'Anna Asbert, i l'últim l'Òscar Òdena. La qual cosa vé a dir que si et dius Òscar o Anna tens moltes més possibilitats estadístiques de guanyar. :-)
I per últim, per acabar amb aquest ball de números, acabarem amb el menys exitós de tots, i que per alguns és el més important: els diners. Des que hi ha anuncis al blog, he guanyat la fabulosa quantitat de 9,68 dòlars, que és una absoluta misèria, en un any i mig. Entenc que la gent que entra al blog no està massa interessada en els anuncis i, pel que he vist, els que es mostren són bastant poc rellevants, però vaja, si no fos perquè escric per amor a l'art estaria força deprimit...
I aixòs. Segur que aquest seria un bon moment per fer-ne un, de concurs, però no ho faré. De nou, gràcies a tots per seguir aquí!
Així que, amic blog, gràcies per haver-me acompanyat durant tots aquests posts, i moltes felicitats!
Un dia força ennuvolat, aquest de les celebracions! :-)
Però vaja, que el blog i tots plegats estàvem igual de contents.
Ara però, sense temps per perdre, cap al post 101!
Tuesday, October 14, 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
8 comments:
Congratulations!
You've proved its more than just an obsession of the moment.
Well done.
Tanks!!
Not like other things, we could add :-/ :-)
yes.. like the time you wanted to be a nurse in Rajastan (family guy fade out)
Felicitats blog de l'albert!!!
jo sóc l'afortunada guanyadora de 2 dels concursos i una seguidora dels posts... tot i que llegint he reflexionat sobre el temps q portava sense escriure i saps perquè és? perquè llegeixo el post dsd el gmail directament, amb la subscripció, de manera que ja no entro a la pàgina a comentar, m'explico?
t'ho dic perquè tinguis una hipòtesi de pq abans t'escrivíem més q ara... tb pot ser q al principi mira, és més raro q siguis fora i, ara, en canvi, és super normal la teva vida jajaaj
apa, una abraçada per tots i felicitats!!!
Això que dius, Anna, és molt plausible! Amb la subscripció a la vella usanza almenys us obligava a clicar, però així segur que és més pràctic per tothom! :-)
Com va tot?
Una abraçada per tu també! I gràcies per les felicitats de part del blog ;-)
That picture is certainly cute btw, Truffun :-)
Des de La Gran Trevessa et volem dessitjar moltes felicitats pels 100 posts!!! És una gran fita!!!
Moltes gràcies travessadors! :-)
Post a Comment