Set turons i un assassí

Oh! Quin títol més poètic eh! Perquè ningú me s'espanti, ja aclaro que els set turons fan referència al nombre de turons entre els que està enclavada la fantàstica ciutat de Bergen, des de ja recomanada com a imprescindible visita en terres noruegues. L'assassí, òbviament, és l'assassí per excelència: els senyors Slayer :-)

Després de la llarga i tediosa espera, de la lamentable connexió i de la meva tardança a publicar, aquí tenim, acabat de sortir del forn, el nou post! Tracta bàsicament de dues setmanes enrere, i per sort aquesta última setmana no ha passat res especialment especialment remarcable, a part d'estar sobre els 10 graus a Hamar, cosa que ni els més veterans de la contrada recorden a finals de novembre. De fet, per fer èmfasi amb lo boig que està el clima a nivell mundial, la mare de la Tiffany va comentar l'altre dia que havia nevat una mica a Austràlia, a la Gold Coast (on no hi ha nevat a la vida)... i allà és primavera!! Estem fatal!

Bueno, la setmana ha sigut completeta. El dilluns la Tiffany tenia un parell de classes a Drammen, passat Oslo. A vegades, força comptades perquè la veritat és que no s'autopromociona massa (i mira que és bona, la tia, o això diu tothom i realment ho sembla), ha d'anar pels puestus (gimnassos, convencions) a fer de guest instructor. De fet, als cartells que l'anunciaven la presentaven com "la millor instructora de yoga de Noruega", cosa que és difícil de dir i valorar, òbviament, i possiblement és una mica exagerat... però queda catxondo en un cartell :-D

Poc a destacar del dia, a part que les condicions de la carretera de baixada eren lamentables! Nevant... tot gelat.. només un carril practicable... quin estrés conduir així tius! Drammen està a uns 200 km de Hamar... i la majoria van ser un horror. La ciutat en si no té gran cosa d'especial... sota els estandards noruecs... està enmig d'uns turons i un fiord i té la seva cosa... però gaire res d'especial. Només dir que vaig assistir, com a espectador, a una de les dues classes, de Power yoga, que ve a ser yoga portat a un nivell especialment exigent físicament... i va ser divertit veure com les 40 persones que hi eren morien vilment estirant-se durant una hora i pico... val a dir que no l'hagués pas aguantat, jo, aquella classe. Ni de guasa.

De tornada, cap a les 10 del vespre, la carretera estava molt millor, a tot això. Albricias!

Dimecres al matí ens vam dirigir calmadament cap a Oslo amb els nostres més negres ornaments, disposats a assistir a una vetllada de ben bon metall. Vam decidir anar-hi en cotxe, lo qual m'impedia tàcitament pillar cap torta al concert. El bitllet de tren de Hamar a Oslo val uns 240 kr, que venen a ser uns 30€, amb lo qual la operació és fàcil: 240 x2 x2= 960 kr... uns 100 i pico euros... anar-hi en cotxe costa uns 150 kr en gasofa... més uns 90 q ens va costar el pàrking.. una quarta part, vamos... així que la decisió estava clara. (Aquest comentari només és per aclarar que el tren, per aquestes terres, va MOLT car).

Volíem anar originalment al Munch Museum, però al final mira, com que feia un bonic dia i no gaire fred i de fet anavem força tard, ho deixarem pel dia que vingui algun fanàtic d'en Munch... n'hi ha algun? A mi no em desagrada, però la pintura és clarament NO el meu art...

Oslo, de fet, és una ciutat ben petita, per ser la capital... deu tenir com mig milió d'habitants, però el centre és força manejable. Jo ja hi havia estat abans, així que massa turisme tampoc no vam fer... amunt i avall del Karl Johans' Gate, el carrer principal, cap al port... i a gastar temps en una llibreria inhumanament gran i força fascinant i plena de llibres en anglès :-D

El concert començava a les 18.30h. A l'Spektrum, que vindria a ser la sala principal d'Oslo, amb una capacitat d'unes 9000 persones. No estava ple, però poc li faltava. És interessant veure com la barra on serveixen alcohol està totalment separada del concert en si, perquè els menors no puguin accedir-hi. Això és savi, pq en altres llocs els menors (de 16, molts cops) no poden accedir ni tan sols al concert (no miro enlloc). A tot això, el cartell estava format per uns tals Thine Eyes Bleed, molt tralleros, però que sonaven massa sorollosos perquè entengués res, els americans Lamb of God, que em van agradar força, els finlandesos Children of Bodom, MOLT melòdics i una mica plastes, i que pràcticament no van tocar cap cançó de les que coneixia (dels 3 primers discos), els suecs In Flames (que más de lo mismo, vaig coneixer 2 o 3 temes, i s'ho van currar menys que al Fury, pels que hi eren; tot i que eren los favoritos del público, sobretot de les noies); i els eterns i infinits Slayer, de lluny els millors de la nit i que van fer un concertàs com la copa d'un pi, com acostumen, tot i que no especialment llarg. El set-list, pels malalts (hola Oscar :-P) va ser: God Hates Us All, Disciple, War Ensemble, un parell de noves, Die By The Sword, Chemical Warfare, Mandatory Suicide, Seasons in The Abyss, una altra nova, Dead Skin Mask, Raining Blood i al bis, el South of Heaven i l'Angel of Death. Vaja, que van tocar els mínims que havien de tocar, però tampoc es van sobrar massa. Però bueno, el que van tocar ho van tocar molt bé, com sempre, i vaig arrestrar dolor a les cervicals durant un parell de dies!! Els tios, a tot això, semblen bastant envellits, i la peaso barbota que em porta el Tom Araya li dona un toc gurú satànic charliemanson que té el seu rollo.

A la Tiffany, a tot això, la pobre, que va aguantar estoicament hores i hores de metall, li va semblar força bé, algunes coses inclús li van agradar, excepte les "tirurirurirus" dels Children of Bodom, que els va trobar ben especialment plastes xD

De tornada cap a casa, ens van parar en un control de policia per bufar, on vaig donar un fantàstic zeropuntzero! Que bé això de ser un cívic ciutadà que acata les normes!! Ehem! :-D Un parell de birres sàviament racionades durant el concert si que van caure però!

He de dir també que durant la setmana passada vaig estar mig malalt, jo, gripós... em sorprenia i tot perquè tothom que conec ha estat malalt, gairebé, menys jo... així que els meus poderosos gens catalans estaven triomfant, però finalment també jo he sucumbit... tot i que vaja... no gran cosa....

I el divendres al matí ens n'anavem cap a Bergen. Tot xequejant els billets d'avió per veure quin tren cap a l'aeroport havíem de pillar i tot això, vam adonar-nos de l'estúpid facte que arribavem a Oslo el diumenge a la nit a les 23.35 i l'ultim tren cap a Hamar sortia a les 23.46. Òbviament, ni el més ambiciós i optimista dels optimistes ambiciosos pensaria que en 11 minuts sense retards tindríem temps de recollir les maletes i anar cap a l'estació, així que, per tercera vegada en 5 dies, va tocar conduir els 85 quilòmetres que separen Hamar de l'aeroport d'Oslo-Gardermoen... ni tan sols havíem pensat en aquesta possibilitat, però com que som uns tios amb sort, va resultar que aparcar el cotxe 3 dies a l'aeroport és més barat que el tren :-D Mira que bé :-)

Bueno, Bergen. Bergen és realment MOLT guapo. La ciutat en si és preciosa, l'enclavament enmig de fiords i dels set turons de marres és inmillorable, hi ha força activitat i no és especialment gran, uns 150.000 habitants, amb lo qual no t'agobies i pots anar a tot arreu tranquilament a peu.

Però bàsicament, a part de Bergen, anàvem a veure en Julian i l'Anne. Viuen en un poblet a uns 10 km, a la planta baixa d'una casa (força petitot), amb unes vistes tremendes sobre un fiord (això no té gaire mèrit pq n'hi ha a pilots). Tot plegat fantàstic. No sé recordeu que us vaig comentar temps enrere que tant en Julian com l'Anne com la Tiffany són uns fans tremendos del Bollywood... en Julian especialment (i la Tiffany tb una mica, però no tant) estan bastant malalts... bé, doncs poc després d'arribar en Julian va rebre una trucada de no sé qui anunciant-li que cada dissabte, a Bergen, des d'aquell mateix finde, farien una peli de Bollywood al cine! Ja us podeu imaginar la passió que va desencadenar aquesta notícia entre els presents!! Si a això hi ajuntem que pel dissabte a la nit ja estava preparada una bollywood party a casa d'un altre colega (que després explicaré què tal va anar), ja veieu que el cap de setmana pintava ploraner i ballaruc!! :-/ :-P

Hi ha una típica broma sobre Bergen, i és aquesta: "Això que és un turista que va a Bergen, i després d'uns quants dies, tots ells plovent, tot amargat per la pluja, para a un noi local i li pregunta: Escolta, aquí a Bergen sempre plou o què? i el noi contesta... no ho sé, només tinc tretze anys"... la broma no és especialment bona, però pot fer el fet del mite d'aquesta ciutat... no és especialment freda, difícilment hi ha neu en tot l'any, però plou una mitja de 250 dies l'any.. que no està mal. De fet, diuen que és la ciutat europea amb més dies de pluja a l'any. Que no està mal.

De totes maneres, com que com ja sabeu som uns tios amb sort, només va plovisquejar a ratos (cada dia una mica, això si) i no ens va molestar pas massa. Que bé això de ser tios amb sort! El divendres el vam dedicar a donar voltes per la ciutat, plena de pujades i baixades, cases de fusta, ports i pescadors. Segons les guies, el més interessant de Bergen és el Bryggen, una zona de cases de fusta de comerciants del s. XVIII. Si mireu les típiques fotos de les guies tampoc té tanta gràcia... una façana de cases de colorins amb teulada triangular, no especialment grans i no especialment espectaculars... una mica tortes del rollo Amsterdam (però no tan tortes)... però la gràcia del Bryggen està a dintre... realment, files de cases de fusta, fosc, estret... vell... màgic! Difícil d'explicar, exactament com és, amb paraules, així que us animo a tots a anar-hi! Tota una ciutat, Bergen!

Al vespre, vam anar a un pub on feien un quizz, cosa bastant típica per aqui (veure capítols anteriors), costum i tradició d'herència britànica (pel que sembla). Aquest cop va ser tot un èxit, perquè atenció: vam quedar segons!! i vam guanyar una de les rondes!! Ue! I vam guanyar una ronda de birres (es clar) i un premi a triar entre un menú de burritos a un restaurant mexicà (en Julian es vegà i no li va molar la idea), una volta pels fiords amb ferry (que és el que jo volia, clar, però no teníem temps per fer-ho :'-( ), o unes entrades pel cine, que sempre van bé i és el que vam triar (per ells, bàsicament). El que hagués sigut la bomba és que haguéssim pogut pagar les bolly-entrades amb el premi, però no va poder ser perquè no era el mateix cine. De totes maneres, tampoc està bé abusar de la sort! ;-)

Després d'unes birres per aquí per allà, val a confessar que tant la Tiffany com jo estàvem força reventats després d'un llarg-llarg dia (típic despertar-se a les 5.30 per anar a l'aeroport havent dormit 4 hores), així que vam anar cap a casa on he de confessar que vaig caure sobat reventat abans que ningú amb força rapidesa. Ja no sóc el que era!

El dia següent, dissabte, prometia ser tot un senyor bolly-dia! Havíem d'anar a casa de l'amfitrió de la festa, en Runar, a decorar i preparar el menjar (he de dir que la Tiffany és coneguda per cuinar sincerament bé), menjar indi, òbviament. En Runar, a tot això, és un tio força inquiet, perquè ha sigut tota la vida un festes i ara la seva xicota està de 8 mesos i veu que se li acaba la cosa. Val a dir que viu amb la xicota, i també val a dir (ja que no crec que entengui el que escric aquí si algun dia ho llegeix) que la xicota tb té pinta de ser força amargada i no especialment divertida. En Runar és tot un tio però.

Així que ens vam passar el matí decorant i cuinant. El Julian especialment estava que no cabia dins seu, tot de bolly per tot arreu, música sonant tota l'estona es clar. La casa va quedar tot bufona, s'ha de dir, amb un projector apuntant a una de les parets amb bolly constant i ple d'indis ballant i tot molt bolly bolly. Però vam haver de marxar perquè havíem d'anar al cine a veure la peli de bolly! xD així que vam fer cap allà, no fa falta dir que erem els únics no-indis a la sala (menteixo, devia haver un parell més, amics d'algun grup d'indis), i aquest trio estaven molt i molt contents. La peli es deia "Don", i el prota era el favorito del publico (folketsfavoritt, com el formatge "Norvegia" -broma només apta per catalans visquent a les noruegues-) Sharuh Khan (no sabria dir si s'escriu així). No cometré l'error aquesta vegada altre cop de fer un "petit resum" de l'argument, però la peli no estava del tot malament, plena d'acció i interessant i sorpressiva en alguns punts. No gaire típicament bolly, si entenem que típicament bolly és una interminable i molt complicada història d'amor i tot de gent plena de coloraines cantant i ballant.

Després de les tres hores de peli, tot agafant un taxi de tornada pq la casa en qüestió s'ha de dir que estava força de pujada (baixar va ser divertit, però pujar....), vam arribar a la festa, per canviar-nos ràpidament (la idea era anar "vestits" indis... en el meu cas pantalons blancs i la camisa que em vaig comprar al marroc (eh Dani), que bueno, podia donar el pego però indi indi tampoc era) i començar a rebre els convidats amb el Namaste que pertoca :-D

La festa en si va ser com totes les festes... més tios que ties, els tios generalment més divertits que les ties, moltes de birres, algun sobat al sofà, menjar indi per un tubo... vaja... lo típic... i música bolly sonant tot el rato i videoclips a la paret. Vaig coneixer alguna gent interessant, això si, però no sé si amb les birres em van semblar més interessants del que realment eren. :-) No sé si us he comentat q aquí la penya beu MOLT, una darrere l'altra, sense parar, i insisteixen perquè tu facis el mateix... i es clar... no es pot pas ser desconsiderat! El que està molt bé és no haver de conduir!! El pobre Julian em va fer una mica de pena amb el seu suc de poma tota la nit... :-/

Al dia següent val a confessar que tenia una mica de ressaca, i la casa no era la més animada del món, però tot i així vam acumular suficients forces com per atacar la més típica atracció de Bergen... pujant al Floibanen, un dels 7 turons que volten la ciutat, des d'on hi ha unes vistes espectaculars i una caminadeta fantàstica cap a baix. Es puja amb un funicular bastant empinat (també és una de les clàssiques postals de Bergen, el funicular), que és un dels més antics d'Europa, i les vistes des de dalt són efectivament magnífiques.. es veu la ciutat sencera, enmig dels fiords, dels turons, es veuen llacs i fiords darrere els turons, turons darrere els llacs i els fiords... vamos, tot fabulós, recomanat 100%.. i la baixadeta, amb un clima fantàstic (tios amb sort), ben fresc, recuperant ressaca, i sentint enveja per les peaso de chabolas que hi ha per la zona! Redéu! Tot fabulós!

Però com que estavem petats, vam passar la tarda a casa, tot veient una peli (xD), fent temps per agafar l'avió i tornar cap a casa i finalitzar la setmana complerta! De totes maneres, com que tant Bergen com en Julian i l'Anne com les pelis ens han agradat molt, ja hem pillat bitllets per tornar a anar-hi pel febrer, aquest cop amb el Jett! Bisca!!

S'ha de dir que aquesta setmana (aquesta última, ara si), està fent un gran temps, sobre 7/8 graus positius, la neu s'ha fos tota, i pràcticament cap dia he hagut de descongelar el cotxe pel matí xD... els locals estan flipant, però ara recordo que això ja ho explico al principi :-D

I res més, per aquí tot normal, seguint el curs normal dels aconteixements! La setmana que ve ens n'anem a Hongria, a escapar del fred que no fa (i Hongria tampoc és que sigui especialment càlid, aquestes èpoques de l'any, però bé, el vol era baratot...). Tot seguit, després que tornem (marxem del 4 a l'11) els benvolguts Toni i Albert es presentaran per aquí, tenint l'honor de ser els primers personatges que em visiten! Bisca en Toni i l'Albert! Tots us estimem!! Estaran per aqui un parell de dies, i després marxarem tots tres un parell de dies més cap a terres més càlides (o no), resseguint la costa sueca fins a Gotebrg, en el cas que les condicions climatològiques i de carreteres ho permetin! I després, el dia 21, ja torno cap a Barna, així que aquest mes serà força extrany i mogut! Bisca!

Bueno! Les fotos i ja plego!!

Com que posaré fotos per un tubo em salto Drammen, que tampoc té gaire res d'especial!

Una excepcionalíssima posta de sol al port d'Oslo, bucòlica com ella sola!


Els senyors Slayer, tant contundents i espectaculars en directe com sempre!

Portaven per cert unes curioses torres amb forma d'anticrist!


La Tiffany per cert, tot i que aquesta música no és especialment sant de la seva devoció, va fer tot el que va estar a les seves mans per estar a l'altura de les circumstàncies. He aquí, tota mona ella, caracteritzada com a Hell Bunny (conilleta de l'infern! juas! quina gràcia li farà, que posi aquesta foto xD). De pas satisfeixo (:-| fabra, ajuda!) les demandes de la foto de cuerpoentero!


I anem cap a Bergen!
Abans que res, afoto des de l'avió.. crec que una de les arribades a aerport més guapa que he vist mai!


Vista des de casa del Julian i l'Anne... la casa no és que sigui cap maravella, però no és que sigui una mala vista per veure cada matí quan t'aixeques!!


(em frenaré, perquè tinc com un parell de milers de fotos que podrien valer la pena de Bergen!)
Així que aquí en tenim una de la festa Bolly! :-D


Després de tant de Bolly, ja no sabia ni com posar-m'hi, jo! :-D


La vista de Bergen des del Floibanen! Fantàstica!


I la última, tot baixant fins a la ciutat, una molt agradable caminada (si no plou, es clar!)


I ara per fi, l'esperat desenllaç del concurs contròl.lic vegetàl.lic! He de dir que el vegetal escollit, com a homenatge al gran escurçó negre i al seu fidel servent Baldrick, és el NAP, extret de la frase "vull un nap ben gros", pronunciada per l'esmentat fidel servent quan aquest és agraciat amb algun tipus de loteria (he aquí la savia relació amb aquest loteriíc concurs ;-)). Desgraciadament ningú l'ha encertat. La Nuria ha estat a punt a punt de guanyar-lo, però la decisió final la va traicionar i l'ha condemnat a ser un nom més entre els seleccionables! Així que al final hi haurà sorteig!! Oh! Aah! Sospirs d'emoció!

Aquí tenim la llista de possibles candidats:


Si algú no s'hi veu i hauria de ser-hi prego ho comenti i d'aquesta manera impugni el sorteig!

Aquí tenim l'amic Jett, que serà la innocent mà que triarà el guanyador. Noti's que el concurs està patrocinat per VINMONOPOLET, el monopoli guvernamental noruec de begudes alcohòliques, tal i com ha de ser. La bossa és molt fosca i no es veu gaire bé!


I atenció!! El moment que tant llargament estavem esperant ha arribat! L'innocent Jett amb la seva innocent mà acaba de treure el paper elegit! Tatán tatán!!


I si! Habemus papa!! L'elegit és el nostre amic OSKI! Aplaudiments pel campió d'aquest I concurs vegetàl.lic!! I moltes felicitats Oski! Ben de seguida la organització del concurs es posarà en contacte amb tu per concretar els termes d'entrega del premi, el fantàstic souvenir noruec! I als demés, moltes de gràcies per participar!

La moraleja és que veieu com no és tant difícil de comentar els posts? Podeu continuar fent-ho encara que no hi hagi premi home! Si és que com sou! :-D

Ale fins la pròxima! (que a saber quan serà!)

Post de control

Bueno. Aprofitaré que aquesta setmana no ha passat gaire res (en faig cinc cèntims en un moment) per introduir el novedós concepte del "post de control", segons jo mateix l'acabo de batejar.

Però, per crear expectació ja que de ben segur tots esteu molt i molt interessats en què és això del post de control, i per obligar-vos a llegir els meu llargament famosos totxos, explicaré primer què tal tot i després anem a lo altre.

Coses que han passat... per exemple, els dimarts al vespre, en un bar d'aqui, fan "evening quizzes"... què vol dir això? Tu vas amb el teu grup d'amics (o sol, si vols) i crees un equip... t'asseus a les taules i un paio va fent preguntes al bar i la gent va escrivint les respostes en uns fulls especialment dissenyats per l'event... són 2 rondes de 25 preguntes, al final de cada ronda es reparteixen els fulls aleatòriament entre tots els equips i es corregeix. El que guanya al final té un premi, que és una ronda de birres per l'equip :-P no podria ser d'altra manera. És divertit :-) Hi he anat aquestes dues últimes setmanes amb en Vidar, el tio amb qui compartim el vakt, i els seus amics. Uns tios força macos (i viatjats... segurament per això són macos... pq la gent aquí és ben tancada generalment). Beuen com uns cossacos, he de dir... 3 homenots grossos i rossos (com no podia ser d'altra manera, també :-))... de fet fa dos dimarts crec que vaig pillar la que podríem anomenar torta més grossa des que sóc aquí... 7 o 8 birres grosses sense pietat ni perdó... al quizz, al barça-chelsi i a l'últim concert del rocktober... dia de halloween... el concert per cert va ser curiós... bàsicament pq era en una sala super petita, i el bateria anava amb una bateria ridículament gran... doble bombo, 4 timbales, 2 goliats, un pilot de plats, una calavera de cabra i una pinta a lo bateria de guns n'roses que echaba patrás... i total per utilitzar la meitat mentre feien versions de motorhead :-D va ser bastant divertit. :-)

I bueno... va fent fred.. i ja m'estic acostumant a les típiques coses que passen aquí, com que patines cada dos per tres, o que cada matí has de descongelar el cotxe i raspar tot el gel creat durant la gèlida nit... de moment és fins i tot divertit (sóc un tio positiu, com bé sabeu), però ja veurem què tal en 5 mesos....

Hi ha hagut alguns dies que, a pesar del fred, fa un dia fantàstic, amb un bonic (baix) sol, els quals han sigut aprofitats per explorar les rodalies una mica més... podem dir que ja he estat a la majoria de pobles del voltant, trobant més d'un bonic raconet, típicament vorejant el llac... a veure si al final cau alguna afoto :-)

Què més... exercint de semi-papa, el cap de setmana passat vam ordenar l'habitació d'en Jett, tots 3, que bona falta que li feia, realment! Estem molt i molt contents! :-D

I aquest finde hem anat de sopars tant divendres com dissabte, divendres a casa d'una parella anglesa, devíem ser 10 o 12, i vaig fer algun contacte i vaig conèixer gent interessant, com un parell de directors/productors de TV molt crítics (com tots els guiris :-P) amb noruega i els noruecs :=D Dissabte vam anar a sopar a ca la Mitra i l'Amir, que són una parella que m'agrada especialment.. la Mitra és l'altra profe de yoga al gimnàs, i són tots dos iranians, tot i que fa força que viuen aquí. El menjar boníssim, i la conversa interessant per moltes hores :-)

Ah, una altra cosa! He començat a fer qigong, una varietat del qual és el tai-chi, pq la gent es situï, i la veritat és que m'agrada MOLT, més que el ioga i que tot lo provat de moment. Tracta de control i moviment d'energia, i se'm dóna força bé (si és que aquestes coses es poden donar bé o malament) des del principi... molt interessant!

I per últim, aquesta setmana estarà bastant ocupada... demà dilluns anem a Drammen, la Tiffany ha de donar un parell de classes allà i jo pues m'emplasto... el dimecres a Oslo, a passar el dia (potser al Munch museum? Em guardaré els museus més coneguts per quan algú vingui... Marina? Oscar i Patri?) i al concert d'Slayer i familia pel vespre... i el divendres marxem el finde cap a Bergen, fins diumenge a veure en Julian i l'Anne. Així que espereu que el pròxim post sigui força comepletet :-D

I ara, el control! Bé, em faria molta ilusió saber quanta gent llegeix això, qui, i perquè no comenteu i m'expliqueu coses.. així que convido i demano i encoratjo i exhorto a qui llegeixi aquestes paraules ara mateix a que deixi un comentari, almenys dient qui és! (i si és tímid pot inclús mantenir l'anonimat!). Deixar un comentari és fàcil: Al final d'aquest post i ha un link que posa "X COMMENTS" (on X és un número)... cliqueu-lo, i allà hi ha un espai per posar text que diu "Leave your comment"... escriviu lliurement allà, i un cop acabat, pitgeu "Login and publish" (o "Publish")... la identity pot ser tranquilament "Anonymous".

I perquè no digueu que sóc un rata i que demano per demanar... posaré algun alicient... com sabeu els que ho sabeu, la Tiffany és vegetariana i majoritàriament menjo vegetarià jo, últimament. Com bé sabeu també, sembla que la meva trajectòria automobil.lística té a veure amb vegetals... doncs bé... ara mateix estic pensant en un vegetal... us convido a tothom a que digui un vegetal al comentari... tots els que encertin el que estic pensant jo entraran al sorteig d'un bonic souvenir noruec!! (que no diré per ser més misteriós, però no, ni es diu Truls ni Hilda). I si ningú l'encerta, pues sortejaré entre tothom! Que la casa és gran!! El sorteig es farà mitjançant mà innocent, que serà la d'en Jett... què hi ha més innocent que un tendre infant? Eh? Eh? :-p

Ale pues, espero ansiós l'avalanxa de comentaris!!

Fins aviat!

Les fotos:
titularé aquesta sèrie de fotos, demostrant la meva insuperable originalitat, com algú comenta pels comentaris, "Fotos des de la porta de casa" :-D

Aquest cotxe és un triomfasso... i patina un huevo! (aka finde a Trondheim)

Edito: he sentit rumors que hi ha qui pensa que els meus posts són massa llargs... doncs no volies caldo, apa té dues tasses :-D

Bueno, pues ja hem tornat del cap de setmana llarg a Trondheim! I la veritat és que ha estat tota una aventura. Quan li comentavem als locals que volíem marxar cap al nord amb cotxe aquest cap de setmana, ens deien que estavem bojos... que tothom deia que començava a nevar, que les carreteres estarien gelades... que es recomanava de no conduir... però els que em coneixeu sabeu que sóc un pèl tossudillo quan se'm fica alguna cosa al cap, tot pensant que què coi, això és Noruega... aquí nevarà durant 4 o 5 mesos i la gent no para pas de conduir... així que vaig concedir la concessió de renunciar a l'excursioneta pels fiords (zona muntanyosa on les hi hagi), i encaminar-nos cap a Trondheim. Donem gràcies per la decisió, btw... La Tiffany és allò que es diu força easy-going... així que a ella ja li va semblar bé.

I... joder que si feia fred i nevava i les carreteres estaven gelades!! La fòstia!! Però bueno... tot al seu temps.

Així que vam empaquetar el nostre super cotxe-caravana portàtil... amb una mica més de trastos, una mica més de roba d'abric que l'altra vegada, ja que el plan era dormir 3 nits al cotxe. Pues tot empaquetats, dijous a la nit, vam partir cap al nord. Roros, la nostra primera parada, està a uns 300 km de Hamar. Òbviament no teníem cap intenció de fer el viatge del tirón, ni molt menys... i a més a més a mesura que pujàvem tot estava una mica més nevat, així que vam sobar-la en una àrea de servei, sota d'un arbre que anava deixant caure neu quan es derretia i que va donar més d'un susto mentre dormíem... i direu... i si és així, per què no vau moure el cotxe de lloc, si molestava tant? I jo us diré... oh fills meus, amb la rasca que fotia a fora de les mantes, qualsevol sortia a moure el cotxe! Així que a allà ens vam quedar, despertant-nos de tant en quant perquè un gran bloc de neu impactava amb gran estrèpit al sostre del cotxe :-P

I pel matí estava tot nevat, es clar, i després del gran esforç de sortir de sota de les mantes, vam continuar el nostre camí. Òbviament, no fa falta dir-ho, l'entorn és espectacular, valls i llacs i pins i muntanyes i neu. I neu i gel i fred a la carretera. Vam arribar a Roros que fins i tot era divertit, el tema de la neu i el fred... inclús les petites patinades en algun trencant (mai a la vida havia conduït així) eren divertides!

Roros és un poble històricament miner, el centre està format per cases de fusta del segle XVIII, i està molt ben conservat... és tot cuco, el poble, petit, apanyat... l'església es veu que és curiosa, per la disposició interior, encarada cap als miners... però estava típicament tancada. En aquest país, moltes coses estan tancades fora de la temporada turística, que és de mig juny a mig agost... o estan tancades o obren un parell d'hores per setmana, que ve a ser el mateix... del rollo dissabte de 11 a 1... i com que quan estàs al lloc en qüestió mai és el dissabte d'11 a 1 de turno, pues mai veus res :-P Total... que a Roros hi havia un pam de neu, i estava nevant en aquell moment... és molt bonica, la neu, a mi m'agrada molt, però és bastant poc alentador pensar que ja no ens la treurem de sobre fins l'abril, la punyetera neu :-D

Vam anar a fer un cafè a l'únic bar que ens van dir que feien cafè de veritat (a Noruega el típic cafè no és espresso, sino aigua bruta... el clàssic anglès o americà), el tio que el portava era un alemany (havia de ser guiri :)) frustradíssim amb els noruecs, amb el fred i amb el món en general. Ens va dir que va obrir el bar perquè enlloc feien bon cafè a Roros. També ens va dir que cada hivern arriben a tenir temperatures de -50 graus. Menys cinquanta graus... wow... penseu això un moment... és una passada... qui té collons de viure en un lloc a menys 50 graus? És MOLT de fred això... és a dir... si ets noruec i tens una pasta suficient i elegant... no tries anar a viure a un altre lloc? Ni que sigui a la mateixa Noruega? Ho vaig trobar molt fort. El paio estava desesperat, tot i que era un tio molt maco... no sé ben bé què hi feia allà... suposo que s'havia arrejuntat amb alguna noruega, que és el que li passa a tots els guiris aquí :-D

Bueno... després de les nostres bones 3 o 4 hores al poblet.. quan ja estava tot vist... i el que no estava cobert de neu, vam decidir marxar cap a Trondheim, perquè seria maco arribar-hi abans de que es fes de nit (una mica ambiciós...). L'estat de la carretera, llavors, era totalment xocant, una placa de gel, nevant a saco, relliscós del copón... i després d'uns quants quilòmetres força confiat, el que havia de passar va passar: vam trepitjar una zona de neu mig desfeta, una de les rodes del cotxe va perdre el control, i instantàniament i sense tocar res, més el cotxe va sortir disparat fent un trompo i vam anar a menjar cuneta. (adjunto foto). Com que som uns tios amb sort, tant ella com jo (aprofito per dir que el Jett no ve pas a aquests viatges... es queda amb el papa), el cotxe va quedar INTACTE, totalment. Només que no el podíem treure de la cuneta. Així que vam trucar a la senyora assistència, que ens va venir a rescatar, amb una gran celeritat i eficiència, com si fes aquestes coses cada dia. :-) De fet, durant els 10 minuts que va durar la remolcada, el tio va rebre 2 trucades més per rescatar cotxes en les mateixes circumstàncies que nosaltres. xD que catxondos que som... el fet és que segurament el RACC hagués cobert això, tal i com després veurem, però vam trucar directament a la grua per temes de rapidesa, ja que estar entrevessats al mig d'una carretera on podies patinar fàcilment, nevant, intentant trure neu de les rodes del cotxe, tampoc era un panorama molt fantàstic, així que la rapidesa era important. El tema és que la broma ens va costar 700 kr (uns 80 euros, no massa per ser aquí... la Tiffany es va sorprendre molt que fos tan barat). Lo catxondo del tema és que la setmana passada vaig rebutjar anar a un "camp d'entrenament de conducció sobre gel", diguem-ne, que és un descampat congelat on pots provar tot de coses, perquè era massa car. Valia 700 kr. xD

Bueno, al passar el següent poble, a uns 500 metres del lloc dels fets, curiosa i sarcàsticament, la carretera i el clima van millorar molt, i la resta del trajecte cap a Trondheim va transcórrer sense incidents :-)

Devíem arribar a Trondheim cap a les 7 o les 8. El gran què d'aquesta ciutat, turísticament parlant, és la catedral, que és l'edifici medieval (concretament gòtic) més gran i rellevant de tot Escandinàvia. ôbviament per als escandinaus és tot una cosa, això, però jo tinc els collons pelats (perdó) de veure edificis gòtics ja, i en aquest sentit tampoc em va impressionar tant. Ara! Està molt bé... té un estil així molt britànic, i és realment gran, i està molt currada. Vam anar a sopar, en un lloc super ple d'estudiants, i cap a casa... la veritat és que estavem força petats, i era una bona idea aprofitar el dissabte bé. És algo molt divertit dormir en aquest cotxe AL MIG de qualsevol lloc, perquè ningú se n'adona, que estàs estirat al darrere, i menys si plou i fa mal temps (cosa que curiosament passava).

Dissabte vam fer una mica de turistes... a la Catedral, passejant per la vora del riu... on hi ha unes cases de colorins molt cuques... a la vora del port i del Trondheimsfjord... la veritat és que com a ciutat tampoc té tanta cosa... adjunto alguna afoto pq veigueu... però indubtablement, Noruega triomfa molt més com a paisatge i naturalesa que no pas com a ciutats, arquitectura i urbanisme... també vam aprofitar que hi havien unes rebaixes brutals i em vaig comprar unes super botes per la neu que realment necessitaré (i necessito!) i! la jaqueta més stylish que mai he tingut! juas! fa una mica de por! però és simpàtica, només per ocasions especials :-P

He de dir també que el dissabte va fer un dia espectacular, sense núvols pluja ni neu, amb una llum fantàstica, si bé, com no pot ser d'altra manera, amb força rasca...

Per la nit, i ja que el lloc s'ho mereixia i és força conegut com a centre festiu de les noruegues, pues vam sortir de festa... com és sabut... emborratxar-se als bars no és gens típic d'aquí, i la gent s'emborratxa abans de sortir. Com no doncs, natrus vam anar a comprar unes birres al super i ens les vam beure al cotxe, tot còmodes al llit del darrere. Havíem descobert que la música se sentia de puta mare des d'allà pq hi han uns altaveus magnífics, així que allà vam estar-nos, pel que sembla un bon rato, pq a la que vam sortir... el cotxe no engegava i s'havia quedat sense bateria per culpa de la música... (jijiji)... Tot obviant el problema, ja que igualment tampoc l'anavem a moure (zeropuntzero alcohol), vam agafar la meva jaqueta stylish i vam anar a veure què es coïa... típicament vam acabar majoritàriament a bars rockeros, on la jaqueta stylish no enganxava ni amb cola, però eren bàsicament els que vam trobar gratis... la veritat és que molt bé la festa allà, molta gent i molt festiva, i els preus són més ajustats que aquí, pel tema estudiantil.. amb lo que la birra et pot sorir per uns 40 kr (5 euros o així, que ja és lo seu!!). Una altra cosa típica que passa per aquí és que la gent em veu molt diferent... i és força típic que (bàsicament noies) es parin (embadalides) i em comencin a tocar el cabell i a dir ooohh i aaaaah.... és tot curiós pq mai m'havia passat... però hagués estat bé passar-me per aquest pais quan era solter? uhumm... arrissats morenos que llegeixen això: aquí hi ha hordes de femelles vikingues (rosses) desitjoses de tocar els vostres arrissats cabells!! Jo ja he avisat!! Vosaltres mateixos!!

Una altra cosa típica dels noruecs és que es pillen unes papes que s'hi caga la burra... és molt típic veure gent totalment devastada, caient-se pels terres, a dintre dels llocs, pel carrer, insistint per entrar a algun lloc... i la gent ho ignora força (la gent ignora força tot, aquí), com si estiguéssin realment acostumats... és una mica xocant al principi.. però després de veure'n una vintena a mesura que avança la nit ja ho ignores també més...

Bueno.. pues la nit va passar divertidament i ens en vam anar a sobar! (com som! :-D)

I el diumenge, de tornada... després de trucar al RACC a veure si podien fer algo amb la nostra bateria... que ho van poder fer, molt ràpida i amablement (aprofito a tothom per dir, també, que el RACC mola, és molt pràctic i et treu de tot marrón!! apunteu-vos nois!! (i aviseu-me si hi ha la típica promoció "et regalem una vaixella si portes un nou soci" que la vull, la vaixella!)).

I bueno... tot marxant... uns 400 km... recordeu? BUAAH! Redéu!! Quina agonia tios!!! La E6, que és la carretera més principal de Noruega (un carril per banda, per cert), CONGELADA durant un pilot de rato... no podíem anar a més de 50-60 i era absolutament estressant conduir en aquelles condicions... tot patinava MOLT, havies d'estar MOLT al tanto tota l'estona, i ho vaig passar força malament, pa qué negarlo.... Per sort, després d'unes 3 hores d'agonia (gran sospir) vam sortir de la zona muntanyosa que estavem (i preciosa, se suposa... no es veia gaire) i la cosa va millorar... 8 hores vam tardar a arribar a casa, no sense parar-nos un moment a l'església de fusta de Ringebu, força maca ella, encara que res a veure amb la de Heddal (us remiteixo a algun altre post per allà sota...)

I! Vam arribar a Hamar, i pel nostre jolgorio i alegria... estava tot nevat!! :-/ juas... finals d'octubre... i la neu no marxarà fins l'abril... gran gran sospir :-D

I fins aquí el rollo... de fet han passat més coses des de dilluns, però les salvaré pel pròxim post! ;-) De res!! Només un últim detall... fa molta gràcia.. la temperatura ARA MATEIX, dimecres 1 de novembre a les 19:58 hores, és de -8,6º... menysvuitcomasis, si..... gran gran gran sospir :-D A disfrutar de l'estiu llarg, malandrins!!!

Vale vale ja paro!!!

Fotos del dia!!!

Roros! Preciós poble.. amb la neu i tot, li dóna un toc molt propi!


Ehemm... el cotxe embarrancat en una cuneta qualsevol d'aquest patinós país! Liluliiilulii...


Aquesta foto de la Tiffany, un felí de carrer, el riu, les cases de colorins de Trondheim i la llum i el cel fantàstic m'agrada molt.


Aquesta altra del Trondheimsfjord també m'agrada molt... si bé aquest fiord no té res a veure amb els guapos guapos de la costa oest.


Un lloc magnífic per sobar-la amb el nostre cotxe triomfasso! S'ha de dir que en aquest moment no tenia pas bateria, el tio...


I per acabar, una meva perquè no us oblideu de lo guapo que sóc! Bisca!!


Per cert, que si voleu alguna de la catedral de Trondheim, demaneu-la o busqueu-la al google! I per veure la jaqueta stylish haureu d'esperar, òbviament!!


Ale! Ha det bra a totong!

Ps. Reedito... estic pujant això a les 8 del matí del dijous (si, TANT d'hora :-P), i la temperatura ara és de -11,5º....

Cap a Trondheim falta gent!

Pues no anava a escriure, però mira, he decidit que no fa falta que sigui un rollasso com habitualment, però puc escriure algo curtet!

D'aquí un rato ens n'anem a Trondheim i a Roros a passar el finde. Trondheim està a uns 400 km cap al nord, i és la tercera ciutat de Noruega, universitària, i on esperem anar una mica de festa. És una mica tard per preguntar, però Lluís, tu que vas estar-hi un temps... alguna recomanació? Pel que fa a Roros, és un poble miner de camí cap allà.. tothom diu que és preciós... tot el centre és fet de cases de fusta de l'any de la maricastanya... ja veurem... també diuen que és un dels llocs més freds de Noruega... ehemm...

Parlant de fred... la veritat és que n'esperem una mica... aquesta setmana ja estem a una mitja de 3 graus i cap allà dalt serà menys... així que a abrigar-se toca... però bueno, ja és el que m'esperava quan venia cap aquí, així que no hay dolor!! Anem i dormirem al cotxe, suposo que per última (i segona) vegada aquest any, dins d'uns fabulosos sacs preparats per aguantar fabuloses baixes temperatures, així que esperem no morir congelats.

Aquesta setmana ha sigut especialment normal... un parell de concertillos dins el Rocktober... coneixença més profunda de bars, restaurants i botigues de Hamar... i força relax (ha plogut molt)... avui he corregut (oju!) 10 km sense morir-me (mai hagués pensat que fos capaç de fer una cosa així :-|)... i ara estic baldat, tb he de dir-ho.

Per altra banda, estic molt content pq ja tenim bitllets per els dos pròxims viatges/escapades... del 17 al 19 de novembre anem a Bergen, a la costa oest, a veure l'Anna i el Julian... a part de l'eterna pluja que hi ha allà, tot són bones paraules cap a aquesta ciutat... i del 4 al 11 de desembre ens n'anem a Hongria, Budapest i rodalies, a veure què es cou per allà... sembla ser que farà menys fred que aquí i només estarem a uns 0 graus xD (menudes vacances!).

I aixòs és tot... humm... no tinc fotos d'aquesta setmana... així que us haureu de conformar amb aquesta del rei Nikochan i el seu colega dient hola. Ale!

No sé quin títol posar... deixem-ho en "El post sense títol"

Hola nens i nenes! Amb l'ajuda de la tremenda pressió popular, aquí torno amb una nova i esperada entrega de les meves aventures en aquestes inhòspites i hostils terres pre-àrtiques! Bisca!

Aviso, per cert, que he començat a escriure això el dilluns i ho publico el dimecres :-p sense presses...

De fet, la pre-articitat de la cosa es va fent patent poc a poc... hi ha rumors de que aquesta setmana ja nevarà (a mitjans d'octubre :'-( ), encara que no crec que qualli (ni idea de si es diu així en català... algun literat?)... de totes maneres... estem tenint una temperatura constant de 5-6 graus aquests dies, a totes hores! És extrany, perquè fa exactament la mateixa temperatura a les 7 del matí que a les 3 de la tarda que a les 2 de la nit.
Avui, de totes maneres, ja que com tothom sap sóc un tio super previsor, ja li he canviat les rodes al cotxe :-P Aquí la gent utilitza rodes d'hivern i d'estiu, amb un dibuix diferent, i no porten cadenes... la veritat és que com a profà total en tema neumàtics jo no li noto massa la diferència. Ah! I també he posat gasolina, aprofitant que estava barata xD

Bueno... coses coses... què he fet aquests dies... hummm... no gran cosa super divertida ni res que no hagués fet ja... segueixo esperant el meu Id noruec que em permeti currar... és possible que faci d'informàtic apagafocs al gimnàs on curra la Tiffany... el que ténen ara és un capullo que els hi cobra 1000 krons només per anar-hi cada cop que el necessiten... i llavors a part les hores... sabeu quant són 1000 krons? uns 120€... només per anar-hi!! Pot ser una pasta extra bastant interessant. Després parlaré del tema de la pasta...

Aquest finde ha sigut especialment interessant pq he conegut a la primera gent jo sol, com qui diu. És a dir, coneixia i conec a força gent a través de la Tiffany, i he quedat amb ells sol, també, però encara no havia conegut a ningú per mi mateix, fora d'aquest cercle. Tampoc és que n'hagués tingut massa oportunitats... al gimnàs no parlem gaire, no curro fora de casa, i havia sortit amb ella sempre, així que... Aquest més, aquí a Hamar, és el Rocktober, que com tot seguit veureu, té un títol ben escaient: durant el mes d'Octubre, en dos dels bars rockeros de Hamar, van programant concerts de grups rockeros locals i de les rodalies :-D M'havien recomanat amb força insistència el del divendres passat, uns tals FUEL, així que insistentment vaig voler anar-hi. El tema és que aquest finde teníem vakt (veieu episodis anteriors), i algú s'havia de quedar a casa. Aquest algú va ser la Tiffany, així que hi vaig anar tot sol. La veritat és que el grup tenia un nivell... sonaven de puta mare, i es van currar molt el concert, molt llarg, van tocar molts temes seus i després d'un descans, van començar a fer versions a saco des de The Darkness fins a Metallica passant per Judas Priest... Vag conèixer tot de penya encuriosida que es preguntava d'on era jo (no tinc massa pinta de ser d'aquí)... i vaig acabar gran part de la nit amb dues ties (Andrea i Karoline), que em van posar molt al dia de les coses que es couen per Hamar... em va xocar especialment que un amic seu va morir de sobredosi d'heroïna al lavabo de la pizzeria més popular del poble... i la veritat és que no m'esperava que aquestes coses passéssin de forma tant natural aquí... Suposo que les aniré veient de tant en quant, a aquestes i al seu grup d'amics -que la veritat és que no parlaven gaire, suposo que tenir un atractiu i musculós home llatí tan a la vora intimida una mica...-

I per altra banda, i a través del WAYN (que és la pàgina on vaig conèixer la Tiffany... www.wayn.com, si voleu saber-ho) vaig conèixer un paio basc que viu a Oslo, i que dóna la casualitat que puja un parell de cops a Hamar a patinar. Just davant de casa meva, no sé si ho he comentat, està el vikingskipet, que és un pavelló amb forma de vaixell viking del revés i que va ser la seu de patinatge de velocitat, sobre gel, a les olimpiades de Lillehammer (és molt guapo el pavelló, s'ha de dir). Pues el tio ha patinat sobre rodes tota la vida (Asier es diu) i ara que està aquí ha començat a patinar sobre gel.. i! es veu que és possible que "fundi" la selecció espanyola de patinatge de velocitat que participi en els pròxims mundials! (mai ha existit aquesta selecció)... toma prímicia nenx! xD Bueno... el fet és que vam quedar per trobar-nos dissabte... és tot un tio simpàtic... i és molt curiós veure un basc amb pinta i pentitat basc parlant en noruec amb accent basc... la setmana que ve competeix i suposo que l'aniré a veure... i tb baixaré a Oslo a conèixer mogolion de catalans i espanyols que es veu que hi ha.

Una cosa curiosa, i potser una mica indignant, és que el tio em va explicar que s'acaba de comprar un pis a Oslo, i li ha costat 28 milions d'antigues pessetes... un pis al centre d'Oslo... ara us deixo que feu la resta de deduccions vosaltres mateixos... el sou mig d'aquí és 2.5 vegades el d'Espanya. Per exemple, per servir cafès al Poesi es cobren uns 16€ nets l'hora... Us convido a que comenteu aquest tema especialment, pq jo crec que s'ho mereix.

Bueno... quin caos no? La setmana passada també va ser el cumple de la Tiffany, per cert. L'Anna i el Julian van venir a menjar sushi a casa, i al dia següent van marxar cap a Bergen. Potser en un mes o així fem una escapadeta cap allà...

I ho envio ja, que si no em retrasso massa :-)

Fotos del dia!!

Algú em demanava alguna de la Tiffany, aquí va una, al Vigeland Park d'Oslo, gran parc, per cert (i jo fent el capullo pel darrere):


Una altra del cel, des de la porta del Super... és exagerat, en sèrio.... i no només a la posta de sol... això era com a les 12 del migdia...


Un dia d'aquesta setmana que feia bon temps també vam escapar-nos un rato a uns boscos que hi ha per aquí a la vora.. són unes pistes preparades per fer cross-country esquí, esport que tothom practica, aquí. Gåsbu es diu el lloc. Una fotillo d'exemple... segueix sent "average". Estem planejant, en un parell de setmanes, si no fa molt de fred i les carreteres estan inpracticables, de fet una excursioneta cap als fjords... us mantindré informats :-)


I per acabar, una del Vikingskipet, el pavelló que tenim davant de casa. Està presa per l'abril... ehemm... quan el llac encara està congelat :-p

Aquest cotxe és un triomfasso

Aquesta és la primera conclusió del cap de setmana. De totes maneres, explicaré el cap de setmana complet sense precipitar-me (tampoc us espereu res super espectacular, ara).

El divendres, en Julian i l'Anne (que com fàcilment haureu pogut endevinar són els nostres més propers amics aquí), van venir a sopar a casa. El que passa amb ells és que just aquesta setmana es piren a viure a Bergen, a la costa oest, lo qual està bé pq tindrem una casa que ens acollirà i una excusa per anar-hi inexcusablement, però per altra banda està malament pq perdem uns amigüitos de puta mare. Òbviament la Tiffany està més afectada que jo en aquest sentit, però bueno, positivitzant sempre.

Aixòs, que el divendres van venir a sopar a casa. No sé si us he dit que la Tiffany cuina realment bé (cosa que mola força) i vam menjar una espècie d'amanida índia picant amb tot de vegetals i llegums i coses (si em sentís en Ferran Adrià descrivint el plat estaria orgullós de mi) que estava terriblement bona. He de comentar que tant la Tiffany com en Julian i l'Anne són uns tremendos fans del Bollywood, les pelis musicals índies (suposo que tots n'heu sentit a parlar), amb lo qual després de sopar, i ben amenitzat per unes birretes (Tuborg i Ringnes, tal i com li estic explicant ara mateix al Dani ;-)), vam veure una peli bollywoodiense. Aquestes pelis es caracteritzen per durar un huevo i pq hi han balls i coreografies massives pel mig.

En aquest cas la que vam veure es deia "Krrish" i com que no crec que la veieu us en faré un petit resum: Un nen neix amb una espècie de superpoders heretats del seu pare, que a la vegada els va rebre d'un extrany contacte alienígena. El pare va morir per culpa d'aquests poders, pq un malvat científic super ric es va aprofitar d'ell, així que la iaia del nen, quan s'entera que el nen tb els té, se l'emporta a les muntanyes pq ningú els conegui. A tot això, la mare del nen tb va morir de la depressió quan es va enterar q el pare havia mort. Tot un mal tràngol tot plegat. Quan el nen és un jove mazas es troba per les muntanyes un grup d'excursionistes singapurenques, i salva la vida d'una d'elles... mostrant els seus poders -rollo matrix saltarin i coses d'aquestes- ...típicament s'enamora i quan la tia marxa està molt trist. Però la tia treballa en un canal de tele, i creu que seria una passada per l'audiènicia que aquest tio sortís, així que l'enganya pq vagi a Singapur. El tio té un cristo amb la iaia pq aquesta no vol que marxi, i al final el deixa marxar amb la condició que no mostri els seus poders. Així que va allà i la tia es frustra molt pq no fa res gaire espectacular, ell, però el roce hace el cariño i s'enamoren... (mentrestant van ballant i cantant). Però un dia el tio es troba enmig d'un incendi i ha d'utilitzar els seus poders per salvar el típic nen tonto que es queda atrapat enmig de les flames, però per no traicionar la paraula donada a la iaia es posa una màscara i fa de super-heroi un rato. A tot això, el científic malvat encara corre per allà i per tot de raons que serien massa llargues d'explicar (m'estic adonant que el petit resum s'està allargant força), el nou enmascarat (q està força bo i s'ha de dir que balla de puta mare) se'l troba i va a parar al seu quarter general. Al final resulta que el pare no estava mort, sino que estava empresonat allà. El tio mata al dolent, salva al pare, i marxen tots tres, amb la noia enamorada, cap a les muntanyes amb la iaia, la qual està molt contenta, es clar, de q el pare estigui viu. Al final semblava que la mare sortiria de darrere una pedra pq s'havia estat amagant allà durant tots aquells anys... però per sort no (si hagués passat trenco el dvd). Va ser força entretinguda, la peli. :-P Hi ha algunes pelis de bollywood q tenen la seva conya, pq s'estan rient d'ells mateixos tot el rato... és tot un curiós estil...

Bueno... després del tostón, vam acabar les birres (unes altres) i en julian i l'anne se'n van anar cap a casa. He de dir que en Julian no va pas veure, pq aquí la tolerància d'alcohol a la sang quan condueixes és ZERO patatero. Res de res. Zeropuntzero.

Ah! A tot això el Jett estava amb el papa, la nòvia del papa, i el fill de la nòvia del papa, a una casa que tenen els avis a suècia que es veu q és increïble i que algun dia hi hem d'anar.

Total, al dia següent, dissabte, vam decidir que feia un dia molt maco i que, què cony, podríem anar a algun lloc pel finde, i estrenar el nostre super cotxe-casa mòbil. I així va ser. A mi em feia força gràcia veure alguna església de fusta, així que aquesta va ser la nostra destinació final: Notodden, un poble cap al sud de Noruega, a uns 300 km de Hamar (vam conduir un rato, si, però ja em mola fer-me al cotxe, tb). La nostra sorpresa va ser tremendament agradable quan, pel matí preparant el cotxe per marxar, vam veure que no feia falta ni treure els seients del darrere pq hi capigués un matalàs perfectament estirat i pq jo, tot un homenàs de 1.88 (tal i com els últims càlculs fets a l'oficina d'ubuntu van demostrar recentment) hi capigués, de cap a peus, amb una tremendaocomoditat i sense haver-me de curvar de formes extranyes ni res. Osti tu. Quin luju. Aprofito per comentar-li a la Marta si llegeix això (la Marta meva ex-Marta, vull dir) que apa que no haguéssim triomfat amb el trasto aquest quan donavem voltes per Europa...).

Noruega és absurdament preciós. En sèrio. Només conduir i viatjar pel país és una autèntica passada. No vam estar ni molt menys a les zones més conegudes (que serien el fiors, a la costa oest, on friso per anar), però tot és espectacular... boscos de pins super frondosos, que si un riuet aquí, que si una vall allà.. que si uns prats tremendament verds, que si un llac, que si un fiord petitet, que si un fiord més gran... tremendo, en sèrio, de bojos... 300 km avall i 300 km amunt per diferents llocs on, a tot arreu, el paisatge és espectacular. I lo xungo és que és un paisatge totalment pla i normal per ells, aquest en concret... Una passada. Vaig flipar. Molt i molt maco. Heu de venir tots :-P

I finalment vam arribar a la nostra destinació, Notodden, i l'església (stavkyrke) de Heddal, la més gran de Noruega. La veritat és que me l'esperava més gran, però és preciosa, i molt diferent, en aquest tipus d'edificis, a tot el que havia vist. Rodejada per un cementiri també molt guapo, i molt ben cuidat, vam estar un bon rato fent per allà i fent afotos, com veureu més avall. De totes maneres, pq el viatge va molar molt, però l'església en si és una mica poca cosa per fer 300 km per veure-la. S'ha de dir però que només queden 29 esglésies de fusta a Noruega avui per avui, així que les tenen molt ben cuidades.

A la nit vam veure que es coïa pel poble de Notodden, i qual fue nuestra sorpresa quan vam veure que hi havia un fetsival de blackmetall on tocaven Emperor i Mortiis!! S'ha de dir que aquests dos grups, justament, provenen d'aquest poble. Quina gràcia!! Però quan ja anavem a anar-hi (mai a la vida pagaria per un concert d'Emperor a Barcelona, però aquí té la seva conya) ens van dir que estava sold out! Oh! Les entrades, per cert, eren tremendament cares, segons el meu punt de vista, inclús per aquí. Valia uns 40 euros, per veure dos grups, reñativament coneguts, però locals... tingueu en compte que pel Novembre (eh Oscar) me'n vaig a veure Slayer, Children of Bodom, In Flames i Lamb of God per uns 50 euros a Oslo... i són grups internacionals i molt més coneguts. EL murri de la porta, quan es va enterar que era extranger (de fet se'm veu força fàcilment, que ho sóc) em va dir que quedava una entrada, que algú havia perdut (:-|) i que me la podia vendre. Li vaig dir que es podia ficar l'entrada dins del recte (amb delicades paraules, i vaig marxar). Alternativament, a un bar del davant, tocava un grup de tribut a Kiss :-P i vam anar-lo a veure un rato. (sense birres, és clar, zeropuntzero birres...)

I res, a buscar un lloc per sobar-la... al final ens vam ficar en un bosc al costat d'un llac (per variar) i allà com uns reis. Ni tan sols feia fred, sota el polar, i vaig ser molt feliç de descobrir lo poderós i el potencial que té el cotxe aquest.

Pel matí senzillament vam anar tornant, parant-nos a varios tremendos llocs... que mai s'acaben, per aquí, veig... fins arribar a casa per la tarda, pq la Tiffany havia de currar (classe de yoga a la que vaig assistir -sóc un fenomen amb la posició del guerrer xD- amb la sensació d'haver passat un fantàstic finde!

I aquest matí.. oh crua realitat!! 3 graus!! Bfff... visca!! Ehem...

Fins aviat! Que llarg que m'ha sortit aquest... em sembla que sóc massa detallista? :-P

Fotos del dia:

El cotxe, triomfador com ell sol, al lloc on vam aparcar per sobar-la, ben maco ell (i la Tiffany de bon matí... bon dia Tiffany!!)


L'església!! Preciosa, i espectacular!!



El cel... no té preu... i la foto no li fa pas honor... el cel d'aquest país (i suposo que d'aquestes latituds, em té captivat)


Nocturnitat amb el cementiri... uuhh!! Por! Pànic!!


Un llac qualsevol en un lloc qualsevol del camí... (i com aquest, un pilot)

Ohohoi. Ahí seguimos.

Bones de nou a tothom. Algú em preguntava (hola Carme!! :-p) que què faig jo un dia qualsevol a Hamar. Doncs bé... humm... per no entrar massa en detalls, diré que bàsicament menjar, dormir, entrenar i sexe. :-D Que no és mal plan, he de dir. De fet, hem estat parlant amb la Tiffany que exactament és això el que fem, i que hauríem de fer més coses, per anar bé :-) però bueno, són aquests primers dies/setmanes d'adaptació en que m'ho puc permetre.

A part d'això... hi ha un bar que es diu Poesi, que és on solem fer els cafès, que la veritat és q és força acollidor i el cafè és molt bo (si bé et costa uns 4 o 5 euros xD)... El que també hi ha a Hamar són moltes llibreries (el q no sé és si la gent llegeix molt, però el que és llibreries...) a les quals sempre és divertit perdre's-hi... la veritat és que el meu estil de vida ara per ara és força relaxat.. cosa que ja agraeixo i que ja és el que em ve de gust, ara mateix.

M'estic prenent força en sèrio el tema del gimnàs... hi vaig 3/4 cops per setmana i cada dia m'assemblo més a Conan. La veritat és que feia anys que no feia esport decentment i ja tocava. Com sabeu els que ho sabeu, la Tiffany curra en aquest gimnàs, i té dret a un pase gratuït per algú... i como no l'algú sóc jo :-p.. està bé, això. També he començat el tema del yoga, a veure què tal... crec que és algo que li pega força a la meva personalitat, així que m'ho prenc amb una encuriosida expectació.

Pel que fa al noruec, ara mateix estic seguint un extrany mètode per aprendre'l amb relatiu poc temps, mitjançant unes taules a omplir i memoritzar unes quantes estructures bàsiques... estic en procés i si funciona serà tota una revolució en el món de l'aprenentatge d'idiomes (almenys en el MEU món :P -traductores i interpretadores, esteu perdudes :-P-).

Com vaig comentar al passat post, i al final no vaig acabar d'explicar, el cap de setmana passat (i fins avui, de fet), tenim vakt.. què vol dir aixòs... vivim en una caseta (la de la foto de més avall) q està al costat d'un hotel, i hi vivim de gratis sense pagar res (de fet, ni aigua ni llum -i la llum és tremendament cara, aquí-). Us preguntareu... wow!! com és aixòs? Pues el tema és que entre un altre paio que viu de gratis per aquí tb i natrus hem de fer la guàrdia nocturna de l'hotel... i tenir un telèfon al que et poden trucar fora d'hores de recepció i tu has d'atendre i anar-hi (de fet, ella ha de fer-ho). El tema és que entre el paio i nosaltres ens ho muntem, dues setmanes al mes cadascú, per estar a casa de 11 de la nit a 7 del matí. En realitat no és gaire esforç, i et truquen un parell de cops per setmana, o sigui que és un negoci de puta mare.

Per aquest motiu, el finde passat no vam pas sortir per la nit. El que si vam fer va ser el diumenge anar a la propera localitat d'Elverum, on hi ha uns boscs increïbles voltats de riu... i els colors de la tardor són impressionants (i més que ho seran). N'adjunto unes afotos (incloïda la dels bolets per especial demanda de la Tiffany, que li agrada molt, a ella).

El que m'agrada molt d'aquest país (em sembla que ja ho he dit algun cop, això?) és el cel... És impressionant i realment sembla que estigui més aprop. És extrany i us convido a venir i comprovar-ho... també li vull preguntar als que han estat a aquestes latituds si tb ho han notat, això (toni?)... pq realment és espectacular, sembla que se't tiri a sobre.

I paro ja que sino m'eternitzo... i en realitat no hem fet gaire res, aquesta setmana (amb la conya del vakt i q el Jett estava aquí... recomano per cert la peli per nens Cats&Dogs... molt divertida :p).

Aquest finde si que farem algo, que ja us explicaré amb tot detall què serà!

Ale familia!! A disfrutar mentrestant :-P

ps. Ah per cert per cert!! Que me s'oblida!!! Ja tinc billets per venir a Granollers per Nadal! Concretament estaré allà del 21 de desembre al 2 de gener, així que aneu enviant les vostres sol.licituds! Prepareu coses ben divertides!! Gràcies.

Les fotos d'Elverum:




I aixòs és tot ara per ara. Típicament just quan apreti el "Publish" m'enrecordaré d'algo que volia dir i no he dit. Però bueno... ho deixem pel pròxim que he de marxar al gimnàs. Jijiji

Noruega. I d'altres peripècies.

Noruega és un país curiós, habitat per gent curiosa. Suposo que diria això de la majoria de països als que anés a viure, però bueno, el fet és que és que visc en aquest, per tant ho diré d'aquest.

Acabo de tornar a casa després de fer-me un rulo tot sol pel poble. La Tiffany ha anat de sopar amb les amigues (ladies night) i jo he aprofitat per anar a investigar els bars metallers, que pel que sé n'hi ha 3. El que passa és que he sortit cap a les 9 (hem d'estar a casa a les 11, avui, per el tema del vakt, que d'aqui una estona us explicaré què és) i a aquella hora als bars no hi ha ni déu. He anat a un parell, i estava pràcticament sol, així que he decidit tornar cap a casa, fer-me un tè (al qual se li ha vessat el sucre a dins per culpa d'un desgraciat incident, i està inbebible, he de dir :-p) i una copeta de frangelico que, veus que bé, està perfectament bebible. :-)... d'aixòs... que em desvio... el motiu de que no hi hagi ningú als bars a aquesta hora és que la gent es queda a beure a casa/cases, pq inclús per ells els preus de l'alcohol són inabastables. La birra que m'he pres m'ha costat 59 kr, que al canvi són, exactament, 7,13 euros. Que no és moc de gall dindi. I encara sort que estem a una zona "rural", pq no vulgueu saber el que val a Oslo.

Bueno... els bars metallers són realment metallers, judas i maiden per un tubo, a part de rocketi agressiu. La veritat és que musicalment no em puc queixar pas. A més, fan concerts a punta pala... a veure si aquesta setmana en cau algun. Però bueno, us explicaré millor quan hi hagi anat més tard...

A part, aquí tenim un parell de discoteques/clubs... compteu... una ciutat de 25000 habitants de la super "divertida" noruega, té dos discoteques... penseu un moment en una ciutat catalana força més gran, en un pais que es considera la meca festiva d'europa per no dir més.... hasta aquí puedo leer.c

Bueno... Noruega... Noruega té dos coses: 1) fa fred, sobretot a l'hivern; 2) és terriblement car. Ràpidament aprens a no pensar el que et costen en euros les coses, pq t'esgarrifes...

I des d'avui tinc dues noves coses/joguines... la primera, i més important, el cotxe!!! Una Chrysler Grand Voyager, granate, molt gran i amb el cul gros i arrodonit... o sigui que he canviat el pèsol per l'albergínia xD De fet és un trasto amb més de 200.000 km, però mola un ueb per fer viatges i tal, pq hi cap un matalàs de matrimoni al darrere, així que estic esperant amb candeletes la primera escapada (probablement a Trondheim d'aquí a un parell de setmanes). Una altra cosa curiosa és la gasofa... per exemple, el meu cotxe és diesel (gràcies), i ahir, 28 de setembre, el litre valia 9.37 kr... doncs avui, val 8.81... i demà a saber... cada dia canvia, en funció del fred que fa i tot de coses que no he arribat a entendre i ningú m'ha sabut explicar... així que cada matí la penya decideix si és un bon dia per ficar gasofa o no... de bojos.... Per cert, que 8.81 kr són exactament 1.06 €... que tampoc és tant car, en comparació... (això si, el cotxe aquest té pinta de xupar una barbaritat).

I la segona cosa que tinc, per especial enveja dels guitarristes que segueixen efusivament aquest blog (hola tius!!) és un MESA boogie de puta mare que m'ha deixat en Julian, i que la veritat és que dona molt de joc! Ja us comentaré com evoluciona la cosa també!!!

Bueno, i em sembla que sento la Tiffany com torna, així que plego aquí!

Ale, fins aviat! ;-) I feu bondat! I petonets a tots!!

ps, Quin caos de post, no? I en el fons no dic casi res :-P hummm... un altre frangelico!!!

ps2. Avui no hi ha fotos, ale. :-)

La cosa progressa adequadament. Setmana 1

Bueno. La veritat és que tampoc hi ha gaire a progressar. He estat aquí més d'una vegada durant una setmana, i de moment, a part de que estic fent coses més rutinàriament (com anar al gimnàs dia si dia no =:-|) tampoc és tant diferent.

De fet, volia escriure després del cap de setmana, però per aquelles coses que passen m'he retrassat una mica :-P
Uns amics de la Tiffany (i per herència, també meus), en Julian (anglès) i l'Anna (noruega), parella ells, viuen en una granja entre Hamar i Lillehammer, i vam anar a passar el finde allà. La veritat és que la zona és molt guapa, ara que encara no fa gaire fred, plena de boscos (i bolets!! un fotimer de bolets a tot arreu!!), i la granja en si, tot i que una mica descuidada (una parella vivint allà tampoc dóna per gaire més, és realment gran) és també molt guapa, antiga... amb petites construccions aquí i allà... a més, tots dos són pintors, i la tenen abarrotada de quadres i coses. Molt bohemi tot. Per la nit vam anar a Lillehammer, concretament a un bar rocker/metaller (la veritat és que abunden força)... hi havia un jukebox gratis que era realment un vici... entre el paio i jo vam posar com uns 10 temes, amb lo que les noies, típicament, estaven encantades :-P
Però com ja faig una vida de tio gran amb dona i fill, vam anar a dormir d'hora, allà les 3. :-D

El diumenge, després de dinar, vam baixar i vam recollir el Jett a ca la iaia ;-) Poc després, per la meva sorpresa, ens va trucar l'Ole Jonny, el germà de l'ex-marit de la Tiffany, que dóna la casualitat que m'adora :-P per dir-me que tenia entrades pel futbol i q si hi volia anar. Al final, vam anar ell, jo, el seu fill i en Jett.

La lliga noruega acaba pel novembre, temes de la rasca, i el HamKam, l'equip local, està barallant-se titànicament per no baixar (segons sembla tenen una de sobres coneguda reputació de perdedors :-P), amb lo que aquest partit, contra el FC Lyn Oslo, era realment clau. Després de dominar tot el partit i tenir forces ocasions, vam aconseguir guanyar 1-0 amb gol de potra i rebot al minut 85, per alegria i jolgorio de tota l'afició, i de l'Ole Jonny (totalment desquiciat) en particular. Tinc la oferta d'anar amb el bus dels aficionats del HamKam a Oslo aquest diumenge que ve, que juguen al camp del Valerenga (actual campió de lliga). Es veu que és una torta garantida, la cosa... Ho vaig poder comprovar amb els aficionats visitants, que realment anaven alegres. Ja veurem... El que casi segur que aniré és al pròxim partit a casa, contra el Rosenborg, q torna a ser clau :-)

Per cert, que els jugadors del HamKam entrenen al mateix gimnàs que vaig jo i q curra la Tiffany, amb lo que era curiós veure a la penya increpant-los (carinyosament) per haver fallat les ocasions que van fallar i tenir a tothom amb els collons per corbata. Concretament el numero 22, molt alt, era tot un cas, i va fallar lo infallable... encara q la veritat és q no el vaig saber reconèixer :-P Potser li hagués dit de tot :-D

I segon per cert... imagineu-vos com de metallera és aquesta zona, que pel que vaig poder identificar, l'himne de l'equip és rockmetaller :-P jejej q catxondos...

I bueno, eso... aprenent noruec poc a poc... i fent-me amb el lloc... Amb la Tiffany tot fantàstic com era d'esperar :-)

Ale familia, escric de nou en breu, suposo... encara q la xarxa aqui està un pel shunga aquests dies :-)

Ha det bra!

ps. Les fotos del dia:
En Julian i l'Anne passant-s'ho bé: xD



Go HamKam go!

Presentació de la prole

Bueno, per qui no ho sàpiga, on me'n vaig és a Hamar, una ciutat d'uns 25000 habitants, no gaire gran però tot i així capital de província i regió (la regió és diu Hedmark, i la veritat és que és una zona força pagesa :-)). Estem a uns 120 km al nord d'oslo, perfectament comunicats per la línea de tren Oslo-Trondheim, i estem vorejant el llac més gran de Noruega (que la veritat és que és gran però tampoc tant), el Mjosa. Ben a la vora tenim Lillehammer, paradís d'esquiadors i seu olímpica d'hivern l'any 1994, a uns 30 km.

A mesura que descobreixi més atraccions de les rodalies, celerament us ho faré saber. S'ha de dir però, que com se suposa, Noruega té principalment un atractiu natural i paisatgístic... fiords,.. glaciars... prats... aurores... sols de mitjanit... però no espereu trobar-hi molta cosa més... arquitectònicament... o en tema diversió.. la veritat és que els tios, pel que de moment he vist... i sempre obert a canviar d'opinió, o si més no matitzar-la, són força plans, freds, i avorridots... espero de totes maneres el torbellí de rauxa llatina que se'ls acosta acabi amb aquest trist comportament per sempre més :-)

Bueno, pels qui no la coneixeu, la noia maca de la foto és la Tiffany, la mossa que m'ha fet venir fins aquí. I el personatge petit amb cara de nen és un nen, realment (actually), i és en Jett, el seu fill... el que porta una samarreta que desapareixerà aviat misteriosament de l'armari, si :-p tots tres, feliçment viurem a la casa de la foto. No és gaire gran però n'hi ha prou i de sobres :-)

Com diu la famosa frase... ai vila quin perill que tindràs dona i fill...
 
 



Us aniré parlant de les seves i nostres aventures ben aviat en les pròximes entregues!! Estigueu atentus a l'aparatu!!

Fins llavors, difruteu molt!



ps... us vull encoratjar molt efusivament a que escriviu comentaris sobre el que dic o sobre el que us doni la gana :-) tb vull saber el que va passant per allà!! Si voleu deixar alguna foto al comentari, envieu-me la i veurem com sa pot fer, aixòs...

ps2.. aquest post l'estic escrivint també des de l'avió... i m'atreveixo a assegurar que, tal com un home del temps mig diria... "cels generalment ennuvolats al sud i centre d'europa, amb anticiclons provinents de les açores que creen una condensació generalitzada a altituds mitjanes, que provocarà un descens de les temperatures inminent a tot el subcontinent". Com que no tinc ni puta idea de metereologia, pot ser que el que hagi dit sigui una barbaritat... En aquest cas...demano pietat i condescendència... i si algú no en té ni idea, creieu-vos-ho i així semblo més llest :-D

El que en realitat vull dir és que vamos, encara hi ha núvols, exactament del mateix pal... i ja fa una hora i mitja que hem sortit... així que entenc que estarem passats els alps..sobrevolant el centre/sud d'alemanya... o porai... no està mal!

ps3.. i ja paro... pq com tots els meus posts siguin tan llargs... 1) us avorrireu de seguida i 2) voldrà dir que jo tb m'avorreixo molt ;-)

Ale, salut!!

ps4.,. aquest el poso per fer el post una mica més llarg.

Vuela vuela

Escric des de l’avió. La veritat és que això de tenir un portátil (cosa que mai havia tingut) és divertit, pq pots ser freak una mica a tot arreu.
La veritat és que és una gran pena que no tingui piles a la càmera... si recordeu, el divendres per la tarda, o sigui avui, estava/està força ennuvolat... doncs el mar de núvols que es veu des de sobre és preciós... amb un sol relluent que es reflexa amb el blanc dels núvols de sota..m'encega, i no em deixa veure un pijo del que hi ha a la pantalla... però crec que seria poc amable amb aquests regals de la naturalesa si tanqués la finestra ara. :-)

He de dir que sempre m'ha agradat molt especialment aquesta visió... el sortir d'un entorn ennuvolat i fosc, i només pujar uns centenars de metres... el sol, implacable comsempre... un cel totalment verge, i un estol de núvols sense fi, com si fos una segona escorça, una altra superfície... de fet ara mateix estic veient-ho i segur que un paisatge antàrtic no ha de ser MOLT diferent.

A tot això, tinc moltes ganes d'arribar allà! La veritat és que les despedides han sigut una mica :-/ i molt concentrades en aquests últims dies... la veritat és que segur que ningú m'heu vist especialment emocionat... però és que jó.. això de despedir-me no m'agrada gaire... peraixò a veure si arribo ja i algú em dóna la benvinguda :-)

Només dir-vos a tots i a totes, que moltes gràcies per haver estat i seguir estant allà, la veritat és que no se m'acudeix gent millor per envoltar-me (sona irònic quan justament escric això tot "fugint" de vosaltres :-P). Però les ganes de veure, provar, tocar coses noves, ara per ara em tira molt. :-) No sé ben bé què dir i no em ficaré rosa... em remiteixo a que recordeu com m'ho passo amb vosaltres... jo crec q tinc pinta de força feliç :-) només sapigueu que us estimo un huevo a tots :-)

Ah! I que us vull veure a tots allà, una hora o altra.. encara que la Tiffany acabi de vosaltres fins la coronilla. Ja us he anat dient que no és pas tant car i està ple d'atraccions, així que... ben burros si no veniu :-P

Fins aviat!!

ps... ja que parlem de lo dels núvols... i a falta de fotos en viu, aprofito per posar aquesta de quan vam anar a Praga, l'abril del 2005. La veritat és que m'encanta. I també aprofito per saludar molt efusivament a tots els companyers de la penya parrús, i per dir-li al xavier, sabent que no té ordinador, que li molarà un uep i que sort i a disfrutar per les czeski lands!!

Dono per inaugurat el meu blloc

I després d'aquesta pomposa cerimònia, amb assistència de totes les autoritats, a la que no hi heu pogut assistir, ni vosaltres ni els periodistes, per temes de manca d'acord en drets d'imatge, el meu bloc queda oficialment obert i preparat per rebre estoicament tot tipus d'aberracions!

Loor al meu bloc!!

He vist que puc configurar moltes coses... de fet editar el codi resultant... és interessant.. i potser ho faig... però ara em fa pal... és divertit això dels blocs...

I ara em pregunto, ara que faig el meu debut... això serà una d'aquelles coses que començaré i al cap de 2 setmanes me'n cansaré? -se m'acudeixen uns quants exemples en la meva experiència- o bé canviarà la meva vida de forma radical i em convertiré en un blocmaniac que explicaré fins i tot les més nímies foteses?

I si ens hem de posar filosòfics i anàlegs... per què no fer una analogia amb aquest viatge que emprenc ara... aquest canvi... aquest provar moltes coses noves (com és ara escriure un bloc)... com anirà? És curiosa sempre la incertesa que provoca el futur... Te'l pots imaginar de moltes maneres, però mai acaba passant de cap de les que havies imaginat. Per exemple... estic segur que això de marxar serà una experiènica fantàstica, però no sabria dir COM serà, exactament... i si ho sabés, segurament m'equivocaria...

Bueno... he descobert la sopa d'all també...

El motiu, en tot cas, d'escriure un blog, és que és molt més pràctic (bàsicament per mi, però tb per tots vosaltres, nens i nenes) d'actualitzar i de visitar.. a més que li pots posar fotos i tonteries que mira, fan gràcia.

I ale, ho dono per presentat! Tingueu una divertida estància! No us estigueu de comentar, que si no ho feu, sembla com si m'ignoréssiu més!

:-D