Ja és nadal a la vila del lloriquet

Bona tarda a tothom!

Una vegada més, ens trobem davant d'un d'aquells posts sense massa suc, i que bàsicament consistirà en una sèrie de fotos irrellevants una rere l'altra. Així que si sou d'aquells que només us llegiu alguns posts i els altres salteu de foto en foto sense ni tan sols posar els ulls sobre els textes, avui és el vostre dia.

I pels altres, fidels i àvids lectors, aquí va. Hem insistit un post rere l'altre que el denominador comú de l'estiu subtropical no és altre que la pluja. I no és com al tròpic real, que pot caure un xàfec tremendo durant una hora cada dia i la resta de temps fer sol. Aquí està ennuvolat i plovent durant tres o quatre dies, després fa bon temps durant dos o tres, i torna la pluja per una setmaneta. Un mal negoci, l'estiu aquí, vaja (i la piscina ben plena!)


Però la pluja, de vegades, va ben bé per portar-nos moments especials. En un d'aquests dies, un lloriquito (lorikeet en anglès) de vius colors va venir a refugiar-se sota una palmera just al jardí de casa, satisfent una d'aquelles coses per les quals mola, això d'estar a Austràlia.


Visió habitual: quatre nens fent el malandrí a la piscina. So habitual: quatre nens cridant i muntant escàndol a la piscina. I se senten, creieu-me, des de qualsevol racó de la casa. Angelets.


La Wendy, germana de la Tiffany, i la seva filla Kimmy, han decidit últimament adquirir un gos. Un gos d'aquests amb un passat dolorós i que ara per fi està en bones mans. El gos s'anomena, originalment, Jack, i un dia d'aquests van passar per casa a presentar-lo. Un simpàtic animaló.


No sabíem com reaccionaria, l'home (gos) quan la família histèricament va decidir que havia d'anar a parar a la piscina, però el nano ben feliç que s'hi estava, als protectors braços de la Kimmy.


Així que la pluja ens ha mantingut dins de casa. Una casa plena de calidesa (com si fes falta) i la protecció inestimable del Buddha, que mai està de mes.


Ja diuen que a l'estiu, tota cuca viu. Estic segur que l'Òscar sabrà valorar aquesta imatge, tirada just a la cantonada del nostre llit. I el que sobretot sabrà valorar és que va decidir venir a l'hivern, i no just al mig de l'estiu. Com que som tios que no fem mal a les criatures del món gratuïtament, vam anar a dormir sabent que hi havia aquest aranyot a pocs pams del llit. Quins valents! Sort que, de nou, el Buddha estava a l'aguait. No?


Però és cert que hi ha més proliferació de petits animalons en aquests mesos calorosos. A dins a casa no és gens extrany trobar-te freqüents cucaratxes (atenció! Sabeu com es diuen en català, les cucaratxes? Blatodeus! La hòstia! No l'havia sentit pas mai, aquest nom! I que en som, de curiosos, els catalans!). Aquesta, tota feliç, a la paret del lavabo. Són simpàtiques, les cucaratxes. (Ara m'ha vingut a la ment el bo d'en Tato (con moto y sin contrato), que de vegades és ben amic, d'aquests petits insectes).


També, evidentment, d'altres animalons més exòtics. Aquest mola força.


Pensareu que som uns avorrits que no fem gaire res, si només posem fotos de casa. Doncs és veritat que moltes coses no fem, en aquesta etapa de la nostra vida, però tenim els nostres motius: el primer, que plou; el segon, que ens queda poc més d'un mes per marxar definitivament d'Austràlia, i toca acabar coses i organitzar logístiques; el tercer, que els diners no abunden, i més si hem de viure dels estalvis actuals durant els propers mesos nòmades; la última raó és que, sabeu què? Tampoc hi ha tant a fer, a no ser que et vulguis gastar un ull de la cara en parcs temàtics i històries. I sortir de festa per Surfers em sembla a mi que ja ho tenim força superat...

Si que és veritat que m'agradaria encara fer una excursió diària al Lamington National Park, que no cau massa lluny d'aquí i diuen que està força bé, ni que sigui per fer sortida de camp amb la càmera...

La única cosa destacable que hem fet aquests dies, tenint en compte que no menciono el sortir a fer una birra, és l'assistir a una fira de viatges a Brisbane, on tot d'expositors, operadors i oficines de turisme d'alguns països mostraven orgullosament els seus productes. Hi va haver un parell de xerrades interessants sobre zones asiàtiques que visitarem, però el nivell general era força amateur. No és que em vulgui considerar un súper expert, però en una xerrada "Europe on a budget" deien, com descobrint-ho, que llogar un cotxe et donava més llibertat que anar en bus, i que si dormies en un càmping, et sortiria més barat. Pues vaja.

He aquí la fira que diem.


I bueno, tampoc no va estar del tot malament. I va ser una excusa per anar a passar el dia a Brisbane, concretament a la zona més popular, tant per nosaltres com pels brisbanites, el South Bank, el multiparc al costat del riu al que sempre anem a parar. El riu, per cert, després de les últimes pluges, anava una mica enmarronat...


A Brisbane és on es va fer l'Expo de l'any 88, l'anterior a la de Sevilla, i sembla ser que tota aquesta zona n'era el continent. Qui ho diria, perquè no en queda gairebé res. El que si que queda és el pavelló del Nepal, un petit temple de fusta molt atractiu que ens havíem saltat incomprensiblement en totes les anteriors passades per la zona.


Amb els seus déus multi-extremitals...


I alguna que altra figura de marcades tendències metalleres... ja saben el que es fan ja, aquests nepalís...


La Gold Coast és un lloc molt habitual per tenir una barqueta i utilitzar-la per excursions ocioses o pesqueres. De fet, en Bill i la Virginia mateix en tenien una abans, i fins i tot hi van viure un temps. I a conseqüència d'això, hi ha molts canals artificials i moltes petites marines, que sempre ténen un toc fotogènic, per què negar-ho.


No sé si passarà el mateix a Espanya i a Europa, però aquí, en les últimes setmanes, el preu dels carburants ha baixat una barbaritat. Si a mitjans de setembre la cosa estava a 1,5 dòlars el litre , ara està a menys d'1 dòlar. I també és veritat que el dòlar australià, el pobre, està bastant per l'arrastre, baixant, des de la famosa crisi, de 0'6 euros a pràcticament 0,5. La qual cosa vol dir, entre d'altres coses, que em menjaré els mocs arreu del món amb els meus durament guanyats dòlars australians... serà qüestió de gastar-los abans de marxar :-)

La imatge de la gasofera, però, és per recordar...


Però la gasofa barata no em va salvar de quedar-me tirat per primer cop amb el cotxe (si es clar... i per què hauria de salvar-t'hi?). Durant la meva aventura diària de comprar el pa, el cotxe va decidir no voler engegar-se, i amb la inestimable ajuda d'en Bill i el seu carnet de soci del RACQ (que vindrà a voler dir Reial Automòbil Club de Queensland) vam identificar el problema (la bobina d'encesa... o com coi es digui). Els bons senyors del RACQ depositant el cotxe sà i estalvi a la porta de casa. Ja sé que la foto està força borrosa, però és que el condemnat no parava de moure's. I no em vaig atrevir a dir-li al senyor gruero que s'estigués quiet una estona perquè pogués tirar una foto en condicions...


I, amb l'adquisició d'una nova bobina, i el mentoratge d'en Bill, vam dur a terme el canvi de peça nosaltres mateixos, convertint-se en el primer periple mecànic de certa consideració en la meva dilatada experiència. És curiós que un cotxe passi de no funcionar en absolut a funcionar perfectament amb el canvi d'una senzilla peça. I tot plegat per uns 31 euros al canvi, tu! Quin luju!

Al post anterior vèiem que ja havia arribat el nadal als centres comercials, a la que el calendari va veure novembre. Doncs a la que el calendari ha vist desembre, la casa també s'ha movilitzat, omplint-ho tot de decoracions. Em temo que la mare de la Tiffany és una d'aquelles persones que, si s'ho pogués permetre, ompliria la casa de llums al més pur estil americà (cosa que passa, per aquí, per cert, i espero documentar-vos-ho en un futur). O encara pitjor, que si tingués un gos li posaria un vestit rosa i llacets a les orelles....


I amb el nadal aquí, arriben les vacances escolars. El curs, aquí, per tal de donar vacances a l'estiu, segueix l'any, començant al febrer i acabant al novembre. Amb el curs escolar acabat, també s'acaben les activitats extraescolars, en aquest cas la ballaruca d'en Jett. I com a traca final, què millor, oi, que una trobada de tots i una menjada generalitzada de pastissos?

Aquesta ocasió va ser l'excusa de la meva primera (moltes primeres coses faig, últimament) incursió al regne de les madalenes. Madalenes que van quedar la mar de fantàstiques, encara que, això si, no vaig poder ni tan sols provar, ja que els golafres co-assistents a la trobada ballaruca en qüestió sembla que van ser força més ràpids que jo. Haurem de tornar a provar.

No em direu, però, que canvi de bobina i madalenes en un mateix cap de setmana no demostren una polivalència sense parangó?


Aquí la sala de ball rebossant activitat.


Aquí tots els nens i nenes, petits i grans, jugant a una espècie de joc de les cadires, però on les cadires són persones humanes del sexe oposat. En Jett, que li agrada molt guanyar i no suporta perdre, va intentar fer totes les trampes possibles. Però, per la meva satisfacció interior, va acabar vilment eliminat.


S'ha de dir que aquest "festival" es va allargar MOLT. Molt vol dir al voltant de quatre hores on no feies molt més que mirar els nens com ballen i fer viatgets en busca de nous pastissos (que no madalenes). I de tant en quant, es clar, algun ball d'intercanvi per participació adulta i per fer comunitat. A destacar el vestidet de la nena aquesta del davant, que té força delicte.


I per últim, en Geir, quan va estar aquí, i com que és un home amb exigències, va comprar un bodyboard per valor de 300 dòlars. Evidentment, quan va marxar, dos mesos després de comprar-lo, no se'l va pas endur, així que la va deixar per aquí perquè en féssim el que volguéssim, i el que hem volgut és posar-la en venda a eBay. Us posaria l'adreça de l'article però quan ho he anat a mirar no està llistat. Pues vaja gràcia. Posada la queixa corresponent, haurem d'esperar una mica. De totes maneres, no us ho enviaríem pas, encara que la vulguéssiu. Em sembla una mica ronyes, això d'eBay, ara que ho he utilitzat per primer cop...

Conformeu-vos amb la foto!


I bé doncs, això és tot. Com diem, no ha passat gran cosa. Ja queden només un parell de setmanes per l'arribada dels meus pares i perquè fem algo una mica més excitant. Mentrestant, no espereu gaire res més, a part d'empaquetaments varis!

Ale senyors, bon hivern i fins la propera!!

No sé si havia passat mai, en un post de 20+ fotos, però en aquest jo no en surto en cap! Però vaja, ja sabeu quina cara faig, i si no, uns scrolls us ho arreglaran!