Em temo que, a poc a poc, estem tornant en aquelles èpoques en que, per un motiu o altre, no passa gaire res i l'espai entre posts s'allarga una mica. Serveixi per compensar per aquelles altres èpoques de sobresaturació passades i futures.
Per començar, ja sabeu que a la que el calendari arriba a novembre, ja està aquí el Nadal. O com a mínim això és el que ens volen fer creure la multitud de centres comercials que poblen la zona. Recordo anys enrere que les decoracions de Nadal esren inaugurades pel pont de la Constitució i ja semblava exagerat. Pues mira.
Serà curiós, per cert, això de viure unes festes nadalenques ben al mig de l'estiu. I espero amb interès veure si els Papa Noels de torn van abrigats o amb banyador...
Aquí podem veure una representació del sector més repugnant de les austràlies, el que oneja la bandera amb la Union Jack a la cantonada i diu "We eat meat, we drink beer and we speak f#ckin' english". Només els hi falta dir "and we are white". I n'hi ha uns quants, d'aquests, per desgràcia...
Deiem un parell de posts enrere que el no haver assistit al concert de Machine Head a Brisbane em va fer decidir per assistir a The Haunted, portat una mica pel despit (anava a escriure despetx i quedar-me tan panxo). Doncs aquest concert va tenir lloc un dia d'aquests, a l'Arena de Brisbane, una sala força apanyada. Els teloners, uns tals Double Dragon, australians i ben canyeros. I els The Haunted, molt sorollosos i cridaners, com ha de ser.
Menció especial l'elevat número de fèmines que hi havia al concert, cosa gens habitual en aquests events metallers. Ja sabem que les noies australianes són força brutotes.
Com que fer fotos a l'escenari sembla que no surt massa bé degut als maleïts focos, sembla que és millor aprofitar-los per il.luminar d'altres coses, com jo i el meu distinguit company.
A aquestes alçades, si no us n'heu oblidat, us estareu preguntant a què vé això dels nous ulls. Doncs bé, finalment ens hem decidit a retirar amb tots els honors la nostra vella càmera, que tan bon ús ens ha fet, i adquirir alguna cosa una mica millor. Com que una DSR em sembla massa grossa i cara pels nostres propòsits (que són viatjar i tirar moltes-moltes fotos), ens hem decidit per un nivell intermig. I concretament, el model elegit ha sigut la FujiFilm Finepix S2000HD, que ha semblat la millor opció després d'unes bones rondes comparatives. Aquí us la presento!!
I aquí, com a homenatge, la nostra antiga càmera, que ha provist la pràctica totalitat de les fotos fins ara publicades en aquest blog. Sinceres gràcies pels serveis prestats!
I bueno, això de tenir una nova càmera ens obre les portes a tot un món de noves possibilitats artístiques.
Com veieu som molt multiculturals, en aquesta casa.
I en quant a events events, em sembla que ja hem acabat. Així que anem a acabar d'omplir la cosa amb petits fets domèstics. I comencem per l'èxit dels meus pinitos elaborats a la cuina. Jo que sempre he sigut persona de menús senzills i més aviat improvitzats, he descobert fa poc com d'interessent que és seguir una recepta. I aquí tenim uns espàrrecs a l'andalusa que nano, estaven per llepar-se'ls.
I aquí un extrany pastís somrient. S'assembla una mica a la planta carnívora de la Pequeña Tienda de los Horrores. Dono fe, però, que vam ser nosaltres qui ens el vam menjar, i no al revés.
Durant aquests dies ha sigut també quan hem dit adéu a en Geir, que s'està estat per aquí durant pràcticament tres mesos, i que ja està de tornada a Noruega, on arriba directament al principi de l'hivern, cosa que deu ser encantadora. Aquí ens tenim tot depositant-lo a l'aeroport. A molts els hi semblarà extrany, donada la nostra relació sobre el paper i tenint en compte COM de diferents som, però m'hi porto força bé, amb el Geir, i no m'importa pas tenir-lo al voltant.
Pel que fa a la resta del temps, el denominador comú ha estat aquest:
Pluja, pluja, i més pluja. Es clar que ja és això el que se suposa que passa aquí, a la que s'acosta l'estiu. I les tempestes no és que siguin poca cosa, no, que es pot tirar llampegant tota la nit i la casa es sacseja a cada trò.
Encara que es clar, sense la pluja no tindríem la oportunitat de les fotografies posteriors. Així que benvinguda sigui.
Aquests dies, pels arbres del voltant de casa hi sol habitar aquest simpàtic kingfisher (que acabo de mirar com es diu en català, el pobre, i és un alcedínid... li direm kingfisher). Els kingfishers són ben bonics, amb la seva esquena blava.
Després de la pluja vé el sol... i aquí tenim a la Tiffany amb una versió casolana del "ser o no ser?".
I sembla ser que al Jett li ha afectat tant de contacte amb el bo d'en Grover (Coco)... ja diuen que tot s'enganxa...
Un dia d'aquests també vam fer una petita escapada al cinema per veure la força graciosa "Burn After Reading" dels germans Cohen, amb argument hilarant i brillants interpretacions dels quasi sempre brillants John Malkovich, George Clooney i Brad Pitt, que interpretava a un instructor de gimnàs força prototípic.
També aquests dies hi ha hagut pelis especialment brillants a la tele, destacant especialment el senyor Kaurismaki i el seu home sense passat. Tot un paio curiós, aquest en Kaurismaki.
Canviant de tema, suposo que tot aficionado a la música com déu mana ha passat alguns dies de la seva vida organitzant malaltíssament la seva biblioteca d'mp3's, reomplint tots els camps, àlbums, anys, estils i històries. A mi m'ha tocat aquests dies, ja que per algun motiu ho altre no ho havia fet mai abans. Finalment, la meva biblioteca fa una fantàstica patxoca, amb les seves (espera...) 12367 cançons totes ordenades i coherents. Per satisfer la vostra curiositat (i la meva), el gènere que més cançons ha rebut després del meu multietiquetatge és, sorprenentment, "hard rock", amb més de 1200 temes. Ja veus tu, qui ho diria.
Durant la meva exploració he hagut de fer bastantes consultes a la internet, i una d'elles ha suposat el que és la meva primera edició de la wikipedia!! Oooh aaah! I sorprenentment, la pàgina elegida és l'entrada anglesa de... Loquillo!!! No ho hagués pensat mai! Però és que, realment, feia mal als ulls!
Podeu veure el resultat final (xD) a http://en.wikipedia.com/Loquillo_(singer)... però vaja, que només he canviat l'abominable discografy...
Coses rares que passen, últimament hi ha un revival domèstic de la macarena, al ser una de les peces estrella de les danses d'en Jett. I evidentment, sempre que la brillant melodia sona, no ens podem estar de saltar de la cadira! (:-/)
Fa poc, per aquí a la vora, han obert un superstore d'electrònica de preus molt reduïts. Aquí hi vam comprar l'ordinador i l'iPod de la Tiffany. No hi hem comprat la càmera, per diversos motius, però si la bossa per portar-la, i de rebot, un excepcional disc dur extern d'1 Tb (1000 Gb) que no sé si mai omplirem, per col.locar backups a punta pala i enviar-ho de tornada a les catalunyes amb els meus papis.
Però la foto només és per mostrar l'excepcional grogor de la cosa. Si mira...
Quan dic que en Jett té un excel.lent futur com a membre d'alguna boyband crec que no vaig gens errat.
I acabem, com de tant en quant passa, recordant la meva inigualable bellesa. Així que com que de tant en quant en alguna foto surto especialment bé, doncs més val aprofitar-ho!!
Recordem un cop més que ens queda poc més d'un mes i mig per la nostra partida, i un mes fins que arribin els meus pares. Que vol dir que en un mes ja estarem liats. A veure quantes coses es poden fer, en aquests mes, siguent molt molt productius i gastant molt pocs molt pocs diners!! Ja us informaré!
No sé si ho havia confirmat, això, però ja és segur que quan els meus pares vinguin aquí visitarem tant Uluru al centre d'Austràlia com Sydney per cap d'any. Tots els bitllets ja estan adquirits, i sense assegurança de cancelació, així que no hi ha volta enrere!!!
Ale senyors! Fins la propera!
No comments:
Post a Comment