Està clar que això no és que sigui una gran publicitat ni que us motivi massa perquè continueu llegint, però confio en que la vostra fidelitat incondicional us ajudi a tirar endavant! :-)
El temps relatat en aquest post va començar amb l'arribada a la nostra bústia del premi que comentem al post passat, incloent motxila, kit farmacèutic de viatge, excepcional guia del sudest asiàtic que m'omple de fantasies i il.lusions, i encara més samarretes de WorldNomads amb el bo d'en Sanchez al darrere. I d'això fa gairebé ja 3 setmanes!
Però tal i com us dic, la cosa no ha donat per molt. Fent vida casolana i productiva, abocat tranquilament a les meves obligacions de laborals. I també a d'altres obligacions, dutes a terme sota una aura meditativa.
Però feina és el que m'ha ocupat la major part del meu temps, del que no hi ha massa a comentar ara per ara... quan els resultats siguin visibles ja serà una altra cosa! I no fa falta dir-ho, no m'he molestat a tirar massa fotos, de mi mateix currant.
Però a part, han passat d'altres coses, com per exemple la sorprenent victòria de la selecció espanyola a l'eurocopa, de la qual, i a risc de ser etiquetat com a botifler, vaig disfrutar i alegrar-me sincerament. Aquí, per cert, el partit va ser a les 4:45 del matí, i em va semblar més factible quedar-me despert que no pas aixecar-me d'hora. Per sort, els benevolents follets de la programació televisiva van decidir col.locar l'entranyable "Top Secret" a les 2 o així per entretenir-me.
Estic convençut que el partit el vau veure tots, així que... per què comentar res?
Se'm presenta el dilema de quina fotografia utilitzar per rendir el meu homenatge a aquesta sorprenent victòria. Déu me'n guardi de fer servir alguna cosa massa casposa o massa banderolera (tal i com en sóc una mica avers, a les banderoles). I així pensant, he decidit posar a aquests senyors ben espanyols tot jugant al dominó, que estic segur que se'n van alegrar un pilot!
Continuant amb els esports, a mitja setmana va tenir lloc el partit de desenllaç de l'State of Origin, aquest campionat anual de rugby entre les seleccions dels estats de Queensland i New South Wales que comentàvem al post passat. El primer partit, jugat a Sydney (capital de NSW) va acabar amb victòria local, i el segon, jugat a Brisbane (capital de QLD) va deparar una pallissa dels queenslanders. Així que ara, i com a torneig al millor de tres partits que és, el partit definitiu es disputava de nou a Sydney (es veu que va un any a cada lloc, això del tercer partit). I contra tot pronòstic, i en un partit força emocionant, els visitants van aconseguir endur-se la victòria per 10-16, per desil.lusió d'en Bill i la Virginia que, tot i viure a Queensland, són d'origen newsouthwalià.
Això està molt bé, però l'esport en si el segueixo trobant una animalada, i els jugadors uns garrulos de tres parells de collons.
I encara seguint amb el seguiment esportiu televisiu, que sembla que (sona trist, oi?) s'ha convertit en l'activitat d'oci principal d'aquests últims dies (ara ja, per fi, em sento integrat amb el món!), en un dels canals en obert donaven Wimbledon, i a més d'alguns moments entre setmana, no me'n vaig poder estar de tragar-me la final (sencera), que em va tenir despert davant la tele fins les set del matí passades.
Aquí a Austràlia, la gent comença a treballar excepcionalment d'hora. En Bill, per exemple, comença a les 5, i és un horari força normal (ja m'explicaràs!). I dos dilluns seguit, l'home, tot somnolent, m'ha trobat mirant esports davant la tele quan marxava a currar... no sé si li deu haver causat una impressió massa positiva....
Relacionant-ho amb el tennis, i amb el Federer, fa poc han arribat per aquí una família noruega que solien ser veïns d'en Bill i la Virginia a la seva casa anterior. Van marxar fa uns 4 anys i, curiosament, durant aquest temps han viscut a Espanya, a la zona de Málaga (com no, plena de noruecs). Així que tenim una familia noruegoaustralianoibèrica curiosament similar a nosaltres mateixos. Ara, han tornat a la Gold Coast per quedar-se, i els hem vist un parell de cops: una parella cinquantanyera amb dos fills adolescents. El tema és que són una gent de força diners i negocis, aquests, i aquí la relació amb el Federer: treballant a Dubai van estar vivint a la casa del costat que en Federer, en un barri m'imagino que força selecte.
En una de les ocasions que els vam veure, vam, entre d'altres coses, anar a un minigolf fluorescent a Surfers Paradise. I és que nanos, a Surfers Paradise et trobaràs les excentricitats turístiques horteres que vulguis!
De fet, en aquests últims dies ens hem fidelitzat amb Surfers una mica, ja que hem descobert (vaja, no és que estigués massa amagat, tampoc...) un bar on solen fer concertillos i on la gent sembla normal, en comptes d'histèrics turistes britànics i/o noies fàcils amb minifaldilla. :-)
El gran event d'aquests dies, en tot cas, i més que res pel gran plat que tothom n'ha fet, ha sigut el novè aniversari d'en Jett. Això dels aniversaris, avui en dia, sembla que és una oda més al consumerisme, i tant a la Tiffany com a mi, que som una mica hippies, ens la porten força fluixa, però tant en Jett com els avis i tietes n'estaven d'allò més excitats, així que...
El petit Jett ja té 9 anys!
I per celebrar-ho, ens vam posar uns barrets ridículs i vam menjar magdalenes i pastís i d'altres històries. I si, és cert, possiblement aquesta és la foto on el Bill i jo sortim pitjor! Però és per donar una mica de color al post....
Tant els nostres regals com els que vam encoratjar a qui vam poder van ser del pal pilota, porteria, raquetes de tennis, estri de tot a cent per fer bombolletes (que pot doblar utilitat com a ventilador personal), amb tota la intenció de convertir al Jett en un noi actiu i saludable.
Però ai l'as, malgrat els nostres bons propòsits, sembla que va ser el regal sorpresa de la tieta Wendy el que li ha molat més al xaval... aquesta foto, com a convençut pacifista que sóc, val a dir que em destrempa una mica....
(i el buda reflexat al mirall segur que també s'ho mira amb certa reprovació...)
I a part d'això, pos poca cosa. Ja només queden un parell de setmanes per partir de nou en busca dels amics visitants, que arriben el 3 d'agost. Al pròxim post ja coneixerem detalls de ruta i activitats, i serà llavors quan seran desvelats.
I per tots aquells que heu tingut la paciència de llegir fins aquí en aquest post tan ineventual, un alicient sorpresa!! Concurs al canto!! Un nou premi es prepara per tots aquells que sigueu valents i us atreviu a participar! I la pregunta aquesta vegada és curiosa. El que heu d'endevinar és el premi en si. I la resposta la podeu trobar en aquest mateix post, si el llegiu amb atenció i amb una ment inquisitiva.
Les regles són les de sempre: les respostes s'entreguen com a comentaris en aquest mateix post. Si un sol particpant encerta la pregunta, el premi és per ell / ella... si més d'un l'encerta, un sorteig just i estricte decidirà l'afortunat entre tots aquells encertadors. I en cas que ningú l'encerti, el sorteig serà entre tots els participants. I si ningú participa, me'l quedaré jo, el premi, i que us donguin! :-D
Pues aixòs! Salut, sort i fins la propera!
4 comments:
hola! escolta he llegit el post, ben curtet ell, però tranqui d'aquí 3 setmanes ja tindràs material de sobres :p (o això espero). I el tema concurs, no m'ha quedat clar, que hem d'encertar concretament? diguem tonta, però no ho pillo! Fins ben aviat. Molts petons!
Que curtet diu :-) Us tinc molt ben (o mal) acostumats.
I realment és veritat que he tingut problemes per omplir-lo, especialment en comparació amb quan estàvem a la furgo, que no donava l'abast. Així que si que espero que en unes 3 setmanes la cosa es torni més interessant!! :-D
En quant al concurs... jó... si que m'he explicat malament... el que heu d'encertar és el premi. I el premi, amb una mica d'imaginació, es pot deduïr en algun lloc o altre del post... Humm... :-/
Molta sort, i fins aviat!!
jo crec que el premi es una samarreta d'en sanchez o com es digui.
Queda registrada la teva participació, senyor Broncos. De fet, ja m'aniria bé que guanyéssis, així m'estalvio els gastos de envío :-)
Sort i aixòs!
Post a Comment