La solució goanna

I vam tornar de Melbourne per recomençar la nostra vida habitual, que ara per ara, de rutinària no en té massa. Per començar, ens posarem una mica al dia de les activitats futures. La data de començament de la nostra aventura amb la furgoneta des de Darwin fins a la Gold Coast, tot recorrent més de 5000 quilòmetres, començarà el 9 d'abril, i durarà 8 setmanes. Puntualment sereu informats de la localització exacta d'on escriurem, però ja us avanço que aquest fidel bloc no serà pas deixat de banda, i comptarà amb valuosos comentaris referents al making of!

Per altra banda, els nostres primers visitants a terres australianes ja han comprat els seus bitllets, amb lo qual ja no se'n poden escapar. I són l'Oscar i la Patry, els valents, que després de tirar-se més d'un dia d'avió ens vindran a veure des de l'1 al 27 d'agost! Uns hurres per ells! Això vol dir també que ja puc començar a publicar totes les fotos d'aranyes que m'he anat guardant fins ara! :-) (je je)

Durant la nostra vida "rutinària" no és que ens rasquem la panxa, tampoc. A part dels nostres projectes externs, per fi he donat a llum a la meva esperada (per mi) pàgina professional, on puc vendre els meus recursos com a eficient desenvolupador web. Els qui la volgueu veure, ho podeu fer a www.weburger.com. I si em voleu encomanar una web, doncs ben feliç que seré! No és que la vulgui promocionar massa ara per ara, que no és que anem sobrats de temps, però ja feia una mica de ferum que portés quasi un any dient "En construcció"...

D'altres sorpressius projectes també sortiran a la llum internàutica en aquestes properes setmanes, i ja sabeu que podeu confiar en aquesta font per donar-vos-en les notícies més fresques. Per altra banda, també hem de saludar efusivament als dos blocs que la Tiffany acaba de començar: l'un, patheya.blogspot.com, és per aquells de vosaltres interessats en coneixements consells sobre l'entrenament de yoga, qigong i totes les demés especialitats de la noia. L'altre, dragonflies-draw-flame.blogspot.com, es diu Insights and Reflections, i va exactament d'això, d'intimitats i reflexions. Així que ja sabeu.

Com que estàvem molt enfeinats i no teníem temps per fer-nos fotos, com a il.lustració d'aquesta productivitat, posarem un pantallasso del weburger, que ben apanyat que ha quedat!


I bueno, a part d'això, vam agafar-nos 3 dies de lliberació i de test pel nostre equipament mòbil, especialment la tenda que recordeu que vam comprar al principi d'estar aquí, i que encara no havíem estrenat. Per fer-ho, vam elegir l'Springbrook National Park, un Parc Nacional molt prometedor situat a una cinquantena de quilòmetres de la Gold Coast, cap a l'interior, i amb la garantia de cascades i vegetació exhuberant i dramàtica. Així que vam empaquetar el cotxe (amb tot de trastos agafats prestats, val a dir-ho) i cap allà ens vam dirigir!


I el parc no va decepcionar gens, no, en termes de vegetació i cascades! Teníem una mica de por que plogués desastrosament, però tan sols ho va fer, i amb violència, un cop vam acabar de muntar la tenda al primer dia. I ni tan sols ens vam mullar! Així que ja va anar bé per testejar, ja :-)

El principal atractiu d'aquest parc, per la gent de poca profunditat (com és ara jo mateix) són les abundants i abundoses cascades que podem trobar repartides per tot arreu. Així que anem cap a elles... la més gran i coneguda són les Purling Brook Falls, a pocs centenars de metres de la nostra zona d'acampada.

Aquí en tenim una vista des del mirador:


Una altra vista des de pràcticament a sobre:


I després d'una caminadeta llarga, foto des de sota, amb l'abunància d'aigua.


I una altra de directa de la zona d'aterrament de l'aigua, refrescant i sorollosa.


A la Tiffany, l'aigua li mola com a una nena les sabates noves, i si bé la indumentària potser no és la més escaient (o potser si, es clar, depèn de com t'ho miris), la foto ho demostra líricament.


I és que caminant per sota la cascada, òbviament, mulla!


Acabarem l'abús de fotos d'aquesta cascada que, entre nosaltres, tampoc era tan tan espectacular, amb aquesta bonica foto aventurera amb el cabell mullat però la satisfacció d'una aventura completada. Uhm?


I dic que no era tan tan espectacular, especialment perquè el parc n'està plè, i n'hi ha d'altres que, si potser no són tan altes o tan plenes d'aigua, si que són com més escèniques. O desenganyem-nos... potser és que quan vam veure les altres feia bon dia i la llum era més guapa? Ves a saber! Quin periodisme més acurat, el meu, eh?

Quin vertigen, oi, aquestes fotos on l'aigua cau de sobte pel precipici? Oi? Oi?


De cascades n'hi ha de grans i amb molta aigua, però també de petites i escarransides, però que això no els hi treu en absolut una total bellesa escènica (ni que sigui pel color humit a la roca...).


Aquesta en concret, per exemple, tot i no ser especialment abundant, era una autèntica maravella de cortina de petites gotetes, amb una incisió de llum just ideal.


Òbviament no hi ha gran cosa més a fer en un parc nacional que caminates muntanyenques amunt i avall. Caminates que, com sabeu, són força populars en el nostre nucli familiar. Una altra d'elles tenia com a destí una altre de les cascades, les Twin Falls, també fantàstiques alimentant aquest il.luminat gorg amb petits raconets de vegetació subtropical. Una pena que no et recomanin banyar-te en aquests gorgs: l'impacte humà li faria no massa bé a les sensibles aigües i ecosistema de la zona, però el lloc és absolutament idíl.lic.


I des de sota, explosió d'aigua refrescant! Em va agradar molt, aquest parc!


Però la cascada, i també la imatge, més coneguda d'aquest parc, correspont al Natural Bridge. La seva particularitat radica en que una roca de grans dimensions forma una cova, i la caiguda d'aigua continuada sobre el sostre d'aquesta cova ha format un extrany forat amb forma d'arc. El que no sé exactament és per què n'hi diuen Natural Bridge... no li diria pas pont, jo, a això, però vaja. Estic segur que no heu entès un borrall amb la meva explicació, així que millor poso un parell de fotos, no?


I des de dins de la cova que us comento...


A la cova, hi viu una àmplia colònia de rat-penats. Com que són petits i es mouen molt depressa, va ser difícil de pillar-los. Per sort, però, un d'ells, dels més lletjos, va posar per mi des de l'altra punta de la cova.


Però aquesta cova no tan sols acomoda els rat-penats, sino que quan es fa fosc (vaja, de fet hi són sempre) comença a brillar una multitudinària colònia de cucs luminiscents (glow-worms) que creen un surrealista univers estrellat. Nosaltres vam tornar a la cova de nit, armat amb poderoses llanternes i esperit aventurer, només per comprovar que 1) si que hi ha glowworms a la cova, però també hi són, i amb una intensitat semblant, pràcticament a tot arreu del bosc que l'envolta; i 2) que d'aventura poca, ja que durant la nostra estança ens vam trobar fins a 3 grups de turistes japonesos, armats també amb les seves llanternes i el seu esperit i bla bla...

Interessant, tot i així, certament, el firmament de llumetes blaves...


Però és que parlant de japonesos, són realment comuns per aquí. Penseu que si a Europa n'hi ha una bona invasió, aquí estan encara molt més a prop, i els tios en sèrio que ho aprofiten. Us diré fins i tot que el japonès sol ser la llengua estrangera habitual que s'estudia a les escoles. Però ara mateix estem per parlar de la invasió turística que suposen als pobres i abnegats buscadors d'un moment d'íntima tranquilitat en punts escènics i d'interès cultural i natural. En d'altres paraules, de com toca la moral el trobar-te'ls (en grup generós) a tot arreu, invadint sense massa miraments el teu espai.

Per exemple, un altre dels llocs populars del parc és un mirador (un entre els molts que hi ha) al que anomenen, modestament, Best of All Lookout (el millor mirador de tots). Un mirador al que s'hi arriba un cop atravessats uns bons 500 metres de bosc, i que un cop hi ets, tampoc tens massa espai, per mirar, ja que es tracta d'una plataforma que treu el cap enmig de la malesa per fer possible la vista sobre les planes adjacents. Doncs bé, va ser arribar-hi, i això és el que ens vam trobar:


Si senyor! Un grup de turistes japonesos! Però bueno! Això què és? Així que ens vam haver d'esperar pacientment a que el senyor guia cridaner els hi expliqués tota la història i marxéesin obedientment. Que consti que no tinc res en contra dels japonesos, només faltaria, el que em toca la moral són aquests grups intrusius!

En tot cas, però, no sé si el lookout és el millor de tots, però les vistes en són força guapes!


De camí cap a aquest lookout, durant els 500 metres aquests que dèiem, hi ha uns arbres ben particulars. En anglès els anomenen antartic beech trees, ja que es van originar quan el tros de terruno que ocupa austràlia estava enganxat amb el continent antàrtic (estem parlant d'uns quants anys, com veieu). Es veu que fa no massa anys, Austràlia n'estava plè, d'aquests arbres, però quan l'home blanc va arribar amb el seu progrés i tot això, se'ls va carregar quasi tots per fer llenya, així que ara només en queden molt pocs, i confinats en zones força concretes, com a Springbrook. Aquests arbres que veiem a la foto, a part de ser curiosos i molt interessants, tenen al voltant de 3000 anys, i estan encara ben ufanosos, els tios.


Parlant de lookouts i històries, n'hi ha molts, repartits pel parc. Com aquí, des d'on podem veure aquest canyon (?) tan apanyat.


Els boscos de per aquí, la vegetació, es força diferent del que estava acostumat a veure a Europa i a d'altres llocs que havia estat abans. Els boscos tropicals i subtropicals compten amb espècies ben interessants, com per exemple aquestes palmeres plenes de fruits vermellosos...


O una profusió de lianes per tot arreu, que et fa pensar en sentir-te com el mateixmíssim tarzan.


El que no hi ha, per aquí, però, són micos! I no tan sols micos, sino que em vaig endur una decepció bastant important en quant a la fauna del parc, ja que a part dels glow-worms, no vam veure res, ni tan sols un trist cangur. Vaja, això no és del tot cert... al mig de la zona d'acampada, tot prenent el sol còmodament, hi havia aquesta serpota de panxa vermella, coneguda per les seves característiques ben verinoses.


No n'he posat cap, de foto del càmping i de la nostra excepcional tenda... hummm... aquí va, doncs! És excelent, la tenda! Dues habitacions, espai per fins a 8 persones amb total comoditat, amplitud, aire i llum. Possibilitat de posar-s-hi dret (us en riureu, però crec que mai havia estat en cap tenda on em pogués posar dret! I mira que he estat en tendes!!). Un luxe, vamos. La zona d'acampada és relativament nova, i es nota. Pràcticament no hi ha vegetació ni arbres on aconseguir una mica d'ombra, però estic segur que en un parell d'anys la cosa estarà perfecte. El que em va sorprendre és la poca afluència de visitants. Aquesta és la única zona d'acampada de tot el parc nacional, i només compta amb 11 parcel.les. Doncs vam estar-ho dues nits, dijous i divendres, i només vam tenir com a veïns dues caravanes al dijous i una altra tenda el divendres... serà que setmana santa està a prop i la gent s'espera? Ho vaig trobar una mica raro... perquè mira que els hi agrada, acampar, a aquests australians...

Bueno, lo dit... la tenda i el cotxe i el nostre jardí durant el cap de setmana!


De fet, la pena és que no tens internet, però no ho trobo pas incòmode, això de viure en una tenda... m'ho pensaré per un futur...

Després del parèntesi, i ja enfilant la recta final del relat, els únics animalons remarcables que vam veure van ser insectes i cefalòpodes, com és ara aquest extrany bitxo, que no és ben bé una aranya, però s'hi assembla força...


I acabem amb la que possiblement és la millor foto dels tres dies d'escapada campestre. I si no, jutgeu-ho vosaltres mateixos!


I aquesta va ser la nostra escapada a Springbrook, totalment satisfactòria. I tot i que aquest post cobreix pràcticament dues setmanes, hem de dir que no ha passat gaire més res... ja us dic que estem una mica enfeinats aquests dies... i no passa gaire res d'especial durant aquest temps... i tampoc hi ha gaire més fotos, així que...

El que si que us ensenyaré serà l'skyline de Surfers Paradise amb bon temps! (hi ha una foto d'aquest mateix skyline uns quants posts enrere, però està tot ennuvolat). I aquesta si que podria ser una foto definitòria del que sol ser la Gold Coast.


Ah! I me n'oblido! Finalment, gràcies a aquest mateix bon temps, també vam aprofitar un matí per anar a fer snorkeling a Tweed Heads, una activitat ben popular. I nois! Déu n'hi dó el que es veu per allà sota! Si bé no són peixots extremadament grossos, si que n'hi ha molts, i en molts moments estàs tot envoltat de peixos per tot arreu, creant una sensació d'allò més documental de National Geographic. Però vaja, que això deu ser perquè encara sóc força novato en la matèria. Ganes que tinc de que anem a la Great Barrier Reef... allà si que tindrem documental per rato!

D'aquesta escapada esnorqueliana no en tinc pas fotos... bàsicament perquè segur que no és gens pràctic endur-te la càmera sota l'aigua... però ja m'empescaré algo per aportar fotos subaquàtiques en un futur!

Aquesta foto no té massa context, però aquest tipus de línees formades per objectes alineats sempre m'han agradat, així que li farem un foradet en una cantonada d'aquest post. El Go Back del final, sens dubte, ha sigut un motiu determinant!


I per últim, imagineu-vos que un dia sortiu de casa tranquil.lament, com qui va a comprar el pa o el diari sense pensar-hi massa, i et trobes aquest bitxarraco penjat de la paret del costat de la teva porta principal... doncs així funcionen les coses, aquí, pel que sembla! L'animaló és una goanna, un verànid gegant autòcton d'Austràlia (com no!) i que, sincerament, és una autèntica passada!


I gràcies a aquesta goanna se m'ha solucionat la tremenda papereta de pensar un títol per aquest post, cosa que no se m'entollava (toma ya) gens fàcil.

Humm... alguna cosa més...?

Pues no, res més, però per cert... que aquests últims posts (desenes de posts, de fet) no comenta ni déu... ja sé que n'he publicat molts i que no insisteixo gaire... però nanos! Porteu-vos una mica, no? Que sé que la gent continua visitant, però us esteu tornant molt voyeurs!

Enga! Ànims i salut a totong!