Festivitzant

Maig és un mes tot festiu, aqui a Noruega, per diferents motius. El 17 de maig, per exemple, és el dia nacional, que és tot un event. Com que és quan tradicionalment comença el bon temps, molta gent aprofita també per fer les seves primeres festes a l'aire lliure, ja siguin a casa, al jardí -que com que tothom viu en cases, tothom té jardí-, o públicament promogudes. Es dóna el cas, també, que l'aniversari d'un servidor cau pel maig, junt amb el d'en Julian, il.lustre visitant per uns dies, i en Jonny, honorable visitant per uns dies. I què menys que una festa d'aniversari per compartir cartell amb les festes de maig :-)

Però no avancem aconteixements. Maig, per mi, va començar d'una manera ben poc festiva: currant el cap de setmana. Algú de l'equip de desenvolupament -el meu- va suggerir, ple de joia, que podríem fer una marató aquell cap de setmana, i la resta de la gent el va secundar amb alegria. Són la hòstia, aquests freaks.... estem fent un projecte per Statoil, la primera petrolera noruega, i tothom està força excitat. Per cert, que ja podeu veure online algunes de les webs que he anat fent des que sóc aquí: http://www.utmarkslaget.no, http://www.torghjornet.no, http://nettbutikk.3kmusikk.no i, d'aquí ben aviat, http://www.tkbteknikk.no. Aquestes dues últimes porten incorporat el mòdul de botiga virtual de nova creació, bàsicament dissenyat per qui us escriu. :-)

Si... aqui totes les empreses es posen el domini .no, sudant de .com, .net, .org o coses d'aquestes. Però és que el sentiment nacional està molt desenvolupat!!

De totes maneres, sóc l'últim amb dret a queixar-se per currar un cap de setmana, després d'agafar-me 3 setmanes de vacances per anar a Sudàfrica i demanar tots els canvis de dies possibles per les meves freqüents i compulsives escapades :-D

Parlant de webs, estic desenvolupant també la meva web "professional", que idealment em servirà per crear-me una espècie de xarxa freelance que em permetrà moure'm semi-lliurement pel món sense preocupar-me per buscar feina en cada lloc. Això ja veurem si és factible, però per provar... espero que estigui online allà a mitjans d'estiu, i no dubteu que us informaré puntualment de la seva localització i posada a punt!

Per fer joc amb les festivitats, a principis de mes (concretament el dia 4) va tocar, tal i com estava anunciat, la Beyoncé al vikingship. Segurament és el concert més gran que mai s'ha fet aquí, a nivell de popularitat (bueno, l'any passat va tocar en Dio, també :-D pels rockeros d'altres èpoques). I la veritat és que, per les rodalies del pavelló, hi havia molta gent, i després, molta activitat per la ciutat. I no eren només adolescents com em pensava!! El tema és que, com comentava quan parlàvem del rally de Noruega, la impressió és que la gent d'aquí sent com una obligació de donar suport a les coses que es fan a la ciutat, sense ser bàsic que els hi agradin o no. :-)

Devia pagar molta pasta, la organització, a la Beyoncé, perquè era l'únic concert que va fer a Noruega...

Per cert, que Slayer toca a Barcelona, pel juny, i me'ls perdré, aquesta vegada!! Grrr... també toquen en un festival aquí a Noruega, a Arendal, al sud, però coincideix en que estem a les Lofoten... així que no podrà ser.... el proper cop :-)

Per altra banda, ràpidament ens hem acostumat a la manca de cotxe. Anar amb bici a tot arreu és perfectament divertit, sobretot ara que fa bon temps. Entenem bon temps com que és ben normal que un dia estiguem a 4 o 5 graus, però majoritàriament sol i al voltant dels 15. El dia és extremament llarg ja... es fa fosc cap a les 11 i pico i creixent...

El tema de la bici, però. La Tiffany ja en tenia una, de bici, òbviament, i està ben acostumada a utilitzar-la (recordem que no té ni cotxe ni carnet), però jo en vaig haver d'aconseguir una. En Geirmund, el marit de la mare d'en Geir, el pare d'en Jett :-p, m'ha deixat la seva bici vella... un trasto de l'any de la maricastanya que acostumava a fer servir per córrer quan era jove... la bici és de carretera, no de muntanya, i costa una mica acostumar-s'hi, però un cop ho has fet, ben depressa que va! Tardo 5 minuts al curro, uns 15 a la guarderia, 3 al gimnàs, i amb 10 et plantes a la part guapa del llac en busca del picnic reparador :-D

De fet, tal és l'emoció per la bici, que estàvem pensant en una escapada amb les bicis resseguint el llac cap al nord, i tirar-nos-hi tot el dia (ara que sóc un tio en forma, és perfectament factible :-p). La pena és que el dia en qüestió es va posar a ploure violentament, i ens vam haver de quedar a casa. Això ho van aprofitar en Tor i la Olaug -que coneixereu del passat post, si sou uns tios fidels, que no ho dubto- per presentar-se de sorpresa i, tots junts, pimplar-nos pràcticament l'ampolla de Cardhu 12 anys que em van portar els meus pares -és ben definitori que els teus pares et vinguin a veure i, com a regal, et portin una ampolla de whisky xD-. Però sempre que anem a casa seva, en Tor ens obsequia amb els seus alcohols més exquisits, així que no podíem ser menys... però ostres.... que descomposat :-/

I el pitjor és que aquella mateixa nit teníem un sopar a casa la Katrine i en Jan Ole -els fervents cristians excèntrics-, i no vaig ser capaç de veure'm ni una trista birra en tota la nit. La vetllada hagués transcorregut sense massa res destacable si no fos perquè en algun moment la Katrine ens va posar un devedé d'una sèrie britànica que desconeixia, anomenada "Little Britain", i que s'ha convertit des d'aquell moment en passió descontrolada. Són dos paios fent sketchos, rollo Cruz y Raya o Martes y 13 a la britànica, totalment políticament incorrectes i enrient-se dels tòpics més tòpics sense pietat. Especial menció per en Daffyd "I am the only gay in the villege", la Majowrie de FatFighters o en Lou i l'Andy "I want tha'one"... hilarant...

Pel que he vist em sembla que la fan al plus, així que si no l'heu vista i en teniu la oportunitat, us la recomano. Si ja la coneixíeu de fa temps... jo és que no miro mai la tele, i no en tinc pas ni idea, del que es porta :-D

I així, i culminat amb la dramàtica derrota de l'espanyol a la UEFA, que vaig seguir per la ràdio com un espanyolista escandinau ocasional més, ja que aquí no estava considerat un event tan important com per donar-lo per la tele pública, vam arribar al gran dia del 17 de maig.

Per cert Àngel, si llegeixes això... et vaig enviar un missatge animós abans del partit però mai vaig rebre resposta... suposo que no el vas rebre... Un altre any serà, de totes maneres! :-)

El 17 de maig... el 17 de maig.... hummm... bàsicament, el 17 de maig consisteix en que tothom es vesteix MOLT elegant, alguns amb els vestits regionals típics, i els nens de totes les escoles de totes les edats marxen entre la gent tot esgrimint banderes noruegues. Al final de tot, els Russ marxen també amb les seves furgonetes vermelles, sense armar gaire escàndol, no us penseu. I com a activitats, no hi ha res més. Barata la cosa.

Així que pel matí ens vam engalanar amb els nostres millors ropatges (o no), i ens vam dirigir a la ciutat, ja que em feia gràcia veure els meus bambinis. Naturalment, i tot i el nostre esforç, vam arribar 5 minuts massa tard, o ens vam col.locar 50 metres massa enllà, perquè no els vam aconseguir pas veure. Vam veure totes les altres guarderies de la ciutat, es clar, però no ells...

Més tard va passar en Jett amb el seu cole (que va ser del rollo Rally... t'estàs esperant una bona estona, i et passa per davant en 4 segons), i això va ser tot. Bàsicament, però, el dia serveix perquè et trobis a molta gent, tothom que coneixes, i et pregunti, indefctiblement "què en penses del 17 de maig?"... hummm... difícil pregunta... mola, perquè no he d'anar a treballar?

La música es basa en bandes que toquen tot d'himnes i coses que desconeixia, i no hi ha ni concerts ni res. Fa gràcia però, veure com de patriòtic és TOTHOM, i la quantitat de gent que es vesteix amb el vestit regional (el "brunad", o com s'escrigui). És com si un 70% de les fèmines catalanes es vestissin de pubilles per l'11 de setembre. Eh que no ho veieu? Pues eso :-)

Bueno, el dia, de totes maneres, estava marcat perquè venien en Julian i l'Anne, a passar el finde llarg. Seguint la nostra bonica costum de fixar una visita cada 3 mesos... ja tenim la següent, per cert... cap al 10 d'agost és el bollywood festival a Oslo :-) i evidentment uns fans com ells no poden pas faltar-hi xD Suposo que nosaltres farem la última visita a Bergen abans de partir definitivament de Noruega, cap allà al novembre.

Això vol dir, indirectament, que si algú té intencions de pujar, ho ha de fer abans del novembre. Malandrins! :-)

Teòricament s'havien d'estar a casa nostra, però finalment, per quòrum general, vam decidir que s'estiguéssin a ca la Katrine i Jan Ole -per allà baix us poso una afoto, dels susodichos-, que és com més gran. Sopar de benvinguda i de decidir què fem els següents dies.

El següent dia es va decidir baixar a Oslo, al barri de Grønland, que és el barri indi (com no), per fer unes comilones i comprar unes pelis de bolly. Mai havia estat en aquest barri, i la veritat és que és ben agradable. La pena és que feia un dia una mica de merda, i va ploure bastant insistentment. Així que tot plegat va ser un bar-en-bar, botiga-en-botiga, que no va reportar massa anècdotes explicables.

Un cop a casa, com no, una mica de bolly, concretament Dhoom 2, una super peli d'acció plena d'estrelles i una mica patillera. Que tots els bollywoods ho són, però aquest potser un pèl especialment :-p Però ja va fer el fet.

19 de maig, dissabte, era el dia indicat per la festa entre les festes, que anava a conmemorar els naixements d'en Jonny, que marxaria el diumenge -per cert, amb el cotxe ja vengut... sniff :-'(-, d'en Julian, que també marxaria el diumenge, i d'un servidor, que em quedaria :-D

La festa seria a casa de la Mitra i l'Amir, els amics iranians, que es van mostrar ben encantats d'acollir la vintena de persones que allà ens trobaríem. La Tiffany tenia un curs a Oslo durant tot el dia, marxant a les 7 del matí i tornant a les 5 de la tarda, directament per saltar, arribant irremediablement tard, a la festa.

Aquestes festes d'aniversaris de guiris no poden ser res més que una excusa per reunir guiris residents a la comarca, i així va ser: iranians, anglesos (sobretot), americans, candencs, australians i un català desperdigat enmig de tanta saxonia. I evidentment, algun noruec. Per molt que vam intentar-ho, no vam poder donar-lis esquinazo, i algun es va colar :-)

De la festa en si poc a explicar.. va ser tot un èxit, vaig conèier fins i tot a algú interessant, i tothom en va sortir molt content. Vaig comprovar que això de fer-se gran és un desastre, perquè al dia següent tenia una ressaca com no recordo haver tingut en l'últim lustre, amb un mal de tarro que em va durar tot el dia, i inclús amb la companyia d'alguna ocasional potada!! xD

Fatal!

I al damunt de tot, per aquells misteriosos motius que passen de vegades, durant el matí de diumenge hi havia una gran trobada de nens cridaners a l'hotel. Es veu que venien a jugar a algo o algo, no sé... el que si que sé és que eren una cinquantena i muntaven un escàndol de cal déu. No fa falta dir que aquesta situació no havia ocorregut pas abans, que jo recordi. Apa que no em van donar el dia, els cabrons. :-/

De totes maneres, les sensacions al complir aquests 28 són força diferents que al complir els anteriors. Perquè abans, el meu entorn solia estar plè de gent més jove que jo, mentre que ara passa el revés. Els nostres amics són majoritàriament recents trentanyers deprimits amb el seu recent trentanyisme i envejosos de la meva lozana joventut. I m'ho recorden tot sovint, lo jove que sóc :-D

Tot és relatiu, que diuen.

Però això no és tot. Aquí, quan compleixes anys, el que es porta és convidar a pastís a tot quisqui. Que vol dir, portar un pastís al curro i compartir-lo amb els companys, i per la tarda "comentar" a la gent que es passi a menjar pastís. Així que, com a bon noruec, això és el que vaig fer. Una pavlova -pastís especialitat australiana, amb assistència catalana- cap al curro, i un doble de xocolata a casa, tot rebent, més o menys, a la mateixa gent que dos dies abans, amb l'excepció dels que havien marxat, i amb l'adició d'avis i coses. Reventat de pastís, que vaig acabar :-D

Així que ja en tinc 28!

El que ens espera a partir d'ara és un inminent viatge a Itàlia! Marxem aquest mateix divendres, volem a Milà, on trobarem a la Sarah, l'amiga de la Tiffany que va venir a Barcelona l'any passat -alguns la coneixeu-. Passarem tres nits a Brescia, on ella viu, que està a uns 50 km de Milà, i ben a la vora del llac de Garda, ben maco ell. L'últim dia (i nit) estarem a Venècia, en la que hi serà la meva tercera visita, però la Tiffany no hi ha estat mai i crec que és una ciutat prou especial -encara que cara i olorosa- per veure abans que s'enfonsi definitivament. I això serà tot! Ho trobareu detalladament explicat al primer post d'aquest mes de juny que tenim a les portes!

Les fotos!!

No sé si mai he tingut la ocasió de comentar que Hamar està tot ple d'estàtues de tot tipus d'animals, majoritàriament de granja... realment te'n trobes a tot arreu, i és una de les característiques típiques... aquí en tenim un exemple just davant de l'estació de tren, tota elegant ella.


Un dia se'm va acudir que no seria mala idea endur-me la càmera als bambinis i demanar-li a la noia que està amb mi per controlar el perill que tirés alguna foto. :-)


Alguna d'aquestes fotos de l'església de Vang -el poble del costat- amb l'arc de Sant Martí, l'he d'enviar al diari local, que segur que els hi fa gràcia.


I què me'n dieu d'aquesta... això és casa nostra amb l'hotel. Sobra dir que casa nostra és la petita, i l'hotel és la gran :-D No sé si ho vaig comentar al post anterior, però el meu pare em va explicar que es veu que l'hotel va sortir en una revista d'arquitectura espanyola. Mai ho hagués pensat, que tenia tal valor artístic, ves per on!


El nostre punt de vista durant aquestes últimes setmanes, enfortint les natjes :-D Noti's la cornamenta de la meva bici. Tot un trasto, ella.


El 17 de maig consisteix bàsicament en això. És una espècie de kavady, però a la nòrdica, on en comptes de kavadys que pesen a l'esquena portes una bandereta :-p


En Jett, un petit personatge anònim enmig dels centenars de milers de petits malandrins que desfilaven pels carrers.


La Katrine i en Jan Ole. La Katrine porta un vestit típic noruec, com podeu veure. Cada regió té els seus colors. La nostra, Hedmark, els té blavosos, i aquest vestit és de Telemark, on havia viscut abans. Val notar que la Katrine es vanaglòria de no ser gaire noruega (perquè és mig anglesa). Aquí tens, si no :-p


No em vaig atrevir a treure-la fora de casa, però jo també sóc tot un noruec!! xD Jeg elske dette lande, que diuen! :-p


Els russ's eren molt avorrits i no es mereixen ni una foto. M'agradaria veure el que faríem en zones mediterrànies si ens dónen la possibilitat de celebrar això, i marxar pel mig de la gent amb tots els colegues de 18 anys i amb carta blanca per fer el que vulguis....

La festa!!

Una visió general, així fosca i tal, només per corroborar que, en tota festa que es precïi, l'acció està a la cuina!


Aqui posant amb unes quantes fèmines. Contràriament al que passa en les festes a les que estic acostumat a Catalunya, el nombre de fèmines era més gran que el de mascles! Que curiós!


A tot això, d'esquerra a dreta, la Mitra, mestressa de la casa, la Tiffany, la Susan i la Eli al darrere. Totes elles en els seus trentes :-)

Tot i així, però, i potser degut a la falta de control per aquestes coses que notòriament posseeixo, la nit va acabar amb una impacífica dormida tormentada pels malignes déus de la torta i ressaques borrascoses amenaçants a l'horitzó!


No fa falta dir que no serien pas més tard de les 4 o 5, que ja estava sobant!! Aquí les festes fins al dia següent no s'estilen pas!! Però és que es comença molt d'hora! :-p

I per acabar, dos "fenomens" naturals ocorreguts per aquí, a ajuntar amb l'arc de sant martí doble de més amunt.

El primer, la verdor que ja s'ha apoderat de tot plegat, acompanyada de l'aigua que torna a omplir el llac fins a bones cotes. Us convido a que compareu aquesta foto amb la que es troba al post anterior, tirada des del mateix lloc. Amb prou feines hi ha un mes de diferència, i l'aspecte general està ben canviat!! :-D


I per últim, aquesta foto està tirada cap a les 12 de la nit, aquesta mateixa setmana, i això és la màxima foscor que hi ha per aquí en tota la nit. I durant aquest proper mes ha de ser inclús menys. Em moro de ganes d'anar a les Lofoten i tenir les 24 hores de sol... ha de ser ben curiós, això!


I aixòs és tot! Arrivederci!!

Adéu miau!