El retonno. Descotxats! Papes a Noruega.

Bueno... ràpidament i sense temps per perdre, després de les aventures sudafricanes i albergíniques, ens vam haver de situar en l'habitual rutina, ja que la feina tornava a apretar i ens havíem de preparar també per les inminents visites d'en Jonny i en Troy (que no hem tingut massa temps de trobar a faltar), que venien disposats a robar-nos vilment el cotxe, i també dels meus benvolguts pares, que un cop les neus s'han fos, han decidit que era un bon moment per venir i veure si estic ben alimentat i aquestes coses que (suposo) van a veure els pares. :-)

Així que, tal i com el títol diu i aquest primer paràgraf redunda, d'això tractarà aquest primer post de l'era post-sudafricana.

Patíem una mica, com no, de tornar a Noruega després de l'ambient estival de Sudàfrica, i trobar-nos una depriment i inevitable rasca, més encara quan algú ens va comentar quan estàvem allà que estava nevant. :-/ Però no. Més aviat al contrari! A l'arribar aquí no quedava gens ni mica de neu, la temperatura era més que agradable, oscil.lant evidentment entre els 2 i els 20 graus, però estabilitzant-se cap a dalt. Pots anar amb màniga curta, cosa que no recordo jo en temps d'haver fet aquí :-) I els noruecs estan molt contents, i surten bojament de casa tot traient-se la roba per fer coses a fora. És ben normal, jo crec, ja que hem estat privats de sol i bon temps 5 o 6 mesos. Tot i que aquest hivern ha sigut un autèntic bluff.

De totes maneres, al fondre's la neu ha deixat tot amb un color grisós la veritat és que bastant lletjot... el llac està baixíssim d'aigua (ja no queda gens de gel i hem d'esperar que es fongui tota la neu de les muntanyes per reomplir-lo), la gespa està groguenca, els arbres desfullats... una nova etapa de la climatologia noruega... com us dic, aquí tot canvia una barbaritat d'una estació a una altra, molt més extremament que per aquí baix... així que a rebre-ho amb il.lusió i curiositat :-)

De totes maneres, espero que en un parell de setmanes tot comenci a florir i es torni a ensenyar l'exhuberància d'aquest exhuberant pais!

El dia és cada cop més llarg, i creixent de forma exponencial... vaig llegir al diari que cada dia és 6 minuts més llarg!! Això fa que al cap de la setmana tinguem 45 minuts més de sol cada vegada, que és moltíssim, crec! De fet és normal, es clar. En èpoques estivals no es fa mai totalment de nit, aquí. M'explico! El sol es pon, però sempre hi ha una petita claror. I el sol es pon cap allà a les 12, i surt cap a les 4 i pico.. lo qual, un cop has tapat totes les possibles entrades de llum a la casa, està molt bé i et permet aprofitar el dia al màxim.

I això em permet introduir una excitant novetat. Com sabeu som uns malalts viatgers, i especialment aquest any, pel que sembla. Doncs bé, al voltant del 21 de juny, solstici d'estiu i dia més llarg de l'any, ja hem organitzat una escapada de 5 dies a les Illes Lofoten, aproximadament uns 1100 km cap al nord de Hamar, per sobre de Cercle Polar Àrtic. Això significa no només que serà lo més al nord que hauré estat a la vida, de lluny, sino que gaudirem de 24 hores de sol, lo qual promet ser tremendo. Les illes en si són espectaculars, a més a més. És una zona pesquera (de bacallà, principalment) a l'hivern, i a l'estiu les petites casetes de pescadors, just sobre el mar, són llogades per vacances a preus més que mòdics. Tota la familia (bé, el Jett no vindrà pas) està tremendament excitada amb aquest viatge.

I això no és tot. Últimament, i al llarg de la meva post-adolescència, he viatjat bastant, però mai ho he fet sol... així que també experimentarem aquesta vessant del viatger. No serà molt molt aventurer, però ja he comprat billet (molt barat des d'aquí) per anar 4 dies a Letònia pel setembre, tot sol, a veure si m'avorreixo gaire o no. La veritat és que em produeix certa curiositat. Informarem més d'això quan s'escaigui.

I per acabar amb el sector "viatges futurs", potser el més interessant en relació a aquest blog i tots vosaltres :-) Tot estrenant la línea Oslo - Girona amb Ryanair, ja tenim billets també per baixar a Granollers i rodalies! Serà el 13 de juliol, i baixarem tots 3, Jett incloït. La nostra intenció és estar una setmaneta a Granollers i després una altra setmaneta a Canyelles (alguns coneixeu l'apartament que els meus pares tenen allà). Ja en parlarem més quan s'acosti la data, que encara són un parell de mesos, però estic obert a rebre tot tipus d'ofertes!! Jo us oferto uns dies d'apartament de platja si els voleu aprofitar!!

I no dic quan marxarem perquè no tenim bitllet de tornada, ja que la nostra intenció és rescatar el pèsol del seu inmerescut ostracisme i emportar-nos-el cap aquí dalt. Aquesta ja era la intenció que tenia l'any passat, però la oferta irrebutjable de tenir el cotxarro del Jonny a un preu quasi simbòlic em va fer canviar d'idea. En Jonny, però, ja ha tornat, per arreglar papers i vendre coses -casa, cotxe,...- i ja se l'ha quedat i apropiat, així que la nostra vida motoritzada s'ha acabat bruscament. Hem donat un cop d'ull al nostre voltant a veure si, sent com som uns tios amb sort, algú ens en pot deixar un a preu adequat... però sabeu què? Hem decidit que un parell de mesos sense cotxe tampoc ens mataran, i ens tirarem a la bici mentrestant, que fa prou bon temps per fer-ho!!

De totes maneres, seria una gran pena no poder aprofitar l'estiu noruec, envejable en molts sentits, sense poder donar voltes amunt i avall (penso en els fjords, particularment, però no només)... així que tenir-lo a partir de principis d'agost, que és quan arribarem, pèsol en mà, després de les vacasions a la platjeta (i bonica ruta europea de pujada), és tota una cosa a la que no ve de gust renunciar.

Amb en Jonny, des que ha vingut, no hem tingut tanta relació, tampoc... també val a dir que amb la vinguda dels meus pares hem estat una mica ocupats, ja que calia netejar la nostra pobre desordenada casa abans que a la meva mare li donés un còlic (cosa que vam arreglar entaforant-ho tot sota el llit del Jett -si mama, és veritat :-p-). Però crec que la petita casa verda va quedar més que apanyada i preparada per qualsevol visita :-)

Així que el divendres a la nit vam anar cap a l'aeroport a buscar-los. Els nostres plans eren passar el cap de setmana a Oslo, per pujar a Hamar dilluns i dimarts. La meva condició de treballador a 80% em va permetre canviar el dilluns 30 d'abril -on aquí no fa pont ni déu- pel divendres següent, amb lo que vaig gaudir de 5 dies de festa per poder fer de perfecte amfitrió!

Abraçades de rigor i emoció retrovativa! De fet, els gairebé 4 mesos des que vaig tornar des de Barcelona per Nadal és el temps més llarg que he estat sense veure els meus pares a la vida. Però tots plegats som ben feliços a les nostres respectives llars, i no crec que ens haguem trobat a faltar tant, tampoc :-D Fa ilu, veure'ls, de totes maneres!

Després d'una quasi pèrdua de tren i de les actualitzacions necessàries sobre tot el que ha passat aquests últims temps, vam arribar a Oslo, fent una caminata nocturna introductòria creuant tot el centre fins al nostre hotel, un Scandic -cadena molt comuna aquí a Escandinàvia-, que no era gaire car per ser Oslo -que és BRUTALMENT car-, que estava bastant ben situat entre el Palau Reial i el port i que, valgui dir-ho, em va reportar unes petites milles pel meu nou status de volador freqüent :-)

És la quarta vegada que baixo a Oslo, i només el segon cop que hi dormo. Així que vam fer la que va ser per mi visita més completa a la ciutat, tot amanit amb un temps fantàstic i les flors de tots els parcs acabades de plantar :-) Vam visitar dos dels museus principals, que esperava a que algú pugés per visitar-los :-D. El primer, el Museu dels vaixells vikings, que conté 3 vaixells vikings funeraris del segle X, espectacularment conservats, així com d'altres estris de la vida diària vikinga i completes explicacions de la seves habilitats i història com a civilització. Són uns tios ben interessants, els vikings, experts mariners i ni de bon tros els talossos fornits i babaus que se'ns pinta en alguns tòpics. Ja se sabia una mica, suposo, però, per exemple, van arribar a Amèrica com 4 o 5 segles abans que Colom...

L'altre museu és el Folkemuseet, el Museu dels Pobles noruecs. N'hi ha un, d'aquests museus, a pràcticament totes les ciutats importants de Noruega, incloït Hamar, però aquest és més generalista i potser complet, incloent reproduccions i edificis originals d'arreu de Noruega, dels segles XVII a XX, amb petites exposicions de la vida típica, sense faltar-hi de res, ni tan sols una molt bonica església de fusta traslladada des de Gol. Les esglésies de fusta són realment guapes... arquitectònicament, un dels grans quès d'aquest pais :-)

De fet, recordo que temps enrera la Marta ex-treballadora en agència de viatges especialitzats en Noruega va comentar en aquest mateix blog algunes coses bàsiques que s'han de fer a Noruega, i aquests dos museus ho eren. Així com les Lofoten :-D Pues ale, aquí tens! Que no se diga :-D

Per arribar-hi s'ha d'agafar un ferry des del port d'Oslo, ben agradable amb aquest bon temps, i amb un aire marí a la cara. I els noruecs, a la que han vist el sol, han sortit en massa al carrer, han agafat les seves barques, i copaven la zona al voltant del port (Oslo està a la part més interior de l'Oslofjord, el fjord més gran del sud de Noruega, ni de bon tros espectacular com els de la costa Oest).

Oslo, encara que sembli difícil, és ENCARA més car que Hamar. De fet, Oslo és ridículament car, i els meus pares van poder comprovar-ho. Com a exemple.. una ampolla de vi Viña Esmeralda, que es troba als supermercats espanyols per uns 2 euros, la podíem trobar en un restaurant per la pavorosa xifra de quasi 40 euros... que és ràpid de dir... no comento el que va costar el dinar sencer, es clar!

Una cosa ben curiosa d'Oslo és que estava ple de tunos!! Quina cosa més rara, direu! Jo el que crec que és que a l'únic lloc on agafen tots els ponts que es poden és a Espanya, i per això el ràtio de turistes espanyols versus turistes d'altres puestus era molt elevat. Els tunos en qüestió venien, respectivament, de Barcelona i Sevilla. Em vaig posar a parlar amb un dels de Sevilla, un etern universitari bordejant els 40, a qui li vaig preguntar si era habitual això dels viatges de tuna (perdó pel meu desconeixement previ del tema... però per això el periodisme de camp...), i em va dir que oh i tant, tot ensenyant-me la capa plena d'enganxines de mig món, eclipsades per una lluent àguila imperial rojigualda envoltada de les paraules "Una, Grande y Libre"... pues vaia... i això que dèien que "el fascismo es la enfermedad del que no ha viajado"... encara sort....

I els tunos rivalitzaven en la composició folclòrica de la ciutat amb una curiosa costum noruega, anomenada Russ. Si vinguéssiu per aquí durant aquestes èpoques veuríeu que molts dels adolescents que corren el carrer ho fan amb pantalons vermells llampants amb dibuixos blancs. D'altres duen pantalons blaus o negres, però majoritàriament són vermells. Doncs bé, es tracta de la quinta que acabarà el que seria el COU (o el batxillerat... els que compleixen 18 anys, vaja)... que, durant un mes, i fins el 17 de maig, diada nacional de Noruega, ténen via lliure per fer l'estúpid i emborratxar-se tant com vulguin, vestint-se llampantment i amb el beneplàcit de tota la població. És curiós perquè és JUST abans dels examens... amb lo quan no és que es potencíi massa el tema acadèmic... però bé... es veu que abans la història es feia just després dels examens, però no sé ni com ni quan es va canviar...

Però és que la cosa és una mica exagerada... és típic trobar-te furgonetes vermelles amb igualment pintades blanques corrent salvatjament pels carrers, conduïdes per aquells que ténen la sort de complir anys abans de l'abril... però... quan estàvem sopant tranquilament a Oslo, al carrer principal, va parar un bus, negre i "privat"... van baixar com una vintena de nanos, posant-se a ballar amb una música hip-hop horrible al mig del carrer, cervesa en mà... pixant tranquilament a la vorera, amb centenars / milers de persones al voltant.... si més no xocant... i amb tota la pinta de que els papes els hi lloguen un bus perquè vagin a fer el dropo pel carrer...

Curiós...

Després de demostrar a la familia que els cubates aqui a Noruega no es poden anomenar realment tals, per lo tremendament poc carregats que estan (i al mateix desorbitat preu), vam anar a dormir per última (i segona) nit al nostre luxós (que no ho era, però pels estàndards als que estic acostumat, ho era força). Com a detall curiós, per allà es comentava que aquest hotel havia sigut la seu de l'Automòbil Club de Noruega, i havia servit com a origen del Rally de Montecarlo. És extranya aquesta notícia... suposo que la caravana del Mundial de Rallyes, a l'haver-hi molts equips nòrdics i escandinaus, comença simbòlicament a moure's des d'aquí al principi de temporada (el rally de Montecarlo és el primer de l'any).

No sé, però... potser no :-)

Només feia falta una visita al Vigeland Park, el parc per excel.lència d'Oslo, que a tots us sonarà, i que m'encanta. El senyor Vigeland va dedicar obsessivament tota la seva vida a esculpir les escultures que omplen aquest parc, i que representen relacions, evolució i vida cotidiana humana, i que et dóna per perdre-t'hi i reflexionar-hi unes bones hores :-)

Als meus senyors de pares els hi va agradar molt, també, tot plegat! :-) Com podreu comprovar també a fotos posteriors. Però és que Oslo estava molt maco, amb un ambient molt primaveral, i tots plegats ben relaxats i disposats a passar-nos-ho ben bé i ben relaxadament :-)

La segona etapa de la visita va ser a Hamar, on vam arribar diumenge a la tarda, acomodant a la familia en un apartament de l'hotel, a 10 metres de la nostra porta. Era el primer cop que entrava en una habitació de l'hotel pel que fem el vakt, i la veritat és que, tot i ser l'hotel "barato" de Hamar, estan més que bé! El lavabo mateix està bastant millor que el de casa nostra!

Les patejades per Oslo van ser una excusa per passar el vespre a la nostra neta i ordenada casa, al voltant d'un deliciós sushi, i acompanyats per la recentment adquirida figura d'en Jett, que a Oslo no va venir pas, i que va ajudar a que les relacions entre la familia catalana i la familia australo-noruega es féssin més càlides i intenses. En Jett, quan està amb altra gent, és tot un encant. Tot s'ha de dir :-)

Al dia següent va tocar la visita estàndar a Hamar, que tampoc hi ha tantes coses a veure. Una caminata pel centre (i fins al centre!), un dinar no massa copiós en un dels bars habituals de la ciutat, l'Alle Tiders en aquest cas, i posteriorment, una caminada pel costat del llac, sempre exitosa i que mai decepciona -mola, el llac-, fins a la zona de la catedral antiga i el museu dels pobles de Hamar. Però bé, ja he parlat de tota aquesta zona en posts passats -quan van venir en Toni i l'Albert, per exemple-, així que no fa falta repetir-se :-)

El cap de setmana anterior que vinguéssin els meus pares, hi va haver la presentació d'una exposició a la galeria de Hamar, a la que vam assistir. No perquè en siguéssim uns especials fans, sino perquè en Tor, el pare d'en Geir i avi d'en Jett, n'és el director. És tot un personatge, en Tor, marxant d'art, força excèntric, sibarita, viatger empedernit. Casat amb la Olaug, que no és la mare d'en Geir. No necessàriament apreciat per tothom -a la societat noruega, això de fer coses "extranyes" no està pas massa ben vist-, però que a mi sempre m'ha semblat un catxondo.

Doncs bé, en Tor es va mostrar entusiasmat i molt interessat en convidar-nos a sopar, a nosaltres i als meus pares, així que allà vam anar.

I el tio ho tenia tot preparat! Una mica de cava per obrir... aquavit de Løten (un poble d'aquí al costat, ben conegut pel seu aquavit -el licor típic noruec, per qui no ho sàpiga... una espècie d'orujo-) i cervesa per espiritualitzar el paladar entre salmó i salmó... vins sudafricans i catalans enmig de menjar indi cuinat per la Tiffany... cafè, whisky i conyac impressionant (sens dubte el millor conyac que mai he provat, i molt proper a el millor licor que he provat... ostres tios!! quina calité! Ja miraré si és gaire car i me n'agencio algun, encara que segur que si, que és gaire car...).

Com no, la intenció velada d'en Tor, com la de tot noruec que es preci, era emborratxar-nos... i excepte a la meva mare, que és molt dura i inflexible quan s'hi posa, ho va sens dubte aconseguir :-D

Tot un èxit, el sopar! I tots plegats vam acabar molt contents, en tots els sentits... fins al punt d'oblidar-nos que teníem vakt, i haver de córrer com esperitats cap a casa :-D

El dia següent ja era el dia de la partida, i no va donar temps per res més que esmorzar i comprovar que l'1 de maig és un dels dies on els noruecs treuen les banderes al balcó (n'hi havia un pilot... de fet els hi agraden força les banderes, als noruecs... en ténen de molt grosses i les esgrimeixen compulsivament...). I agafar el tren cap a l'aeroport i abraçades adéu adéu, fins aviat va que l'estiu està aquí en un plis!

I tal com van venir, doncs se'n van entornar :-)

Ah! Que me n'oblido!! No cal dir que el dia de Sant Jordi, les belles tradicions catalanes van ser exportades també a aquestes llunyanes terres, i van caure rosa i llibre, sense ofertes ni massificacions de venedors :-)

Durant les pròximes dates esperem la visita de'n Julian i l'Anne des de Bergen. Dóna la casualitat que tant en Julian com en Jonny com jo celebrem el nostre aniversari força propers al calendari, i aprofitarem per fer una festa conjunta. Mira que bé. A veure si, abans de marxar a Italia, el 25 de maig, puc comentar algo d'aquests i d'altres importants events!! :-)

Ale! Unes quantes fotos!

Com comento, a la nostra tornada ens ho vam trobar tot força sec i lletjot. Impressiona veure el llac així... tot i que és una llengua petita i amb no gaire fondària, al costat del vikingskipet. S'ha de dir que això era a la que vam tornar, mitjans d'abril.. ara ja n'hi ha força més, d'aigua..


De totes maneres, la lletjor general no evita que hi puguin haver postes de sol impressionants :-)


No sé si us ho havia comentat, per cert, però la Tiffany té una perruca rossa xD


Anem ja cap a Oslo, començant pel museu dels vaixells vikings, molt interessant. Aquest vaixell, per exemple, data del segle X, i es va trobar enterrat en aquest estat de conservació. Lo únic restaurat és la punta espiralada, i perquè se la van trobat trencada allà al costat.


Canviat de museu, una església de fusta, que com sabeu són una debilitat :-)


Els museus estan en una península que es diu Bygdoy, i la manera més normal d'arribar-hi és mitjançant un ferri. De tornada cap al centre de la ciutat, els meus papes encarant el port, amb les torres de l'ajuntament d'Oslo al fons.


Aquí uns tunos amenitzant l'estada.


Encara que no tenien res a fer, en quan a soroll i etilisme, amb la gent del Russ... la foto està un pèl borrosa... però ja fa el fet... autobús que es para al mig del carrer, i un pilot de divuitanyers amb pantalons vermells que baixen tot ballant i bevent. Te'n trobes tot sovint, aquests dies...


El Vigeland Park és sens dubte el que més m'agrada, d'Oslo. És un parc amb centenars d'escultures mostrant emocions humanes... t'hi pots estar hores... i quasi sempre que he baixat a Oslo hi he intentat anar... si veniu algú tingueu per segur que us hi portaré :-D


Els meus pares intentant emular una de les estàtues, amb èxit relatiu :-D


Noteu que l'estàtua del darrere, tota noruega ella, mira per damunt l'esquena com dient "Però què feu?" :-p

La Tiffany, molt petita al costat de la sòlida i pètrea severitat del senyor estàtua.


Potser una de les coses del parc que us sonarà més, i ja paro, és la columna aquesta. Diuen que és l'estàtua granítica d'una peça més gran del món (pot ser?). Potser no del món, però com a mínim, segur que del parc :-D

A la Tiffany li agraden aquestes fotos retrospectives en l'espai, per cert... segur que n'haureu vist més d'una i més de dues, repartides pel blog, de l'estil. Tot i així, aquesta no és la seva millor foto i no sé fins a quin punt li farà gràcia, aquí :-p


Aprofitant la recent explosió de la primavera, els meus pares enganxats en poses florals :-)


Continuant amb les poses, que ningú dubti que me mare ha estat a Hamar. Aquesta foto té una diferència de 15 dies aproximadament amb la primera d'aquest post, i es pot notar l'increment de verdor a zona.


I continuant encara... un enclavament qualsevol de Hamar, que tampoc n'he posat tantes fotos, al llarg del blog... amb les fèmines miniaturitzades, el llac al fons i un ambient gratificantment primaveral.


Acabem amb el sopar a can Tor i Olaug. Plens d'eufòria gràcies al conyac deliciós, en Geir (pare d'en Jett i ex de la Tiffany), que es va presentar a última hora a fer una birra, el meu pare i en Tor, amb un fons de quadres que valen molts de diners!


I aixòs és tot... tornarem aviat amb pertinents explicacions de tot el que passi a destacar aquests principis de maig!

Apalis doncs, disfruteu-me molt fins llavors!!