Sudàfrica I: Howzit baba?

Bueno bueno... pues m'he d'organitzar una mica en com escriure totes les aventures i impressions que porto preparades d'aquest viatge a sudàfrica! Per la vostra misèria... he anat apuntant, a mode de guió, totes les idees rellevants que vull reflexar aqui... i la veritat és que no són pas poques! :-D Un pilot de pàgines de llibreta petita, per cert, gentilesa d'en Dani Segura, que la va comprar a Fes per escriure el nostre mai escrit diari de viatge al Marroc. Gràcies Dani per la teva inestimable col.laboració i esponsorització :-)

El que està clar és que si els meus posts solen ser llargs, imagineu-vos com de llarg pot ser 3 setmanes de cròniques de viatge a Sudàfrica, amb una cultura diferent, amb un pilot d'atractius naturals i amb un incomptable número de petites peripècies i curiositats que sens dubte mereixen ser inmortalitzades en aquests bits en lo ancho de la internet.

El que he decidit per tant és capitulitzar la cosa, és a dir, dividir-la en capítols... La meva ambició és que cap dels capítols sigui MASSA llarg (si bé probablement serà llarg), per muntar un post total monstruosament gran. Però així no es notarà tant. :-)

Tot plegat tindrà una mica de pinta de crònica detallada / diari de viatge... què hi farem! :-)

Vam sortir de Hamar el 23 de març, dia plujós, que sempre mola més per marxar d'un lloc que no pas un dia de puta mare. De fet, els dies previs a la nostra partida estava fent un temps magnífic, totalment primaveral (cosa que és teòricament normal, ja que és el principi de la primavera, però que a Noruega no és tan normal... de fet es coneixen casos no especialment llunyans de neu a finals de maig, aixi que finals de març amb temps primaveral és tota una benedicció que només la casual presència d'un ens càlid i mediterrani com el menda pot fer possible).

Per una vegada, no ens vam haver d'aixecar ridìculament d'hora per agafar l'aviò, ja que teniem un vol d'Oslo a Paris a les 15.45, que es una hora ben amable! Tot i així, tant la familia com allegats van suggerir que estiguéssim a l'aeroport com 2 hores i mitja abans, no fos cas, així que nosaltres 3 i les nostres orgullosament empaquetades dos maletes mitjanes ens vam estar esperant 2 hores a que el nostre avió sortís, cosa que vam aprofitar per gastar temps i diners miserablement al duty free (el d'Oslo, per cert, és increiblement barat... més que Barcelona i qualsevol altre que hagi vist -tambe Johannesburg-).

El vol va transcorrer sense incidents. Volavem amb Air France, i va suposar tambe el meu primer contacte amb el fabulos mon dels programes de milles de les companyies aèrees. :-) Gracies a aquest vol, a un cotxe que vam llogar tambe a sudafrica per 5 dies, a un hotel a Oslo per quan els meus papis vinguin, i a un altre vol que hem agafat ja per anar a Milano a finals de maig, en tenim prou per un billet d'anada a la India, per posar un exemple... aixi que us aconsello vivament que us mireu aixòs dels programes de fidelitat, sobretot si heu d'agafar un vol llarg... pel que m'he anat enterant, qualsevol vol intercontinental us pot reportar un vol a Europa gratis... :-) De res!

Vam arribar a Paris i estava plovent igual que a Hamar xD, aixi que tampoc feia massa il.lusió sortir al carrer a gastar les 4 o 5 hores d'escala que teníem, amb lo qual ens vam dedicar a comprovar que el duty free de Charles de Gaulle és tremendament més car que el de Oslo. A la tornada, tot i aixi, tenim un dia sencer a Paris que si que aprofitarem (encara que plogui, que no crec, tot i que, com diuen, "pour l'avril, eaus mille" xD).

Només una vegada abans havia pillat un d'aquests avions grandotes per fer trajectes llargs, i va ser el 2003 per anar a New York... i no sé si és que han canviat força o és que el que vaig pillar llavors era molt caca... pero ostres... el Paris-Johannesburg.... quin trasto!! Teles individuals amb desenes de pelis, documentals, programes interactius per aprendre idiomes (:-|), una cámera des de la cabina de pilotatge, jocs (en Jett estava al paradís)... em va fer fins i tot pena que el trajecte fos de nit i es suposés que haviem de sobar! Però despres de tragar-me la peli del James Bond (que es molt mes dolent i matón que mai) i mitja francesa em vaig quedar totalment sobat... El que si que no tenen aquests avions grans, per desgracia, es gaire mes espai per les cames que els cutres... aixi que la dormida tampoc va ser tan comode... Tot i aixi, aixecar-te amb la llum del sol i les arides terres africanes a sota teu es tota una cosa... perquè Africa és realment arida, pel que sembla des de dalt... nomes una carretera (amb color de pista) molt de tant en quan i gràcies! El que tambe fa graàcia és que et donguin infinit menjar i beure de gratis a l'avio!! Massa low cost m'he xupat ultimament, em sembla :-P

I res, al cap de 9 hores i mitja de vol, vam començar el descens cap a Joburg, notant lo inhumanament gran que es la conurbacio d'aquesta ciutat, i prenent una primera impressio de les grans desigualtats que ens esperaven alla baix... que si ara un township, de cop una urbanitzacio amb tot de cases amb piscina... un altre township super gran, un circuit de formula 1 (Kyalami), unes mines d'or superexplotades, els rascacels del centre de la ciutat....

Air France, segons tothom deia, té mala fama de perdre les maletes (cosa que penso que té poc a veure amb Air France i més amb el personal de cada aeroport, no?), pero nosaltres vam tenir sort i, aixo si, despres d'una espera una mica massa llarga (es el que te potser tenir 450 passatgers a l'avio, que anava ple, a mes), i un nou sello al passaport les vam poder recollir sense mes contratemps. De totes maneres, encara tenim una altra oportunitat d'extraviar-les a la tornada! No perdem les esperances!

Un petit respir, per comprovar que he necessitat 10 paragrafs només per arribar fins allá! xD! Quin tio!

Ràpidament després de creuar les portes que ens donaven accés al món real fora de la privilegiada zona restringida a aquells que tenen una targeta d'embarcament, vam poder avistar un cartell rosa i ple d'estrelles i cors que posava "WELCOME TO SOUTH AFRICA, JETT!". Així que aquest era el nostre contacte! El cartell era obra de la Joey, la filla de la Sevika, i havia arribat fins aquí junt amb en Jonny, que esperava tot moreno i somrient a oferir-nos la mà i benvingur-nos a nosaltres també. Doncs ja hi som!

Vam pujar al seu cotxe tremendament mal aparcat davant de la terminal, un Mercedes E180 blanc, ple de quilòmetres i molt còmode, per fer el teòricament curt trajecte que separava l'aeroport de la seva casa, prop de Sandton, a la zona nord de Johannesburg. Dic teòricament perquè ens vam perdre d'una manera brutal... anant a parar just enmig d'un township bastant xocant, Tembisa, amb lo que vam tenir, ben de seguida, una gran bafarada de la realitat que és sudáfrica... milers de persones visquent en les condicions més insalobres, en shacks, amb una superpoblació tremenda i uns recursos baixíssims... no era hora, ara, de profunditzar-hi, però va ser una bona posada en escena... tot intentant retrobar el camí correcte cap a casa, es va posar a ploure, com si la pluja ens hagués estat perseguint des de la llunyana noruega. El Jonny estava molt sorprès perquè sembla que no havia plogut en forces setmanes... quina gràcia... també de seguida, una altra bafarada de realitat... un accident no gaire lluny de nosaltres... i els serveis mèdics enretirant una pesada bossa allargada de la zona... quina entrada més depriment, tu!

Després d'una hora i mitja de donar voltes amb el cotxe, fent una petita visita turística improvitzada al voltant del centre de Johannesburg, amb un identificatiu skyline ple de rascacels, sembla que vam arribar a algun lloc que en Jonny coneixia, i no gaire després estàvem entrant, un cop passat el control de seguretat, a l'"Estate" on els Stensbys -cognom de la familia- viuen. Es tracta d'una àrea totalment vallada de l'exterior que suposa una petita ciutat... en aquest cas on hi viuen unes 300 famílies, en la seva major part blanques, amb tots els serveis necessaris, tres piscines a compartir, i uns jardinets i caminets molt i molt agradables, la veritat. Xocant a primera vista amb el que havíem vist poc abans a Tembisa.

La retrobada amb la Sevika va ser emotiva -sobretot per la Tiffany i el Jett, és clar-. Jo estava un pèl recelós, i també ella, després dels "conflictes" preparatius, però tot plegat va ser molt correcte. La casa estava ja bastant plena... els pares de la Sevika, Krish i Pixie, que viuen a Durban però portaven com 3 setmanes instal.lats allà, la Prenuka, cosina de la Sevika que està vivint amb ells ara, i l'Inu, germà de la Sevika, que viu no gaire lluny però que estava de visita.

Per aquell dia de la nostra arribada estava preparada la festa d'aniversari de la Joey, 10 anys, que molt amablement s'havia esperat a que vinguéssim per celebrar-la. Així que va començar a aparèixer familia i familia, tiets i cosins i tot de gent que en cap moment vaig arribar a identificar del tot. Aquestes famílies índies ja se sap que són molt nombroses i estan molt unides :-) Això si, cap amic/ga de la Joey, no hi havia, només familia.

Al cap de poc, també, i després però d'una ràpida presa de contacte amb una de les piscines, es va despertar el rei de la casa, en Troy, una monada de nen de 2 anys i mig, fill de la Sevika i en Jonny, no especialment inteligent, però que, quan no crida com un possès per les més extranyes raons, és tremendament encantador. A més, ja comença a parlar, lo que fa que et quedis embadalit amb relativa facilitat.

La festa va consistir bàsicament en una barbacoa totalment normal, esport nacional pel que sembla, on fins i tot hi havia butifarra, remullada amb unes birres, beguda per excel.lència. Humm... mola, això de viatjar milers de quilòmetres per visitar noves cultures!! Hummm... :-D Gran part dels homes de la casa es van passar gran part de la tarda-vespre (mentre anaven canviant de birra, es clar) al davant de la tele... que feien futbol, potser? ... No!! Crícket! Estem just al mig dels mundials de cricket, una passió a sudàfrica i a tots els països de la Commonwealth.. i precisament avui, ves quina casualitat, juga Sudàfrica vs Australia! Es veu que les dues seleccions més potents del món! La Tiffany, si bé el cricket se la porta fluixa, va ser objecte de tot tipus de, primer bromes, i després, malediccions, a mesura que la selecció australiana li donava pel pèl sense pietat a la sudafricana... un partit de cricket, tios, dura com 5 hores! I es veu que originàriament duraven dies! Carai!

Aquest dia no en tenia ni la més remota idea, de com es juga a cricket, però el mundial dura com un mes, així que he tingut múltiples oportunitats de veure forces trossos de partits, així que si no teniu ni idea de què va us puc explicar què és un six, un four, o un wicket :-D (no els hi digueu, als anglesos, però tot plegat és una espècie de baseball...)

La festa va anar transcorreguent sense gaire res a destacar, a part que anava apareixent gent que m'anaven presentant, i que no aconsegueixo recordar el nom de gairebé cap, que cada cop quedaven menys birres al gibrell ple de gel del jardí, i que va arribar un moment que, com no, es va demostrar que tot allò que ensenyen les pelis de bollywood és irrefutablement cert: quan una colla d'indis s'ajunten, s'engalanen amb tot de colorins i es posen a ballar en coreografia!! Home! Ja estava decepcionat jo! (i la història dels cosins enamorats també hi podria tenir cabuda... :-D). En aquest cas, la Prenuka, la Joey i una altra noia que no sé com se diu ens van deleitar amb uns balls ben indis i apanyats!

Per cert!! Que la Prenuka em va explicar que anys enrere, quan vivia a la India, va estar sortint amb un català!! I el paio es deia ni més ni menys que Bernat Masferrer! Català per tots cantons! Bernat, sagal, si pel que fos vens a parar algun dia a aquest blog tot buscant el teu nom al google, molt benvingut!! I deixa un comentari, home!

Nosaltres, a tot això, estavem previsiblement reventats -i inclús una mica alcoholitzats-, després del llarg viatge, així que la gent poc a poc va anar desfilant cap a les seves respectives residències, encara renegant per la humiliant derrota de sudàfrica, i nosaltres ens vam deixar caure al matalàs inflable que ens havia de servir de nidito per les següents setmanes -amb intervals- :-)

Al dia següent havíem quedat amb gran part de la mateixa gent que havíem vist el dia anterior per anar a dinar en comunitat a un restaurant indi vegetarià amb un especial prestigi, en honor a la Tiffany i en Jett. Per trobar-lo ens vam perdre una mica -ja veig jo que això serà el pa de cada dia-, ja que està en una barriada india a la zona oest de Johannesburg, no massa ben indicat.

Les carreteres aquí la veritat és que són fantàstiques, de totes maneres, plenes de carrils per tot arreu. Tot i així, en hores concretes, es creen uns cristos de trànsit d'agárrate, especialment als moments d'anar a currar i tornar-ne. En el cas de la familia que ens ocupa, la Sevika curra però en Jonny no -encara no té el permís, si bé a partir d'ara pot tramitar-lo, ja que porten recentment 5 anys casats- i en Jonny condueix però la Sevika no, amb lo qual l'ha d'anar a portar i a buscar cada dia, gastant, aproximadament i segons el que ells diuen, unes 4 o 5 hores al dia... que ja és lo seu...

En tot cas però, per anar al barri aquest indi -que em sap molt de greu, però no recordo el nom... prego perdoneu el meu error com a relatista- no n'hi havia pas, de trànsit, que era diumenge, i només ens vam perdre vilment sense necessitat d'influència externa.

Efectivament el menjar estava molt molt bé, i era molt molt abundant, no recordo bé els plats (era fa quasi un mes, això), però si que recordo acabar ple del copón, que em va costar una mica moure'm i engegar la caminata pel barri, un dels barris indis per excel.lència, actualment, a Johannesburg. Posteriorment, en un proper post, parlaré de Lenasia, un township originalment indi, però que ara està bastant barrejat. També en un post futur parlaré de què hi fan tants d'indis en aquest pais. Perquè la veritat és que n'hi ha molts!

El barri resulta interessant, sobretot perquè va suposar el nostre primer contacte real amb la vida a Sudàfrica... mercats a rebossar de gent... nois que et "vigilen" el cotxe a canvi d'uns rands (no hi ha parquímetres, així que ve a ser el mateix)... botigues barates sota els estandars europeus i MOLT barates segons els noruecs... grups de gent, vagarosa i relaxada, aquí i allà....

Fent un petit incís, i relacionat amb els nois que vigilen el cotxe... aquí a Sudàfrica hi ha un problema d'atur molt important... així que el que fan és utilitzar molta gent per cada feina... des de gent que et posa les coses a la bossa al supermercat, passant per gent que t'ajuda a aparcar als centres comercials, múltiples treballadors a tots els comerços... trobo que és una política adequada per lluitar contra l'atur... i la desigualtat econòmica a sudàfrica és tan gran, que a la gent que s'ho pot permetre ni tan sols li importa repartir propines a tort i a dret.

Pel mig del barri ens vam trobar un videoclub Bolly tremendament gran, i la Tiffany estava boja d'alegria, amb les parets plenes de posters dels seus herois :-) Per cert que aquí vam tenir un petit drama perquè en Jett volia una peli amb molts de morts i guerra i sang (està un pèl perillosament obsessionat amb això... el problema de que els nens tinguin amics, sospitem), i nosaltres li vam òbviament denegar.

De tornada cap a casa es va posar a ploure de nou, així que vam passar la resta de tarda al restaurant de la piscina, tot degustant un malva púding ben bo, i mirant de reüll el partit de cricket aleatori que donaven a la tele :-)

El plan de la setmana era que el dimarts, en Jett, la Tiffany i jo ens n'anàvem a Cape Town fins dijous; i a la tornada en Jonny, la Sevika, la Tiffany i jo ens n'anàvem a Moçambic, així que ens quedava per decidir què faríem demà dilluns... les dues idees que van sorgir van ser les coves d'Sterkfontein, conegudes com l'origen de la humanitat, i on s'ha trobat el que és fins ara fòssil humà més antic; o Gold Reef City, un parc temàtic creat al voltant d'una mina d'or. Els dilluns, però, sembla que són el mateix a tot arreu, i totes dues atraccions estaven tancades... així que després d'estrujar-nos el cervell una estona... vam decidir fer una mica de safari :-)

Hi ha reserves repartides per tot sudàfrica, unes més grans i d'altres més petites, unes més reals i d'altres menys, algunes de públiques i moltes de privades, ja que la varietat i quantitat animal del païs la veritat és que és força gran. Al voltant de la nostra zona podíem triar entre dos o tres, Krugersdorp, una altra que no recordo, i la que té el nom més cutre de totes: la Rhino&Lion Reserve Park. xD

Dic que està a la vora però suposa una hora de viatge, que en circumstàncies sudafricanes és a la vora... aquí tot és ample i gros, les distàncies són grans i tot està relativament lluny.

Gairebé no ens vam perdre per trobar la reserva, enclavada dins del que allà anomenen "Cradle of Humankind", és a dir, origen de la humanitat, força a prop de les Sterkfontein Caves que comentava abans, però sospito, amb la coneixença que vaig adquirir posteriorment de la zona, que vam fer una volta de bastant de cuidado... però com que era novato, tant en la circulació sudafricana com en les habilitats orientatives del Jonny, no li'n vaig donar pas gens d'importància.

La Rhino&Lion Reserve Park no és una reserva massa gran... humm.. posa-li que té uns 10 o 15 km de llarg per 10 o 15 km d'ample... considerant que el Krueger National Park, el parc per excel.lència de sudàfrica, té la mida d'Israel, això la fa comparativament petita. Però tampoc és el Rioleón Safari, i et dóna suficientment una bona sensació de realitat.

Lo bo d'aquesta zona, en quant al "game drive" (que és com n'hi diuen, a això del safari), és que la vegetació és relativament escassa, i els animals no es poden amagar massa... així que si estan per allà, generalment els veus. El paisatge en si, com veureu a les fotos, és genuïnament africà, i això també li dóna molt de què a la cosa.

Vam veure, amb certa facilitat, rinoceronts, cebres, estruços, cabres vàries, búfals, warthogs -com el Pumba del Rey León-... i lleons i gossos salvatges (wild dogs en anglès... pobre de mi, estic avergonyit de la meva poca coneixença dels animals salvatges en català)... se'ns van escapar els cheetahs, que es veu que estaven per allà.. però diuen que són principalment nocturns, així que és normal.

Al panfleto que et donaven a l'entrar al parc anunciava que podies trobar-hi, també, cocodrils, monos de tot tipus i fins i tot tigres de bengala (!). Encuriosits que estàvem en saber que significava aixòs, en una zona del parc hi havia una petita àrea de repòs amb un bar i un mini-zoo ben tradicional, on es trobaven tots aquests animals! Aaahh!

Amb 3 hores de conducció lenta amunt i avall en vam tenir prou per donar-li una repassada a tot el parc, i els ànims s'estaven impacientant -tingueu en compte que érem 3 adults i 3 nens al cotxe, i pels nens és divertit veure animals un rato, però no MOLT rato-, així que ens vam dirigir ràpidament cap a la segona atracció del parc, la Kromdraai Wonder Cave, una cova teòricament molt espectacular i ben conservada, que es troba dins els límits de la reserva.

Es veu que molta gent que va al parc no es molesta a visitar la cova, i els directors de màrketing se n'han empescat una de bona... de tant en quan pel parc, hi ha un cartell que posa "Come to the Wonder Cave... if you don't, you will always WONDER!"... xD vaia tela, els redactors del parc aquest xD

El fet és que vam anar-hi, i la cova no està malament. He vist segurament coves millors, però dóna el pego, i la visita va ser entretinguda, sobretot pels nens, tot i que el Troy va estar una estona cridant a viva veu i l'eco que generava era abominable. La nostra guia parlava majoritàriament als nens, que n'hi havia uns quants, al grup, fent-lis veure figures a les estalactites i estalagmites que recordaven a animals, vegetals o escènes quotidianes... i això estava bé per mantenir-los contents sense protestar massa, que és, com he anat comprovant, el complet i total i únic objectiu quan viatges amb nens :-)

Havíem d'anar a buscar a la Sevika al curro, així que vam marxar una mica justos de temps, ens vam passar una sortida d'autopista, i, si no fos perquè no hi havia gens del super trànsit anunciat, haguéssim arribat tard a buscar-la (amb les grans penúries i queixes que això hagués suposat).

De tornada cap a casa (4 adults i 3 nens al Mercedes, no ho oblideu), em vaig anar entretenint en notar la gran quantitat d'Estates fortificats com el nostre que hi havia a la zona, tots ells amb les seves muralles, el seu filferro punxegut a sobre de les valles, i els seus periòdics cartells avisant que "Oju! Armed Response" com la lïis. Tot això barrejat amb monstruosos centres comercials abarrotats d'un 85% de blancs, fent vida totalment europea que, com sabeu, és la vida que mola!

Ehemm...

Les fotos:

Cada dia, cada vol, m'agrada més veure el cel des de dalt, cada cop és diferent i cada cop és espectacular... una bona presentació per les moltes hores als aires que ens queden per davant.


La retrobada d'en Jett i el Troy va ser molt emotiva... aquí els veiem disfrutant de la "motobike" :-D


Tal i com les pelis de bollywood s'encarreguen sàviament d'ensenyar-nos, tota festa índia que es precií ha d'incloure una bona ballaruca. La Prenuka, la Joey, i una noia de rosa que mai vaig saber com se diu ens ho demostren. Aquesta foto ha estat retirada per motius aliens a la organització.

Aquí tenim un guaperes que estava per la festa. Una mica borratxillo, ell.


Un cop la festa va estar acabada i la mona dormida, va tocar fer una mica d'exploració per la fortalesa... he aquí una de les piscines:


Tot molt ben cuidat... segona piscina i intentant enganxar alguna de les gotes de la incipient pluja


I anem cap al Safari! Quina emoció tios! Desafiant la naturalesa cara a cara amb el dit al gatell de la càmera per portar-vos les més espectaculars instantànies!

Comencem per una familia de rinoceronts, amb el seu corresponent molt simpàtic rinoceront petit mostrant-nos el cul, convivint alegrament amb tot d'altres hervíbors.


El rei de la selva, imposantment gran i pelut, fent-se respectar tan sols jaient tranquilament sota un arbre. Un cap de consideració.


Els estruços tenen tota la pinta de ser uns animals ben babaus, sincerament, bastant aliens a tot el que passa al seu voltant...


Quina monada de nen :-)


Grandíssima foto, considero... amb un fantàstic paisatge típicament africà de postal, i un senyor springbok insignificant en la inmensitat de la savana mirant fixament els intrusos que l'espien.


La Tiffany adequada a les circumstàncies, entre safari i britànica colonial amb elegància. Sempre està preparada per tot, aquesta :-D


La Kromdraai Wonder Cave... interessant foto, molt bonica la cova, però res a comparar amb les coves del Drac, sense anar més lluny.


Als nens però, deixa't estar d'hòsties, safaris i coves, que com els tindràs feliços (i callats) és ben fàcil...


Per cert! "Howzit?" és la salutació per excel.lència a Sudàfrica, significant "How is it?" (Com va aixòs?). La resposta habitual és "lekker", que vindria a ser "de puta mare"... Baba és baby... i aquí tot déu es tracta de baby, pel que sembla.

Vinga no us impacienteu que el següent pujarà ben aviat!