Els set turons no s'han mogut. I el curro molt bé, gràcies! :-)

Us explicava a l'últim post que feia una rasca que flipes... doncs bé... ja no la fa... les temperatures han pujat fins als zero o fins i tot +2/3 graus... i si bé la neu segueix aquí, es clar, ja no hi ha res pràcticament gelat... com estan les coses! El que si que és tremendament xanant és el cel, i la llum reflectada a la neu, dóna uns colors molt especials, i la veritat és que molt molt guapos :-D

Toquem fusta tot i així perquè si hi ha una cosa que no m'agrada d'aquest pais i el seu hivern són les carreteres patinoses. Puc aguantar perfectament el fred i la neu... però haver d'anar al tanto a cada curva i rotonda, quedar-te atrancat a cada pujada... això si que em toca la moral, veus...

Us posaré una mica al corrent de com van les coses en tema curro... pel que fa a INNIT, el meu curro principal al que hi passo més hores, doncs molt bé, estic coneixent els seus sistemes, que tenen el seu què, i ja estic inclús començant a ser una mica productiu. Lo bo és que et pot venir el client en busca d'una web, el dissenyador la dissenya i la feina de l'equip de producció és bastant petita, només adaptar el CSS del sistema... un cop aquí, el client introdueix tots els continguts sota el layout creat, i la interacció amb nosaltres físicament és només en el cas que demani alguna cosa concreta. Amb aquest sistema ja he "produït" les meves dues primeres webs ;-) En un parell de setmanetes. Però es clar, la nostra feina principal no és fer les webs en si sino desenvolupar i millorar continuament el sistema de content management, que ja us dic que és un bitxo una mica caòtic i molt, molt potent.

Pel que fa a l'ambient de treball, bé, els noruecs no són tampoc lo més ditxaratxero que hi ha, i no hi ha massa vida social a part de lo que és estrictament xerrades de feina... però dinem allà tots junts, allà a les 12, i aquests són els moments de coneixença. Mola perquè ells paguen el dinar, tenim tot el cafè que volem, i em pagaran també el mòbil... amb lo que no em puc pas queixar en aquest sentit.

El que també és magnífic són les vistes des de l'oficina! Estem en una antiga fàbrica històrica de Hamar (la Norrona, que no sé pas què hi feien, però que és coneguda perquè també hi ha el bowling). Estem al tercer pis, el més alt... les vistes sobre el llac són tremendes... les condicions climàtiques fan que aquestes vistes siguin cada dia diferents... que si ara sol, que si ara boira, neu... ja caurà una afoto per aquí baix, també!

La putada és que els tios van pillar uns bitllets per anar tots junts a Varsòvia per aquest cap de setmana -9 a 11 de febrer-, del rollo "fem equip", abans que jo entrés, amb lo que no he sigut a temps d'apuntar-m'hi!! Jós! Ja és putada, també! Però bueno, es veu que ho fan "sovint", això, així que m'esperaré a la propera sortida... molt americà, tot plegat...

Així que a Innit em vaig adaptant amb normalitat. :-)

Pel que fa als bambinis, bueno, he donat les meves dues primeres classes amb el que podríem anomenar relatiu èxit...... Imagineu-me assegut al terra amb una dotzena de rossos petits al voltant mirant-me amb cara embadalida mentre canto i faig pamplinades. Per sort, tinc a l'Adrián, que el seu pare és espanyol i m'és de gran ajuda perquè entén tot el que dic i fa tot el que dic també, amb lo qual és un gran exemple pels altres. Els quals, però, tenen tota la pinta de no entendre res, cosa que ja s'espera :-D El que és un èxit total és la cançó "un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña", amb mímica que tots intenten seguir. Com m'he de veure xD Però és divertit, certament :-D

A part d'això, la web està força encaminada quan la Jen es digni a escriure els continguts -la tia no és que sigui lo més presentable que he vist-, i la Eva, la jefa, ha resultat ser una mica abusona... m'explico... l'altre dia em truca, quan estava a la feina, del rollo mira, hauria de passar aquests videos que he gravat amb una càmera digital a cd, no sé com fer-ho, m'ho pots fer? Hummm... si ok, quan vingui la setmana que bé ho puc mirar... no no, ho necessito per demà... humm... però jo estic treballant i no puc pas venir a la guarderia... passo per casa teva, no et preocupis! (es donava el cas que ja sabia on viu, la Tiffany). Així que ja tenim la tia emplastada a casa! Carai tu... mai m'havia passat, això de que un jefe se m'emplastés a casa per fer-me treballar :-/ El meu jo dimoniet es va alegrar quan dissortadament vaig comprovar que no tenia el software necessari per fer el que em demanava i, ostres quina pena, no tenim connexió aqui a casa per baixar-me res. Adéééu! Humm...

He de dir que últimament m'apunto les coses que vull escriure al blog, i ho tinc en compte quan ho escric... és per això que els posts són força més llargs... perquè no m'oblido de coses :-D Una altra d'elles és que tot fixant-me, al gimnàs la samarreta d'equip de futbol més comuna que hi veig és, a part de la del HamKam, la del Barça... no sé si serà perquè som els actuals champions, o perquè ja agrada de per si, perquè hi ha fins hi tot samarretes Kappa! També val a dir que hi contreibueixo sovint, a aquesta majoria, corrent quilòmetres i quilòmetres amb la meva del Barça... no hi ha ningú més, però, que porti la del Marroc :-D

És diumenge dia 4 de febrer, ara, i estic escrivint això tot anant cap a Oslo amb el tren... els seus diners costa -uns 50 euros anar i tornar, per un viatge de 120 km- però la comoditat és extrema, espai de sobres per les cames... inclús una petita barra al seient de davant per posar els peus... màquina de cafès barata... només faltaria wireless, que ja seria demanar massa :-) Tot això en un rodalies!

I què hi faig, anant a Oslo? Doncs bé, en Xerca i la Marta, ex-companys ubunteros i amics, han sigut convidats pel govern noruec a no sé quina reunió, i s'estan a Oslo tota aquesta setmana, així que hem pensat que seria una bonica cosa això de trobar-nos.

De fet ara estem passant al costat del llac i la vista és tremenda. Així que deixaré d'escriure, ja que de fet, estic totalment al dia. :-) Us ho he dit, oi, que cada dia em mola més, aquest llac? Hummm.. :-)

Continuo al tren de tornada amb noves i excitants aventures!

Ja estic al tren de tornada, després de passar el dia amb els amics i ex-companys ubunteros Xerca i Marta, i amb el Hassen, el xicot de la Marta, sudafricà i catxondo, i que amablement, sota una mica de pressió, s'ha ofert a fer-nos de guia per Soweto -suburbi de Johannesburg no especialment segur si vas a lo loco- quan anem cap allà. Bravo Hassen! :-D

Segons sembla els organismes mediterranis d'aquests nois no s'apanyen gaire bé amb la considerable rasca que fa per aquestes terres, tot i que a Oslo en faci força menys que a Hamar, i s'estaven quiexant força -sobretot el Xerca :-D- quan fèiem unes agradables i innocents caminadetes pel Vigeland Park, una de les meves zones preferides d'Oslo, amb una generosa col.lecció d'estàtues representatives de les emocions i relacions humanes. La pena que estava força fosc i no es veia tot lo bé que es podria.

La jornada però, més que res, ha transcorregut en un restaurant, tot posant-nos al dia i xerrant una mica de tot, i evidentment debatint qüestions polítiques d'alt nivell. Jo una mica més passivament que ells, es clar. Sempre està molt bé compartir taula i dia amb persones tant interessants i apreciades com vos! (a veure Marta si em guanyo un comentari aquí, ostres! Xerca ja sé que tu no el faràs pas! :-D)

La setmana següent ha sigut el que temo que serà el pa de cada dia a partir d'ara... enfeinada... entre els meus curros, els de la Tiffany i el Jett... poc temps per la meva activitat privilegiada de calentar sofà... però bueno... està bé la idea de fer una mica de diners ara que estem en un pais generós i gastar-nos-els en altres destinacions en un futur. :-) De fet... sense jo especificar-lis res, només comentant que pensavem marxar després de l'estiu, els d'Innit m'han fet un contracte fins l'1 de novembre. I assumirem aquesta data com la de la nostra partida de Noruega... a on? India, Austràlia i Dubai són, ara per ara, les 3 possibilitats amb més força... us mantindré informats :-D

Al principi d'aquest post comento que ja no fa tan de fred i bla bla bla... pues bé... mentida podrida! Fa molt de fred, neva tota l'estona, i els carrers (les carreteres no em plantejo ni trepitjar-les) estan gelats i patinosos i em cago en tot tot sovint... per sort l'hivern ja s'està "acabant" i podrem gaudir de climes més benèvols aviat... espero... L'altre dia estava pensant en la feina de conductor d'autobús/autocar a Noruega... s'ha de tenir un parell de collons... amb aquells trastos tan grossos i pesats... mesos conduint en carreteres gelades.... aposto a que deuen cobrar especialment bé :-D Això també m'explica perquè els taxis són tan i tan cars...

I bé, fent ús un cop més de la curta setmana de 4 dies, cap a Bergen falta gent. Vam planejar el viatge fent l'anada en tren i la tornada en avió. A en Jett li feia gràcia això del tren, i a nosaltres ens va semblar una idea prou bona. Com sabeu, a Noruega el tren és molt car. El tema però, és que cada tren té un tant per cent reservat per billets "minipris". Els bitllets minipris valen 200 kr (24 euros) en qualsevol trajecte, fent qualsevol numero de transbords. M'explico: per anar de Stavanger a Roros, per exemple, has de fer Stavanger->Oslo->Hamar->Roros, doncs val 200 kr.. per anar de Oslo a Bodo has de fer Oslo->Trondheim->Bodo... 200 kr... per anar de Hamar a Oslo vas directe.... 200 kr... i per anar de Hamar a Bergen, transbord a Oslo... 200 kr... òbviament aquests bitllets, sobretot en els trajectes més populars, s'acaben força aviat... com que nosaltres som uns tios previsors, ja poc després de tornar de Bergen l'altra vegada (mitjans novembre) vam reservar aquesta escapada... així que vam poder agafar els miniprisos fantàsticament. El trajecte de Hamar a Bergen són casi 10 hores, i diuen que és un dels recorreguts en tren més escènicament espectaculars de, oju, del món!! Ara, la pena és que vam fer el trajecte nocturn i, entre que vaig dormir la meitat i òbviament no es veia un torrat, no sabria dir-vos :-D

Els trens a Noruega, per cert, tal i com dic per aqui dalt, son tot un lujasso, i tot i que estavem en un seient normal, sense compartiment ni res, s'estava perfectament còmode i teníem tot l'espai del món. A més, en els trajectes nocturns el consorci ferroviari noruec t'ofereix un fantàstic kit compost per manta, màscara pels ulls, taps per les orelles i coixí inflable. Així que com uns reis. Els trajectes nocturns amb tren, tot i que tampoc n'he fet masses, a la meva vida, sempre m'han agradat... quina diferència entre aquest tren i el Marrakech-Tanger de l'estiu passat, per exemple!! :-D Absolutament oposats!

A les 6.57 del matí, ni un minut més ni un minut menys, i tal i com estava previst, vam arribar a Bergen. Demostrant com ens estimen, en Julian i l'Anne només van fer tard, en aquestes hores intempestives, per 5 minuts, lo qual és tot d'agrair i no sé si seria capaç de fer-ho, jo, tenint en compte que hi ha mitja hora des del centre de Bergen fins a casa seva.

Aquesta vegada, perquè ja hi havíem estat i havíem vist el que s'havia de veure, i també perquè portàvem al Jett, vam fer força menys de turistes que l'altra vegada... però Bergen és una ciutat molt agradable en tots els sentits... recordareu que és famosa per la seva pluja... de fet, darrerament havien estat 86 dies seguits plovent, marcant un nou record (es diu ràpid, 86 dies... :-/). Doncs bé, deixant clar que som uns tios amb sort, una vegada més, NO VA PLOURE NI UN MOMENT, en els 3 dies que vam estar allà! Va fer un temps de puta mare, amb un sol fantàstic! Quins paios, hay que ver! Això si, també feia força més rasca que l'altre cop... tenint en compte que la costa oest de Noruega és força temperada, donades les circumstàncies, estàvem sobre els 0/-4 tota l'estona. Que és força fred. Res a veure amb Hamar o Estocolm, de totes maneres. Vamos, però res. Un luxe, en comparació.

Està clar però, que si he de recomanar una ciutat de Noruega, encara que tampoc he estat a tantes, però si a les grosses, és sens dubte Bergen, pel lloc on està situada, que és espectacular, per lo maco que és en general, i per la oferta cultural que té, que -segons tothom diu, i això em sembla a mi també- no té igual en tot el pais.

També recordareu que en Julian i l'Anne són us malalts del Bollywood, i que quan s'ajunten amb la Tiffany, otra que tal, es forma un torbellí díficil de parar. I que un cop al mes, en un cine de Bergen, posen una peli Bollywood per delit de tots els malalts... sense haver-ho preparat així, va donar la casualitat que aquest cap de setmana era l'elegit del mes de febrer -com no-, així que no va faltar una bona sessió de bollywood, amb sala plena a reventar. Aquesta vegada la peli era "Salaam-e-ishq", o algo semblant, una nova estrena... 3 hores 45 minuts sense intermission!! Wow! De bojos! Les bufetes a la sala ja no aguantaven més! La Tiffany i jo, preparats per si la cosa es posava pesada, anavem equipats amb una ampolleta de whisky que ens vam acabar a mitja peli, fent-ho tot molt més divertit. Aquest bolly era ja força més típic, amb plors, drama, infortunades històries d'amor i moments plens d'emoció i màgia. Un èxit, vamos :-D

També vam veure, per cert, a casa això, una peli dels setanta-vuitanta que no sé si coneixeu, "Bugsy Malone". En Julian i l'Anne la van pillar per en Jett, i la peli està protagonitzada només per nens pre-adolescents, entre ells una púber Jodie Foster. Va de gàngsters amb metralletes que disparen boles de crema i cotxes antics a pedals. Super catxonda :-D Com a paròdia em va fer molta gràcia. Per acabar-ho d'adobar és del rollo musical, i les cançons són inclús força bones. En Jett per cert, va quedar maravellat, i no va callar fins que li vam enxufar la peli al dia següent per segona vegada :-D

Perquè això d'anar de "vacances" amb un nen és tot un què. Clar, ell no vol necessàriament el mateix que tu, es cansa molt ràpid de tot, i només vol que chuches i devedés. Així que a base de chuches i devedés, el vam mantenir una mica a ratlla. He de confessar que en algun moment em va estressar una mica, el nano, però en general és molt bo i es porta molt bé, així que apelaré al record de mi mateix com a nen de 7 anys torrecollons -que no recordo si ho era gaire, la veritat- (pregunta pels familiars més directes que van haver de suportar-me :-D) i m'armaré de paciència. :-D De totes maneres, em recomforta pensar que a Sudàfrica no estarà tota l'estona amb nosaltres. Oju! No em malinterpreteu, que me l'estimo molt al Jett, jo, però seria una autèntica calamitat i misèria tant per ell com per nosaltres! Així que... per això estan les iaies!! :-D

Com que casa del Julian i l'Anne no és super gran -ni falta que els hi fa-, vam dormir els tres al mateix llit -el Jett, la Tiffany i jo, vull dir-, amb lo qual ens va pràcticament privar de sexe i, no cal dir-ho, sortides nocturnes. Per sort el llit era molt gros i hi vam cabre sense problemes ni baralles, i també hi havia prou alcohol a casa per no haver d'anar lluny a buscar-lo i ingerir-lo. A més, el fet de no sortir ens permetia poder aprofitar la nit veient una mica de Bolly :-D

En Julian i l'Anne, per cert, que això crec que no us ho havia dit, són tot uns artistes... en el sentit literal de la paraula... els dos pinten -sobretot l'Anne, que té un estil tot curiós i força guapo i depressiu- i venen quadres... i el Julian té la més gran quantitat de trastos per tocar que mai he vist en una sola persona... ell és bateria, i té muntada a l'habitació una bateria electrònica amb la que vam passar unes quantes (hores?) de jam-diversió. Dels quadres de l'Anne, ja us en faré cinc cèntims a les fotos...

Els que també vam retrobar van ser els nostres amics Runar i senyora (que de fet no ho són pas, de casats). L'altra vegada estaven esperant un nen, i oh! màgia de la naturalesa, ara ja el ténen. En "Breda". (que no crec que s'escrigui així, però és el que vaig entendre... es veu que no és un nom gaire comú igualment... però els hi va fer gràcia saber que es deia com un poble a la vora de Sant Celoni). Recordareu també que no les tenia totes, en Runar, amb això del nen. Doncs bé, quan li vaig preguntar què tal, em va contestar... oh... la nostra vida ha canviat força... i ràpidament "cap a millor eh!"... pobre :-D em va fer una pena :-D òbviament que lo del nen deu ser una passada, però em va sonar força a resignació. Òbviament un nen de menys de sis setmanes ha de ser un autèntic infern, sempre plorant havent d'endevinar per què i despertant-se/te cada dos per tres. A més el nano semblava una rata petita, pobre... però bueno, ja es tornarà maco amb el temps :-D

El fet de que ja havíem vist Bergen amb relatiu escreix ens va permetre explorar una mica els poblets de les rodalies de casa d'aquells dos, mitjançant unes reparadores i saludables caminates matinals. Especial menció mereix el petit assentament d'Alvoen, amb un port de lo més cuco i unes cases que qualsevol les tingués. També hi havia una galeria d'art d'aquelles que fan esfereïr... al centre de la sala, per exemple, hi havia una taula amb una cartolina pintada i a sobre, tot de petites figures rollo playmòbil i similars. Els "artistes" t'encoratjaven a moure les figures com vulguéssis, per crear un art col.laboratiu en moviment... quins collons... no vaig poder dissimular la cara d'estupefacte escepticisme quan la noia vestida rara ens ho explicava... Recordo que l'altra vegada que vam anar a Bergen també vam anar a una exposició (hi ha moltes galeries, per allà) que era un video d'uns 2 o 3 minuts repetint-se sense parar, on una tia -que estava en un mostrador allà al costat tot orgullosa- esparcia pintura rosa de forma aleatòria (i a més tenia els ous de dir-ho, que era aleatòria) sobre un llençol. I això era tot... Anda que... qualsevol sigui artista...

I bueno, tot xino xano el temps en aquest bonic emplaçament i en aquesta bonica companyia es va anar acabant i cap a l'avió tocava... 45 minuts i ja erem a Oslo altra vegada, dissortadament comprovant que a Hamar seguim amb els nostres -20 habituals. També vam veure que els preparatius del Rally Norway van a bon ritme, i la ciutat bull d'activitat.. però això serà tema per un pròxim post. Pel pròxim post, concretament.

Aquesta vegada no reservarem ràpidament un altre bitllet cap a Bergen perquè seran ells els que vindran a veure'ns cap al maig... de ben segur però que alguna altra visita a Bergen abans de marxar caurà.. potser enclavada en una ruta pels fiords a l'estiu? nianoniáá´...g

Una cosa fa falta dir.. el dia 11 de febrer, diumenge, va fer exactament un any que la Tiffany i jo ens vam trobar per primera vegada en persona, quan vaig venir tot valentment a Noruega a veure què passava. I mira el que ha passat! Com passa el temps! :-D

Bueno, pues ahí van les fotos!

Començant per les fantàstiques vistes que us comento des del meu lloc de treball! Si si, està molt ennuvolat! Prometo tirar la foto altra vegada quan faci més bon temps!


Volia deixar un espai a l'espera que la Marta m'enviés les fotos que va tirar a Oslo, perquè no n'hi ha cap de les meves que sigui massa representativa... doncs me les va enviar! I tampoc n'hi ha cap! Així que abans de posar qualsevol foto de qualsevol acte passat ubuntero posaré un banner de la campanya que estic segur que els hi fa més il.lusió! Ale! Entreu i signeu tots!


I anem doncs cap a Bergen!

Per començar veiem les magnífiques vistes des del tren! Ja ho diuen, que és un trajecte espectacular!!


Un cop ja de peus a terra, aqui tenim a l'Anne i una mostra de les seves pintures, totes elles amb un estil ben personal i reconeixible. La veritat és que a mi m'agraden força, i si no fos que serà un merder per traslladar-la amunt i avall, gustosament n'adoptaria alguna! Si algú ha quedat maravellat amb elles estan a la venta eh!


(per cert ara tot mirant les fotos per trobar-ne d'adquades he vist la gloriosa samarreta d'en Julian amb el lema "Make tea not war" :-D)

Va en posarem alguna del Bryggen, la part més coneguda de Bergen... aqui la façana... com podeu veure les cases estan una mica tortes. A destacar el detall extra també del cel inmaculat de núvols i perfecte :-D


I el Bryggen per dins... on està especialment la gràcia... fosc, destartalat, antic, sembla que estigui a punt de desplomar-se a cada pas que fas. De fet diuen que s'esta enfonsant un parell de centímetres l'any, o una cosa així, i moltes vegades queda anegat per la pluja (vaja a un bon lloc el van anar a constuir, també). Però és una zona força màgica... sorprenentment silenciosa i solitària també...


Perquè veigueu lo cabrons que som, no tenim ni tan sols pietat del pobre Jett, al que vam entaforar una bossa al cap i li vam tirar fotos qual mono de zoo. L'Anne ni tan sols això, ignorant-lo malamentemente mentre -després de mesos de viure allà- s'enterava de què era tot això que veiem, El detall de la bossa "Recycle for Cornwall" (Cornualles, pels ibèricoparlants)... en Julian és de Cornwall i allà tenen un sentiment patriòtic força important. Finalment però al Jett li feia força gràcia, això de l'abús, i no ens va denunciar ni res.


Coneguda és la meva predilecció per tot tipus de figures fàliques, així que en veure aquest canó preparat per disparar amb passió no me'n vaig poder estar de saltar a domar-lo! Inclús! Vaig haver de saltar una valla, amb lo qual vaig fer algo ilegal a Noruega!! Estic segur que si els locals m'haguéssin vist, no s'ho haguéssit cregut! :-D


I una foto qualsevol d'un dels 7 turons que envolten la ciutat. El llac que veieu és curiosament artificial (com si no n'hi haguéssin). És divertit per cert veure coloms i gavines i ànecs patinar per la superfície gelada. Se'ls veu tan putejats com als humans :-D


Lo que es pot divertir un amb una càmera de fotos, un canuto de paper de cuina acabat, uns quants de centilitres d'alcohol i una mica de bolly!


Per alguna raó, aquesta foto m'agrada especialment... composició, cel, llum... tirada durant una refrescant caminata matinenca :-D


Tal i com us deia, el poble d'Alvoen és especialment atractiu. Aquesta pretenia ser una composició amb la Tiffany estratègicament situada en segon pla, però per algun motiu, sembla que no ens vam coordinar prou bé :-D


Com mola eh, Noruega :-)


I per últim i acabar, que últimament li estic pillant el gust a tirar-me de la moto també amb el número de fotos, doncs una commemorativa del nostre aniversari! Eh que som guapos? Acceptem tot tipus de regals! No dubteu a demanar-me l'adreça!!


Apalis doncs! :-D fins aviat!