Edició especial Rally Norway. I d'altres petites foteses posteriors.

Buh!

Abans que res, explicava l'altre dia que les temperatures havien tornat a baixar i feia molt de fred... doncs bé, és mentida... les temperatures pugen de nou i ara estem en positiu, el gel i la neu es desgelen i tot és una guarrada de molt de cuidado, un gran bassal brut i amb xop-xops de neu semi-desfeta... ara... no us extranyi pas gens que a mig post us digui que les temperatures tornen a ser de -20... perquè ja sembla que funciona aixi, la cosa, aquí, i ja m'hi estic acostumant :-)

Us deia també l'altre dia, per començar amb aquesta crónica exempta d'escapades, que feia un any que vaig venir a Noruega per primera vegada, ben valent jo, en terres inhòspites i hostils, a l'aventura a veure què passava. Bé, òbviament tots sabeu què ha passat. Aqui em teniu 12 mesos després pagant religiosament les meves taxes al govern noruec. Per celebrar-ho, amb un parell de dies de retard, la Tiffany i jo vam fer un bonic i romàntic sopar commemoratiu a la llum de les espelmes. En circumstancies normals no explicaria aquestes coses, però la moussaka que va cuinar -no sé si us he comentat mai que cuina molt bé, la Tiffany- mereix sens dubte unes linees en aquest humil blog. Ostres tu! Quina moussaka!! Impagable! Extremadament bona! Un dels sopars més deliciosos que la meva ment de peix recorda! I per si fos poc, la ocasió es mereixia sens dubte destapar la última ampolla de Villany que ens quedava. Quin magnífic vi, aquest en Villany! Proveu-lo tots! A més, no em digueu que no vacil.la, a l'hora de parlar de vins, dir que el vostre favorit és un villany hongarès, en comptes dels avorrits i típics burdeus, riojas o vulgaritats per l'estil.

I també, al cap d'un parell de dies, va arribar al correu un "regal" per nosaltres... l'Anne va enviar un dels quadres que em molava -que curiosament no podeu veure a la foto de l'ultim post... ja es putada... pero es que en te molts, a casa!... es un geperut amb una nena petita amb forma de coixí xD-. Entrecometo el "regal" perquè l'hem de pagar, encara que és a preu molt d'amic. Es veu que la Tiffany i l'Anne ja es vam confabular pel tema, tot sentint-me lloar els quadres insistentment... :-) Mola, el tio!

Aquesta setmana (parlo de la setmana del 12 al 17 de febrer... setmana 7. Aqui enumeren les setmanes de l'any, a l'hora d'organitzar-se, i és força pràctic, sempre que tinguis una agenda o calendari al davant), aquesta setmana com dic ha sigut la setmana del rally norway, de lluny l'event més gran, seguit, i important que ha passat aquí des que vaig venir i, probablement, d'uns quants anys més. De fet, és el primer any que aquest rally es corre formant part del campionat del món, i ha estat tremendament publicitat i se li ha donat molta importància. Tal i com us deia també fa un parell de posts, els noruecs molta iniciativa no tenen, i tots ells, grans i petits, sense preguntar-se massa si els hi agrada o tenen el més mínim interes per això dels rallyes, s'han volcat amb l'event de forma tremenda.

A mi els rallyes tampoc és que mai m'hagin super emocionat, bona prova és que mai he ni tan sols intentat anar a veure el rally de Catalunya, però potser per la influéncia noruega o perquè el service park amb tots els cotxes estava just davant de casa, al vikingship, vaig estar tota la setmana donant pel cul amb el rally hi-hem-d'anar-hi-hem-d'anar. A la Tiffany, per descomptat, això del rally i importa tres pitos, i em vaig haver de buscar les castanyes per una altra banda. :-)

També he de dir que, al tenir el service park en qüestió davant de casa, el carrer que habitualment m'hi porta estava tallat, i els rallyes me'ls vaig haver de fer jo per arribar! Però bueno... tot sigui per la projecció internacional de Hamar....

Per veure'l les ofertes eren o anar amb l'Ole Jonny i els seus amics quarentons a super emborratxar-nos tot el dia, o anar d'acampada els 3 dies al lloc mes llunyà amb en Vidar i els seus amics (a emborratxar-nos). No sé si serà perquè m'estic fent gran o algo, pero mira, finalment em van fer pal ambdues opcions i vaig decidir anar-hi sol, tot fent una passejadeta matinenca. Perquè s'ha de dir que hi havia un parell de trams que es corrien al mateix Hamar, dues superespecials curtes en un bosc al mig de la ciutat. La primera era dissabte a la tarda, i no hi vaig poder anar perquè teníem un compromís, i la segona diumenge a les 10 del matí. Els meus relatius esforços per aixecar-me a temps no van ser suficients i no vaig ser-hi a temps, així que em va tocar pillar el cotxe per fer els 30 quilòmetres que em separaven d'Eleverum, escena de la 18ena i última etapa. Pues pallà que vaig anar, sota una neu incipient, tot emocionat fent curses amb la furgo.

Després de pagar els 15 euros d'"entrada" i aparcament -que m'hagués perfectament pogut estalviar si m'hagués conegut més la zona- em vaig instal.lar en una zona força bona, amb un bon angle de visibilitat, i plena de noruecs amb banderes i fogates i molt emocionats. Té gràcia això dels rallyes, perquè tu t'estàs allà un pilot de rato i quan passa un cotxe -a 3 metres de tu, aixo si-, tens temps de veure'l durant uns 5 segons. Més o menys. De fet, per la meva curiosa i novedosa experiència vaig recopil.lar una sèrie de conclusions:

- Els cotxes dels bons (Gronholm, Loeb, Solberg, Sordo....) corren molt més i fan molt més soroll que els altres. No m'extranya que sempre guanyin ells.

- Els bons sempre passen primer, amb lo qual al cap de 7 o 8 cotxes la cosa ja perd la gràcia, perquè comencen a venir micras i clios i merdetes que a ningú li importen i ni fan soroll ni res.

- És molt dificil fer una foto com deu mana a un trasto d'aquests, perquè sincerament van molt ràpid!

- Feia gràcia veure als espectadors, families senceres convençudes que havien d'anar al rally encara que sigui la cosa que menys els hi agradi, abrigats fins les celles, amb cara de circumstàncies després de cada cotxe que passava, com preguntant-se "i aixó ès tot?"... obviament també hi havia fans de veritat... i en aquest sentit el rally en si, si el seguies complet, suposo que era força espectacular, amb la neu i tal... De fet a veure, el poc que vaig veure la veritat és que tenia la seva cosa... de 130 o 140 km/h no baixaven, en una pista nevada i estreta... que té el seu mèrit, certament.

- Els pilots mediterranis, obviament, no es van menjar un rosco.

- Altres coses que no recordo.

I això, quan ja van passar casi totes les merdetes - en van passar molts -, pues vaig decidir tornar. De tornada a Hamar, centre del rally, per la tarda, vam fer una passejada per la zona d'entrega de premis. El guanyador va ser un finlandès que no se com es diu. Va ser curiós perquè a l'entrega aquesta, els pilots anaven passant pel podium amb el cotxe en... ordre de classificació! És a dir... el guanyador primer, i darrere tots els altres, amb l'últim últim... lo qual és ridícul en termes de mantenir el públic interessat :-/ aquests noruecs.... obviament un cop havien passat una quinzena la gent es va començar a pirar i m'imagino que quan va passar l'ultim hi havia nomes el presentador... (obviament tampoc nosaltres hi erem... que tampoc es tant divertit veure cotxes passar per un podium). Lo divertit del tema es que de tant en quant, algun dels pilots es baixava del cotxe i el presentador li feia unes preguntes. Aixo em va demostrar que els pilots, com a mitja -almenys els que parlaven en anglès-, molt llestos i grans comunicadors no ho són massa... també em va fer gracia quan a en Sebstian Loeb, francès i campió del món l'any passat, que va quedar com 15è, li anaven insistint si li havia agradat el rally i si s'ho havia passat bé... li van preguntar com tres vegades... i el tio amb una cara de pomes agres que pa qué, cagant-se per dintre en la neu i el gel i els noruecs, de pas, fent-se el diplomàtic. xD Ni en Xevi Pons, representant català, ni el Dani Sordo, espanyol, van ser entrevistats, per la meva desilusió.

I després de la cerimònia, el gran circ del World Rally Car va desmuntar la parambana i va marxar de Hamar tan ràpid com havia vingut. I Hamar va tornar a ser, ràpidament també, la relaxada i avorrida localitat que està acostumada a ser :-)

El seguent event a destacar de la setmana va ser, el dimecres, el partit Barça-Liverpool, que va ser el primer partit que he vist des que vaig tornar aqui després de Nadal. Comentava llavors que encara no havia vist cap batalla victoriosa blaugrana aquesta temporada... doncs bé, pel que sembla estic cenizo i la cosa continua així... Vaig moure mar i muntanya per veure'l a casa de la iaia del Jett... per tot just quan el partit acabava, enmig de la gran catâstrofe, vaig rebre un missatge de la Katrine (la noia aquella anglesa curiosa i catòlica), la jodía, amb una foto seva somrient al costat d'una tassa amb l'escut del Liverpool. Pel que sembla, cosa que jo no sabia, la tia és de Liverpool, així que veurem la que serà la meva primera victòria del barça tots plegats, ataviats amb tots els fetiches necessaris! D'aixos... que si perdessim no em culpeu a mi eh :-D

Per cert, que el gol decisiu de la victòria del Liverpool el va marcar en Riise, un noruec... pel que sembla un pamplines a qui la gent d'aqui no li té massa apreci... vaig clarament pensar que us vau tots cagar en mi i en Noruega en aquell moment :-D ehemm...

En Ronny, per cert, el meu jefe, també és un gran fan del Liverpool... de fet té una super alfombra amb l'escut penjada al despatx.. i al dia següent hi va haver una mica de catxondeo... es curios això de jugar "fora de casa" en aquest sentit :-)

I a part d'això.... la setmana següent... pues res gaire destacable a explicar... currant... currant força, que ja en tenia ganes, la veritat... produint ja sense remissió per Innit, i cada vegada més còmodament amb les classes de castellà... seguint el qigong i evolucionant amb la Lohan form... anant al gimnàs una mica menys perquè la veritat és que estic força petat... tenint una vida social moderada sense excessos, i preparant el viatge a sudàfrica :-D que d'això ja en parlaré amb més detall el pròxim post :-)

Per cert, que durant el temps que he tardat a escriure aquest post -que ha sigut força- les temperatures han tingut temps de tornar a baixar cap al molt de fred i tornar a pujar cap al positiu... però vaja, que ja estem al març... i se suposa que molt més fred molt més fred ja no farà!

També! Avui he tingut la confirmació de la segona visita des de terres catalanes! I és que els meus benvolguts senyors progenitors vindran a veure'm, sense la meva germana preferida, però, del 27 d'abril a l'1 de maig! Bisca els meus senyors progenitors! :-D

Ale doncs! Les fotos! Monotemàticament avui del Rally Norway i l'expectació creada a la zona!

Començarem amb els previs... només un parell de fotos d'algun dia de preparació de les classes pels nens... imagineu-me just així i envoltat de nens expectants... de fet, a la ultima classe una professora va tirar algunes fotos que intentaré aconseguir i compartir amb tots vosaltres :-D

Aqui en una estel.lar interpretació de la cançó "en la granja de pepito" (que potser és mi tío, pero bueno). El paio amb caputxa d'esquimal és en Pepito -encara que podria ser en Bjørn-, i el porc és un dels animals que van rulant pels meus dits. Per sort ningu s'ha fixat en la perversió i la cara de desig amb que miro al marrà mentre li introdueixo un dit pel darrere. Vergonyós!


I a veure si endevineu què estic ensenyant aqui i què dic xD


I anant ja a les coses series de de mascles, benvinguts!


Mai havia vist a davant de casa -la nostra es la verda de l'esquerra- tants de cotxes i expectació. Pero com dic es probablement l'event mes internacional que ha passat aqui en anys...


Pero es que no n'hi ha per menys! Aqui tenim unes instantànies dels valerosos pilots jugant-se la pell a cada curva... Quina emoció, el sentir el rogir dels motors, la tensió a l'ambient! El sentir que cada petit error podia ser fatal! I allà estava jo, sense por, amb la meva cámera disposat a recollir el moment amb tot detall per compartir-lo amb tots vosaltres!!




Vale vale... ara en sèrio... les fotos aquestes les he tret del Marca... aqui van les meves:


xD Juas! No es facil tirar-li una foto a un trasto d'aquests! Que va molt rapid!!

La zona de totes maneres era molt guapa... i havies de fer una caminata entre la neu i els boscos que valia bastant la pena!


I ja no en poso cap mes! Ale! Perquè veigueu lo revolucionari que soc, aqui deixo aquest post de dimensions moderades! Pel següent post... previs de Sudàfrica, l'estremidora història d'en Raul, i altres sobrevinguts!

Apalins! Disfruteu de les temperatures, malandrins!! :-D

ps... per cert, per les ments despertes... si, el que dic a la segona foto és, óbviament... "azuuuuul" :-P