Cròniques zíngares i prou.

Abans que res, prego disculpeu la imperdonable tardança d'aquest nou post. Múltiples condicionants, tant presencials com tecnològics com canins han fet que em trobi escrivint-lo (i començant-lo!) a l'avió de tornada a Barcelona!

Cal comentar per cert, que la senyoreta de la cabina de facturació ha sigut molt amable i, sense preguntar-li, m'ha donat un lloc dels amples, davant de la porta d'emergència, amb lo que puc estirar les cames amb gran comoditat. Lo que la senyoreta no sabia, probablement, i no la culpo, és que si pretenc escriure amb el portàtil aquí, la safata del seient del davant està tremendament lluny, i només em queden dues opcions, o encorvar-me cap endavant, o estirar els braços completament a l'escriure. Cap de les dues possibilitats és 100% còmode, així que suposo que aniré alternant una i altre.

Bueno... fa com un mes que no escric, pràcticament, i lo últim que vaig escriure va ser que me n'anava a Budapest en particular i a Hongria en general. Doncs bé, és cert! Hi vam anar! He aquí una petita crònica. Per la vostra sort, escric això força tard i no ho tinc tant recent a la ment com ho hagues pogut tenir fa 10 dies (oh! fa 10 dies que vaig tornar només! Així no vaig pas tant de tard!!), així que us estalviareu una successió de fets extra detallada com habitualment. :-)

Bueno, vam anar a Hongria del 4 a l'11 de desembre, de dilluns a dilluns. Vam llogar un cotxe un parell de dies per fer una petita ruta (per la zona nord-oest) i vam estar els altres dies a Budapest. Des de ja, per començar, us recomano, si voleu llogar un cotxe, la pàgina http://www.economycarrentals.com. En comparació amb les companyies tradicionals és tremendament més barata, i actua de, diguem-ne, "agència" entre companyies locals de molts llocs. El cotxe, un Ford Fusión que vam estrenar (portava 47 km quan el vam pillar), ens va costar un 40% menys que la majoria de companyies.

(sobrevolant la costa sud de noruega... molt maca ella, no gaires núvols... sol baix i brillant a l'horitzó.... ai :-))

La ruta, curosament preparada dies abans, incloïa parades nocturnes a Sopron, una molt bonica ciutat, totalment recomanable, pràcticament a la frontera amb Àustria, al nord-oest del país; i a algun lloc vorejant el llac Balaton, el més gran de l'europa continental, ple de resorts estiuencs, fantasmagòrics i desèrtics a aquestes èpoques de l'any. Les parades intermitges van ser a Visegrád, on des d'una ciutadella en semi-ruines es ténen les millors vistes de la corba del Danubi -en aquesta zona és on el Danubi passa d'anar cap a l'est a anar cap al sud-, Gyor, la segona ciutat més gran d'Hongria, no pas lletja; Veszprém, que bàsicament consisteix en un carrer, que mola força; i vàries parades al voltant del llac, a destacar Tihany (nom simpàtic per la Tiffany, òbviament), una molt agradable península que talla el llac pràcticament en dos.

Com a bones terres magiares i centre-europees que són, pròximes a regions carpàtiques i misterioses, tot plegat tenia tot el dia un ambient boirós, fosc i misteriós. De resultes d'això, les suposades vistes sobre la corba del Danubi no van ser tals, sino que més aviat s'entreveia una espècie de riu entremig de la boira, allá a lo lejos. De la mateixa manera, quan estavem pel llac, tot i no ser especialment ample, que no ho era, en cap moment vam poder veure l'altre cantó, ja que la boira barrejava el cel i l'aigua en una espècie de tot blau-verdós. De totes maneres, vam poder gaudir de la solitud boirosa i encantèrica que només aquestes condicions podien permetre. Especialment, tots els enclavaments vora el llac, que segur que estan abarrotats de turistes a l'estiu, buits, desèrtics, i boirosos... li donaven una atmòsfera molt especial, i per res del món em sap greu que hagués fet la boira aquesta.

El llac Balaton, a tot això, i tenint el Mjosa al costat de casa, sempre ple d'ones, i si bé no especialment dramàtic, si una mica agressiu, era SUPER relaxant, un bassal, molt calmat, i molt serè. Tot un llac, el Balaton. Molen, els llacs. :-)

Per altra banda, també, i després d'estar acostumat a conduir per les carreteres noruegues, mai rectes, plenes de canvis de rassants, i amb unes restriccions de velocitat importants (i plenes de radars), va ser tot un què anar a petar de cop a Hongria... super pla... la penya folladíssima, un plaer conduir per aquell pais, em va agradar molt. Molt poc tràfic, les carreteres en fantàstic estat, molt ràpides, sense necessitat d'anar per les autopistes de pagament... molt bé molt bé...

Adjunto unes afotos per allà al final perquè us ho cregueu, que molava.

Els dos dies, com era d'esperar, van passar molt ràpid. Potser m'hi hagués quedat més jo, vaguejant, però la Tiffany no és especialment fanàtica d'anar donant voltes a lo loco, i si bé li agrada molt anar per aquí i per allà, és més del rollo calmat i prendre's el seu temps a cada lloc. Així que vam arribar a un acord mig, i Budapest igualment, segur que se'ls mereixia, 5 dies. Tal i com vam comprovar.

Bé, així que vam arribar a Budapest. Budapest és molt gros. I força caòtic, en cotxe. La primera impressió no va ser especialment agradable... comparat amb la calma del que havíem vist fins llavors (a més, com a nota, TOT era super silenciós... pobles, ciutats.. extranyament silenciós), va ser un estrés important. Molt de trànsit, brut, pobre, "agressiu", suburbi de gran ciutat, vaja, ex-comunista -mai especialment "maco"... un merder per poder arribar a deixar el cotxe (que era ben fàcil i cèntric.. justament per això va ser un merder). La Tiffany, pobra, estava ben estressada :-). Però al final ho vam aconseguir. Teníem llogat un apartament, petit i molt ben situat, amb una decoració una mica passada de moda. Suposo que no és cap sorpresa que ho digui, però si t'has d'estar més de 3 dies en un lloc, un apartament, pel meu gust, és una opció molt més atractiva, econòmica i pràctica, que un hotel o alberg. I ja ni t'explico si ets més de 2 o 3...

(per qui va llegir el meu primer -o segon... no sé... un dels primers- post, des de l'avió quan volava cap a noruega, fa exactament 3 mesos -com passa el temps-, em remiteixo a "l'estol de núvols, com un infinit mar blanc sota els meus peus"... això és el que hi ha ara per aquí sota...)

Bueno... l'apartament era en una magnífica zona, molt cèntrica, però en un bloc de merda... força destartalat.. el duia un home gran, d'uns 70 anys, que era guia turístic, i jueu. Deia que l'apartament és on solia viure la seva filla, que ara estava vivint a fora, amb el seu nen petit. Però no ens el vam creure pas... la decoració era dels seixantes i allà no hi havia ni el més mínim rastre de que hi hagués viscut mai cap nen, així que fijo que l'home tenia centenars d'apartaments repartits per Budapest i s'estava fent d'or, com a tot bon jueu li correspon. A tot això, però, l'home era MOLT interessant, i vam estar xerrant MOLT de rato i tenia moltes coses a dir sobre la Hongria actual i passada, i sobre la seva pròpia vida actual i passada. Nandor es deia. Cap queixa sobre ell, ans al contrari! Només els canelobres jueus, potser? :-P L'apartament estava fantàsticament bé, petit i apanyat, perfecte per nosaltres, amb cuina i bany força nous. Amb mogollón de panys de seguretat -amb les seves pròpies paraules... amb el comunisme no hi havia crim... però ara... :-D l'home vivia bé, amb el comunisme...-

(és tot un costum, ja llargament adoptat per mi, el veure'm una ampolleta de vi blanc sempre que estic en un avió... habitualment valen un ull de la cara, també s'ha de dir... però que coi... aquest és un vulgar Torres Viña Sol, per cert)

Tot parlant de vins, em va sorprendre molt gratament que els vins hungaresos són FANTÀSTICS. Ostis tu, quins vins!! Des del blanc Tokaji, fins a sobretot, els afruitats negres Villanys... no m'ho esperava pas, que estiguéssin TAN bé! Ja em perdonaran els ductes en la matèria de vins... es veu que ja en tenen força, de renom, aquelles terres, en el tema vinícola, però jo no ho sabia pas. L'Albert i en Toni van poder apreciar el delicat sabor d'un Villany en la seva breu visitat a la meva humil morada, com després relatarem. Així que en poden donar fe.

El menjar hongarès, per continuar el caos de post sense cap mena d'ordre ni guió, és també tot un què. De fet els hongaresos n'estan molt orgullosos, de la seva cuina, i no els hi falta raó. Tenen força de tot, ple de salses i barreges... rostits i estofats... fins i tot plats vegetarians ben apanyats. Aprofito per llançar una crítica a la nostra guia lonelyplanet, que deia que a Hongria tindríem molts problemes per trobar menjar vegetarià... pues en absolut, 5 o 6 plats a tot arreu, Budapest i fora, i ben rics i originals. Amb el tema de la lonelyplanet (i per seguir amb el desordre, gràcies), és la segona que em compro, la d'Hongria, després de la del Marroc... que com el meu company d'aventures marroquines Daniel sap, no era especialment acurada en alguns temes... així que des d'aquí un capón per les guies lonelyplanet. En anglès, les guies Rough Guides, crec que estan molt bé i són molt complertes i atractives, però que jo sàpiga, només estan en anglès. Aprofito també, ja que estic força en les altures ara mateix, per pregar als déus de l'integritat, que els amics Albert i Toni em tornin la meva Rough Guide d'Escandinàvia íntegra, sana i estàlvica (mai he entès la frase "sa i estalvi", si algú ho sap, prego que me l'expliqui), i també desitjo que la hagin trobat d'utilitat!

Budapest.

Per algun motiu, havia sentit moltes comparacions de Budapest amb Praga. Doncs bé, no té absolutament res a veure. Crec. A part de que hi ha un riu pel mig (i el Danubi és inmensament més ample que el Moldava) i de que estan a l'Europa de l'Est. Per començar, Budapest és tremendament més gros i caòtic. És també més "agressiu" que Praga... Praga la recordo molt amigable des del principi, Budapest no ho és tant... és més freda... els hongaresos miren amb cara desconfiada i no es paren (mai) als passos de zebra.... és més "soviètica" -que si bé no he estat mai a enlloc soviètic, m'ho imagino així, més per la gent que no per l'arquitectura, que és totalment europea... el palau reial no té grans diferències, a grosso modo, amb el de Brusel.les o el de Madrid, per exemple- Òbviament, al centre i carrers més comercials, no hi ha cap diferència amb qualsevol ciutat europea, ple de Zara's i Benneton's. Però també, al ser més gros, té moltes coses a veure... des de sobretot Castle Hill -a saber com es deu dir en hongarès... jodío idioma, que difícil que és-, a la part de Buda (com sabeu i si no us ho dic ara, un cantó del riu és Buda i l'altre Pest, i no és fins al segle XIX que es van ajuntar en una mateixa ciutat), amb el Palau Reial -mira que en fa d'anys, que no tenen reis, aquesta gent-, però sobretotot, amb lo harmònic i agradable i calmat dels carrers que l'envolten, tant diferent al caos de Pest -petita semblança amb el "castell" de Praga...-, i especialment amb la magnífica església d'en Matthias... una de les més atractives i acollidores que recordo, amb les parets interiors pintades de colors ocres i granats, i el neogòtic Fishermen's Bastion que l'envolta -ho sento, ho conec tot amb el seu nom anglès... guies i panfletos... :-p el bastió dels pescadors, anyway)... L'arxiconegut parlament, neogòtic també, força espectacular, està al cantó de Pest... com a curiositat, i suposo que a tots els que n'hagueu vist fotos, aquest parlament sempre m'ha recordat una mica al de Londres -al del Big Ben-. Doncs bé, no sense motiu... es veu que es va construir poc després que el de Londres, i vist lo magnificent d'aquest primer, els hongaresos van construir el seu 1 metre més llarg i 1 metre més ample que l'anglès. Que catxondos els tios. La veritat és que és força gros, i vist des de l'altre cantó del riu és espectacular (típica foto). Parlant de típiques fotos... no sé si n'heu vist gaires, de fotos de Budapest... però típicament, les fotos de dia són del parlament, i les fotos del palau reial -i el pont de Scheheny- solen ser de nit... Doncs té una explicació, segons el meu punt de vista... la il.luminació del parlament, de nit, és força pèssima... i el palau reial no és cap maravella -és gran i espectacular, es clar, però no "especial"-, però la il.luminació està molt aconseguida, especialment amb el pont al davant queda una vista molt apanyada.

Altres atraccions de Budapest, així a grosso modo, el City Park, amb una zona amb els únics edificis "praguencs" que vaig veure, molt i molt maca i molt sorpressiva perquè no sortia a les guies (edificis praguencs rollo Pasta Brasna), i els banys Scheheny (aquest Scheheny va ser tot un tio, decisiu en la història d'Hongria, i ben humil, i moltes coses estan anomenades amb el seu nom). El carrer Andrassy, el més elegant de la ciutat, ple de chabolas que echan patrás... i on va coincidir que estaven fent el funeral d'en Puskas... que per cert, havia de ser tota una institució, perquè estava ABARROTAT, i se li va fer un funeral i processó amb honors de rei... tallant tot el carrer principal, amb bandes marxant, el ferètre en carrossa amb la bandera d'Hongria.... i la gent emocionada... el funeral va acabar a la catedral de Sant Istvan... sumptuosa com ella sola. Per cert, que el pobre Puskas portava 3 setmanes mort, quan van fer el funeral aquest...

Seguint amb la línea caòtica... que cada cosa me'n recorda una altra, i suo vilment del que estava dient abans... com potser sabreu els futboleros, els hongaresos no es mengen un torrat futbolísticament des dels 50... pues bé... per ells, com si fos ahir, tu... ple de samarretes amb els herois del mundial'56... a les botigues, llibres parlant de la glòria del futbol hongarès... una mica ridícul... i es clar... en Puskas era l'estrella, per aquells llavors... així que... però és com si a Espanya, on futbolísticament tampoc es mengen un torrat, anéssin venent samarretes d'en Gento o el Marcelino (o el Ramallets).... curiós...

També vam anar a un restaurant Krisna, portat per uns hare hare. Menjar indi deliciós i molt barat (no pretenen guanyar diners, els krisnas). Hongria per cert, és barat comparat amb Noruega -què no ho és?- però no especialment comparat amb Espanya... i especialment amb Catalunya. Els krisnas lo bo que tenen és que quan cuinen ho fan per Krisna -aquell déu hindú blau que toca la flauta-, i esperen que Krisna vingui i s'ho mengi. Però com que -sorpressivament- en Krisna mai ve, doncs s'ho mengen ells. O ho venen. Bona filosofia. El fet és que tot éstà "preparat pels déus", amb lo qual hi posen molt d'amor, a la cuina. Tots uns tios, els krisnas. Tot òbviament amenitzat amb milions de diferents cançons amb la lletra "hare hare hare krisna bla bla". Tots uns tios, lo dit.

Una cosa que em va impressionar molt i molt de Budapest és que... es poden veure les estrelles!! Des del mig de la ciutat!! Wow! I es veuen perfectament... no crec que mai hagi vist això en cap ciutat gran... però si si, no sé com s'ho deuen fer amb la contaminació lumínica i la polució (que n'hi ha n'hi ha), però s'ho curren força!

Altres coses a destacar... al costat de l'apartament hi havia una inmensa sinagoga, segons sembla la més gran fora dels estats units (ehemm), la veritat és que molt bonica... en una altra església vam trobar un tio que tocava l'orgue... tot sol, església barroca, fosca i buida, i el moment va ser d'un místic que pa qué....

I la festa... no sé si vam tenir sort, però allà on vam anar a petar, hi havia MOLTA festa, molta penya. I especialment a destacar (noies sensibles no llegiu això), les ties unes jartes catxondes com elles soles, donant-se roscos i magrejant-se amb tothom. Especialment sorprenent. Això vol dir que els tios també eren uns catxondos, es clar, però això no és tan sorprenent. Especialment a destacar un lloc anomenat SOHO, per qui ho vulgui saber, lo més semblant a una orgia que he vist en un lloc públic.

I la Patry un dia em preguntava si a Noruega es menjaven castanyes... i li vaig dir que no... pues a Hongria en mengen! Per cert Patry, a tu i a l'Oscar us he de dir que finalment ma germana ha fet fiasco a l'hora de venir a Noruega els dies que volíeu venir vosaltres, així que haguéssiu pogut haver vingut perfectament! :-( Ha sigut decisió d'última hora, però, quan ja tenia els billets... tot i així, m'he enterat que us n'aneu a Edimburg, i segur que serà fantàstic i no farà tant de fred!! Us espero una altra hora, però!

I això és Budapest... crec que no em deixo res... ah si!! Ostres!! Com també bé sabeu (m'agrada aquesta frase, com bé sabeu :-P), Hongria és molt conegut pels seus banys termals... doncs com no podia ser d'una altra manera, nosaltres també vam tenir la nostra sessió de termalisme, als banys Gellert, els més luxosos de la ciutat -quins tios, com se'ls gasten!- que valien uns 10 euros, i són lo més semblant a banyar-te en una catedral... ridículament luxós... amb una piscina d'aigua freda i una d'aigua calenta, ple de turistes, majoritàriament espanyols, i de parelles tortolites fent-se el remolón a l'aigua calenta :-) Una agradable experiència, també!! :-D

I (memòria de peix!!), em deixo també una de les coses més atractives de la ciutat!! Així com a d'altres llocs ex-comunistes, el que van fer amb les estàtues del règim va ser fotre-les al mar (i els entenc perfectament), aquí les van ficar totes en un parc... molt i molt interessant... explicant-te la localització original, estatuotes inmenses de senyors soviètics amb gavardina i grans banderes, donant-li la mà a pobres camperols hongaresos, agraïts a aquests per haver-los "salvat". Farem una petita ressenya històrica, per qui no ho sàpiga. Hongria va anar a petar al cantó dels dolents durant la segona guerra mundial, i per tant la va perdre. En el repartiment de terres entre els vencedors, Hongria, com tota l'europa de l'est, va caure sota domini soviètic, i com és normal en periodes recents després d'una guerra, els primers anys van ser especialment durs i repressius. Als hongaresos això no els hi va molar un pèl, i l'any 56, va saltar la revolució del poble contra el govern comunista. A la plaça dels Herois, una de les més representatives de Budapest, hi havia una gran estàtua del senyor Stalin, i el símbol d'aquesta revolució és quan els hongaresos van tirar l'estàtua a terra, només deixant-ne les botes. La revolució va acabar brutalment sufocada i amb un pilot de morts, òbviament, però els soviètics mai van tenir el valor de tornar a col.locar aquella estàtua. Doncs aquelles botes són l'estàtua principal d'aquell parc. Interessant. Gran part de la història, cortesia del senyor Nandor, que va córrer en directe davant dels tancs :-)

I ara crec que sí... això és Budapest i Hongria... crec que no em deixo res més... :-D

I estem baixant ja cap a terres barcelonines... i el rollaco que he fotut només és Budapest xD quin paio... així que plego i continuo més tard en algun moment!

Ja és mes tard.

De fet, mireu quan de tard que és que estic continuant a l'avió de tornada cap a Oslo. Com no, Granollers és com un forat negre! Un cop entres allà, no passa especialment res, però ja no fas res més. xD

Així que, com a decisió sense precedents, el que faré serà publicar aquest post amb només això, retitulant-lo "Cròniques zíngares i prou". D'aquesta mateixa manera, començaré a escriure el nou post ara mateix! Desitgeu-me sort!!

I les fotos. He de dir que en aquest viatge vaig batre el meu propi record de fotos tirades, arribant pràcticament a les 1000 (que es diu aviat). Per aquest motiu, i ja que per pura proporció n'hi ha més de guapes, pues en posaré un pilot... mirar fotos és més fàcil i descansat que llegir totxos, així que estareu contents!! :-D

Rutant per les carreteres hongareses, molt còmodes, ràpides i divertides.


El llac Balaton, boirós i misteriós. El color de l'aigua es confonia amb el del cel i donava una extranya sensació de no-res... i més tenint en compte que se sentien, enmig del buit, les sirenes del que més tard vam descobrir eren ferris... que sino donava una mica de yu-yu.. Molt guapo el lloc!


M'encanta aquesta foto, la trobo molt serena i relaxant.. el contrast de colors, la definició de l'horitzó... acostumats al Mjosa, ja ho dic abans, aquest llac era un remanso de pas. De fet, està tirada des de Balatonfüred, un centre termal ben conegut -a casa seva- per les seves propietats relaxants i curatives.


Tihany :-)


Quin tio! Quina planta! Quina elegància! Quin saber estar!


I arribem a Budapest: per començar, la típica postal diurna del parlament, amb una mica de la boira típica de la nostra estada:


I ara la típica postal nocturna del palau reial... m'haureu de perdonar perquè en aquesta no surt el pont... de fet... totes les que surt el parlament i el pont estan borroses, així que nasti... hi haureu d'anar i veure-ho, vès...


Continuant amb el sightseeing... aquesta és la Mathias Church, i la "fortificació" que l'envolta és el fishermen's bastion... tot plegat del segle XIX, molt apanyada la zona. Això si, hi ha una espècie de Hilton al darrere, que per sort no es veu massa en aquesta foto, que destrossa l'estampa com ningú... ditxoses comissions...


Aquests són els banys on vam estar... en el fons és una vil piscina, el que veieu :-)


Tenim com desenes de fotos tontes amb aquests llumets... la veritat és que eren força paranoics... així que ho utilitzarem de postal i felicitació nadalenca: la tífani i chó us dasitxèm bón nadal!!


Parlant de Nadal.. òbviament hem de notar que estavem en aquelles destacades dates, amb lo qual tot plegat era un festival de llums, so, fires i gent i més gent... aquí una mostra de l'avinguda Andrassy i la seva il.luminació... algun matat va envoltar tots els arbres en llumetes, que sembla que no però és un curro!! Notem també que no hi ha cap cotxe.. això és perquè l'avinguda estava tallada al passar per aquí la comitiva fúnebre del bo d'en Puskas.


Aquí tenim una mostra del dol que la ciutat sentia pel decés d'en Cañoncito Pum (que cutres que són els espanyols al posar "motes")... les faroles amb banderes negres i hongareses... i no n'hi havia pas poques, així!


Passem ara al petit subtopic de l'Statue Park (no recordo com es deia en hongarès, algo ininteligible)... aquesta estàtua especialment em va impactar, com ja comento per allà dalt... el pobre i humil camperol treballador hongarès donant-li la mà agraït al (més alt) soviètic amb cara freda i de dolentot sever... ben gràfica...


Per fer-vos una idea de la mida de les estàtues... aquí un paio corrent amb un mocador (se suposa que vermell), i jo fent no sé ben bé què... però la gràcia de la foto, també, és que us fixeu amb la funda de la càmera, penjada de la meva cintura com un vil taparrabos, que fins i tot els primers Manowar envejarien :-D


I la última del parc... per fer-vos encara més la idea de la mida... les botes de l'Stalin i la Tiffany marxant respectuosa.. s'ha de dir que aquesta àrea encara estava en construcció, com bé deduireu per lo cutre i mal cuidat que està el pedestal... en principi la idea és reproduir el pedestal original, amb només les botes. De fet... pel que deia per allà, el que pretenien era tenir-ho acabat l'octubre del 2006, per conmemorar els 50 anys de la revolució del '56 (que és quan l'estàtua va ser enderrocada), però bueno.. serà que no hi havien massa fons...


I bueno, la última foto de totes totes, i ja paro amb aquest post, que és llargot, per gose i deleite de tots els lectors... temps enrere, en un altre post, comentava que m'havia comprat la jaqueta més stylish del mercat... molts ja la vau veure a Granollers, però pels que no, aquí va! La Tiffany i jo preparats per trencar la nit budapestenca.. humm... budapèstica... budapestiana? humm... de Budapest, vaja... També podeu veure fugaç i sobreenfocadament el nostre apartament, però bueno, que tampoc massa bé...


I ale! Això és tot! Manteniu-vos a l'aparatu que en un moment puja el següent, que ja està escrit i llest!!

A cuidar-se familia!! :-D


ps. Carlos, editaré un moment o altre per posar els links al google maps :-) però és que ostres, ja huele que no ho pugi ràpid.... EDITO: ale! ja està editat ;-)