Monday, January 08, 2007

Cròniques svèriques i demés. L'Albert i en Toni ens visiten. Pre-tornada a Granuiers!!

Doncs bé, farem veure que continuem amb lo anterior com si res hagués passat, o com si haguéssim fet l'intermission en una peli de bollywood qualsevol :-)

Teniu en compte que escric el que va passar fa 20 dies, així que espero que sigueu benevolents amb la manca de cura en els detalls. Heu de comprendre l'impacte que ha rebut el meu anteriorment sa i energèticament balancejat cos, així com les meves meditatives neurones :-D

Però de fet, com que no sabeu quins són els detalls, perquè no hi éreu, doncs puc fins i tot mentir impunement, que us ho creureu igual.... Confio que els presents Albert i Toni tinguin el neuronatge encara més malmès. Cosa que no dubto :-)

Bueno... desvaríos...

El fet és que la Tiffany i jo (i una maleta i mitja de roba bruta i trastos varis) vam tornar a Hamar el dia 11 cap a les 7 de la tarda (després de perdre un tren a l'aeroport pel típic retrás). La Tiffany havia de currar unes bones hores fins a les 10, i jo havia d'exercir de papa adoptat i anar a buscar el nen i fer tot de coses amb ell (allò que es fa amb un nen, ja sabeu... no! no allò dels pits! altres coses). Que expliqui això és una vil coartada per explicar com pot ser que l'Albert i el Toni, que gentilment vaig trobar el dia següent a les 8 del matí (ok... 8.45), van trobar la casa feta un extrem merder. D'aquesta manera (Albert i Toni), podeu pensar que va ser només fruit de les circumstàncies i que, habitualment, ni de bon tros, la casa està així. És més! Como los chorros edl oro, està, la tia!

(per cert, que recordeu que estic a l'avió de tornada... pues m'acaben de ficar una peli! no ho recordo mai amb aquesta companyia i molt pocs cops en avió curt... la peli no sé quina és, però al principi surten tot de noies posant-se la roba interior pel matí

... però no la miraré!! Ja que tinc un deute amb els meus fidels lectors, i amics, no us puc deixar sense la dosi d'aventures que us mereixeu!)

Per cert que m'ha sorprès, i encoratjat vivament a continuar amb il.lusió amb aquest abnegat relat, que tanta gent llegís això (i que fossiu uns perros/ no sabessiu què dir a la hora de no-comentar), Això vol dir que m'hauré de currar més el següent concurs, a veure si us pico! Als que ja comenteu, seguiu així.

Vale vale, continuo continuo amb l'aventura de l'Albert i el Toni, que van ser els primers en comprovar com deu ser un dia típic a Hamar: pujar al mirador dels ocells a veure el llac i les rodalies (que no ocells); anar a fer un cafè al Poesi; anar a buscar el Jett al cole; menjar un deliciós sushi vegetal que va provocar la delícia del respectable ;-); pimplar-se una ampolla d'1 litre de whisky en 2/3 hores entre 4, més algunes birres (ehem); jugar i fer el capullo amb el jett demostrant que ets molt més capullo i infantil que ell (que no sigui el whisky... hummm.. no); i finalment anar a donar un vol a la nuit pel poble, tot caminant degut a en zeropuntzero, per descobrir que els kebabs són molt i molt grossos i, entre setmana, tampoc molta festa no és que hi hagi. Però va estar molt bé i va ser molt divertit, tot plegat, vaig trobar jo (quina cosa més curiosa, per cert, perquè per primera vegada les opinions que dono aquí poden ser contrarrestades per algú... fins ara havia sigut totalment unipersonal...així que ja no puc mentir com un bellaco més... vaja...

També, parlant amb el senyor d'un bar nocturn, vaig descobrir que a finals de gener es fan a Hamar els campionats del món de patinatge de velocitat, allà al pavelló davant de casa. De la mateixa manera, es veu que és una zona on passen coses, ja que a mitjans de febrer tindrà lloc el rally de Noruega amb base principal a la nostra bonica localitat. A veure si en Jett emocionat em servirà d'excusa per assistir a un rally per primer cop, a pesar de tenir el Rally de Catalunya ben a prop, ja que de fet en tinc bastantes ganes. Hummm... Li insistiré.

Així que el primer dia dels nostres amics a Hamar es va saldar amb un saldo (ehem) de 0 víctimes mortals. Que ja està bé. El dia següent va ser més sosegat, degut a que ja havíem cremat l'emoció del reencontre, i ens vam comportar com les persones madures que intrínsecament som. Havia de caure una visita a la que per mi és l'atracció més interessant i atractiva de Hamar, que no és altre que el llac, concretament tota la zona que compren un passeig vorejat de xaboles de rics i les ruines de la vella catedral, dins la seva urna de plexi-glàs, i envoltada pel Hedmarkmuseet, que són tot de cases de fusta "arrencades" del seu emplaçament original per la regió de Hedmark (capital Hamar) i traslladades aquí per fer bonic. Les cases tenen el seu atractiu, i la localització general és preciosa, tal i com els dos viatjants abans citats poden corroborar.

Per cert, que porto temps i temps pensant en comentar això, però per pitos o per flautes, que sembla que afecten a la meva memòria quan vaig a escriure, no ho he fet... Segur que a uns quants de vosaltres us sona un tal Alf Proysen (la "o" de Proysen hauria de ser un conjunt buit)... penseu per un moment... us portarà records de la vostra infantesa... tinunaninunaninunaniiiii (música de superlibro)... aquest personatge és tota una institució a Noruega, i va néixer i viure a Ringsaker, prop de Hamar. Va destacar especialment per les seves cançons i contes infantils... entre ells el d'una doneta que tant en quant (no em pregunteu per què, pq no ho recordo) es torna petita petita petita com una cullereta de cafè. La madò cullereta!! Llibre ple d'entrenyabilitat que vam llegir a 3r d'EGB els que vam anar als esculapis!! Em va fer molta gràcia quan ho vaig saber. M'ho ha recordat el fet que, en aquest museu que us dic, hi ha una estàtua de la madò, que orgullosament adjunto.

He de dir per cert que de museus d'aquests "del poble", que n'hi diuen, Noruega n'és ple per tot arreu, el més famós dels quals a Oslo, i el més complet dels quals a Lillehammer, ben a prop. Suposo que el de Lillehammer caurà en alguna visita que em tributeu en un futur, sempre que la temperatura i el clima en general ho permetin.

La tarda la vam dedicar a menjar crepes, a ajudar virtualment a la Sevika (l'amiga sudafricana que ens proporciona el cotxe) a guanyar uns diners tot fent unes petites i innocents màfies, i a assistir a una classe particular de qigong instruida per la Tiffany, on aprofito per dir que vaig "sentir" especialment, i més especialment a l'imposar les mans sobre d'en Toni... Et sento, Feliu!! Suposo el fet de ser pocs i amb confiança fa que l'ambient sigui més relaxat i apte per concentrar-te? Està molt bé, això del qigong!!

Malgrat la insistència dels meus festius amics, es va considerar que anar a fer birres pel poble no era imprescindible, així que ho vam deixar per un altre dia i ens vam quedar, bàsicament, a fer birres i desvariejar a casa. S'havia de dir que al dia següent, ben aviat teòricament, ens n'anavem cap a Göteborg, a la costa oest de Suècia, amb la qual cosa havíem de fer bondat.

Assumeixo que tothom coneix l'Albert i en Toni, amb lo qual tothom sap què hi feien allà, però no és cert, per tant ho explicaré: els llestos es van tirar 3 setmanes voltant per escandinàvia, com sabeu una de les zones més econòmiques del món. La seva ruta estava siguent Barcelona->Oslo->Bergen->Hamar... i a partir d'aqui volien continuar cap a Suècia i más allà (Dinamarca, vaja), així que, mitjançant els acords presos en converses prèvies, vam decidir que seria una bona i llesta idea que els conduïs (amb el super karraken) en aquella direcció.

Crec que ho va ser, una bona i llesta idea, vist lo vist. Després de marxar no tant d'hora com volíem, òbviament, i de despedir efusivament a la Tiffany per el llarg temps que el destí ens estava separant, vam marxar per un parell de dies a Göteborg.

Hem de dir que aquests nanos, quan van venir, van tenir la sort de que fes un temps ex-cep-cio-nal. No gaire fred, no neu, no gel, un cel clar i lluminós... vaja... idíl.lic... o no, perquè l'Albert el pobre venia amb tota la intenció de passar un hivern de veritat, i va ser tot un bluff... els calçotets llargs es van haver de quedar a la maleta... però jo ben content que estic, que ja hi haurà temps!

El trajecte cap allà, d'uns 400 km, va ser força plàcid, però molt lent degut a que hi havien obres per tot arreu, sobretot a la part de Noruega. Vam parar al poble de Fredrikstad, a pocs quilòmetres de la frontera, l'últim punt d'interès de Noruega... la zona centre, fortificada en forma d'estrella i plena de canons, era força maca, amb cases de pedra en comptes de fusta, com seria més típic per aqui. I també hi havia un pont molt i molt alt, que la veritat que cridava força l'atenció. En aquest poble, en Toni i l'Albert van fer algo que no pot mai deixar de fer un visitant a Noruega, que no és altra cosa que menjar-se una pizza al Peppe's pizza, la cadena per excelència. Com que no ho havien fet abans i insistien en cuinar salmó i coses d'aquestes, els vaig haver de coaccionar i obrir-lis els ulls :-D

Vam arribar a Göteborg sobre les 7 de la tarda, i vam tenir una mica de merder per trobar algo per dormir, ja que l'entrada en cotxe era força caòtica (o això semblava). Finalment, després de patejar 3 o 4 hostals, vam trobar-ne un que feia el fet, suficientment barat i ben situat, si bé era una bona caminadeta fins al centre, tot i que molts cops reparadora! Un arròs amb salmó i coses va ser suficient per omplir-nos d'energia i reventar la nit sueca!

Val a dir que, a simple vista, això de Suècia (la meva primera visita a aquest pais) no em va molar un pèl. A saber: just arribar a Suècia vam anar a posar gasofa, i al tanc que em pertocava hi havia... 2 mangueres de diesel!! Comor? Quin sentit té això? Mai ningú les utilitzarà a la vegada... i només serveix pels diesels igual... em va semblar sense sentit i mai ho havia vist. Però bueno, es passa... però poc després vam aparcar el cotxe davant de l'hotel, en un pàrking públic amb la xocant tarifa de 30 cèntims per hora, pagant-se de 8 a 22 o així... que està tremendament bé... el tema és que aniria a deixar el cotxe durant unes 20 hores o així... pues bueno... tot mirant si podia pagar amb targeta, ja que òbviament no teníem corones sueques encara, veig que es pot pagar amb American Express, la targeta de la Shell, de la Statoil, de la Volvo i no sé de quantes xorrades més, menys Visa i Mastercard :-/ Només faltava la del club super3... així que amb aquesta entrada ja voreu... un desastre m'esperava... i tocava enrecordar-se'n de posar pasta en metàl.lic per la nit al tornar a l'hostal.

De fet, històricament i per raons d'enemistats eternes i territorials, els suecs i els noruecs mai s'han tragat. Els suecs em pintaven als noruecs com a extremadament estúpids, quan parlava amb ells, i suposo que no puc estar 100% en desacord... diuen que els suecs són més creatius i els noruecs són més pràctics? A mi així a simple vista el prototip suec de societat em sembla més interessant que el noruec... els noruecs són directament irresponsablement consumistes, i força conservadors en quant a política i pensament...

Però bueno, vam trobar un bar 2x1 que ficaven hip hop i hi havia gent que robava tabac i es tocava el nas, al qual ens hi vam tirar un bon rato. Després, i per recomanació d'una noia que estava en un cumple (l'amiga en feia 18... assumirem que al ser final d'any... ella era de la mateixa quinta i ja els tenia), vam anar a una sala que es deia NEF (Nefertiti), a on no hi havia gaire gent i que va xapar força d'hora, però natrus ja anavem prou tocats i ja va estar bé.

Per cert que als bars a Suècia, i diuen que també a Finlàndia, tenen el joc legalitzat... i ha ha taules de black jack (que mai he sabut com se jugava) als bars, on tothom (excepte menors, suposo) hi pot jugar. Curiós, el tema.

Així que vam anar caminant tot xino-xano, intercanviant impressions, cap a l'hostal, dormint com angelets als pocs minuts d'estar al llit. Pel dia següent jo em proposava aixecar-nos a les 9.30 o porai a fer turisme... però quan el despertador va sonar a les 9.30 el vaig apagar amb un convenciment absolut. No va ser fins les 10.20 quan, al sonar el despertador altre vegada, vaig recordar que la nit anterior no havíem recordat de posar pasta al parquímetre, així que vaig volar esperitadament cap allà, per feliçment comprovar que no n'hi havia pas cap, de multa. A Noruega no passa pas, però és possible que a Suècia la gent directament pagui per honestitat sempre, i ni tant sols hi hagin senyors policies vigilant aquest tema. O si més no, n'hi hagin molts menys.

Però vaig aprofitar aquesta súbita aixecada, combinada amb l'angelical somniar de les belles durments, per donar unes voltes per la zona, concretament a una església enorme que dominava la contrada des de dalt d'una roca. A Göteborg està ple de sobtades "roques-granítiques-moltgrosses" per tot arreu, que formen com turonets, però a l'hora de veritat són tot de rocs. La ciutat per cert, és més atractiva del que jo havia pensat, ja que sempre havia tingut la sensació q era molt i molt industrial. I no tant. És a dir, té el port, que se'l veu enfeinat, i és gros i ocupa molt i es veu des de tot arreu, però la resta està bastant apanyada... amb parquets, avingudes grans, carrers més petits, teulades blaves i canals de tant en quant. Força bé en general.

Despertats els bells, ens vam disposar a fer unes caminades per la ciutat, i ho vam aconseguir. Des d'una altra espècie de fortalesa a dalt d'un altre roc, es veia perfectament tot plegat, i pim pam pues cap allà... I així ens vam tirar el matí i tarda, no sense notar que aquests suecs realment creen la moda, i hi havia cada botiga que tenia un parell de collons, amb especialment un jersei, del que dissortadament no en tinc foto, que s'enduia la palma, format per pedaços d'altres jerseis i valorat en uns 180 euros, o algo així... de bojos...

L'avinguda principal i més pija de Goteborg, per cert, anomenada Avenyn, està il.luminada de forma força extravagant, amb colors molt intensos... una mica de blau, una mica de vermell, una mica de taronja, amb l'estàtua de poseidó en una de les puntes, que es veu que tenia un membre de consideració abans que els clams populars advoquéssin a "retallar-lo"... i en aquesta avinguda és on vam sortir aquell vespre... En un bar rockero però pijo que era gratis però estaves obligat a deixar la jaqueta pagant una pasta. Jo no ho havia vist mai, això, i li vaig preguntar al senyor que per què... ell em va dir, mentint sense pietat, que "a suècia ho fan així"... anda que....

De totes maneres, el bar estava força bé.. no era gaire car (sobretot durant el happy hour, que és quan estava ple i molava) i és on vaig descobrir que a Suècia les noies estan molt de jartes... més que a Noruega pel meu gust, i especialment en general. No entrarem en d'altres detalls elogiatius per si un cas algun dia a la Tiffany no se li acudeix aprendre la llengua de Verdaguer :-)

Des d'aquest bar, algú ens va recomanar un altre lloc... el Nefertiti! xD Vam intentar entrar a alguna de les discoteques de l'avinguda pija, però va ser impossible... no anàvem pas prou ben vestits... així que, després d'arrassar i mendigar al burger king, cap allà ens vam dirigir de nou, esperant que fos més èxit que la nit anterior (ara era divendres). També pel camí vam descobrir que les noies allà, encara que pijes, són molt més amables que les d'aqui (això és una broma interna que no teniu perquè entendre :-D)

I si, va ser un èxit molt més gran, començant per la llarga cua a la porta... vam entrar dins i estava ben ple, especialment de gent d'erasmus, pel que semblava, i era una de les sales "alternatives". Per demostrar una vegada més que el món és un mocador (ple de mocs) allà vaig trobar-hi un paio de casal, que solia estar per les festes de Gresca... no recordo com es diu xD però duu el cabell llarg i barba negra.. vam estar parlant un rato, mentre ens maravellavem amb el sector femení.

Un cop a fora, un paio suec que havia viscut a Noruega, marxava tot sol cap a casa explicant-me molt emocionat com de fàcils són les noies a suècia i com d'estretes a Noruega, que es veu que volen ser verges fins al matrimoni. Angelitos...

De fet, entre els tres països escandinaus (Suècia, Noruega i Dinamarca) hi ha una certa animadversió, i molts i molts dogmes entre ells. De fet, fa poc vaig veure una espècie de concurs musical entre els 3 països (compteu que els 3 idiomes, si bé no són el mateix, són molt semblants i són mutuament entesos, amb lo qual hi ha molta relació entre els 3, i fan coses conjuntes), on casualment gravaven nens pels coles preguntant-lis què en sabien dels altres països... i no s'estaven de res, els tios... que si els noruecs són tots uns pagesos ignorants, que si els suecs són uns... quina pena que no recordi el que van dir, eh? :-D Però vaja, que es deixaven macos...

Bueno, després del post, cap a casa, i a dormir plàcidament altre cop. Al dia següent, petita volta pel centre altra vegada, per descobrir el més inhumanament gran (i potser malaltíssament ple) centre comercial que mai he vist... descomunal... i per descobrir també (quina gràcia) un magnífic camell al mig del carrer, tot cofoi ell, acompanyant el seguici dels reis mags per la joia i alegria de tota la quitxalla allà reunida. I això que no... no els celebren pas, els reis mags, aquí, que jo sàpiga.... almenys a Noruega... (Edito: m'he comprat una agenda del 2007 per tal d'anotar totes les meves innumerables activitats i compromissos i hi ha un calendari internacional de festes... pues bé.. a Suècia el dia 6 de gener és festa, amb lo que dedueixo que si que els celebren, els reis... pues eso)

Ja poc després (crec que no em deixo res), va tocar fer el cafè de despedida-abraçades-ens veiem la setmana que ve i emprendre el viatge de tornada cap a casa. De fet, és el viatge sol en cotxe més llarg que mai he fet... uns 400 km... que tampoc és molt, però ja és lo seu. I va ser ben plàcid i agradable... les carreteres pràcticament buides i sense obres, i encara sense gel ni neu, en un cotxe perfectament preparat per voyajar còmodament... o sigui que fantàstic!

D'aquesta manera, després d'arribar a casa sense contratemps, encarava la meva última setmana a Hamar abans de Nadal. Només destacar que el Nadal aquí se celebra de forma sobrehumana. Exageradament. I si, ja sé que tota la imatgeria avets + neu + papa noel ve d'aqui (via USA), però mareja una mica... Per mostra, dos botons... als restaurants i supers, passen a haver-hi els productes de nadal: menú de nadal, cafè de nadal, te de nadal, cervesa de nadal.... on no hi ha clara diferència (òbviament) amb els normals. A la vegada, si vas a casa d'algú, sobretot si és major de 40 anys, el tema de la decoració és xocant... es canvia TOT i es posa de nadal... gerros, plats, gots, coberts, trastos de cuina, quadres... absolutament tot... estic segur que necessiten una gran habitació només per guardar tots els trastos... de fet us ho havia dit oi, que els noruecs són bastant consumistes?

I com a última experiència... que hauré explicat a quasi tothom, però vaja, hi ha un professor escocès en una escola de per aquí, que fa molts anys que hi viu i tb en fa molts que organitza per nadal una trobada d'anglosaxons per cantar cançons de nadal angleses (talment com a les pelis, sonaven!). A la vegada, li agrada que es parlin diferents accents i idiomes, amb lo que diferentes persones, de procedències dispars, es planten allà al mig i llegeixen (un tros de biblia, i sense poder escollir quin) en el seu idioma/accent. Així que gent americana, anglesa, australiana (la tiffany), croata, francesa, alemanya, estoniana i catalana va pujar a llegir, per deliri de les fèmines (què coi, i mascles!) del local. Segons comentaris generals, el català sonava molt maco... i la competició de llenguatge de velocitat la vaig guanyar sens dubte :-D

Després d'això, per cert, vam anar a veure la peli "Babel", bastant guapa i recomanable, i la primera que veig al cine aqui (exceptuant bolly). Les pelis aqui sempre són en versió original subtitulada (en noruec)... però ai l'as! aquesta peli passa simultàniament a USA, Mèxic, Marroc i Japó... i es parla en anglès, àrab, castellà quepassawey i japonès... amb lo qual en vaig pillar només uns trossos... tot i així, com que el cinema és un llenguatge universal (oi?) me'n vaig fer perfectament a la idea...

I res... ja al cap de poc, empaquetament de maleta i cap a Granuiers falta gent, cada ovella al seu corral i tot això... però això... això són figues d'altre paner i se'n van al següent post!!

I ara les afotos!

Titularíem aquesta "escena cotidiana de la vida diària", està bé com es recull un moment ple de moviment en una instantània... l'Albert impacta amb la seva bufanda a la meva cara (de fet és meva, la bufanda, pq ell se l'havia deixat... ja és tot una mala sort ser impactat amb la teva pròpia bufanda)... mentrestant en toni, pues fuma, aliè al que passa al seu entorn.


Aquí tenim una escena totalment alcoholitzada, que en Jett recordarà amb interès per molts anys... una colla de mascles embogits fent una espècie de biombo entortolligat (vigilant inherentment -crec- en no aixafar el mini-mascle, molt menys embogit que els demés... interessant.... valgui notar també que aquest és el meu llit! Crec que no havia posat cap afoto de la casa per dins fins ara... pues ale!!


La bellesa serena del llac Mjosa... perquè veigueu lo guapo que és aquí on visc :-) S'ha de dir que, encara que no n'hagi publicat cap, en tinc centenars, de fotos del llac... a veure si algun dia fem un monogràfic....


L'impacte d'una pedra a l'aigua, perfectament definit, i l'skyline (ehem) de Hamar al fons... la fàbrica de la Nestlé al davant i el campanar de la catedral per allà darrere... s'ha de dir que només vam necessitar un intent per fer aquesta afoto, lo que demostra la sang freda i capacitat de càlcul que aquí aquests granollerins (i rodaliencs) tenim.


I si! La Madò Cullereta!! Quina gràcia, no?


Després d'aquests dies d'embriaguesa i serenor a Hamar, vam fer cap a terres esvèriques! (que és un topònim totalment inventat que prové de "Sverige", que és com suècia es diu en suec)

Pel camí ens vam parar a Fredrikstad, encara a Noruega, anomenada en honor del rei Frederik II. El que dubto és que se l'estiméssin gaire, a aquest rei... com a mínim els escultors segur que no... grotesc :-D quina gràcia que m'ha fet sempre però quan els pintors/escultors pinten/esculpeixen personatges monàrquics amb deliverada mala folla, fent-los més lletjos que pici (!?)... i el monarca de turno no té valor o criteri per queixar-se xD


I ara si ja arribats a Göteborg, al principi estàvem una mica perduts amb el tema turístic, sense estar segurs d'on estaven les coses...


Per les ments despertes, us haureu adonat que el que dic abans era broma, i on erem és a la cuina de l'alberg (si si, digueu el que vulgeu, però hi ha gent per tot!)

Un cop retrobats, però, aquí tenim una de les típiques estampes gotemburgueses (almenys a mi em sonava), que és la fortificació aquesta... la torre de la corona, que és un bitxo amb unes parets de metre i mig de gruixut que ha servit de moltes coses al llarg dels temps... custodi de la corona... presó... museu...


Poca conya que estava força amunt, la cosa! Estavem pensant que molt pràctiques aquestes escales no són, perquè si et caus et fots un ostiot de cal déu.


Qui havia de dir que, tot tirant una foto a una flama que hi havia per allà, sortiria tan bonica i estremidora figura... un cavall llampant i flamejant... a discutir si és de mar o de terra... bisca el foc!


Mereix una menció especial aquesta altruista banda de músics, que teníen el desgraciat honor de ser escandalosament ignorats per absolutament tothom que passava per allà, que és dir perquè hi havia molta gent... en el descàrrec de la gent, que no és que sigui cabrona, hem de dir que els maleïts tocaven escandalosament malament. Ens va quedar el dubte de què hi feien allà, si eren algun tipus d'obra benèfica o algo... perquè és extrany que a Suècia, amb la de músics que hi ha, escolleixin algú tan abominable... misteris....


Per últim, i per despedir la sèrie gotemburguesa, hem convidat al camell Ahmed (he cregut que un camell s'ha de dir algo com Ahmed...), visitant il.lustre d'aquestes terres escandinaves. Digues algo, Ahmed:


"Tot un honor estar aquí amb vosaltres. Sembleu tots burros mirant-me així com si mai haguéssiu vist un camell."

Gràcies Ahmed! M'encanta comprovar que no m'enganyaven quan em parlaven de la proverbial amabilitat de vosaltres els camells!

Per acabar, i siguent conscient que tampoc he mostrat massa les belleses que ens depara Göteborg (amb lo qual, com sempre, us exhorto a anar-hi), mostrar-vos aquesta entranyable escena de mi mateix, posant qual rock star, i demostrant orgullosament lo melodiosa que és la llengua dels nostres avantpassats! He de dir que l'església era més lletja que un pecat, i que m'hagués sentit molt més inspirat en una cripta gòtica, però bueno, es va fer el que es va poder!


I aixòs és tot! Ben aviat, i amb el retràs per tots conegut i esperat, les cròniques granollerines!

Si teniu alguna esmena al que comento aquí, amics companyers de post, estaré encantat de debatir i polemitzar amb passió a la secció de comentaris! Enga!

Adéu!

ps. Ei! Seguiu llegint que a aquí sota n'hi ha un altre de nou, de post!!
ps2. Carlos... et remiteixo a la ps del post d'aqui sota! EDITO: lo dit al post d'aqui sota :-D

7 comments:

Anonymous said...

Després de llegir el post d'avui (NOTA: podries fotre posts més curts mamon i penjar-los més regularment, en comptes de fotren un d'interminable cada mes :) he vist que ningú havia fet cap comentari i això no pot ser!! Quina enveja les aventures d'en Toni i en Torrents a terres escandinaves! A veure si tinc l'oportunitat de venir-te a veure noi!

Aprofito per certificar que se'm va fer entrega del fabulós premi del sorteig durant aquests Nadals, per si algú dubtava de la paraula d'en Bert. Gràcies company!

Petons i fins aviat!

Anonymous said...

Ue! Bones senyor Oski! A mi tambe m'agradaria fer posts mes curts i regulars, pero la connexio de merda que tenim (que ho sapiga tothom, el vikingship motell no s'ho curra gens i es fa el longuis quan ens queixem! Hombre! Basta ya!) no m'ho permet pas... a més, si no paren de passar coses... que hi farem :-)

La cronica i la demostracio a tota la clientela que l'entrega del premi es va fer sense trampa ni cartró vindrà impuntualment a la proxima entrega!

No fa falta dir, a tot aixo, que estas tremendament convidat a venir, a les noruegues, que segur que et troben a faltar!

Alens!!

marta said...

HAAAAAAAAAAA... , Jo recordo a ver trucat per unes llums i no vaig trobar gaires .... perquè cabrons us estàveu futen un litre wisky ! en aquell moment! a mes.. la trukada no va sortir molt economia!
Però... desprès de llegir tot el toston , i veure que us ho vau passar tant be , ara entenc !
A sacooooooo , be doncs , alè que no te vist però , no fa falta amb tot el parrafeooo que et fas. Ho serà que el format es molt estret i cansa llegir i tot ... ? no no , es molt parrafeo ....


Aleeeeeeeeeeee ciaooo !
Petonets

M a R t A..*

Ara mateix m enrecordat ( de los olluelos esos que te salen en la cara, coño!) ;-D

bert said...

Jejeje! Es veritat que vas trucar quan estavem al mig de la ingesta de whisky! :-D No me'n recordava!
Òbviament no us heu de sorprendre de trobar cada vegada un nou i més voluminós totxo :-D Només faltaria!
I així seguirem!

Apalis!

marta said...

Hayyy Vila Vila Vila Vilaaaaaa! ke siguin parrafeos ! jajaja no vol dir que no m'agradiiin ! tot al contrari, saps lo be ke hem senten els teus parrafeos al treball en hores inacabables.... muakis no canviiiss, jo tampoc! ;-P

Tot un plaer llegui les teves paraules , de veritat !

Anonymous said...

Senyor Vila, el proper dia que es passegi per Gotheburg recordi anar a visitar la placeta on hi ha l'antic arsenal. L'edifici no està mal, però l'interessant és una petita fàbrica de xocolata que hi ha en un raconet de la plaça. Brutal!

Per lo demés, a mi Gotheburg no em va agradar massa. Només m'hi vaig estar uns dies, però em va quedar gravada una permanent olor a McDonald's. Et vas fixar que a la zona comercial n'hi havia un cada cinc passes?

Si no vas pujar en transport públic suposo que no et devies adonar que els abonaments que tenen no corresponen a un número sencer de viatges. I si et quedes a mitges, has d'anar a pagar-li al conductor del tranvia!!! Bé jo això ho vaig saber el dia que vaig arribar, quan ens va parar la brigada secreta de revisors. Sí, sí. Els revisors van d'incògnit, i entre dues estacions et pots trobar que desenfundin les seves plaques per a comprovar si portes bitllet... Clar que si poses cara de 'sóc una catalaneta que acaba d'aterrar' el revisor en qüestió es limita a explicar-te com es fan bé les coses.... Si no, truquen a la policia!!!

En fi, paro ja, que el comentari aviat serà tan llarg com el teu post!!! Fes bondat... o no...

bert said...

:-)
A mi Goteborg no és que em maravellés però em va agradar més del que em pensava... me l'esperava lletja i grisa i industrial i no ho és pas tant... té un cert encant.
No em vaig fixar en el tema dels McDonalds... en recordo un parell, ara que ho dius... el que si recordo és l'inmens centre comercial, malaltís... però en vam sortir molt ràpid perquè marejava... amb lo qual no et sé dir lo del McDonalds :-D

Lo del tranvia! :-D Oh i tant que si! No vaig recordar comentar-ho, però si que és cert que era molt extrany. Òbviament, nosaltres erem 3 catalanets que no en teníem ni idea de com anava... i quan vam veure que no teníem prou diners per l'últim viatge... directament no el vam pagar xD... només faltaria... una altra de les coses "extranyes" dels suecs... vam tenir la sort que els secretes no ens van venir pas a dir res... ara... crec sospitar que hi havia gent que no pagava! Shht! Mira què et dic!!

:-D

Cuida't!!