Set turons i un assassí

Oh! Quin títol més poètic eh! Perquè ningú me s'espanti, ja aclaro que els set turons fan referència al nombre de turons entre els que està enclavada la fantàstica ciutat de Bergen, des de ja recomanada com a imprescindible visita en terres noruegues. L'assassí, òbviament, és l'assassí per excelència: els senyors Slayer :-)

Després de la llarga i tediosa espera, de la lamentable connexió i de la meva tardança a publicar, aquí tenim, acabat de sortir del forn, el nou post! Tracta bàsicament de dues setmanes enrere, i per sort aquesta última setmana no ha passat res especialment especialment remarcable, a part d'estar sobre els 10 graus a Hamar, cosa que ni els més veterans de la contrada recorden a finals de novembre. De fet, per fer èmfasi amb lo boig que està el clima a nivell mundial, la mare de la Tiffany va comentar l'altre dia que havia nevat una mica a Austràlia, a la Gold Coast (on no hi ha nevat a la vida)... i allà és primavera!! Estem fatal!

Bueno, la setmana ha sigut completeta. El dilluns la Tiffany tenia un parell de classes a Drammen, passat Oslo. A vegades, força comptades perquè la veritat és que no s'autopromociona massa (i mira que és bona, la tia, o això diu tothom i realment ho sembla), ha d'anar pels puestus (gimnassos, convencions) a fer de guest instructor. De fet, als cartells que l'anunciaven la presentaven com "la millor instructora de yoga de Noruega", cosa que és difícil de dir i valorar, òbviament, i possiblement és una mica exagerat... però queda catxondo en un cartell :-D

Poc a destacar del dia, a part que les condicions de la carretera de baixada eren lamentables! Nevant... tot gelat.. només un carril practicable... quin estrés conduir així tius! Drammen està a uns 200 km de Hamar... i la majoria van ser un horror. La ciutat en si no té gran cosa d'especial... sota els estandards noruecs... està enmig d'uns turons i un fiord i té la seva cosa... però gaire res d'especial. Només dir que vaig assistir, com a espectador, a una de les dues classes, de Power yoga, que ve a ser yoga portat a un nivell especialment exigent físicament... i va ser divertit veure com les 40 persones que hi eren morien vilment estirant-se durant una hora i pico... val a dir que no l'hagués pas aguantat, jo, aquella classe. Ni de guasa.

De tornada, cap a les 10 del vespre, la carretera estava molt millor, a tot això. Albricias!

Dimecres al matí ens vam dirigir calmadament cap a Oslo amb els nostres més negres ornaments, disposats a assistir a una vetllada de ben bon metall. Vam decidir anar-hi en cotxe, lo qual m'impedia tàcitament pillar cap torta al concert. El bitllet de tren de Hamar a Oslo val uns 240 kr, que venen a ser uns 30€, amb lo qual la operació és fàcil: 240 x2 x2= 960 kr... uns 100 i pico euros... anar-hi en cotxe costa uns 150 kr en gasofa... més uns 90 q ens va costar el pàrking.. una quarta part, vamos... així que la decisió estava clara. (Aquest comentari només és per aclarar que el tren, per aquestes terres, va MOLT car).

Volíem anar originalment al Munch Museum, però al final mira, com que feia un bonic dia i no gaire fred i de fet anavem força tard, ho deixarem pel dia que vingui algun fanàtic d'en Munch... n'hi ha algun? A mi no em desagrada, però la pintura és clarament NO el meu art...

Oslo, de fet, és una ciutat ben petita, per ser la capital... deu tenir com mig milió d'habitants, però el centre és força manejable. Jo ja hi havia estat abans, així que massa turisme tampoc no vam fer... amunt i avall del Karl Johans' Gate, el carrer principal, cap al port... i a gastar temps en una llibreria inhumanament gran i força fascinant i plena de llibres en anglès :-D

El concert començava a les 18.30h. A l'Spektrum, que vindria a ser la sala principal d'Oslo, amb una capacitat d'unes 9000 persones. No estava ple, però poc li faltava. És interessant veure com la barra on serveixen alcohol està totalment separada del concert en si, perquè els menors no puguin accedir-hi. Això és savi, pq en altres llocs els menors (de 16, molts cops) no poden accedir ni tan sols al concert (no miro enlloc). A tot això, el cartell estava format per uns tals Thine Eyes Bleed, molt tralleros, però que sonaven massa sorollosos perquè entengués res, els americans Lamb of God, que em van agradar força, els finlandesos Children of Bodom, MOLT melòdics i una mica plastes, i que pràcticament no van tocar cap cançó de les que coneixia (dels 3 primers discos), els suecs In Flames (que más de lo mismo, vaig coneixer 2 o 3 temes, i s'ho van currar menys que al Fury, pels que hi eren; tot i que eren los favoritos del público, sobretot de les noies); i els eterns i infinits Slayer, de lluny els millors de la nit i que van fer un concertàs com la copa d'un pi, com acostumen, tot i que no especialment llarg. El set-list, pels malalts (hola Oscar :-P) va ser: God Hates Us All, Disciple, War Ensemble, un parell de noves, Die By The Sword, Chemical Warfare, Mandatory Suicide, Seasons in The Abyss, una altra nova, Dead Skin Mask, Raining Blood i al bis, el South of Heaven i l'Angel of Death. Vaja, que van tocar els mínims que havien de tocar, però tampoc es van sobrar massa. Però bueno, el que van tocar ho van tocar molt bé, com sempre, i vaig arrestrar dolor a les cervicals durant un parell de dies!! Els tios, a tot això, semblen bastant envellits, i la peaso barbota que em porta el Tom Araya li dona un toc gurú satànic charliemanson que té el seu rollo.

A la Tiffany, a tot això, la pobre, que va aguantar estoicament hores i hores de metall, li va semblar força bé, algunes coses inclús li van agradar, excepte les "tirurirurirus" dels Children of Bodom, que els va trobar ben especialment plastes xD

De tornada cap a casa, ens van parar en un control de policia per bufar, on vaig donar un fantàstic zeropuntzero! Que bé això de ser un cívic ciutadà que acata les normes!! Ehem! :-D Un parell de birres sàviament racionades durant el concert si que van caure però!

He de dir també que durant la setmana passada vaig estar mig malalt, jo, gripós... em sorprenia i tot perquè tothom que conec ha estat malalt, gairebé, menys jo... així que els meus poderosos gens catalans estaven triomfant, però finalment també jo he sucumbit... tot i que vaja... no gran cosa....

I el divendres al matí ens n'anavem cap a Bergen. Tot xequejant els billets d'avió per veure quin tren cap a l'aeroport havíem de pillar i tot això, vam adonar-nos de l'estúpid facte que arribavem a Oslo el diumenge a la nit a les 23.35 i l'ultim tren cap a Hamar sortia a les 23.46. Òbviament, ni el més ambiciós i optimista dels optimistes ambiciosos pensaria que en 11 minuts sense retards tindríem temps de recollir les maletes i anar cap a l'estació, així que, per tercera vegada en 5 dies, va tocar conduir els 85 quilòmetres que separen Hamar de l'aeroport d'Oslo-Gardermoen... ni tan sols havíem pensat en aquesta possibilitat, però com que som uns tios amb sort, va resultar que aparcar el cotxe 3 dies a l'aeroport és més barat que el tren :-D Mira que bé :-)

Bueno, Bergen. Bergen és realment MOLT guapo. La ciutat en si és preciosa, l'enclavament enmig de fiords i dels set turons de marres és inmillorable, hi ha força activitat i no és especialment gran, uns 150.000 habitants, amb lo qual no t'agobies i pots anar a tot arreu tranquilament a peu.

Però bàsicament, a part de Bergen, anàvem a veure en Julian i l'Anne. Viuen en un poblet a uns 10 km, a la planta baixa d'una casa (força petitot), amb unes vistes tremendes sobre un fiord (això no té gaire mèrit pq n'hi ha a pilots). Tot plegat fantàstic. No sé recordeu que us vaig comentar temps enrere que tant en Julian com l'Anne com la Tiffany són uns fans tremendos del Bollywood... en Julian especialment (i la Tiffany tb una mica, però no tant) estan bastant malalts... bé, doncs poc després d'arribar en Julian va rebre una trucada de no sé qui anunciant-li que cada dissabte, a Bergen, des d'aquell mateix finde, farien una peli de Bollywood al cine! Ja us podeu imaginar la passió que va desencadenar aquesta notícia entre els presents!! Si a això hi ajuntem que pel dissabte a la nit ja estava preparada una bollywood party a casa d'un altre colega (que després explicaré què tal va anar), ja veieu que el cap de setmana pintava ploraner i ballaruc!! :-/ :-P

Hi ha una típica broma sobre Bergen, i és aquesta: "Això que és un turista que va a Bergen, i després d'uns quants dies, tots ells plovent, tot amargat per la pluja, para a un noi local i li pregunta: Escolta, aquí a Bergen sempre plou o què? i el noi contesta... no ho sé, només tinc tretze anys"... la broma no és especialment bona, però pot fer el fet del mite d'aquesta ciutat... no és especialment freda, difícilment hi ha neu en tot l'any, però plou una mitja de 250 dies l'any.. que no està mal. De fet, diuen que és la ciutat europea amb més dies de pluja a l'any. Que no està mal.

De totes maneres, com que com ja sabeu som uns tios amb sort, només va plovisquejar a ratos (cada dia una mica, això si) i no ens va molestar pas massa. Que bé això de ser tios amb sort! El divendres el vam dedicar a donar voltes per la ciutat, plena de pujades i baixades, cases de fusta, ports i pescadors. Segons les guies, el més interessant de Bergen és el Bryggen, una zona de cases de fusta de comerciants del s. XVIII. Si mireu les típiques fotos de les guies tampoc té tanta gràcia... una façana de cases de colorins amb teulada triangular, no especialment grans i no especialment espectaculars... una mica tortes del rollo Amsterdam (però no tan tortes)... però la gràcia del Bryggen està a dintre... realment, files de cases de fusta, fosc, estret... vell... màgic! Difícil d'explicar, exactament com és, amb paraules, així que us animo a tots a anar-hi! Tota una ciutat, Bergen!

Al vespre, vam anar a un pub on feien un quizz, cosa bastant típica per aqui (veure capítols anteriors), costum i tradició d'herència britànica (pel que sembla). Aquest cop va ser tot un èxit, perquè atenció: vam quedar segons!! i vam guanyar una de les rondes!! Ue! I vam guanyar una ronda de birres (es clar) i un premi a triar entre un menú de burritos a un restaurant mexicà (en Julian es vegà i no li va molar la idea), una volta pels fiords amb ferry (que és el que jo volia, clar, però no teníem temps per fer-ho :'-( ), o unes entrades pel cine, que sempre van bé i és el que vam triar (per ells, bàsicament). El que hagués sigut la bomba és que haguéssim pogut pagar les bolly-entrades amb el premi, però no va poder ser perquè no era el mateix cine. De totes maneres, tampoc està bé abusar de la sort! ;-)

Després d'unes birres per aquí per allà, val a confessar que tant la Tiffany com jo estàvem força reventats després d'un llarg-llarg dia (típic despertar-se a les 5.30 per anar a l'aeroport havent dormit 4 hores), així que vam anar cap a casa on he de confessar que vaig caure sobat reventat abans que ningú amb força rapidesa. Ja no sóc el que era!

El dia següent, dissabte, prometia ser tot un senyor bolly-dia! Havíem d'anar a casa de l'amfitrió de la festa, en Runar, a decorar i preparar el menjar (he de dir que la Tiffany és coneguda per cuinar sincerament bé), menjar indi, òbviament. En Runar, a tot això, és un tio força inquiet, perquè ha sigut tota la vida un festes i ara la seva xicota està de 8 mesos i veu que se li acaba la cosa. Val a dir que viu amb la xicota, i també val a dir (ja que no crec que entengui el que escric aquí si algun dia ho llegeix) que la xicota tb té pinta de ser força amargada i no especialment divertida. En Runar és tot un tio però.

Així que ens vam passar el matí decorant i cuinant. El Julian especialment estava que no cabia dins seu, tot de bolly per tot arreu, música sonant tota l'estona es clar. La casa va quedar tot bufona, s'ha de dir, amb un projector apuntant a una de les parets amb bolly constant i ple d'indis ballant i tot molt bolly bolly. Però vam haver de marxar perquè havíem d'anar al cine a veure la peli de bolly! xD així que vam fer cap allà, no fa falta dir que erem els únics no-indis a la sala (menteixo, devia haver un parell més, amics d'algun grup d'indis), i aquest trio estaven molt i molt contents. La peli es deia "Don", i el prota era el favorito del publico (folketsfavoritt, com el formatge "Norvegia" -broma només apta per catalans visquent a les noruegues-) Sharuh Khan (no sabria dir si s'escriu així). No cometré l'error aquesta vegada altre cop de fer un "petit resum" de l'argument, però la peli no estava del tot malament, plena d'acció i interessant i sorpressiva en alguns punts. No gaire típicament bolly, si entenem que típicament bolly és una interminable i molt complicada història d'amor i tot de gent plena de coloraines cantant i ballant.

Després de les tres hores de peli, tot agafant un taxi de tornada pq la casa en qüestió s'ha de dir que estava força de pujada (baixar va ser divertit, però pujar....), vam arribar a la festa, per canviar-nos ràpidament (la idea era anar "vestits" indis... en el meu cas pantalons blancs i la camisa que em vaig comprar al marroc (eh Dani), que bueno, podia donar el pego però indi indi tampoc era) i començar a rebre els convidats amb el Namaste que pertoca :-D

La festa en si va ser com totes les festes... més tios que ties, els tios generalment més divertits que les ties, moltes de birres, algun sobat al sofà, menjar indi per un tubo... vaja... lo típic... i música bolly sonant tot el rato i videoclips a la paret. Vaig coneixer alguna gent interessant, això si, però no sé si amb les birres em van semblar més interessants del que realment eren. :-) No sé si us he comentat q aquí la penya beu MOLT, una darrere l'altra, sense parar, i insisteixen perquè tu facis el mateix... i es clar... no es pot pas ser desconsiderat! El que està molt bé és no haver de conduir!! El pobre Julian em va fer una mica de pena amb el seu suc de poma tota la nit... :-/

Al dia següent val a confessar que tenia una mica de ressaca, i la casa no era la més animada del món, però tot i així vam acumular suficients forces com per atacar la més típica atracció de Bergen... pujant al Floibanen, un dels 7 turons que volten la ciutat, des d'on hi ha unes vistes espectaculars i una caminadeta fantàstica cap a baix. Es puja amb un funicular bastant empinat (també és una de les clàssiques postals de Bergen, el funicular), que és un dels més antics d'Europa, i les vistes des de dalt són efectivament magnífiques.. es veu la ciutat sencera, enmig dels fiords, dels turons, es veuen llacs i fiords darrere els turons, turons darrere els llacs i els fiords... vamos, tot fabulós, recomanat 100%.. i la baixadeta, amb un clima fantàstic (tios amb sort), ben fresc, recuperant ressaca, i sentint enveja per les peaso de chabolas que hi ha per la zona! Redéu! Tot fabulós!

Però com que estavem petats, vam passar la tarda a casa, tot veient una peli (xD), fent temps per agafar l'avió i tornar cap a casa i finalitzar la setmana complerta! De totes maneres, com que tant Bergen com en Julian i l'Anne com les pelis ens han agradat molt, ja hem pillat bitllets per tornar a anar-hi pel febrer, aquest cop amb el Jett! Bisca!!

S'ha de dir que aquesta setmana (aquesta última, ara si), està fent un gran temps, sobre 7/8 graus positius, la neu s'ha fos tota, i pràcticament cap dia he hagut de descongelar el cotxe pel matí xD... els locals estan flipant, però ara recordo que això ja ho explico al principi :-D

I res més, per aquí tot normal, seguint el curs normal dels aconteixements! La setmana que ve ens n'anem a Hongria, a escapar del fred que no fa (i Hongria tampoc és que sigui especialment càlid, aquestes èpoques de l'any, però bé, el vol era baratot...). Tot seguit, després que tornem (marxem del 4 a l'11) els benvolguts Toni i Albert es presentaran per aquí, tenint l'honor de ser els primers personatges que em visiten! Bisca en Toni i l'Albert! Tots us estimem!! Estaran per aqui un parell de dies, i després marxarem tots tres un parell de dies més cap a terres més càlides (o no), resseguint la costa sueca fins a Gotebrg, en el cas que les condicions climatològiques i de carreteres ho permetin! I després, el dia 21, ja torno cap a Barna, així que aquest mes serà força extrany i mogut! Bisca!

Bueno! Les fotos i ja plego!!

Com que posaré fotos per un tubo em salto Drammen, que tampoc té gaire res d'especial!

Una excepcionalíssima posta de sol al port d'Oslo, bucòlica com ella sola!


Els senyors Slayer, tant contundents i espectaculars en directe com sempre!

Portaven per cert unes curioses torres amb forma d'anticrist!


La Tiffany per cert, tot i que aquesta música no és especialment sant de la seva devoció, va fer tot el que va estar a les seves mans per estar a l'altura de les circumstàncies. He aquí, tota mona ella, caracteritzada com a Hell Bunny (conilleta de l'infern! juas! quina gràcia li farà, que posi aquesta foto xD). De pas satisfeixo (:-| fabra, ajuda!) les demandes de la foto de cuerpoentero!


I anem cap a Bergen!
Abans que res, afoto des de l'avió.. crec que una de les arribades a aerport més guapa que he vist mai!


Vista des de casa del Julian i l'Anne... la casa no és que sigui cap maravella, però no és que sigui una mala vista per veure cada matí quan t'aixeques!!


(em frenaré, perquè tinc com un parell de milers de fotos que podrien valer la pena de Bergen!)
Així que aquí en tenim una de la festa Bolly! :-D


Després de tant de Bolly, ja no sabia ni com posar-m'hi, jo! :-D


La vista de Bergen des del Floibanen! Fantàstica!


I la última, tot baixant fins a la ciutat, una molt agradable caminada (si no plou, es clar!)


I ara per fi, l'esperat desenllaç del concurs contròl.lic vegetàl.lic! He de dir que el vegetal escollit, com a homenatge al gran escurçó negre i al seu fidel servent Baldrick, és el NAP, extret de la frase "vull un nap ben gros", pronunciada per l'esmentat fidel servent quan aquest és agraciat amb algun tipus de loteria (he aquí la savia relació amb aquest loteriíc concurs ;-)). Desgraciadament ningú l'ha encertat. La Nuria ha estat a punt a punt de guanyar-lo, però la decisió final la va traicionar i l'ha condemnat a ser un nom més entre els seleccionables! Així que al final hi haurà sorteig!! Oh! Aah! Sospirs d'emoció!

Aquí tenim la llista de possibles candidats:


Si algú no s'hi veu i hauria de ser-hi prego ho comenti i d'aquesta manera impugni el sorteig!

Aquí tenim l'amic Jett, que serà la innocent mà que triarà el guanyador. Noti's que el concurs està patrocinat per VINMONOPOLET, el monopoli guvernamental noruec de begudes alcohòliques, tal i com ha de ser. La bossa és molt fosca i no es veu gaire bé!


I atenció!! El moment que tant llargament estavem esperant ha arribat! L'innocent Jett amb la seva innocent mà acaba de treure el paper elegit! Tatán tatán!!


I si! Habemus papa!! L'elegit és el nostre amic OSKI! Aplaudiments pel campió d'aquest I concurs vegetàl.lic!! I moltes felicitats Oski! Ben de seguida la organització del concurs es posarà en contacte amb tu per concretar els termes d'entrega del premi, el fantàstic souvenir noruec! I als demés, moltes de gràcies per participar!

La moraleja és que veieu com no és tant difícil de comentar els posts? Podeu continuar fent-ho encara que no hi hagi premi home! Si és que com sou! :-D

Ale fins la pròxima! (que a saber quan serà!)