Aquesta és la primera conclusió del cap de setmana. De totes maneres, explicaré el cap de setmana complet sense precipitar-me (tampoc us espereu res super espectacular, ara).
El divendres, en Julian i l'Anne (que com fàcilment haureu pogut endevinar són els nostres més propers amics aquí), van venir a sopar a casa. El que passa amb ells és que just aquesta setmana es piren a viure a Bergen, a la costa oest, lo qual està bé pq tindrem una casa que ens acollirà i una excusa per anar-hi inexcusablement, però per altra banda està malament pq perdem uns amigüitos de puta mare. Òbviament la Tiffany està més afectada que jo en aquest sentit, però bueno, positivitzant sempre.
Aixòs, que el divendres van venir a sopar a casa. No sé si us he dit que la Tiffany cuina realment bé (cosa que mola força) i vam menjar una espècie d'amanida índia picant amb tot de vegetals i llegums i coses (si em sentís en Ferran Adrià descrivint el plat estaria orgullós de mi) que estava terriblement bona. He de comentar que tant la Tiffany com en Julian i l'Anne són uns tremendos fans del Bollywood, les pelis musicals índies (suposo que tots n'heu sentit a parlar), amb lo qual després de sopar, i ben amenitzat per unes birretes (Tuborg i Ringnes, tal i com li estic explicant ara mateix al Dani ;-)), vam veure una peli bollywoodiense. Aquestes pelis es caracteritzen per durar un huevo i pq hi han balls i coreografies massives pel mig.
En aquest cas la que vam veure es deia "Krrish" i com que no crec que la veieu us en faré un petit resum: Un nen neix amb una espècie de superpoders heretats del seu pare, que a la vegada els va rebre d'un extrany contacte alienígena. El pare va morir per culpa d'aquests poders, pq un malvat científic super ric es va aprofitar d'ell, així que la iaia del nen, quan s'entera que el nen tb els té, se l'emporta a les muntanyes pq ningú els conegui. A tot això, la mare del nen tb va morir de la depressió quan es va enterar q el pare havia mort. Tot un mal tràngol tot plegat. Quan el nen és un jove mazas es troba per les muntanyes un grup d'excursionistes singapurenques, i salva la vida d'una d'elles... mostrant els seus poders -rollo matrix saltarin i coses d'aquestes- ...típicament s'enamora i quan la tia marxa està molt trist. Però la tia treballa en un canal de tele, i creu que seria una passada per l'audiènicia que aquest tio sortís, així que l'enganya pq vagi a Singapur. El tio té un cristo amb la iaia pq aquesta no vol que marxi, i al final el deixa marxar amb la condició que no mostri els seus poders. Així que va allà i la tia es frustra molt pq no fa res gaire espectacular, ell, però el roce hace el cariño i s'enamoren... (mentrestant van ballant i cantant). Però un dia el tio es troba enmig d'un incendi i ha d'utilitzar els seus poders per salvar el típic nen tonto que es queda atrapat enmig de les flames, però per no traicionar la paraula donada a la iaia es posa una màscara i fa de super-heroi un rato. A tot això, el científic malvat encara corre per allà i per tot de raons que serien massa llargues d'explicar (m'estic adonant que el petit resum s'està allargant força), el nou enmascarat (q està força bo i s'ha de dir que balla de puta mare) se'l troba i va a parar al seu quarter general. Al final resulta que el pare no estava mort, sino que estava empresonat allà. El tio mata al dolent, salva al pare, i marxen tots tres, amb la noia enamorada, cap a les muntanyes amb la iaia, la qual està molt contenta, es clar, de q el pare estigui viu. Al final semblava que la mare sortiria de darrere una pedra pq s'havia estat amagant allà durant tots aquells anys... però per sort no (si hagués passat trenco el dvd). Va ser força entretinguda, la peli. :-P Hi ha algunes pelis de bollywood q tenen la seva conya, pq s'estan rient d'ells mateixos tot el rato... és tot un curiós estil...
Bueno... després del tostón, vam acabar les birres (unes altres) i en julian i l'anne se'n van anar cap a casa. He de dir que en Julian no va pas veure, pq aquí la tolerància d'alcohol a la sang quan condueixes és ZERO patatero. Res de res. Zeropuntzero.
Ah! A tot això el Jett estava amb el papa, la nòvia del papa, i el fill de la nòvia del papa, a una casa que tenen els avis a suècia que es veu q és increïble i que algun dia hi hem d'anar.
Total, al dia següent, dissabte, vam decidir que feia un dia molt maco i que, què cony, podríem anar a algun lloc pel finde, i estrenar el nostre super cotxe-casa mòbil. I així va ser. A mi em feia força gràcia veure alguna església de fusta, així que aquesta va ser la nostra destinació final: Notodden, un poble cap al sud de Noruega, a uns 300 km de Hamar (vam conduir un rato, si, però ja em mola fer-me al cotxe, tb). La nostra sorpresa va ser tremendament agradable quan, pel matí preparant el cotxe per marxar, vam veure que no feia falta ni treure els seients del darrere pq hi capigués un matalàs perfectament estirat i pq jo, tot un homenàs de 1.88 (tal i com els últims càlculs fets a l'oficina d'ubuntu van demostrar recentment) hi capigués, de cap a peus, amb una tremendaocomoditat i sense haver-me de curvar de formes extranyes ni res. Osti tu. Quin luju. Aprofito per comentar-li a la Marta si llegeix això (la Marta meva ex-Marta, vull dir) que apa que no haguéssim triomfat amb el trasto aquest quan donavem voltes per Europa...).
Noruega és absurdament preciós. En sèrio. Només conduir i viatjar pel país és una autèntica passada. No vam estar ni molt menys a les zones més conegudes (que serien el fiors, a la costa oest, on friso per anar), però tot és espectacular... boscos de pins super frondosos, que si un riuet aquí, que si una vall allà.. que si uns prats tremendament verds, que si un llac, que si un fiord petitet, que si un fiord més gran... tremendo, en sèrio, de bojos... 300 km avall i 300 km amunt per diferents llocs on, a tot arreu, el paisatge és espectacular. I lo xungo és que és un paisatge totalment pla i normal per ells, aquest en concret... Una passada. Vaig flipar. Molt i molt maco. Heu de venir tots :-P
I finalment vam arribar a la nostra destinació, Notodden, i l'església (stavkyrke) de Heddal, la més gran de Noruega. La veritat és que me l'esperava més gran, però és preciosa, i molt diferent, en aquest tipus d'edificis, a tot el que havia vist. Rodejada per un cementiri també molt guapo, i molt ben cuidat, vam estar un bon rato fent per allà i fent afotos, com veureu més avall. De totes maneres, pq el viatge va molar molt, però l'església en si és una mica poca cosa per fer 300 km per veure-la. S'ha de dir però que només queden 29 esglésies de fusta a Noruega avui per avui, així que les tenen molt ben cuidades.
A la nit vam veure que es coïa pel poble de Notodden, i qual fue nuestra sorpresa quan vam veure que hi havia un fetsival de blackmetall on tocaven Emperor i Mortiis!! S'ha de dir que aquests dos grups, justament, provenen d'aquest poble. Quina gràcia!! Però quan ja anavem a anar-hi (mai a la vida pagaria per un concert d'Emperor a Barcelona, però aquí té la seva conya) ens van dir que estava sold out! Oh! Les entrades, per cert, eren tremendament cares, segons el meu punt de vista, inclús per aquí. Valia uns 40 euros, per veure dos grups, reñativament coneguts, però locals... tingueu en compte que pel Novembre (eh Oscar) me'n vaig a veure Slayer, Children of Bodom, In Flames i Lamb of God per uns 50 euros a Oslo... i són grups internacionals i molt més coneguts. EL murri de la porta, quan es va enterar que era extranger (de fet se'm veu força fàcilment, que ho sóc) em va dir que quedava una entrada, que algú havia perdut (:-|) i que me la podia vendre. Li vaig dir que es podia ficar l'entrada dins del recte (amb delicades paraules, i vaig marxar). Alternativament, a un bar del davant, tocava un grup de tribut a Kiss :-P i vam anar-lo a veure un rato. (sense birres, és clar, zeropuntzero birres...)
I res, a buscar un lloc per sobar-la... al final ens vam ficar en un bosc al costat d'un llac (per variar) i allà com uns reis. Ni tan sols feia fred, sota el polar, i vaig ser molt feliç de descobrir lo poderós i el potencial que té el cotxe aquest.
Pel matí senzillament vam anar tornant, parant-nos a varios tremendos llocs... que mai s'acaben, per aquí, veig... fins arribar a casa per la tarda, pq la Tiffany havia de currar (classe de yoga a la que vaig assistir -sóc un fenomen amb la posició del guerrer xD- amb la sensació d'haver passat un fantàstic finde!
I aquest matí.. oh crua realitat!! 3 graus!! Bfff... visca!! Ehem...
Fins aviat! Que llarg que m'ha sortit aquest... em sembla que sóc massa detallista? :-P
Fotos del dia:
El cotxe, triomfador com ell sol, al lloc on vam aparcar per sobar-la, ben maco ell (i la Tiffany de bon matí... bon dia Tiffany!!)
L'església!! Preciosa, i espectacular!!
El cel... no té preu... i la foto no li fa pas honor... el cel d'aquest país (i suposo que d'aquestes latituds, em té captivat)
Nocturnitat amb el cementiri... uuhh!! Por! Pànic!!
Un llac qualsevol en un lloc qualsevol del camí... (i com aquest, un pilot)
