Ho veureu tot amb uns altres ulls

Bones de nou!

Em temo que, a poc a poc, estem tornant en aquelles èpoques en que, per un motiu o altre, no passa gaire res i l'espai entre posts s'allarga una mica. Serveixi per compensar per aquelles altres èpoques de sobresaturació passades i futures.

Per començar, ja sabeu que a la que el calendari arriba a novembre, ja està aquí el Nadal. O com a mínim això és el que ens volen fer creure la multitud de centres comercials que poblen la zona. Recordo anys enrere que les decoracions de Nadal esren inaugurades pel pont de la Constitució i ja semblava exagerat. Pues mira.


Serà curiós, per cert, això de viure unes festes nadalenques ben al mig de l'estiu. I espero amb interès veure si els Papa Noels de torn van abrigats o amb banyador...

Aquí podem veure una representació del sector més repugnant de les austràlies, el que oneja la bandera amb la Union Jack a la cantonada i diu "We eat meat, we drink beer and we speak f#ckin' english". Només els hi falta dir "and we are white". I n'hi ha uns quants, d'aquests, per desgràcia...


Deiem un parell de posts enrere que el no haver assistit al concert de Machine Head a Brisbane em va fer decidir per assistir a The Haunted, portat una mica pel despit (anava a escriure despetx i quedar-me tan panxo). Doncs aquest concert va tenir lloc un dia d'aquests, a l'Arena de Brisbane, una sala força apanyada. Els teloners, uns tals Double Dragon, australians i ben canyeros. I els The Haunted, molt sorollosos i cridaners, com ha de ser.


Menció especial l'elevat número de fèmines que hi havia al concert, cosa gens habitual en aquests events metallers. Ja sabem que les noies australianes són força brutotes.


Com que fer fotos a l'escenari sembla que no surt massa bé degut als maleïts focos, sembla que és millor aprofitar-los per il.luminar d'altres coses, com jo i el meu distinguit company.


A aquestes alçades, si no us n'heu oblidat, us estareu preguntant a què vé això dels nous ulls. Doncs bé, finalment ens hem decidit a retirar amb tots els honors la nostra vella càmera, que tan bon ús ens ha fet, i adquirir alguna cosa una mica millor. Com que una DSR em sembla massa grossa i cara pels nostres propòsits (que són viatjar i tirar moltes-moltes fotos), ens hem decidit per un nivell intermig. I concretament, el model elegit ha sigut la FujiFilm Finepix S2000HD, que ha semblat la millor opció després d'unes bones rondes comparatives. Aquí us la presento!!


I aquí, com a homenatge, la nostra antiga càmera, que ha provist la pràctica totalitat de les fotos fins ara publicades en aquest blog. Sinceres gràcies pels serveis prestats!


I bueno, això de tenir una nova càmera ens obre les portes a tot un món de noves possibilitats artístiques.


Com veieu som molt multiculturals, en aquesta casa.


I en quant a events events, em sembla que ja hem acabat. Així que anem a acabar d'omplir la cosa amb petits fets domèstics. I comencem per l'èxit dels meus pinitos elaborats a la cuina. Jo que sempre he sigut persona de menús senzills i més aviat improvitzats, he descobert fa poc com d'interessent que és seguir una recepta. I aquí tenim uns espàrrecs a l'andalusa que nano, estaven per llepar-se'ls.


I aquí un extrany pastís somrient. S'assembla una mica a la planta carnívora de la Pequeña Tienda de los Horrores. Dono fe, però, que vam ser nosaltres qui ens el vam menjar, i no al revés.


Durant aquests dies ha sigut també quan hem dit adéu a en Geir, que s'està estat per aquí durant pràcticament tres mesos, i que ja està de tornada a Noruega, on arriba directament al principi de l'hivern, cosa que deu ser encantadora. Aquí ens tenim tot depositant-lo a l'aeroport. A molts els hi semblarà extrany, donada la nostra relació sobre el paper i tenint en compte COM de diferents som, però m'hi porto força bé, amb el Geir, i no m'importa pas tenir-lo al voltant.


Pel que fa a la resta del temps, el denominador comú ha estat aquest:


Pluja, pluja, i més pluja. Es clar que ja és això el que se suposa que passa aquí, a la que s'acosta l'estiu. I les tempestes no és que siguin poca cosa, no, que es pot tirar llampegant tota la nit i la casa es sacseja a cada trò.


Encara que es clar, sense la pluja no tindríem la oportunitat de les fotografies posteriors. Així que benvinguda sigui.


Aquests dies, pels arbres del voltant de casa hi sol habitar aquest simpàtic kingfisher (que acabo de mirar com es diu en català, el pobre, i és un alcedínid... li direm kingfisher). Els kingfishers són ben bonics, amb la seva esquena blava.


Després de la pluja vé el sol... i aquí tenim a la Tiffany amb una versió casolana del "ser o no ser?".


I sembla ser que al Jett li ha afectat tant de contacte amb el bo d'en Grover (Coco)... ja diuen que tot s'enganxa...


Un dia d'aquests també vam fer una petita escapada al cinema per veure la força graciosa "Burn After Reading" dels germans Cohen, amb argument hilarant i brillants interpretacions dels quasi sempre brillants John Malkovich, George Clooney i Brad Pitt, que interpretava a un instructor de gimnàs força prototípic.


També aquests dies hi ha hagut pelis especialment brillants a la tele, destacant especialment el senyor Kaurismaki i el seu home sense passat. Tot un paio curiós, aquest en Kaurismaki.

Canviant de tema, suposo que tot aficionado a la música com déu mana ha passat alguns dies de la seva vida organitzant malaltíssament la seva biblioteca d'mp3's, reomplint tots els camps, àlbums, anys, estils i històries. A mi m'ha tocat aquests dies, ja que per algun motiu ho altre no ho havia fet mai abans. Finalment, la meva biblioteca fa una fantàstica patxoca, amb les seves (espera...) 12367 cançons totes ordenades i coherents. Per satisfer la vostra curiositat (i la meva), el gènere que més cançons ha rebut després del meu multietiquetatge és, sorprenentment, "hard rock", amb més de 1200 temes. Ja veus tu, qui ho diria.

Durant la meva exploració he hagut de fer bastantes consultes a la internet, i una d'elles ha suposat el que és la meva primera edició de la wikipedia!! Oooh aaah! I sorprenentment, la pàgina elegida és l'entrada anglesa de... Loquillo!!! No ho hagués pensat mai! Però és que, realment, feia mal als ulls!


Podeu veure el resultat final (xD) a http://en.wikipedia.com/Loquillo_(singer)... però vaja, que només he canviat l'abominable discografy...

Coses rares que passen, últimament hi ha un revival domèstic de la macarena, al ser una de les peces estrella de les danses d'en Jett. I evidentment, sempre que la brillant melodia sona, no ens podem estar de saltar de la cadira! (:-/)


Fa poc, per aquí a la vora, han obert un superstore d'electrònica de preus molt reduïts. Aquí hi vam comprar l'ordinador i l'iPod de la Tiffany. No hi hem comprat la càmera, per diversos motius, però si la bossa per portar-la, i de rebot, un excepcional disc dur extern d'1 Tb (1000 Gb) que no sé si mai omplirem, per col.locar backups a punta pala i enviar-ho de tornada a les catalunyes amb els meus papis.

Però la foto només és per mostrar l'excepcional grogor de la cosa. Si mira...


Quan dic que en Jett té un excel.lent futur com a membre d'alguna boyband crec que no vaig gens errat.


I acabem, com de tant en quant passa, recordant la meva inigualable bellesa. Així que com que de tant en quant en alguna foto surto especialment bé, doncs més val aprofitar-ho!!


Recordem un cop més que ens queda poc més d'un mes i mig per la nostra partida, i un mes fins que arribin els meus pares. Que vol dir que en un mes ja estarem liats. A veure quantes coses es poden fer, en aquests mes, siguent molt molt productius i gastant molt pocs molt pocs diners!! Ja us informaré!

No sé si ho havia confirmat, això, però ja és segur que quan els meus pares vinguin aquí visitarem tant Uluru al centre d'Austràlia com Sydney per cap d'any. Tots els bitllets ja estan adquirits, i sense assegurança de cancelació, així que no hi ha volta enrere!!!

Ale senyors! Fins la propera!

Straddició

Després d'unes poques setmanes de recolliment, està bé sortir una estona a prendre l'aire. I això és el que hem fet. Concretament, per iniciativa dels pares de la Tiffany, ens hem escapat, en una escapada d'aquestes familiars que fem de vegades, a l'excel.lent i propera North Stradbroke Island. I aquest serà el tema principal i extensiu d'aquest post.

Però abans, cal comentar un parell de coses. La primera d'elles és que aquí, a Surfers Paradise, es corre una de les proves de la Formula Indy americana. I es corre en circuit urbà. Això vol dir que un mes abans (com a mínim) comencen a muntar un cristo de tres parells de collons, per convertir-se en simplement caos la setmana abans. Just uns dies abans de que es corrés la prova, a en Geir se li acabava el lloguer de l'apartament en que s'estava a Surfers, amb la qual cosa va tocar passar-se per allà un parell de cops a fer la "mudança", ja que el nano s'estarà amb nosaltres durant els seus últims 10 dies d'estança a Austràlia.

A nosaltres, això de l'Indy ens la portava força fluixa, ja que si normalment Surfers està plè de "yobos" (australià per "garrulos") imagina't aquests dies. El diumenge de la cursa, de fet, nosaltres vam anar tranquilament a la platja, a Broadbeach, uns pocs quilòmetres més avall de Surfers. Però la nostra tranquilitat va ser violentament obstruïda per un extremadament proper i extremadament sorollós caça militar que es va passejar supersònicament a poques desenes de metres de la costa (no exagero) per jolgori dels (m'imagino) assistents al tinglado de l'indy.

No fa falta dir que a mi la cosa em va pillar desprevinguda i quan vaig tenir temps de trobar i engegar la càmera, l'emoció ja havia passat. Aquí veiem el caça escupint foc a la llunyania.


Per aquesta zona hi ha força parcs infantils bastant elaborats, per deliri de petits i grans. Per cert que en Jett no sembla esforçar-s'hi massa, no?


Aquests dies la Tiffany està recuperant els seus estudis espirituals. Si en voleu llegir les seves conclusions (o algunes d'elles) ho podeu fer en un dels seus múltiples blocs, concretament en aquest: http://3rdeyespeaking.blogspot.com. I de passada, ha enganyat al pobre Grover, tan bonifaci ell, en els camins del buddha! Ja veurem com acaba, la cosa!


I aquestes són les poques coses destacables abans de la nostra escapada a Stradbroke Island. I així us les hem contat.

North Stradbroke, coneguda aquí com Straddie, m'ha estat admirada per la Tiffany i la seva familia des que hem arribat aquí, així que ja tenia ganes d'anar-hi. Un dia o altre ho havíem de fer, ja que està realment a prop. Uns 50 quilòmetres fins a Cleveland, que és on agafes el ferry per arribar a la illa.

I aquí tenim als protagonistes, tot siguent traslladats saltant onades. En Bill i la Virginia, en Geir, i la Linda i en Glen, que s'apunten a totes. Per cert noteu a en Jett passejant el nom del Mirallet arreu del món :-)


I els altres dos protagonistes, es clar, els més protagonistes de tots, viento en popa a toda vela.


I com no, seguint les tradicions, el nostre mètode d'allotjament va ser el de càmping i tenda. I en aquest cas, el càmping estava realment a prop de la platja. Oh si.


En Bill i la Virginia, quan van de càmping, van molt i molt preparats, i muntar el campament porta una estona. El primer de tot és aixecar un toldo molt gros i pesat, i després les tendes a sota. Però ai, quan ja tenim el tinglado quasi finalitzat, el senyor del càmping ens va venir tot escamat a dir-nos que els vents estaven sortint un parell de pams del requadre que ens corresponia, i que invadíem una espècie de terra de ningú ocupada per uns matolls que poc els hi importava, la cosa. Així que, en una d'aquelles accions que reps amb contrarietat, vam haver de desfer i refer tot plegat, per acabar entrant en el cony de límits.


Molt important no és, però com que tenia la foto per aquí, doncs mira... Per cert, d'aquesta tenda, la nostra tenda, n'estem molt contents i satisfets (tot i tenir un petit atac de possum), i hem pensat en alguna manera de portar-la cap a les Catalunyes. Doncs bé... sabeu que aquella família noruega que viu per aquí (la que no em va convidar a veure Machine Head, aquella, si), vivia abans a Fuengirola (o a la vora) i encara hi mantenen una casa? Doncs s'han mostrat amablement voluntaris per, ja que faran aquest trajecte relativament sovint, portar-nos alguns trastos cap allà, i ja els anirem a buscar. I Fuengirola tampoc és que quedi gaire a la vora, però en comparació està just aquí al costat!!

Com se suposa en una illa, aquí lo principal és la costa. Per una banda, amb platges excel.lentíssimes.


I per altra amb costa rocallosa d'aquella que tant ens agrada.


I no és que jo sigui massa impressionable (o potser si?) però m'atreveria a dir que aquest sector exacte de la costa és un de les més espectaculars rocallositats que he vist a Austràlia. Que ja és dir. I l'aigua, blava blavíssimèrrima!


I per si no fos poc, no tan sols hi podíem veure interessants vegetacions..


Sino que, si ens posem a mirar amb deteniment...


Oh! Uns dofins ben amigables! Dofins és el que més hi havia, aquí. I fins i tot n'hi havia un que es va posar a saltar i a fer piruetes davant nostre... amb brevetat i rapidesa suficient per no ser capaços d'enganxar-li cap foto, però el tio ens va arrancar uns crits d'admiració i joia importants a tots els presents.


Un altre dels animalons habituals eren les mantes, i n'hi havia alguna de realment grossa!


I allà allà!! Mira!


Uns tortugots traient el cap. No vam enganxar balenes perquè ja estem, pels pèls, fora d'època, però la costa rocallosa d'aquesta illa és tota una mina de vida marina! Quin gustasso!


Aquestes últimes fotografies les hem d'agraïr al bo d'en Geir i la seva fantàstica càmera, que aprofita la mínima oportunitat per fer-nos aparèixer a tots ben macos.


El que ell tingui aquest camarot (una Canon EOS 450D, pels entesos) fa que s'acceleri la nostra decisió d'actualitzar el nostre inventari fotogràfic. Crec que una DSLR és una mica massa grossa i cara pels nostres objectius d'arrastrar-la al voltant del món i tirar moltes moltes fotos, però ja tenim algunes opcions en ment que, si tot va bé, ja us ensenyaré al proper post!

Aquests últims dies, i derivat per la calor i la ocasional falta d'higiene del meu cabell, he redescobert el "buff", aquest tros de roba multiús que et canvia el look en un plis plas.


Sabeu que la costa est australiana és un autèntic paradís del surf. I nosaltres (especialment jo), avorrit com sóc, encara no ho havia provat mai. Doncs bé, sempre hi ha un primer moment, en aquesta vida, i el del meu desvirgat en temes surfers és aquí. Comencem per la Tiffany, que, entre nosaltres, hem de dir que no ho va provar pas, i que només va posar per la foto :-)


Quin paio! Quina planta! En Kelly Slater estaria gelós de la meva elegància i saber estar! (Potser en Kelly Slater està una mica passat de moda, ja? Però jo, d'aquests temes, no en tinc ni papa!)


I aquí amb l'artífex de la intentona: en bo d'en Glen. Un surfero de tota la vida que, entre d'altres coses, col.lecciona taules de surf i en va portar unes quantes per disfrute del personal. Està clar que sembla que ens les hauríem de canviar, les taules, per sortir bé a la foto. I a l'hora d'intentar-ho, amb aquesta curta no vaig ser capaç d'aixecar-me una sola vegada... amb la llarga la cosa va anar millor, encara que sense tirar molts coets... però bueno... divertit... i més cansat del que sembla!


Aquí em teniu donant bona compte de les onades trapelles. Vale si, no sóc jo, però podria eh!


I és que en Glen, tot això de deslliçar-se pels puestos ja li va... tant l'snowboard (que molts pensareu que no, però n'hi ha i molt, a Austràlia -i a Nova Zelanda-), com el surf com, sobretot, l'skateboard. I per allà hi havia un skatepark que el nano va aprofitar per rodar una mica. Jo mai he sigut massa bo en això en concret, i el terra de formigó el trobo una mica dur... així que no ho vaig ni provar...


No serà per activitats, en aquest cap de setmana de platja! En Bill i la Virginia ténen una canoa inflable (que es diu "zambeze") que encara no havíem utilitzat aquest any i que és d'allò més apanyada per explorar els oceans. La nostra, però, no va ser excessivament afortunada, ja que vam arribar fins a una zona infestada de meduses i vam córrer a escapar-nos de nou cap a terra ferma espavorits. Aquí veiem a en Bill després d'una exploració en solitari, arribant a una de les cales més molones de l'illa.


Altres coses a fer a la platja incloeixen meditació profunda al ritme de les onades. I devia ser profunda, perquè vaig estar donant unes voltes al seu voltant i la noia no se'n va ni enterar.


Però no només de costa viu aquesta illa. Cap a l'interior (i estem parlant d'una illa de, aproximadament, 40 quilòmetres de llarg per 10 d'ample) hi ha un parell de llacs remarcables, amb els originals noms de "Blue Lake" i "Brown Lake". Sembla que el Blue Lake és molón, però a l'arribar-hi amb el cotxe vam veure que encara hauríem de caminar 5 quilòmetres fins al llac, cosa que la familia es va oposar amb unanimitat, deixant-nos als pobres caminadors Tiffany jo en franca minoria. Així que finalment vam anar a veure què es coïa al Brown Lake, que porta aquest nom per les aigües marronoses, tenyides per les llavors de les plantes que el rodegen.


I ostres, ben bé que vam fer, d'anar al Brown Lake, perquè, per la nostra fantàstica sorpresa, hi havia un amic reposant tranquilament dalt d'un arbre!


Mite'l!! Quin paio simpàtic! El primer que veiem amb tanta claretat al natural, ja que ni tan sols estava gaire amunt. Indubtablement, una autèntica monada d'animaló! Unes miques de primers plans:


Recordarem l'apassionant vida del koala: 22 hores al dia se les passa dormint. I això és perquè menja fulles d'eucaliptus, que són verinoses, i gasta tota la seva energia en digerir-les, així que ha de descansar la resta del temps. Diuen, també, i com ja haureu deduït, que els koales són un dels mamífers més estúpids que existeix. Això si, el salva que sigui molt mono. Tot plegat una mica com les persones, també...

I ja que estem d'animals, fem una ràpida passada per alguns dels ocells més comuns i simpàtics de les austràlies, aprofitant que tenim un zoom deliciós.

Primer, una característica kookaburra.


Aquest ja l'hem vist alguna vegada, però mai sobra, bàsicament en un primer plà com aquest: un gallaa.


I per últim, aquesta elegant òliba falconil que, la veritat, només uns ulls excepcionalment atents serien capaços de veure. Molt maca.


Ara diré una perogrullada: està bé això de, després d'estar unes setmanes força ocupat amb diverses feines, la màxima ocupació que tingui ara és posar gel a l'eski per refrescar les birres. I que es noti l'extranya blancor a la cara, producte de la crema solar. És que nois, el forat de la capa d'ozó el tenim just aquí sobre, i el percentatge de càncers de pell fa una mica de por, així que toca protegir-se una mica!


Per cert, que això de tenir tots aquests pelacos a la cara no és massa compatible amb la meva natural destralesa... I la Linda no sé com s'ho fa per sortir sempre MOLT malament a les fotos.


Més activitats australianes imprescindibles: pescar. Com ja hem comentat més d'un cop i més de dos, aquí tot cristo pesca. Comprovem-ho amb aquesta eloqüent i evocadora fotografia.


I en Glen i la Linda són molt australians, així que vam poder participar en aquesta australiana activitat. Primer de tot havíem d'aconseguir una mica d'esquer, i per estalviar uns valuosos dòlars, què millor que obtenir-lo nosaltres mateixos. El que s'utilitza són yabbies, una espècie de petites gambes. Ja em perdonareu l'emoció, però és que hi estic molt poc versat, en aquestes coses. El lloc predilecte on trobar aquests desafortunats animalons és llocs, com aquest, amb forta activitat de marea.


I el procediment és xuclar terra humida amb aquesta espècie de tub, tot bombant els yabbies cap a fora. Tot interessant. Aquí tenim un desgraciat yabbie i l'habitual reacció dramàtica d'en Jett.


El yabbie. Quines coses, eh.


L'acte de pesca en si va tenir lloc a hores intempestives de la matinada i la meva humil persona no va ser pas capaç d'aixecar-se. En tot cas, en Glen comentava que va pescar un parell de peixos petits que va retornar al mar, junt amb la resta de yabbies. Així que poca cosa.

Donava la casualitat que un dels dies que estàvem per allà era la nit de Halloween. Suposo que les americanitzades costums de "tricks or treats" i històries d'aquestes encara no han arribat a les catalunyes, però tant aquí (com ho era a Noruega) estan força esteses. Una reflexió sobre això: és certament extrany, no creieu, que en una societat tan paranoica com la que vivim, la gent deixi que els seus nens corrin de casa en casa menjant-se les llaminadures que extranys els hi dónguin?

I no ho havia vist abans, però aquest any sembla que està de moda que els animalons portin algun tipus de fosforescència (serà per no ser atropellats per desalmats conductors). La forca aquesta dóna força el pego, com a eina intimidadora...


El mateix dia de Halloween també és l'aniversari d'en Geir, amb lo que tota la tropa vam anar a sopar a algun lloc elegant. I ostres, la veritat és que la cosa va estar una mica passada de preu, però sincerament va valer la pena. Els medallons de Hervey Bay amb salsa de pinyons i sorbet agredolç va ser, sens dubte, un dels plats destacats de l'any. La foto, com sempre, una mica cutre, però que serveix d'excusa per parlar-ne.


Una altra de les activitats comunes, aquí, i seguint amb els tòpics, són els mercats del diumenge al matí. N'hi ha a tot arreu i, entre nosaltres, tots ofereixen més o menys el mateix i es fan força pesats a la llarga, però a les fèmines de la casa, evidentment, els hi encanten. Així que allà que vam anar.


Aquí en Jett, posant amb un jetty al darrere.


I aquí una bona pensada: engabiar tots els nens en una espècie de tancat perquè no molestin. Ah... que no és per això que hi ha el tancat? Així doncs? Ostres... es veu que fa un parell d'anys, en aquestes mateixes aigües, un tauró va deixar a una noia sense braços, i ara s'han tornat una mica més previnguts... Vaig estar una estona, intentant veure un tauronet a les aigües cristal.lines, però res.


I aquí s'acaba la nostra escapada a la magnífica North Stradbroke Island. I tant que ho vam allargar que vam acabar agafant el ferry de tornada de nit. I ja us dic que aquesta gent ho fan tot molt de d'hora, així que és clarament sorprenent. I aquesta foto és ben interessant, una persona al pis de sota del ferry, envoltada de penombra!


I amb la penombra us deixo! Tornarem ben aviat amb noves històries, mentre encarem valents les nostres últimes setmanes a Austràlia, que prometen ser, com a mínim, caloroses de collons. I a part, espero que també interessants!

La calor no la sentireu, però de la interessància ja us en faré saber quatre coses!

Ale, fins la propera!!