Feines, ballaruques i tomàquets en equilibri

Molt bones de nou!

Hem anat dient en aquests últims posts que estava a punt d'acabar algun dels projectes en els que estava treballant, i que entre pitos i flautes mai arribava el moment. Doncs bé, lo bo de que les coses s'estiguin a punt d'acabar és que aviat acaben, i dos de les pàgines que he portat entre mans aquestes últimes setmanes ja han vist la llum de la internet, ben felices elles.

La primera és la Televisió de la Societat Civil, un projecte engegat pels meus bons amics i ex-companys ubunteros. Aquest projecte ja estava online anteriorment, però la tecnologia que vam utilitzar llavors era una mica limitada, així que ho hem modernitzat una mica tot, tenint ara una televisió per internet amb tota la seva patxoca. La podeu visitar a http://www.civilsociety.tv.


El segon projecte acabat durant aquests dies és la web de l'empresa on treballa en Bill, que es dediquen a muntar cuines de qualitat (per no dir luxe). I com a tals es mereixen una pàgina web de qualitat. N'estan tots molt contents, i jo també força, amb la nova http://www.germancraft.com.au.


I tot plegat serveix per proporcionar-nos uns dinerets que bona falta que ens fan, pobres de nosaltres.

Canviant de tema, i deixant la productivitat de banda i els altres projectes que tenim entre mans, passem als events purs i durs d'aquests dies. Algun d'aquests caps de setmana en Jett el va passar a casa de la seva tieta Wendy, i vam acabar anant-lo a buscar per retornar-lo a casa. Però no ho vam fer a casa seva sino a la seva feina. I la dona és encarregada de, atenció, la botiga de decoracions nadalenques més gran d'Austràlia!! Imagineu-vos currar tot l'any en un magatzem plè de colorins, llumetes, i nadales pels altaveus. Claustrofòbic, si més no. I la Wendy hi sembla tota satisfeta, però jo no sé si duraria gaire, sense pensaments de suicidi.


Al post passat celebràvem el postersari del blog, i en aquest post toca celebrar l'aniversari de la Tiffany, que va tenir lloc el 12 d'octubre (fa uns quants dies, com veieu). I la noia no es pot queixar, perquè s'ha endut més regals que mai. En primer lloc el portàtil que presentàvem fa uns dies. En segon lloc, en Geir, que és un home generós, li va regalar un iPod, que aquí mostra orgullosament. (i no sé si us l'havia presentat. el simpàtic gorro rosa).


Fem un petit incís per comentar la meva impresió sobre els iPods, ara que n'he tingut un a les mans per primera vegada (si, si). Certament, és més maco i més cool que un reproductor mp3 normal, però per la resta, és una autèntica caca, m'atreviria a dir. Extremament incompatible amb diferents sistemes, utilitzant els seu propi format d'arxius, i enmascarant i dificultant sobremanera la còpia d'arxius des de l'iPod fins a l'ordinador (cosa que pots fer molt amigablement amb el meu mp3 creative Zen, tan simple i feliç). En resum, una misèria això de l'iPod, que m'ha sorprés molt desagradablement.

Però tant ordinador com iPod han quedat absolutament eclipsats pel regal estrella, per la Tiffany: una bossa repletíssima de xocolates. Això si que l'ha fet feliç, a la noia!


I per si fos poc, al casino del que hem parlat d'altres vegades fa una temporada que fan un espectacle de danses bollywoodianes, anomenat "The Merchants of Bollywood", i en ocasió de l'aniversari de la Tiffany vam decidir anar-hi tots plegats, guarnint-nos amb les nostres millors gales i tirant fotos ben borroses.


L'espectacle consistia en tot de cançons extretes de pel.lícules, amb les seves danses plenament bollywood corresponent. La impressió general: no va estar malament, però els dansaires eren més aviat dansaires d'acompanyament, i els hi faltava la figura central (és a dir, l'actor / actriu principal) que balla millor i que totes les pelis té. A part d'això, només realitzar fins a quin puc en dec ser coneixedor, d'això del bollywood, ja que em sabia totes les cançons sense excepció... shava shava!!


Canviant de registre musical, a Brisbane, un dia d'aquests, feien el que en deien el Greenfest, un festival amb la intenció de donar a conèixer avenços ecològics i iniciatives mediambientals. Tot plegat, acompanyat de cuines d'arreu del món i de concertillos amb certes tendències hippioles.

En primer lloc, i com que era gratis, l'èxit de participació era evident.


La veritat és que el festival va estar força bé, per què negar-ho. Algunes exposicions i xerrades interessants, molta floreta i verdor, i alguns concerts que també valien la pena, amb noms d'escenaris també verds i florits.


Destacarem uns tals 8ball Aitken, uns paios simpàtics, roqueros i amb una guitarra molona i original. A part que el cantant s'anava passejant pel mig del públic aprofitant les delícies dels sense-cablejats.


El festival en qüestió tenia lloc al South Bank de Brisbane, possiblement la zona més agradable de la ciutat, al costat del riu. Aquí ens teniu a nosaltres disfrutant de les delícies culinàries de la cosa. El paio ros de la cantonada esquerra de la foto, per cert, el que s'assembla al Dave Mustaine, és un noruec activista amb el que ens vam fer una mica amics. No ho sabia pas, però, jo, que era allà, quan vam tirar aquesta foto.


I de concertillo en concertillo, d'exposició a exposició, i de comilona en comilona, se'ns va fer de nit, cosa que ens va permetre veure la magnificència il.luminada d'aquesta nòria, des de dalt de la qual (no és que ho sàpiga, però m'ho imagino) deus tenir una panoràmica excepcional de Brisbane.


Tornant a les segures comoditats de casa i a les refrescants aigües de la piscina, què millor que unes poques afotos de salts estètics i tal. Aquí en Jett i en Geir demostrant certa plasticitat i coordinació en una foto que adornarà murals familiars.


I aquí jo, que... hummm... ahh... bueno, aquí jo!


I ho vaig fer tan bé que bé que em mereixia una cervesona, no?


En Chris, fill de la Wendy i cosí d'en Jett, tenia una guitarra per casa. I és un d'aquells casos en que et compres una guitarra per no utilitzar-la mai, així que vaig demanar-li si seria possible que me l'agafés prestada aquests mesos fins que marxem. I així ha sigut. De forma que ara sóc un guitarrista garatgero com déu mana. I de pas, se m'ha acudit la possibilitat de gravar alguna cosa i fer els meus primers pinitos com a mixejador / productor d'estar per casa. Ja us informaré, de com va la cosa. La pose de rock star, però, sembla que l'he de practicar una mica més.


I amb l'emoció m'he comprat fins i tot un micròfon, que la Tiffany ràpidament s'ha apropiat momentàniament per, en l'orgia gravadora, incursionar-se també en les gravacions parlades per meditació i aquestes històries que fa ella. Podeu, si voleu, baixar-vos la primera de les seves guies, aquí: http://patheya.blogspot.com/2008/10/three-minute-guided-relaxation.html. I en un futur n'aniran apareixent més en aquesta mateixa adreça. Aquí la tenim en la complexitat de l'estudi de gravació.


Acabant amb les expressions artístiques incontrolades de la familia, sabeu que en Jett participa a classes de ball cada setmana. I una d'aquestes setmanes hi havia una espècie de festival / competició amb l'objectiu que les petites dives ens ensenyéssin a tots els grans com ho fan. I entre els balls a ensenyar, la inevitable Macarena, tot un èxit mundial que Los Del Río encara se n'en riuen.


En Jett, tot espavilat ell, es va endur dues medalles de plata. La primera, pel ball en línea (ergo: Achy Breaky Heart), i la segona pel Hip Hop masculí. La meva opinió és que el noi té un bon control del cos i sap com moure'l amb certa plasticitat, però ha de treballar en temes de ritme, ja que li costa força seguir-lo. Però vaja, tot arribarà, i les medalles no les hi treu ningú.


Al final, tot plegat ja era una mica més anàrquic, i grans i petits s'ajuntaven per qualsevol ball que toqués, se sapiguéssin o no els passos. :-) Aquesta foto, per cert, em sembla una de les més brillants que tinc de la mare de la Tiffany.


Deixant enrere els somnis de fama artística, però, tornem a la crua i brutal realitat, que és la de col.locar armaris a la cuina. Com m'agrada, el drama, eh?


Aquests últims dies ha passat una cosa curiosa i, per mi, una mica inexplicable. Recordareu que córren per aquí una familia de noruecs ex-veïns dels Lewis. Bé, el més jove de tots ells és un noi adolescent de 15 anyets, que va una mica de llest tal i com li correspon a l'edat. Bé. Al noi, cosa que em sembla molt bé, li agrada el metall, cosa que li assegura un bon futur. Uns dies més tard que els trobéssim per dinar, tenia lloc a Brisbane un concert d'Slipknot i Machine Head, un concert al que m'havia plantejat anar ja que l'últim de Machine Head (The Blackening) crec que és brillant, però que, com que Slipknot no m'agrada massa, vaig considerar que no valia la pena.

Bé doncs, el nano anava a anar al concert en qüestió amb el seu pare, que avorreix aquest tipus de música absolutament. I no sé ben bé com va acabar anant la cosa que, sense jo enterar-me, i després d'haver jo estat parlant de les excel.lències del metall amb el quinzanyer en qüestió, la familia noruega va acabar convidant a en Geir (el primer dia que el veien) a anar al concert amb el crio, lliberant al pare d'aquesta càrrega. I al Geir ni tan sols li agrada aquest tipus de música.

Fins i tot, com que en Geir no té carnet, el pare els va conduir a tots dos fins allà, i els va anar a buscar. I jo, mentrestant em vaig quedar a casa veient una peli de Harry Potter i, honestament, sense comprendre molt bé que a ningú se li hagués ocorregut que potser hagués tingut més sentit que m'hi convidéssin a mi.

Però vaja, que me n'alegro que el concert estigués bé. Per absolut despit ja he pillat entrades per veure als The Haunted, que vénen d'aquí poc també. Suposo que per aquests motius la gent córre a follar-se al primer que troba quan la nòvia els hi dóna carbasses. Oi?

Acabem amb les fotografies d'aquest post amb una curiositat. La mare de la Tiffany té una ufanosa tomaquera de tomàquets cherry al jardí, i el dia anterior n'havia collit uns quants, tot deixant-los a la fresca en una cadira. Doncs bé, el dia següent estaven tots esparcits pel jardí, diligència d'algun corb, i un d'ells, sorprenentment, va anar a parar en curiós equilibri aquí dalt. Extrany, si més no.


I ja per finalitzar la cosa, anem a parlar una mica del futur, que ja hi ha forces coses a parlar. En primer lloc, el proper cap de setmana, i cobert pel proper post, tots plegats anem a passar un parell de nits a North Stradbroke Island, una illa que sembla que triomfa un huev i que no està massa lluny d'aquí.

Després, tenim els meus senyors papes totalment confirmats per la seva vinguda a les Austràlies. Els tindrem per aquí del 22 de desembre al 2 gener, disposats a passar un nadal nevat com déu mana. Aquests dies, si tot va segons lo previst, els passarem repartits en tres destinacions. La primera, aquí a la Gold Coast, incloïnt dinar de nadal i lo típic. Després ens traslladarem cap al ben mig d'Austràlia per visitar Uluru, Alice Springs i el centre vermellós en general. Tot plegat acabarà a Sydney, la ciutat sexy, on hi passarem el cap d'any amb els famosos focs artificials del Sydney Harbour i tota la pesca.

Els meus pares marxaran, doncs, el 2 de gener, i el meu visat expira el 12, així que em pategen fora del païs. Per apurar al màxim, ja tenim billets per marxar. I això serà l'11 de gener, que volarem des de la Gold Coast fins a Kuala Lumpur, la capital de Malàsia, on començarà el nostre tour asiàtic 2009. Així de bones a primeres, tenim un altre vol, una setmana després, des de Kuala Lumpur fins a Padang, a la illa indonèsica de Sumatra. Allà ens hi estarem un parell de setmanes per tornar a l'àsia continental i continuar, per terra, a través de Malàsia i Tailàndia. I si el temps i l'economia ho permet, allargarem la cosa per fer el complet: Cambodia, Vietnam i Laos. Però d'això si que ja en tindrem temps de parlar-ne quan toqui!

Mentrestant, moltes coses a fer i poc temps per fer-les, com de costum!

Ale doncs! De moment res més!

Salut i pessetes!!