El ciclista obsessiu i altres històries

Bones de nou!

Bé, recordareu que, quan parlava del principi de juny i de l'estiu, deia que feia molta calor i sol i que estàvem tots molt impressionants i contents i bla bla bla, oi?

Doncs això ja no passa, ara. Des que vam tornar de les Lofoten (i per què no dir-ho, abans també, majorment) els dies han sigut més aviat plujosos i encapotats, i això de l'estiu a Noruega ja no té tanta gràcia com prometia.

De fet, estudis estadístics i memorials dels habitants de la zona ja temien alguna cosa per l'estil, perquè, segons diuen, sempre que l'hivern ha sigut poc sever, com és el cas, l'estiu és plujós i encapotat i, generalment, de merda :-D

Dit això, però, amb la tristesa i desolació que suposa als abnegats habitants de la nostra zona, també hi ha hagut (alguns, pocs) dies relativament assolellats, o si més no no-plujosos, i que ens han, i, particularment, m'han, permès portar a terme, a part d'altres coses, la meva obsessió d'aquests dies, que no és altre que el turisme ciclista de les rodalies!

De fet, i editant, ni tan sols la pluja insistent ha acabat evitant la pràctica obsessiva, i les sortides ciclistes sota diluvis i cels grisos tampoc han sigut infreqüents! Quin tio dur, el paio!

Els que em coneixeu sabreu que, de vegades, sóc de naturalesa un pèl obsessiva, i que, quan m'encaparro amb alguna cosa, m'hi dedico amb tota la devoció de què disposo. I al cap d'un temps, a vegades més, a vegades menys, la cosa se'm passa tal i com ha vingut. Hi podria posar molts exemples, d'aquest fenomen personal, però potser seria massa íntim, i ves a saber qui ho llegeix, això, així que, per evitar que sigui utilitzat en contra meva, m'estalviaré els detalls :-D

Posem per davant que l'objectiu principal del ciclisme en qúestió no és altre que el turístic. Turístic en el sentit de descobriment de les rodalies a un ritme molt més lent i proper del que un cotxe et pot donar. Ja explicava dos posts enrere que el sol d'aquells dies (que ara sembla ben llunyà!) ens va fer obrir la temporada ciclista amunt i avall del llac i fins a Brumunddal. Bé, des de llavors, gairebé tots els dies que el temps ho ha permès -i edito, també els que no, ara cap al final-, m'he escapat a fer alguna nova ruta per aquí al voltant, alguns cops acompanyat de la Tiffany i d'altres, la majoria, tot sol. Cada una de les rutes, sense estar preparat així, ronda al voltant dels 20 quilòmetres, més o menys, amb lo qual m'ha donat per, ja, haver visitat pràcticament tots els pobles i atraccions del voltant.

Les rodalies de Hamar són relativament poc variades, però d'una bellesa innegable. Per una banda tenim el llac, serè i majestuós, i per l'altra les altituds de la Hedmarkvidda, un altiplà que ocupa la majoria de la regió de Hedmark (la comunitat de la qual Hamar n'és la capital). Pel mig, tot unint un amb l'altre, turons verds i escènics, amb pujades i baixades moderades, i una abundant xarxa de petites carreteres perfectes pels meus propòsits, amb petits poblets, rius, esglesietes, granges ara aquí, ara allà.

No us posaré tampoc una llista de localitats descobertes perquè vaja, m'imagino que us quedaríeu igual i us semblaria un plasta, així que, si poso alguna foto d'algun lloc en especial, com estic segur que faré amb més d'un i més de dos, pues ja diré d'on és i llestos!

Fins a quin punt haurà arribat la meva afició que fins i tot m'he comprat algun accessori, el més celebrat dels quals és, sens dubte, una petita computadora comptaquilòmetres per la bici, la qual satisfà amb escreix la meva ànsia de dades i números. Us en puc comentar algun :-D Des que la vaig comprar, el dia 15 de juny (quan ja n'havia fet uns quants, de quilòmetres, inclòs Brumunddal, per exemple), he fet exactament (a avui, 12 de juliol), 411 km, lo qual dóna una mitjana més que acceptable de 18,68 quilòmetres al dia. El dia que n'he fet més va ser una mega excursió de 42 km, i la meva velocitat màxima, en baixada pronunciada, i tenint en compte que no apreto, ja que la bici, com tots sabeu, és un trasto de l'any de la quica, ha estat de 49,4 km/h.

Tot això, ajuntat és clar amb que aquest és un país on la bici com a transport és un costum molt arrelat, i els conductors són en general prudents i respectuosos, fa que estigui molt content :-D

De totes maneres, l'excursió que teníem prevista des de Lillehammer fins a Hamar, resseguint el llac, va haver de ser suspesa en un parell d'ocasions degut a la climatologia adversa. Una pena. Tot i així, encara queda força estiu!

Però no només de bici vive el hombre, i també altres coses han passat en aquestes plujoses setmanes!

Per exemple, explicava que el Jett i un bon pilot de familia havien estat a França (Cannes, concretament) de vacances. La Farmor, àvia del Jett, que també hi era, i de la qual ja us n'he parlat alguna vegada, és una gran aficionada a la jardineria, i estava molt preocupada de deixar totes les seves plantes abandonades durant quinze dies. Així que ens vam oferir voluntaris per tenir-ne cura. I és curiós, perquè vam pujar a casa seva un vespre, vam regar les plantes i tal, i, sorprenentment, ens vam posar a mirar una mica la tele... com sabeu no tenim tele, a casa, així que no podem fer allò que el 85% del món occidental fa cada vespre abans d'anar a dormir... però quina cosa! Per un dia, va ser ben divertit i es va convertir en un vespre totalment diferent i excitant!

Que relatives que són, les coses, eh :-)

Per cert que el Jett va tornar amb una pelada de cabell d'inmensa consideració! És que no se'ls pot deixar a ningú, aquests nens d'avui en dia, que te'ls desgracien en un pis-pas!

També durant aquests dies es va produir la festa estiuenca de la meva empresa, que com no, com tota festa a les noruegues, va ser una barbacoa. I com totes les festes a les noruegues, va ser a casa d'algú i no a un restaurant, cosa pràcticament obligada per temes de preu. I com totes les festes a les noruegues, la gent beu com esponges i l'ambient general és bastant alegre. Gaire res a destacar... coneixent els companys i parelles en ambient distès. Nosaltres teníem vakt, i vam haver de marxar cap a les 12 (la festa havia començat a les 7 o així)... però em van explicar que després, quan ja anaven prou tajats, alguns dels més noruecs van acabar banyant-se al llac -i no és que fes massa calor-. S'ha de dir que la casa de la Eli, la única fèmina a la meva empresa i hoste de l'event, està situada JUST al costat del llac, bastant privilegiadament, amb embarcador propi i tot.

Parlant de vakt. El que hem de fer quan tenim vakt -ja ho he explicat molts cops però tampoc està de més recordar-ho- és tenir un mòbil a on, d'11 de la nit a 7 del matí, aproximadament, els clients o potencials clients de l'hotel et poden trucar, ja que la recepció està tancada. La veritat és que no truquen gaire, generalment, un cop a la setmana i gràcies. Doncs bé.. pensant en això, vam anar a sopar a ca la Katrine i Jan Ole tot enduent-nos el mòbil (casa seva està a no més de 5 minuts de la nostra en bici poderosa i veloç), però esperant evidentment que no trucaria ningú. Doncs bé, estàvem tot enfarrissats mirant el Milagro de P.Tinto (un èxit, per cert, entre la legió forània), clarament més tard de les 12, quan el telèfon va sonar, i un home irlandès trucava per veure si encara podia trobar alguna habitació. I ja ens veus corrent cap a casa per servir-li a l'home, l'habitació que, efectivament, quedava.

La història no té res d'emocionant, ho sé, si no fos perquè ens hem endut el telèfon fora de casa, fent el trapella, exactament dues (2) vegades, i les dues ha trucat algú, quan ja us dic que el ràtio de trucades és una cada 10 dies o així. Vaja, que està vist que no te'l pots endur! O això o la direcció de l'hotel, al veure que no hi som, envia a algú a tocar la moral i fer-nos tornar! :-D Ves a saber!!

I no només el Milagro de P.Tinto ha ocupat la nostra atenció cinematogràfica aquests dies, ja que també hem fet la nostra segona visita al cinema, després de la ja documentada "Babel", allà al desembre. La Susan, tota una experta en literatura anglesa, ens va convidar a anar-hi sense ni tan sols dir-nos quina peli, que al final va resultar ser Die Hard 4, o sigui, "La jungla de Cristal", on el Bruce Willis té una semblança increïble amb en Mickey Rourke (lo que no és un piropo), i els efectes especials i les tirades de la moto estan a l'ordre del dia. Un peliculón digne d'oscar, vaja :-D

Transformers ha de caure, però, ben aviat, per conmemorar moments pre-púbers d'adicció irrefrenable! (que m'axecava abans d'hora per veure-la i tot, la sèrie!)

Bé, tocaria parlar una mica del nostre futur inmediat, ara, començant perquè demà mateix baixem a Barcelona! Així a grosso modo, els nostres plans són els següents: el primer cap de setmana estarem a Sta. Eulàlia, i el diumenge teòricament hi ha dinar a Can Camil. De dilluns a divendres de la setmana següent ens estarem a l'apartament que els meus pares ténen a Canyelles, tot fent de bons noruecs i passant el dia a la platja mediterrània. No cal dir que qui vulgui està convidat! Baixarem divendres de nou a Granollers -però insta.lats a Sta. Eulàlia tota la setmana-, pel concert dels Miyahi a Montmeló.

El diumenge 22 és diada castellera a les santes de Mataró, i si la son ho permet, com així ho espero, vull portar a la Tiffany i al Jett a veure-la i orgullosament mostrar-lis aquesta bonica i original tradició catalana. Clarament la meva preferida, per cert, i que sempre m'ha extranyat que internacionalment no sigui més coneguda i renombrada!

L'últim event preparat, ara per ara, és, el dia 25, un dinar / sopar amb els ubuntus, a lloc indeterminat de Barcelona, i del qual (eh, ubuntus!) n'espero tenir més notícies ben aviat!

I no hi ha més plans ara per ara, la qual cosa vol dir que espero atentament tot tipus d'ofertes, i, en packs de un, de dos o de tres, podem ser reservats amb antel.lació a un preu ben temptador!!

Bé! Si que hi ha un altre plan! I és trobar-nos amb el guanyador del concurs animàlic per fer-li entrega del valuós premi merescudament aconseguit. No vull avançar encara el nom, però ja dic que es tracta d'una guanyadora! I també us diré que no ha fet falta recórrer al sorteig, ja que la individua en qüestió va encertar l'animal sense vacil.lar!!

Si voleu coneixer el nom ràpidament, feu una mica d'scroll cap avall. Si us agrada sentir el sabor de la tensió i els nervis, oh fèmina lectora participant, segueix llegint atentament!! :-D

El 27 de juliol, en algun moment del matí més aviat d'hora que tard, empaquetarem el pèsol i tirarem cap a amunt. La nostra intenció és arribar a casa el dia 3 d'agost, i així serà perquè 1) tenim vakt; 2) tenim un ferry reservat des de Fredrikshavn, al nord de Dinamarca, fins a Oslo, per aquell dia. Així que ens estarem una setmana per pujar, centrant-nos especialment en la per mi invisitada, cara, i indubtablement prometedora Suïssa; i en la també invisitada Dinamarca. Passarem de llarg, tot conduint incansablement, tant França com Alemanya, ja visitades i avorrides, i què cony, que no hi ha pas temps per tot!

Dos particularitats del viatge... una de les parades, per deliri d'en Jett, serà Legoland, a Billund, Dinamarca, on no em sap pas gens de greu anar, a mi, tampoc. La segona és que a Zurich recollirem a la Sarah, que ja coneixeu d'un parell de posts enrere, i ens l'emportarem a Noruega per, pel que sembla, dues o tres setmanes.

El dia 19 d'agost, i fins al 27, tindrem l'honor d'acollir al nostre petit i humil (però honest) reialme a l'Oscar i la Patry, que finalment, i després d'un parell d'intents fallits, vindran a rendir-nos tribut. Esperem trobar-lis un racó per dormir, a casa! En Dani, que va ser el primer a preguntar-me availabilitat, finalment ha caigut irrefrenablement degut a noves ofertes coffeeshòpiques (lo quan ja està bé, també!). Sembla però que tenim uns nous contendents, que responen al nom de Manils i Montse, i que des d'aquí animo públicament a fer el pas decisiu!

Un cop els nostres visitants estiguin aquí, i per celebrar que, de nou, tindrem cotxe a la nostra disposició, tenim ben pensat escapar-nos 4 o 5 dies als fiords, relativament propers i visita obligada per tot visitant ocasional a les noruegues que es preciï!

No tindrem gairebé temps de dir adéu a tots els nostres visitants que, el cap de setmana següent (que si no vaig herrat, serà el de la festa major de Granollers), la Tiffany té una nova convenció a Estocolm, a la qual, evidentment, m'emplastaré impietosament per experimentar aquesta interessant ciutat sense la crueltat de la metereologia que ens vam trobar pel gener.

I, per si no fos poc, el cap de setmana encara següent (el 8 de setembre, per si us esteu perdent) tinc aquell viatge solitari a Letònia, reservat des de fa mesos i primera experiència com a viatger independent!

Ja veus tu! Sona fins i tot estressant, la cosa!!

Després d'aquí ens tranquilitzarem una mica, i ens centrarem en la nostra partida definitiva de Noruega, abans que les neus caiguin altre vegada i el cotxe patini de nou. El dia 1 de novembre acaba el meu contracte a INNIT, i durant la setmana següent és quan, agafant de nou el pèsol, aquest cop empaquetat fins als topes, iniciarem el nostre descens atravessant Europa de nou per una ruta encara no decidida (tot i que espero incloure, al final, una visita a ca l'Eguren a les Cantàbries) per arribar a Granollers de nou, deixar molts de trastos, i estar-nos-hi uns dies. Mitjans novembre serà això.

Perquè us diré que, en un marge d'un any a dos a partir de llavors, si tot evoluciona correctament i segons els plans, tenim ben previst tornar a les Catalunyes per viure-hi, almenys, una temporada llarga! :-D Triomfant aquí!

Però per això encara quedarà d'un any a dos! Aquest novembre agafarem tot lo puesto (i alguna cosa que haurem enviat abans) i partirem cap a Austràlia! Si senyor! El que farem allà encara no ho sabem, però si sabem que tenim previst arribar-hi cap a finals d'any, per ser els primers en rebre l'any nou, i estar-nos-hi un anyet, després d'haver passat un mes o així (està per veure i encabir al pressupost) a la India, que ve de pas, amb motxila a l'esquena (experiència que serà interessant de veure com va amb en Jett!)

Com veieu, estem bastant bastant ocupats, i segurament ara per ara tanta dada i tants de llocs us maregen una mica. A mi també, la veritat, ara que ho veig aquí tot junt i escrit. De totes maneres, us podeu imaginar que tot plegat és tremendament excitant per mi. I pels que estigueu flipant amb tants de plans, tants de viatges, i us estigueu preguntant com ens podem permetre tot això i d'on traiem la pasta, us diré que no en tenim pas gaire, de pasta... però que no comprem gens de trastos, i la nostra vida és relativament ascètica, ara per ara. No sortim massa de festa, les festes les fem a casa dels altres (o la nostra), i sobretot sobretot, no paguem ni lloguer ni hipoteca. Però tenim vakt!! :-) No es pot tenir tot!!

Ja us ho aniré refrescant però, tot plegat i a poc a poc, en futurs posts!

I si heu llegit fins aquí, malandrins i malandrines, és per conèixer el flamant campió del celebrat concurs animàlic! Així que us ho diré! L'animal premiat no era el nyu, ni l'oryx, ni el guepard, ni l'hipopòtam, ni en coco, ni el lleó. Amb lo qual, Anna, ets la incontestable guanyadora, i des d'aquí se't felicita efusivament! La teva por a les bèsties ferotges t'ha servit d'aliada aquesta vegada fent-te escollir la inofensiva, amable i correcte girafa, animal campió d'aquest concurs sense igual!!

He de dir que considero que ets una ben merescuda guanyadora, i la teva constància i saber estar llegint i comentant regularment els posts s'ha vist premiada com ha de ser! Estic segur que ens veurem de totes maneres, està clar, només que hauré de recordar de portar el premi i una càmera de fotos per al moment :-) A tots els altres participants, vosaltres també haguéssiu sigut uns merescuts guanyadors, però haureu d'esperar a la pròxima vegada i al pròxim concurs, cosa que no dubto que fareu! Moltes gràcies pels vostres valuosos intents! :-)

I res més a dir, que no us pugui dir en persona a partir de demà mateix! Espero veure-us a tots i totes i fer bona xerinola!! I us encoratjo a tots i a totes, també, a practicar el vostre anglès, ara que tindreu visitants foranis!!

Curiós que aquest post me l'he passat quasi més parlant de les coses que farem que de les que hem fet :-) No crec que passi gaires vegades!

Algunes fotos del que hem fet! Òbviament centrat en el tema central del post, que no és altre que la bici!

La zona del voltant de Hamar és generalment de lleugers turons ondulats i verds, copats per granges, com aquí en tenim un exemple.


Pel mig dels turons, ocasionalment hi trobem algun petit poble o més aviat, quatre cases juntes, alguna vegada amb església i tot. Aquesta, la d'Ovre Vang, tota vermella i cuca, em va agradar inesperada i especialment al trobar-me-la de semi-sorpresa.


Seguint amb les esglésies, que he de reconeixer que m'agraden. Aquesta és la d'Stange, una de les més grans de la zona, de planta i estampa típicament noruega, i que, segons cartells anunciant-ho per tot arreu, sembla que s'està caient a trossos! Toquen reformes!


Com que hi ha molts turons verds i, en consonància, moltes fotos de turons verds, doncs n'hauran de caure també unes quantes. Però és que aquest és l'ambient generalitzat a la bici, amb cels i llum cambiant però amb la verda constància ondulant sempre comuna.


El meu company inseparable i subministrador de dades per satisfer la meva avidesa, la petita computadora chachi que em diu tot el que passa! Només portàvem 6 quilòmetres i mig, aquell dia!


Quan als turons ondulants hi ajuntes la riba del llac, ja tens el súmum del que Hedmark et pot oferir (que ei, és veritat, tampoc és tantíssim :-D).


En dies plujosos l'excursió ciclista es converteix en força remullada, així que ja no ve d'aquí de remullar-se una mica més. La Tiffany, en la seva única aparició en el contingut multimèdia d'aquest post, escoltant atentament les gotes de pluja impactant violentament amb el llac.


Per acabar amb la sèrie d'esglésies, prcedirem amb la d'Ottestad. La hijaputa està dalt de tot d'una pujada que tela, i recordo arribar aquí dalt clarament esbufegant i cagant-me en moltes coses. Té un ai no sé què, però.


Ara, Ottestad és, dins de lo pagesa que és tota la zona, de lo més pagès. Comprovem-ho en l'encontre del net i polit cementiri de l'església i les vaques pastant just allà mateix. Podríem titular la foto "Encontre de bovins amb el més enllà". O alguna altra cosa.


Per cert, que com a molts altres llocs, els cementiris a Noruega estan al voltant de les esglésies, i les tombes estan al terra, cosa que els fa molt més atractius, evocadors i passejables que no pas la massa de nínxols desagradables que ens trobem arreu de Catalunya. I jo em pregunto per què passa això? No tenim prou espai? Ens morim més? Hi ha alguna espècie d'especulació inmobiliària postmortem? (voto per això). Hi ha d'altres llocs on els cementiris són nínxol-style? Jo sincerament no ho he vist, a part de les espanyes.... queremos saber!

Tot esperant la resposta, però, què millor que uns turons verds i ondulants (això si, cada foto té una tonalitat de verd diferent!) vistos des de dalt d'algun altre dels turons, orgullosament trepat pedalada a pedalada!


I com que sóc un freak, en una foto d'un mapa de les rodalies vaig marcant les rutes fetes, amb el nucli central a casa i Hamar. De punta superior (Brumunddal) a punta inferior (l'església d'Stange, en una foto d'aquí dalt) hi deuen haver uns 35 o 40 quilòmetres. Com no, hi ha molts carrers interns de Hamar que no estan marcats, però vaja, que aquests tampoc conten massa com a excursió!

Frikades :-)


A vegades, a l'hora de planejar la destinació diària, es clar, em faig una mica un lio. Per sort, però, compto amb una valuosa ajuda d'assistent planificador!


Es clar que, amb tanta ruta, al final del dia he d'acabar petat! Vaja que si! Fregit que ni que m'haguéssin disparat, tu :-D


I ni que sigui una per variar de tema, a la festa de l'empresa intentat acosar al meu jefe, en Ronny (l'ex-futbolista del HamKam), que s'aparta discretament intentant evitar que li salti a la jugular amb tots els meus encants llatins! Tot sigui per mantenir el mite del mediterrani de sang calenta (i pèl al pit!) ;-)


I ja n'hi ha prou per avui! Ja em perdonareu la obsessió, coses que passen, què hi farem! Però ja se'm passarà! Les fotos del futur, ja les posarem en el futur!! :-D

Apalis doncs, fins ben aviat, aquesta vegada de veritat!