Velkommen til sommer!! Kontrollposten.

Que com fàcilment haureu pogut deduïr, i tot seguint amb els títols internacionals, significa "benvinguts a l'estiu". I és que l'estiu ja ha arribat a Noruega! I vosaltres direu "si ves, quina gran cosa... aquí també ha arribat!". Però és que si que la és, la gran cosa... fa sol, calor, bon temps, passen coses, els dies són LLARGUÍSSIMS, i tot plegat té una perspectiva totalment diferent.

Perquè probablement, mai a la vida li havia donat tanta importància al tema del temps -temps meteorològic-, com ara. Aquí les estacions són radicalment diferents, tot canvia molt ràpid, i valores tremendament tenir sol i calor, ja que no abunda en absolut. Ara per ara, però, l'any segueix batent records en termes de calor i no-fred, perquè, degut com sabeu a la meva influència llatina de sang calenta i vigorosa, a Oslo es va registrar fa poc la temperatura més alta dels últims 100 anys... uns 36 graus o així. Que és força per ser Oslo! Tot i així, no és de fiar que el bon temps duri massa, amb lo qual cada dia és or, i toca aprofitar-lo al màxim.

I aprofitar-lo al màxim vol dir aprofitar-lo MOLT i molta estona. Perquè ara si que els dies són ridículament llargs. De fet no es fa mai de nit, i és força clar tota l'estona. Clar com per veure-t'hi perfectament, tal i com podreu comprovar d'aquí poc en alguna foto. Es fa molt extrany anar a dormir que és totalment clar, i no és trivial tapar totes les finestres per parar els rajos trapelles que es volen infiltrar, confondre't i arrancar-te dels braços d'en Morfeu :-D L'any passat vaig estar per aquí durant aquestes dates, i no recordo ni de conya que fos tan clar per la nit. I si aquí és tan clar, més de 1000 quilòmetres cap al nord, que és on serem en breu -just després de publicar aquest post, calculo-, ha de ser la bomba.

Ja us explicaré :-)

Així que tan ràpid com va arribar la calor, tota la massa de noruecs, amb nosaltres incloïts, van saltar a les vores del llac a prendre el sol i banyar-se. Recentment -dos o tres anys- les autoritats municipals de Hamar han construït una platja artificial amb sorra i una petita illa, que és un grandíssim èxit, abarrotada fins a extrems sobrehumans. Això fa que, als que no ens agraden tant les tan multituds, haguem d'allargar el camí per buscar zones menys poblades, que n'hi ha i moltes, encara que sense sorra i amb les vores plenes plenes de polen en aquestes dates, però molt més agradables.

Un dels dies vam estar a la platja principal, però, i vaig poder observar la inmensa quantitat de nens que hi ha en aquest pais -i en aquesta zona, especialment, ja sabeu que és un paridero-. I concretament, la inmensa quantitat de nens amb sobrepès. La veritat és que és força xocant, i no diu gaire de la qualitat de la dieta noruega -que tots sabem que no és gaire bona-.

I si, també és fàcilment factible comprovar, un cop a la platja, que les noies aquí, especialment lletges, no ho són pas :-)

Però no és problema buscar nous foradets pel llac, al contrari, al disposar de la bicicleta poderosa. :-) Els que em coneixeu sabreu que, periòdicament, sóc una mica obsessiu quan m'hi poso, i el tema de la bici m'ha tocat fort. Aquesta primera quinzena de juny, hem anat a la platja pràcticament cada dia que ho ha permès (exceptuant un parell de plujosos i un parell de fredolics -edito abans de publicar... 3 o 4 de plujosos i 3 o 4 de fredolics xD), entremig de bicicletada de distància variable... al voltant dels 10-15 quilòmetres cada dia. També fa poc temps, han habilitat una ruta en bicicleta que dóna tota la volta al llac Mjosa. La ruta sencera, anomenada Mjostrakk, és ben llarga, 245 quilòmetres -és que és gros, el llac-, i el tros que passa per la zona de Hamar és molt pla i escènic, i convida a fer-lo amunt i avall sense cansar-se ni visualment ni físicament, dia rere dia :-)

Un dels dies, durant aquest periode, vam fer la nostra primera escapada ciclista "sèria" de l'estiu. Resseguint el Mjosstrak cap al nord fins al següent poble de consideració, Brumunddal, a uns 20 quilòmetres. La ruta no és tan plana com al voltant de Hamar, i la veritat és que té alguna pujadeta considerable per les meves cames inexpertes. Però els 40 km totals, preciosos en quan a paisatge, que s'aparta una mica del llac, no es van fer gaire durs. Bé... quan en faltaven 5 o així, la Tiffany va punxar una de les seves rodes (encara sort que no va ser abans), i el nostre ritme va decréixer força a partir de llavors. :-)

Un company de curro, per cert, és de Brumunddal, i el lloc té la fama de ser MOLT de pagès. D'altres companys utilitzen la broma tot sovint de que "Aquí a Innit som molt internacionals; en Bohrmann és de Berlin, l'Albert de Barcelona, en Peter és suec, i en Dag Atle és de Brumunddal". :-p

Només com a apunt. És un agradable poble de pagès, si més no. Cert que molt gran i bulliciós, pues no :-)

El nostre següent objectiu, ciclistament parlant, és pujar un dia en tren fins a Lillehammer, a la punta de dalt de tot del llac, i resseguir el Mjosstrak en qüestió fins a Hamar. Uns 65 km seria la cosa, no molt durs, pel que sembla. La veritat és que en tinc forces ganes, ja que li he pillat el tranquillo gustosament, a això de la bici. Ja us explicaré què tal va la cosa!!

Anant a temes de curro, estem acabant el projecte que us comentava per Statoil, i tot plegat genera una mica d'estrés. Una de les queixes habituals dels extrangers aquí -no sé si he explicat això abans- és que els noruecs careixen de forma important d'iniciativa i poder de decisió. Un dels moments en que això es pot notar més i millor és en les reunions, que són llarguíiissimes i no necessàriament productives. Per posar-vos un exemple, un dia vam estar parlant durant 25 minuts (ni un més ni un menys) sobre si, al llegir la targeta de crèdit del client, havíem de pintar el nom de la persona a la pantalla o no. I encara no havíem començat pràcticament l'aplicació!! Humm... quins paios! Alguna que altra enganxada lleu (o més aviat, cara de pocs amics) si que la hem tinguda, per aquest tema. Però res insà o anormal, i aplicable al xoc cultural més que a altra cosa.

Perquè per fer un incís en el tema del xoc cultural.. un amic de la Susan va anar a Espanya fa poc i li va pujar xoriço ibèric. A la Susan no li va convèncer gaire i me'l va donar a mi, que ben content en vaig estar. En comptes de tenir-lo a casa, on a la Tiffany no li hagués fet tampoc massa gràcia, vaig decidir dur-lo al curro i compartir-lo en els nostres menjars comuns, convençut que allà l'apreciarien com es mereix, fans de les espanyes com són els noruecs - 60% de companys han anat / aniran a Espanya de vacances aquest estiu-.

Doncs bé, després d'explicar-lis que el xoriço és de calité i tal -i ho és, ja us ho dic-, els paios no tenen més collons que menjar-se'l amb ketchup i formatge... estupefacte que em vaig quedar... I si si, encara en queda i van fent... així us comento més amunt lo del sobrepès dels nens noruecs...

Canviant de terç, com no, amb l'entrada de l'estiu i el bon temps, també es multipliquen els events a l'exterior. Entre ells, per exemple, fa poc es va fer el festival de la cervesa. Fins fa un parell d'anys, es veu que el festival consistia en beure sense parar i prou, perquè tenien la impressionant quantitat de 2 cerveses diferents :-) Aquest any, però, en podies triar fins a 21! Tot un luxe! Vam anar-hi amb la Tiffany i la Katrine en un d'aquells moments tontos de les 3 de la tarda, amb el sol rebentant allà dalt i nosaltres tirats a la gespa i bebent birres. Tot d'especialitats noruegues i curiosament, forces txeques, tot plegat amenitzat amb uns grups de jazz bastant elegants. Però vamos, que estem a Noruega, i tot i ser un festival, dels 6 euros la birra tampoc et baixava, així que tampoc en podies beure masses :-)

Però el gran event d'aquests dies a Hamar ha sigut el Middelalderfestival, altrament conegut com Festival Medieval, tot un èxit, pel que sembla, any rere any, i un dels events anuals de referència.

I com no s'hi havia d'anar. La veritat és que s'ho van currar força, amb aquesta capacitat participativa i d'implicació que ténen els noruecs, estava plè de gent caracteritzada com a artesans, clèrics, pidolaires o dansaires, i tot plegat tenia una ambientació sorprenentment creïble. També val a dir que la cosa es feia a la zona de la catedral antiga, on hi ha tot d'edificis que peguen força. Va ser tot un èxit una vegada més. A destacar el menjar (pans i rostits) i beguda (cervesa i un tal mjod), fets sota receptes antigues i amb uns gustos extranys... cuenta-cuentos que, si bé no entenia un torrat, se'm feien embadalidors... alguns grups de música amb instruments fascinants... típiques justes entre cavallers -i victòria final del repel.lent cavaller Rudolf-, i infinites diversions per la quitxalla, tot banyat per un sol i bon temps magnífic. Vamos, que molt bé.

Aquestes èpoques de l'any són èpoques de finalitzar coses. Per exemple, en Jett va fer la festa de fi de curs al seu cole, a la que vam assistir. No va ser gaire emocionant.. els nens van cantar coses i després vam menjar pastissos i tal amb els profes i papes. De fet, no hagués merescut ni menció si no fos que, mentre cantaven, en Jett, a primera fila, no parava de girar-se cap a la segona. Més endavant vam averiguar que a la segona hi havia una noia que li molava! jeje... es veu que és el primer interès que mostra en el sexe femení, als seus quasi 8 anys! Li queda una llarga vida pel davant per córrer darrere de faldilles!! Benvingut al club xD

També els meus bambinis acaben, fins al setembre. A la última classe tots ells van dibuixar-se a ells mateixos amb mi, i després van enganxar tot de llana negra al meu cap per emular les meves fascinants grenyes. Tots estaven molt emocionats i contents, i la veritat és que jo també força :-) Els trobaré a faltar una mica, els bambinis, tot i que últimament ja em coneixen massa i se'm descontrolen un xic :-D

La última de les coses que finalitza és el qigong al gimnàs. A l'estiu moltes de les classes són eliminades. D'altres anys es veu que es traslladava la classe a fora, al costat del llac, cosa que molaria, però es veu que a algun dels alumnes no li feia massa el pes, i aquest any no es farà. Una pena, tot i que vaja, al tenir la profe a casa, tampoc hauria de tenir masses dificultats per continuar progressant :-)

I ahir mateix, mentre acabava de posar maco aquest post, vaig seguir per la ràdio l'apassionant final de la lliga, del rollo Tenerife, i nerviós com jo sol, amb esperances durant gran part del partit, el meu potencial gozo se'n va anar en un pozo, quan despropòsit rere despropòsit, vista de cul del Madrid rere vista de cul del Madrid, jornada rere jornada, vam veure com -bueno vaja, com ja debeu saber tots :-) - la lliga se'ns va escapar, histèrica i apuradament com poques vegades tornarà a passar! Que bé que ens ho mereixem, eh!

Ara, això si, una petita reflexió futbolística triple: una pena que no hagi estat allà visquent en primera persona la lliga més emocionant dels últims anys, amb força avantatge... segon, que el barça contant quants títols guanyaríem aquest any (7, deien), pues eso... que ja sabeu... humilitat i coses... i tercera... a principi de temporada ningú em feia cas quan deia que en Capello havia guanyat la lliga al primer any amb molts equips era per estar una mica preocupat...

L'any que ve serà un altre any, tu!

I, pel que fa a cròniques, ho deixarem aquí!! Mira que "curt"!

Anem cap al kontrollposten doncs!! Que pels que ja ho coneixeu, serà un post de control! Potser no és del tot fidedigne anomenar-lo així, a aquestes altures, perquè bàsicament es tracta d'un post concurs, que seguirà les mateixes normes que el que vaig fer abans de nadal, i amb el mateix objectiu que llavors, que no és altre que entregar al guanyador un fantàstic regal-souvenir, en aquest cas, de terres sudafricanes!!

I per seguir també amb la temàtica, si l'altre va ser sobre vegetals, aquest serà sobre animals. Us convido a tots a que digueu un animal salvatge -que, per cert, es pot trobar a sudàfrica-. Aquell que l'encerti, si és l'únic, serà l'automàtic guanyador del premi. Si n'hi ha més d'un, farem un sorteig -amb algun mètode que encara no he pensat- entre els encertants, i si ningú l'encerta, el sorteig serà universal, entre tots els participants.

La forma de participació és tan fàcil com deixar un comentari per aquí sota, tot apretant el link que posa X comments.


L'entrega del premi es farà de forma personal i en mà en la nostra propera visita a Catalunya, del 13 al 26 de juliol. El guanyador serà promptament anunciat abans de l'esmentada visita (segurament al proper post), i les bases del concurs les tinc jo per aquí.

Ale doncs! Molta sort i fins aviat! ;-)

Unes quantes fotos!!

Abans que res, perquè us situeu, aquesta foto està tirada a les 2 del matí, i això és lo més fosc que es fa. No hi ha trampa ni cartró, ni efectes fotogràfics :-)


La Tiffany, la Katrine i jo disfrutant de la gespa, del sol, i del festival de la cervesa. Val a dir que érem els absoluts únics que estàvem asseguts / estirats al terra... aquests guiris...


Algunes del festival medieval... que era força fotogènica, la cosa.

Comencem per aquesta justa entre cavallers.


El cavaller Albertic es prepara per la batalla.


Aquesta parella em va fer molta gràcia tota l'estona... de gent vestida apropiada, la veritat és que n'hi havia molta!


Aquí uns iaios dansaires, no especialment habilidosos, però si simpàtics... durant tot el dia anaven tocant grups i danses en tots els racons... entretinguda la cosa... noti's el moreno de la Tiffany, provocat per les magnífiques temperatures assolellades de les que podem disfrutar darrerament!


Però al final del dia (i de la batalla) em van pillar i vaig ser obligat a passar unes bones hores en humiliació i a mercè de tothom. Els nens em tiraven pedres...


La platja de Hamar! En un dia d'ocupació normal. Està plena fins al ridícul, i difícilment pots estirar-te sense olorar-li els peus als que estan al davant!


Així que vista la cosa, molt millor allargar la passejada i trobar algun dels molts llocs tranquils i agradables!


Oh, si! Encara que alguna barca malindrosa et visiti de tant en quant!


Aquest és el Mjosstrak, a les rodalies de Hamar... imagineu-vos un camí tal que així que va resseguint el llac durant uns quants quilòmetres. Fantàstic per la bici i per la vista!


Ara això si, en l'excursió a Brummunddal no tot eren flors i violes i passejades al costat del llac, que el trajecte es fica cap a l'interior i et sorprenen algunes pujades i baixades importants! Tot i així segueix sent molt agradable per la vista! :-/ El país i la zona està en el seu millor moment ara per ara... tot extremament verd i exhuberant, sense fred, però no excessivament calorós... l'estiu aquí em convenç força, certament :-) pena que sigui ben curt!


Us podeu imaginar que n'hagués pogut posar unes quantes desenes -que les tinc!!- de fotos del llac, de la platja, i dels suaus i verds turons de les rodalies :-)

I per últim, en Jett pillat con las manos en la masa i los ojos en la hembra, mentre cantaven al final del curs, i el paio estava tot "despistat" xD


I, i, i!! Edito per l'emoció que m'ha suposat, tot anant a comprar, de trobar-me això! Una estrella!!! Ostres tu!! Al CC, el supermercat més proper i comú que tenim! Suposo que deu ser una nova adquisició, perquè vaja, n'he comprat uns quants cops, de birres, i mai l'havia vist! Quina gràcia!! A la butxaca! :-D


Ara si! Això és tot per aquesta vegada! :-) Participeu-me tots amb passió, i molta sort! I disfruteu de l'estiu!

Apalis!