Abans que res, però, cinc cèntims de l'actualitat personal.. el curro molt bé, la veritat és que m'agrada força i estic produint amb relativa rapidesa. Creació meva és la eina de botiga virtual que formarà en breu part del nostre content management... la veritat és que està molt apanyat i tothom n'està molt content, amb lo que mola :-)
També hem sortit de festa un parell de dies per Hamar ultimament, i em reafirmo en la idea que els que teniu pinta mediterrània, cabell llarg i moreno i arrissat, ja podeu venir corrents... He de dir que em sento una mica acosat, en aquestes circumstàncies festives... i necessito de la vostra ajuda sens falta :-)
Comentaré molt de passada el tema del Liverpool-Barça de tornada, només per dir que no, no el vam veure amb la Katrine, que es veu que estava enfeinada, sino a l'hotel, amb tot d'hostes... amb lo qual no vam tenir cap rivalitat personal... el que si que estava jo dels nervis l'ultim quart d'hora aixecant-me cada dos per tres de la cadira, compartint la gran causa culé, i siguent de bon tros el qui més vivia el partit a la sala... no va poder ser.... el que us deia... vaig marxar deixant un equip campió i ara tenim una banda de patans... si és que... no me'ls cuideu eh!
Com que em vaig allargant a cada moment que reprenc el post (és veritat que potser algun dia m'hauré de plantejar escriure més posts, més curts i més freqüents... :-p), van sorgint noves anècodtes que mereixen ser explicades, com per exemple... l'altre dia vam anar a sopar a ca la Farmor i en Geirmund, que són la mare i el pare-en-llei (xD) del Geir, l'ex-marit de la Tiffany, i subseqüentment, avis d'en Jett. Podria esxplicar històries, d'aquest parell, però ho deixarem per la intimitat de la familia :-) El tema és que el dia anterior del sopar, a la Farmor la van operar de la mà, que tenia un tendó xungo... i mentre estàvem allà, ja a la sobretaula, li va començar a fer especialment mal... com que en Geirmund i tothom havia begut durant el sopar i posterior, ningú podia conduir (xD), així que em va tocar a mi ser el qui la portés a urgències a veure què passava. Com que nosaltres teníem vakt... la Tiffany va haver d'anar a casa, així que ja em veieu a mi acompanyant a l'hospital a la mare de l'ex marit de la meva xicota... :-p tot un quadre! :-D Però mira, m'ha servit per un paràgraf de post, com a mínim :-D
S'ha de dir que si em retrasso és perquè, la veritat, i la veritat de la bona, estic força enfeinat... al curro produeixo força, i a fora estic també bastant enfrascat en la web de la Tiffany (us ho vaig dir, que estem fent una web?... per vendre les seves qualitats com a millor instructora de yoga de Noruega :-)), que volem tenir online abans de marxar a sudàfrica, encara que sigui en mode validació...
Sudàfrica!! Marxem aquesta setmana, i estem tots força excitats! :-D Volem a Johannesburg, on estem tres dies a casa del Jonny i la Sevika, després volem, només nosaltres 3, a Cape Town, on hi estem 3 dies més... després tenim un cap de setmana reservat a Moçambic (el google maps no m'ha sabut trobar el lloc exactament... un altre cop serà), que per totes les referències les platges són brutals, on hi anirem sense nens, que es quedaran a Durban amb els pares de la Sevika... i després a saber... i ens quedaran casi 2 setmanes.... el tema és que a mi m'agrada MOLT planejar viatges, i he intentat establir una mica de comunicació amb en Jonny i la Sevika per saber quatre coses i intentar organitzar una mica... especialment amb ella, ja que ell és una mica calçasses... doncs la resposta que he rebut és absolutament xocant... ignorant-me pràcticament plenament, no contestant pràcticament a res, i obligant-me a fer i decidir jo les coses si volia fer algo... amb lo qual m'ha descobert que, per contingut i per continent, per fons i forma, obertament, em cau fatal aquesta noia... :-D La veritat és que és el tema que em té més descontent, ara per ara, però estic aprenent a no cagar-m'hi sense pietat... ja us explicaré... de totes maneres, que la noia és força seva i no gaire de fàcil tractar es veu que tothom ho sap, per aquí, i m'han explicat coses totalment abominables... el que passa és que a la Tiffany això de les causes perdudes ja li va...
Tot i així, tinc moltes ganes d'anar a Sudàfrica, i estic segur que serà un èxit, a pesar dels inconvenients preparatius... :-D
Perquè!! Per exemple, ja tenim pillat el següent viatge... si noi, no parem... i és a.... Itàlia!! La Sarah, l'amiga australiana de la Tiffany que va estar a Barcelona quan va venir per primer cop, està aquest any d'au pair a Brescia, a la llombardia italiana, i li anirem a tributar una visita!! Del 25 al 29 de maig concretament. I nois!! Quina diferència!! La noia està super contenta i envia uns mails plens d'idees i interès... amb lo qual, sincerament, et fa tenir moltes més ganes de veure una persona (que òbviament, no és cap de les dues personalment amiga meva) que no pas si t'ignora i no et demana més que favors que han d'estar fets per ahir (que és el que fa la jodía sudafricana)
hummm... una mica de respiració.... aaaah... ooooh.... hummm.... em porta una mica pel camí de l'amargura, la cosa....
ok :-)
Parlant de següents viatges, així doncs... no sé si ho he dit però la nostra intenció és baixar tots 3 pel juliol a les Catalunyes! No sabem dates ni emplaçaments exactes encara, però no patiu que n'estareu puntualment informats mitjançant aquest el vostre blog preferit! :-D
Un petit incís per comentar que aquí, sembla que l'hivern ja està acabant definitivament... la neu s'està fonent... les temperatures són sempre positives (inclús hem tingut algun dia de +10º, que no recordava ni com eren...), i el dia és cada dia, valgui la redundància, més llarg... recordem que aquí, a les èpoques estivals, no es fa totalment de nit en cap moment... i si bé no és com més al nord, on és directament de dia... sempre hi ha una mica de claror, fent-se definitivament de dia cap a les 4... lo qual està molt bé!
La putada és que m'hauré perdut l'aurora boreal :-( A veure si abans que marxem l'any que bé dóna temps d'una escapadeta nortenya...
Perquè nois... segurament, visquent en latituds privilegiades com les mediterrànies, no ho noteu gaire... però aquí, realment, el canvi d'estacions es nota moltíssim... a Catalunya, passar d'hivern a primavera no és tanta cosa... aquí en canvi, és una gran revolució... el sol calenta, pots començar a fer algo al carrer... deixes de patinar... els ànims de la gent canvien generalment... és interessant :-)
L'hivern ha sigut de pacotilla, vaja, no ha fet gaire fred ni per gaire temps, però vaja, que ja dona el pego, ja...
Vale vale vale... ja sé que el que estàveu esperant és la famosa estremidora història, ja que el que voleu és vil i cruel cotilleo!!
Bé doncs, ja temps enrere, mitjançant un contacte comú, vaig conèixer a en Raul (aviso que, tot i que ho dubto, no sé si els afectats llegiran mai això, així que em marco la llicència d'utilitzar noms i procedències inventades. Gràcies. :-)). En Raul és de castelló, i va venir a viure aquí, a Hamar, un mes abans que jo, tot seguint unes faldilles (que és com tothom ve aquí). La seva història és curiosa... les faldilles en qüestió estiuejaven amb el seu marit i tres fills en una casa adquirida a la província de Castelló, i en Raul senzillament era el lampista que li anava a arreglar coses a la casa (molt d'argument de peli porno, tot plegat). Doncs bé, es veu que, com ja se sap, els lampistes tarden un ou a acabar les feines, i el tio hi va haver de tornar vàries vegades... fins que un dia, per algun motiu, pues es van liar. La noia es diu Hilde (o no). Després d'això, la noia va abandonar a l'home (un noruec avorrit, probablement, i definitivament gens bo al llit) pel fogós castelloní (un animal), tot mantenint una relació a distància durant un any i mig, amb visites puntuals (d'ell a ella). El tema és que ella no parla castellà, i ell no parla anglès o noruec... amb lo qual l'atracció havia de ser particularment física. Val a dir que en Raul, que és més de poble que les gallines, tampoc sembla tenir-ne molta, d'experiència a la vida...
Després d'aquest any i mig, segurament per insistència de la noia, en Raul va venir a viure aquí, en l'absolutament pitjor moment, ja que el seu cosí, que treballava amb ell a l'empresa familiar, va morir just una setmana abans, deixant a la familia (de poble i molt unida) devastada emocional i laboralment. Així que el paio va marxar de mal rollo amb tothom.
Jo el vaig conèixer quan portava un parell de mesos aquí, i ja em va donar la sensació que no estava especialment còmode... treballava (esllomant-se) en una granja, per cobrar quatre duros que directament li entregava a ella per fer el que volgués. Ella no currava, ja que estava cobrant alguna pensió del govern noruec per familia numerosa (aqui et cobren una pasta per tot, però si tens molts fills, també te'n paguen un pilot... és una inversió, un fill a noruega... que van escassos). El tio s'ha de dir que mai m'ha semblat un lumbrera, i estava de lo més sol del món, en un pais extrany, amb costums extranyes, amb idiomes extranys...
L'he anat veient algunes vegades des de llavors, tampoc tantes perquè segurament no seria una persona que, si no fos per les semblants circumstàncies en que estem, triés fàcilment com a amic... i el que m'anava explicant era cada cop pitjor.. que si tenien unes bronques brutals, que si no entenia això d'ella, que si ella li havia posat les maletes a la porta.... i bla bla... i cada cop més, fins al punt de no haver-me explicat absolutament mai res de bo d'ella i la seva relació..
Les últimes setmanes, la nostra relació s'havia intensificat per aquest motiu, perquè el paio estava cada moment més putejat i confós, i no sabia què fer, si quedar-se, marxar... la situació li era totalment gran, vaja... i em trucava sovint per demanar consell i parlar amb algú...
Doncs bé... algú altre va prendre la decisió per ell, ja que un dia després que haguéssim parlat de lo dubtós que estava.. em va trucar altre cop per dir-me que la seva mare havia mort.. i que necessitava buscar un avió de tornada, i que l'ajudés... així ho vaig fer... el vol li va costar un ull de la cara, val a dir... i era un vol Oslo->Copenaghen->Valencia, i algú l'aniria a buscar des d'allà... el noi estava espantat per això d'haver de fer una escala i canviar d'avió (us dic que és molt de poble, i amb una iniciativa bastant minsa), i el tema és que es veu que va arribar a Copenaghen amb retràs, i va perdre l'enllaç.. i no se li va acudir d'altra que tornar cap a Oslo... sudant de l'enterro i de tot...
Tot i així, al cap d'una setmana va pillar un altre vol (pagant el segon ull de la cara), d'anada i tornada, i finalment va marxar i arribar a la seva destinació. El tio ja em va dir que no tenia clar si tornaria, però no va tenir el valor de comentar-li a la noia (que s'ha de dir que mai he conegut, però que sembla tenir uns collons ben grossos i ben posats).
Al cap d'un parell de dies... rebo una trucada d'un numero desconegut, i és ella!! Que em truca plorant que en Raul li ha dit que no tornaria, i que és un covard i que el que ha de fer és estar aqui amb ella... i que siusplau el truqui i li insisteixi, ja que a mi m'entendrà millor, que ha de tornar cap aquí i que gràcies...
:-/
En Raul em truca al cap de poc també, des de Castelló, per dir-me que comença a currar de nou amb la familia (no us ho he dit, però va deixar la granja al cap de poc, aqui, i estava buscant feina per força temps, infructuosament), i q ale... també dient-me que estava intentant contactar amb ella però que no li contestava... i que la truqués jo si us plau (:-| per què em passen aquestes coses, a mi?)... li vaig enviar un missatge i em va contestar, sense exagerar, el missatge més llarg que mai he rebut... ya ves... i en estas estamos... tot això va passar la setmana passada, i m'he saltat molts petits detalls amb els quals potser comprendríeu millor, però ja està bé així... ara estic una mica distanciat de la cosa, perquè els hi vaig dir als dos que en absolut pensava fer d'intermediari entre ells (amb lo que en Raul es va ofendre una mica)... però bueno... el trucaré un dia d'aquests...
Lluis, no volies bolly? Pues ale té!! :-D
I canviant de terci completament, i ja per acabar aquest llarg post en unes setmanes en que no ha passat quasi res.. dir que l'altre dia va ser el cumple de la Susan, i vam anar al bowling amb tota una colla... pues tios!! Vaig fer la meva millor partida A LA VIDA... 177 punts! (que és MOLT més del que mai he fet abans) Vaig tirar TOTS els bolos sempre amb strike o spare excepte 1 (UN) de sol a la última tirada (que ja té collons). De fet, vaig imprimir el resultat i ja l'escanejaré per aquí baix perquè estigueu ben orgullosos de mi!
Ostins i també!! Vam anar al museu ferroviari nacional noruec, que està aqui a Hamar, i la veritat és que és bastant guapo, amb tot de trens de l'any de la maricastanya, i molt molt explicatiu!! I amb tot d'activitats per mantenir els nens entretinguts sense que et toquin la moral massa :-D
I res més! El pròxim post ja no serà fins durant o després de sudàfrica! Potser busco un forat i escric alguna cosa :-D
A cuidar-se senyors!!
I les fotos! Que no en tinc masses perquè no han passat masses events, últimament... però algo trobarem, ja!!
Per començar i que no me n'oblidi, que és important, la prova fehacent de la meva destresa com a bowlinguista:
El numero final és la suma de les dues partides que vam fer... amb lo que facilment podeu deduir que la primera mànega va ser un desastre de 91 punts... A tot això, la Tiffany és força regular, i té un estil bastant depurat, ja se sap que aquests australians són mig americans!
Posarem unes afotos del museu dels trens, a falta d'events a la ciutat..
He aqui uns trens:
I he aqui en Jett, en una foto que m'agrada força, fascinat amb una maqueta de tren super currada d'un tren que passeja per tot de paisatges noruecs i recorre tota una paret del museu!
Per cert, que no ve al cas, però menteixo quan dic que no hi ha hagut events a la ciutat (vaale... poble)... la setmana passada, la vikingship, hi va actuar el senyor Cliff Richard, ídol de cinquantanyeres, que van copar els entorns del pavelló (és a dir, casa nostra), plenes de deliri!
Tota una festa :-)
I com que l'hivern d'acaba el que hem fet és sortir al carrer a disfrutar del sol! Veiem com el gel que cobreix el llac (o que ÉS el llac, en alguns punts) es va trencant per passar després a fondre's... està guapi el llac, ara...
Aquesta foto m'agrada molt... té un rollo com... no sabria dir-ho... em surt "antàrtic", però òbviament no pot ser la paraula apropiada :-D Els colors xanen...
Us explico per allà dalt que estem fent una web per la Tiffany... pues bé... com que allò ho escrivia la setmana passada... ja l'hem feta, la web :-) està online i en continu creixement, i aquí teniu el link... http://www.patheya.com ... patheya és tota una curiosa paraula, oi? Vol dir "proveïdor d'avituallament per un viatge", en sànscit, i és tot perfecta pel misticisme de la Tiffany :-D Està en anglès, només... algun dia serà traduïda! S'accepta tot tipus de feedback!!
Dic això, perquè un dels dies que vam anar pel llac vam fer unes afotos de poses per la web... aquí en tenim un exemple... també està allà, però està bé que quedi per la posteritat en aquest magnífic blog!
Observeu el peu que toca al terra... òbviament mal posat i tècnicament incorrecte per la postura... però segons paraules de la model... el terra estava fred de collons xD
Aquesta foto és super cool, què coi :-) si fos cantautor, me la posaria de contraportada del disc :-D
I per acabar, una foto d'ARA mateix, seriós i concentrat, mentre estic escrivint aquest blog després d'un llarg dia, per no deixar els meus fidels lectors sense la seva dosi de bloguisme bisetmanal!
I aixòs és tot... només updatar que la Sevika sembla que al final s'està posant les piles i ja tenim una mica més d'informació de com anirà la cosa... amb lo qual el meu apreci cap a ella s'ha incrementat substancialment... i també estem concretant una trobada amb la senyoreta Marta Garrich, ubuntera ella, que casualment es trobarà per aquelles terres Johannesburgueses al mateix moment que nosaltres :-) També li volem desitjar al senyor Hassen de Garrich que es recuperi de la seva prompta operació de genoll, que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc per uns dies!
També updatar que vaig parlar ahir amb en Raul, i sembla que es queda a Castello sense cap dubte... ja us reupdatare si sou cotilles....
I em despedeixo doncs, no sense comentar que a la cantonada superior dreta d'aquest blloc teniu una eina que us permetrà subscriure-us a aquest blog, de manera que rebreu un email a cada nou post. Si voleu estar al dia sense haver de visitar el blog compulsivament, tot apretant amb frustració la tecla "recarregar", aquesta és la vostra eina! Els que ja ho hagueu fet, pues res... però em sembla que no ho havia comentat encara :-)
Em sap greu per el suposat desordre que és aquest post... la veritat no l'he rellegit... hummm... i és un totxo també! :-D bueno.... værsågod!!
Apalis doncs! Cuideu-vos tots i fins aviat!!
