L'Albert treballador. Quina rasca! Estocolm mola! Però quina rasca!

Hola de nou a tothom!

Como decíamos ayer, us deixava l'altre dia amb la intriga de com van anar els campionats del món d'Speed Skating, celebrats aquí davant de casa. Doncs bé, van anar bé. Van tenir tota l'emoció que es pot esperar d'uns campionats mundials d'speed skating... és a dir, anar veient parelles, ara d'homes, ara de dones, donar voltes tot lo ràpid que podien a una pista de gel. De fet, només hi estaven representats uns 10 o 12 paisos -òbviament, no crec que gaires per exemple nigerians patinin veloçment sobre gel-, amb menció especial als holandesos (qui ho hagués de dir!). N'hi havia un pilot :-). Però els accèssits se'ls enduen els dos patinadors de Kazakhstan -que ja em diràs què hi feien allà-, i el super patinador fondón romanès, que devia ser una estrella 6 o 7 anys enrera, però el que és ara, les marques que fa i la imatge que dóna són una mica de pena. Però bé. Quien tuvo retuvo, diuen, així que algun dia retindrà, l¡home, suposo...

Els triomfadors de la jornada van ser una patinadora alemanya, que va guanyar dos de les tres proves -cosa que sembla que no havia passat en no sé quant de temps-, i en Shani Davis, recordplusman mundial dels 1000 metres, i l'ídol del públic... L'únic patinador de color (de color negre, concretament) sobre la pista. Americà ell. Sobre en Shani diré que es veu que és un fenomen de masses... l'altre dia estava a la recepció de l'hotel, tot intentant, possiblement infructuosament, conectar-me a internet, i en Shani estava dinant allà amb una gent, i la gent li estava menjant el membre cosa mala... impressionats de la seva celebritat. Òbviament, no fa falta dir que jo no en tenia ni idea, de la fama d'aquest home, fins aquell dia. Però si si, un cop a la pista -a part que el paio va guanyar pels pèls-, les ovacions del públic feien evident que no és un qualsevol!

Per altra banda, i al contrari del que es pugui pensar, els noruecs en aquest esport no es mengen un rosco, i aquest any es veu que hi havia un tio -del qual n'he oblidat el nom, però podem, per conveni, dir-li Hagen, per example- que era la gran esperança de la nació. En el moment que va patinar va marcar el millor crono provisional, fent esclatar l'eufòria entre el públic congregat. Llastimosament, va ser superat posteriorment per almenys una desena de patinadors, deixant el pavelló noruec en un lloc ben pobre, una vegada més.

De totes maneres, jo em pansava que això del campionat aquest era tota una gran cosa, però es veu que ho fan cada any, i dels últims 10, 3 han estat a Hamar. Amb lo qual li treu una mica d'especialitat a l'event. De totes maneres, suposo que és normal, no essent un esport gaire de masses, i tenint a Hamar una de les millors pistes del món (diuen)... de fet la pista en si i el vikingship per dins són una passada, molt més guapo que, per posar un exemple a l'atzar, el pavelló olímpic de Granollers. I a més, a l'Olímpic fijo que no hi tocarà la Beyoncé xD

Bueno... després de 4 hores de fascinant espectacle vam sortir del vikingship tot descobrint que estava nevant de la òstia, i que ho havia fet per les últimes 4 hores, com a mínim, perquè hi havia un metre de neu... val a dir que aquí quan neva, neva. Res de mariconades. I des de llavors, que la temperatura va baixar del copón, que aquí estem, entre els -15 i els -20... força sec amb lo que és suportable perfectament, però t'estàs més de 5 minuts seguits al carrer i realment es nota. Però bueno! Ja és el que havia vingut a buscar, aquí... bé, no... no és el que havia vingut a buscar, però és el que esperava. :-) Amb lo qual ara si que podré dir que hauré viscut un hivern de veritat!! Quina ilu!

Per acabar aquest dia ple d'emocions, vam decidir anar a fer la compra (això era dissabte). Això de per si no hagués sigut cap emoció, si no fos que a l'hora d'anar a pagar, la targeta de la Tiffany es va negar a donar diners. Tot anant al caixer per comprovar què passava, vam comprovar esparvarits que hi havia un saldo negatiu d'uns quants de forces de krons, i que tenia 2500 euros menys del que hauria de. Superat el primer moment de frustració i catàstrofe, i un cop feta l'anul.lació de targeta pertinent, em vaig disfressar de Sherlock, i vaig començar les investigacions. Hi havia 4 càrrecs de molta pasta, que sumen els esmentats 2500 euros, fets respectivament a una boutique Montblanc, a una perfumeria, a un tal Philipp Slasser (o algo així), que és un pintor, i a un altre lloc d'articles de luxe. Primer vam pensar, es clar, que algú havia comprat algo per internet, però no, eren compres físiques, fetes en algun lloc d'Àustria -possiblement Salzburg-. Amb la qual cosa la hipòtesi més consistent és que algú ens va copiar la targeta a Hongria -per proximitat- i la va estar utilitzant malaltissament (totes les compres el mateix dia, es clar). El cas està ara mateix en mans del banc i la policia (quina por), i se suposa que ens refundaran tots els diners, però bueno, està por ver... he llegit algunes històries per internet i hi ha de tot. De totes maneres, té els seus collons que les botigues acceptin compres de 800 euros sense verificar la identitat de la persona amb un ID o passaport o algo :-/ I... el mail aquest que heu rebut mil cops que copien targetes no és pas fals. Aquí en teniu un exemple vivent. Hola! :-D

Us aniré informant.

I bueno, la setmana sobretot ha sigut important perquè... he començat amb els meus dos curros!! Fins al febrer no donaré les classes als nens, però ja li foto canya a la web dels bambinis, que estarà online ben aviat, suposo, i el dimecres 24 ja vaig començar el meu curro de 9 a 5, tot enganxat a una pantalla d'ordinador desenvolupant en PHP. Així que quan comentava que buscava algo diferent en que currar... pues bueno... només una mica, al final. El que està molt i molt bé és tenir els divendres lliures (això ho he triat jo, però). Ja us aniré explicant com va això dels curros a mesura que m'hi vagi adaptant... per qui li interessi li diré que a INNIT, la eina de content management que tenen és UN BITXO, super potent i un jaleo per entendre-la que flipes... vale que quan escric això només porto dos dies... amb lo que és normal que vagi una mica perdut... a més, després de 4 mesos de sofà i gimnàs es noten, aquestes 8 hores d'esforç cèrvico-neuronal!

Pel que fa als companys, a la guarderia tracto bàsicament amb la Jen, una americana amb molts de fills i prenyada, i una mica massa americana pel meu gust... un pèl babaua i innocentota però amb molt bona voluntat -de moment-. I a Innit, en Ronny és tot un paio, i llavors tenim tota una pleiade masculina de desenvolupadors... un freak, un freak avorrit alemany, un freak més divertit que treballa ilegalment allà, una dona d'uns 50 anys experta en .NET (:-/ i sembla normal, de moment... =:-|), i el dissenyador, un rockero d'uns 40 anys, que tocava la bateria en un grup força conegut es veu i que està deprimit de la òstia pq s'acaba de separar de la dona i no para de parlar d'això. Segur que és un pendonàs, el paio. De totes maneres, quan se li passi té pinta de ser tot un personatge.

I això de tenir festa els divendres està molt bé, perquè em va permetre anar a Estocolm de divendres a diumenge sense haver de demanar cap dia de festa. I aquí comença la segona part d'aquest post. :-)

Com és típic casi sempre que hem de pillar un avió, les hores a aixecar-se pel matí són senzillament irracionals... aquesta vegada el despertador va sonar a les 4.15 de la nit, que no són hores d'aixecar-se sino d'anar a dormir, definitivament. Però com que tenim una horeta de tren fins a l'aeroport, i els trens són només relativament freqüents, pues no nos queda otra.

La missió a acomplir en aquesta escapada de tres dies era la Nike COnvention que es celebrava allà dissabte i diumenge, amb lo qual la Tiffany i una colla del gimnàs hi anaven per assistir a algunes (forces) classes i d'aquesta manera incrementar les seves ja de per si sobrades habilitats en les seves respectives matèries. En aquesta ocasió, els elegits eren en Hakon, la Beata, la Solveig, la Heidi i la Kjersti. I jo pues veient la oportunitat, ben ràpid que m'hi vaig emplastar. Namés faltaria. El gimnàs pagava la convenció i cadascú es pagava el billet i l'estança. La Nike convention recomanava un hotel, un 4* força pixe i car que no estava ni tan sols a prop del lloc on es feia la convenció de marres, així que nosaltres -la Tiffany i jo-, degut a que som una gent de pressupost ajustat i a la vegada, antisocials, doncs vam buscar un altre hotel, molt més barat, molt més aprop de la convenció (i igual d'aprop del centre), ara això si, força més guarro i menys pixe :-D

En realitat, mola perquè l'hotel era l'hotel d'un "parc aquàtic" al mig de la ciutat. Entrecometo lo de parc aquàtic perquè a l'hora de la veritat eren quatre tobogans no especialment emocionants, semblava... però ha de tenir la seva gràcia a l'estiu poder-te llevar i tirar-te directament pels tobogans tirabuixonadors... a l'hivern, amb tota la neu, tenia una pinta una mica fantasma i extranya... :-)

El divendres ens el vam pendre amb la calma, passejant una mica ja que no era plan de cansar a la mossa quan li esperaven un parell de dies força exigents... a més, aquests mateixos dos dies em servirien a mi per satisfer les meves ànsies turístiques a la meva bola... així que després d'una petita introducció a la ciutat, en forma de relaxat passeig, i la inscripció a la convenció, ens vam dedicar a fer allò que la gent fa quan se'n va a puestos a on no el coneix ningú... emborratxar-nos com cossacos xD

Faré un petit incís respecte al tema de la convenció aquesta... imagineu-vos per un moment totes les ties més rosses i més jartes i en forma i pijes de Suècia juntes i us en podreu fer una idea... malaltís... sortosament, no m'hi vaig passar gaire estona, per aquelles zones, i la meva salut mental i física en va sortir prou ben parada -a part d'una mica de constipat i, això si, els llavis absolutament reventats-.

Vam anar tots plegats a sopar a un restaurant italià que una ja coneixia, i va ser força divertit ja que el cambrer era italià i jo li vaig xapurrejar unes paraulejas -com que sóc un tio de món...- i a l'home li va fer molta gràcia i ens va convidar a uns amarettos... :-D Aquests noruecs de poble, però -parlant dels companys de gimnàs- no els pots treure de casa, perquè si aquí són de lo més callats i controlats, surten a fora, s'emborratxen perquè l'alcohol és uns krons (tampoc molts, no us penseu) més barat que aquí i lien uns pitotes amb unes cridaneres que no poden amb ells :-)

Angelets :-)

Però bueno, vam anar a dormir d'hora tot i així, ja que esperaven un parell de dies ben durs, i l'haver-se aixecat a les 4.15 també feia la seva pressió :-)

El dia següent ens vam aixecar ben d'hora i ens vam disposar a anar cap a la universitat, que és on es feia la convenció, i jo vaig decidir que seria un lloc tan bo com qualsevol altre per fer els meus sightseeings. Quan vam pujar al bus indicat, vaig veure que el conductor duia un bonic gorro del barça, amb lo que li vaig deixar anar un "força barça!" acompanyat d'un somriure, i li vaig preguntar quina era la parada exacta... l'home em va contestar en castellà -sembla que era sudamericà, tot i que no en tenia pas pinta-. Tot parlant de la parada, i veient que l'home no ho tenia clar... una senyora d'uns 70 anys hi va ficar cullerada, tot explicant-me en castellà amb accent suec quina seria la millor opció. Gairebé inmediatament, una altra noia es va girar i, en castellà, va confirmar que efectivament la parada que deiem era la correcta. Jo, tot partint-me i comentant lo catxondo que era el tema, vaig girar-me encuriosit cap a l'altra única ocupant de l'autobús, que somreia tot mirant la conversació amb tota la pinta d'entendre-ho tot. xD Hilarant :-D

Vam arribar a la Universitat, un estol de neu amb edificis pel mig que en altres estacions deu ser gespa. Després de despedir a la Tiffany -això devien ser sobre les 9 del matí-, només vaig necessitar uns breus minuts per adonar-me que feia una rasca que s'hi cagava la burra, que m'esperava un dia de llarga caminata per davant, i que seria molt divertit, en aquest sentit.

En realitat, crec que mai, i quan dic mai vull dir mai, ha fet tanta i tanta rasca mentre turistejava pel món. Estem parlant d'uns -10 graus. Però bueno, ja és això... gener a Estocolm tampoc pot ser gaire diferent....

Així que tot enfundat en bufandes, gorros, guants i vàries capes d'altres ropatges al voltant del meu cos, em vaig encaminar ple de joia i esperança cap al centre de la ciutat. De totes maneres, el camí cap al centre era espantosament llarg i trafagós i fred fred fred, així que finalment, i sabent que m'esperava un llarg dia de caminata exterior, vaig rendir-me davant d'una estació de metro i hi vaig entrar i utilitzar. Al metro em va cridar l'atenció que era estil anglès... és a dir, que circula per l'esquerra, al revés que Barcelona (i a l'igual que a Madrid, per cert)... així que el devia fer algun enginyer anglès... també allà va ser quan vaig notar una cosa curiosa, i és que tot escoltant música al meu mp3 (gentilesa d'ubuntu, per cert :-) gràcies), en mode random, hi van aparèixer, seguits... Backyard Babies, In Flames, Logh, Raised Fist i Langhorns... què tenen en comú...? Segur que els qui els coneixeu a tots ja ho haureu endevinat.... tots suecs! quins paios, aquests suecs....! :-D

Estocolm, en la seva major part, està format per petites i no tan petites illes unides per ponts i ferris, i en general és molt bonic i agradable... tranquil però animat... molt ordenat i amable tot plegat... suposo que a l'estiu tindrà un rollo molt diferent, i m'imagino moltes de les àrees que eren ara blanques deuen ser verdes i deu donar molta vida... ara a l'hivern però, tot tenia un aspecte molt hivernal, els carrers estaven super guarros per culpa de la neu semidesfeta i trepitjada, i el fred ho distorsionava una mica tot. Tot i així, la ciutat em va agradar molt. tant estètica com cultural com socialment.

La part més coneguda i reconeguda és una illa no massa grossa que està just al mig i que es diu Gamla Stan (Ciutat Vella), amb estrets i desnivellats carrers molt acollidors i plens de botigues i restaurants. És, com el seu nom indica, la zona més antiga de la ciutat, i també alberga els principals monuments, com serien l'avorrit palau reial -tots els palaus reials em resulten força semblants- o la Catedral -molt més interessant per dins que per fora, on per cert hi havia una molt detallista estàtua de Sant Jordi i el drac, que es veu que data del segle XV! Pues es conservava la mar de bé!. De totes maneres, de monuments concrets tampoc és que n'hi hagi masses, i la gràcia principal del lloc -com de tants altres llocs- és perdre's pels carrers i trobar interessants petites botigues o raconets, o acostar-se a la vora de l'aigua i admirar les magnífiques vistes que hi ha pràcticament cap a tot arreu.

El que si que hi ha són bastantes esglésies bastant maques, tant per fora com per dins. De fet, sobre el tema de les esglésies, hi ha força coses que em van cridar l'atenció... per començar, si durant el cap de setmana vaig entrar posa-li a 6, en 4 hi havia un paio tocant l'orgue, practicant o formant part de l'atractiu turístic... la veritat és que la devoció dels suecs per la música es notava aquí... i una església amb música d'orgue sempre té més feeling -i si vas sol pues ni te digo- que no pas una església a pèl. Especialment, l'orgue de la Klara kyrka, tant per veure'l com per sentir-lo, em va agradar més que cap altre, així que segurament el faré mereixedor d'una afoto. M'hagués agradat fer-lo també mereixedor d'un clip d'mp3, i així incrementaria les capacitats multimèdia del blog, però mira tu, no vaig pensar-hi... a veure en una altra ocasió... La Klara kyrka també, pel meu gust, era la més guapa de totes. Així que si aneu a Estocolm i només teniu temps de veure una església i us voleu refiar de mi, ja sabeu. La tyska -alemanya- (és curiós com aquests escandinaus li diuen Tyske a Alamanya!) tb és molt guapa, però per dins és una mica extranya i no hi havia ningú tocant!

Altres coses sobre les esglésies, que em despisto... també n'hi havia alguna on estaven fent missa i, tot traient el cap, em vaig sorprendre MOLT de que estava ple de joves... però molts, un alt tant per cent... em vaig quedar amb les ganes de preguntar-lis què tenia, la paraula del messies, de tan interessant allà i tan poc aquí -ja em perdonareu per les meves blasfèmies-... però al final se'm va passar. Potser és que l'Església allà és una institució com molt més oberta -bé, l'Església i pràcticament tot, possiblement- i, entre d'altres coses, també vaig veure pamfletos en més d'una que feien qigong un parell de dies a la setmana. Que guai! Assumint que una església és un espai favorablement meditatiu, és una bona idea, crec. Però no m'imagino en segons quins llocs que acceptéssin que una ciència oriental amb força connotació espiritual -i per descomptat no cristiana- es practiqués a les esglésies.... i promogut per la mateixa església!

Això... potser per això hi havien més joves...?

Altres edificis a destacar de la zona centre... el Riddarholmen, mausoleu de les families reals sueques, i l'ajuntament... des de lluny no especialment super atractiu, però que un cop a la vora -i dins- té un pati molt guapo i unes escales que donen a l'aigua que te cagaz. Suposo que els reis mags deuen arribar per aquí, quan fan la processó... perquè, tot remitint-nos a un post anterior, es veu que si, que es celebren els reis, a Suècia!

Tate, ara recordo una altra cosa... el que també hi havia a molts llocs era "arbres de nadal" decorats, encara. I ho poso entre cometes perquè no sé si els podem anomenar ben bé de nadal... eren avets, tal i com els de nadal, i tenien tot de llums, tal i com les de nadal.. però no hi havia cap referència específica al nadal i trobo que és injust que el nadal s'apropii dels avets il.luminats. Entenc que fa festa i dona vida, això d'il.luminar avets per les places... sobretot quan és hivern i fa fred i hi ha neu i es fa fosc aviat. Així que això, hi havia avets il.luminats a molts llocs!

Hi va haver un moment també en el meu sightseeing en que jo estava tranquilament observant no sé quina paret de no sé quina casa, i em va aparèixer un home demanant-me que si podia fer-li una foto a ell i a la seva dona. Òbviament que si, amb molt de gust! L'home, en Boris, i la seva senyora, la Oxana, una parella d'uns 35 anys, eren letons i havien vingut a passar el cap de setmana... doncs bé... quins plastes, els tios! Després de la foto, em van demanar que si podríem passejar un rato junts, que ho vaig trobar bé i correcte... a mesura que passejàvem em van demanar de fer un tè, dinar junts i sortir de festa per la nit, en intèrvals d'1 minut i mig cada cosa. Bàsicament era en Boris qui insistia. La Oxana, que duia el pintallavis vermell més llampant i exagerat de la contrada, estava prudentment callada. Jo li anava fotent llargues que no, que si la meva xicota estava en una convenció i que havíem quedat per dinar -mentida!-... pues truca-la i que vingui!... i jo és que no, que també hi ha més gent i clar, la convenció continua més tard, i no es mouran d'allà a la vora.... pues podem anar cap allà!.... cony... al final, veient les meves cada cop més grans reticències, la dona li va fer un comentari en rus/letó i instantàniament, el tio va i diu... bueno pues res, hem de marxar adéu! I es van pirar... Ben curioses, aquestes costums letones....

Letònia per cert, i Lituània, tot fent un parèntesi, és una destinació molt barata -tant anar-hi com estar-s'hi-, des de Noruega, amb lo que no descarto un pèl una visita llampec de cap de setmana llarg divendres-no-curro per aquelles terres... ja veurem...

Però si hi ha una cosa a destacar de la meva visita, va ser l'estada al Vasa Museum! De fet, era l'únic museu al que tenia especials ganes d'anar, ja que no sóc un gran superfan de la pintura i aquestes coses... el Vasa, pels qui no ho sabeu, que sereu la majoria -i jo era també abans, es clar-, és un vaixell de l'any 1600 i pico que es va enfonsar i va ser recuperat cap als anys 50, restaurat i posat en aquest museu... òstins tu!! Quin bitxo! Espectacular!

De fet, explicaré una mica la història, ja que és interessant... Per aquelles dates, els suecs estaven enfrescats en una guerra amb els polacs, per algun motiu de terres i coses. Com que entre Suècia i Polònia el que hi ha bàsicament és un mar, doncs la guerra es va materialitzar sobretot allà. Les coses estaven xungues pels suecs, i el rei de turno va decidir construir el més gran i atemoridor vaixell de guerra que les aigües del Bàltic mai haguéssin vist. I aquest va ser el Vasa. De fet, es veu que és el vaixell més gran que s'havia construit fins llavors... uns 70 metres de llarg... El dia que per fi es va fer a la mar per primera vegada, tot era festa i xerinola als carrers d'Estocolm. La cerimònia va ser sonada, i finalment va arribar el moment en que el Vasa va salpar del moll... Després d'unes desenes de metres navegats, va fer una mica de vent, el vaixell es va tentinejar una mica, després es va tentinejar molt, i finalment va volcar i se'n va anar a pique. El perquè... es veu que era massa llarg i estret i alt, i portava massa poc contrapès a les bodegues, amb lo que no podia resistir el vent massa establement. Pues quin fiasco.

M'imagino que la cosa devia de ser una vergonya i riota de tot el continent... i al llarg dels anys es va anar oblidant la història del Vasa, si bé se sabia, es clar, que el vaixell estava al fons del port d'Estocolm, no es tenia massa en compte. No va ser fins al 1950 i pico, que es va muntar una expedició sèria per rescatar-lo, i després d'uns quants anys de feina, ho van aconseguir... tota la carcassa i pilots de trossos esparcits pels voltants, per aconseguir reconstruirlo de forma pràcticament completa. EL resultat final és aquest museu, amb el vaixell i una molt interessant successió d'exposicions referents al vaixell mateix i a la època.

Tota aquesta història i molt més la vaig poder conèixer a través d'un molt complet -i antiquat- video que projectaven cada mitja hora, amb subtítols en anglès. Quan estava veient-lo, en una espècie d'auditori, al meu voltant i havia dos parelles espanyoles queixant-se a viva veu que no entenien un torrat entre la dicció en suec i els subtítols... els tios estaven hasta mosques... sempre donant la nota!... bé, el video va acabar (uns 25 minuts) i, tot just sortir, una veu per megafonia va anunciar q en 5 minuts es projectaria la versió del video en espanyol i subtítols en francès. xD No em vaig riure poc d'ells, interiorment :-D

Bueno, així que els tres dies van anar passant i la veritat és que vaig veure casi tot el que volia -em vaig fotre un tute maco, també-. Tenint en compte que tota aquella troupe estaven a la convenció de 9 a 7 de la tarda cada dia, em va donar molt de temps de fer-ho tot al meu ritme... Lo únic que va faltar, i tampoc em sap greu perquè estava petat és una mica més de festa, però ens havíem d'aixecar tots d'hora i no va poder ser. Unes copes i uns bonics sopars -un d'ells inclús pagat pel gimnàs! i ja podeu imaginar que barat no ho era pas- si que van caure. Igualment, al Gamla Stan estava força ple d'antics cellers reconvertits en restaurants, cafès i tavernes que no mereixien pas queixa.

Alguna cosa em diu que, sense motiu aparent, aquest serà el post més llarg fins avui... que ja és dir, ja! :-D

Per tant l'acabarem aquí :-)

Per cert, que els diners de la targeta han sigut 100% refundats, així que moltes gràcies Visa i Sparebanken Hedmark! Llarga vida a vosaltres! (tot això ho diré baixet...)

Afotos:

Welcome! :-)


El vikinghip per dintre... la veritat és que molt gran i apanyat... de fet una pista de gel fa 400 metres com una d'atletisme, si bé és força més estreta i allargada. També es poden veure unes grenyes aleatòries que no sé bé què hi feien, per allà... perquè els noruecs no en tenen pas, de cabell llarg i arrissat...


Aqui tenim uns patinadors donant tot el que ténen per millorar unes centèssimes... ànims patinadors!!


De totes maneres, com que cap de les nacionalitats representades em feia el pes, i no estàvem pas per la labor d'anar amb bandereta noruega, onejàvem una bandera pirata prestada de qualsevol de les múltiples disfresses del Jett... noti's també la cara del pobre, intentant escapar del poder aranyós del meu cabell. xD


I ja som a Estocolm! Comencem per el fantasmagòric parc aquàtic de l'hotel, amb piscines buides i neu cobrint els tobogans... ha de ser divertit a l'estiu però!


L'òrgan molón que us comento més amunt... sonava magníficament, era preciós pel meu gust, i l'església la millor... ale pues! Cap a dins!


Seguint amb interiors d'esglésies, doncs, aquí tenim el Sant Jordi de l'any de la quica.


I he aquí una tipiquerrismèrrima postal d'Estocolm... el palau reial des d'un pont d'una illa del davant, amb la corona preparada per la foto (suposo). Pues que no se diga! Per típic jo!


Una altra postal.


Aquesta mola força, amb el vaixell, el cel amenaçador i l'edifici aquest també moltes vegades fotografiat. No era res especial, però.


En aquestes latituds el que xana mil és el fum de les fàbriques en contacte amb l'ambient fred... és super definit, i estèticament és molt maco, crec... és una guarrada com a tot arreu, es clar... he aquí doncs el port d'estocolm sazonat -això de llegir majoritàriament en castellà...- amb una mica de fum.


I aquí tenim el Vasa! Quin trasto!


Una mica del detall de l'escolpit.originalment estava pintat de colorins per espantar més... a mi tal i com està em convenç força... i és inmens, així que espentar-te segur que espanta molt, si et trobes això al mig del mar...


Em sap greu que les fotos no puguin ser més completes que això... La veritat és que el vaixell està força comprimit dins el museu, amb tot de galeries al voltant... i no es pot veure "panoràmicament" des d'enlloc.

Per casi acabar, aquests són els companys del gimnàs amb els que vam anar, tot cansats i suosos just abans de marxar de la convenció... no és la foto en que surten més agraciats, no...


I no hi són tots, falta el Hakon... ei!


:-P

Hi podria posar més fotos, d'Estocolm, però mira... no les poso :-D Ja sabeu què us toca fer si voleu veure més! :-D

Fins aviat!