Estabilitzant-nos en aquestes terres de Thor

Bueno... tornant a la normalitat, en termes d'idioma -confessem que no em sento pas tan còmode ni m'hi puc recrear PAS tant en anglès, es clar-... tot i que ambiciono que no en termes de llargària... no ha passat pas gaire res com perquè aquest post sigui MASSA llarg. M'agrada com m'aviso a mi mateix per no embalar-me :-D

Per començar, aprofitaré per defecar sense pietat damunt la direcció del Vikingship Motell, que és l'hotel pel qui fem el vakt i que ens proporciona la casa. La connexió segueix sent (perdó) una PUTA merda, tot i que suposadament n'hem de tenir... a casa no arriba res.. fins i tot amb el portàtil a la recepció de l'hotel cau cosa mala... m'he queixat molt i molt (no només per poder publicar els posts puntualment, que ja de per si és important, si no per altres raons que després descobrireu), i els tios semblen ignorar-me que dóna gust... lo últim sembla que és que el paio incompetent que els hi fa la instal.lació m'ha de trucar per veure què passa... fa un parell de dies que els hi vaig donar el meu número (oh! Això em recorda una altra cosa que us he de dir, es clar!! - ui que llarg que serà, aixòs! :-/ -), ja que els de la recepció no volen donar-me el seu (mosca mosca)... i el tio que no truca... si sentiu crits plens d'ira provinents del nord-est en breu no us espanteu!

Però és que ja fa com dos mesos que dura, la broma...

De fet... aquests noruecs, molt bons amb el tema de rapidesa, organització i eficiència (i m'atreviria a dir intel.ligència i iniciativa, si no és molt agosarat) tampoc és que ho siguin. Jo crec que el que passa és que tenen molts diners en general i no pensen gaire... és típic que se't queixin sobre algun problema... i tu, casi sense voler, els hi suggereixis la més òbvia de les solucions... i els tios se't quedin "wow! que llest!"... i tu flipant... el tema és que és un pais amb força control estatal (i un 36% de taxes! a canvi d'uns serveis públics bastant baixos, la veritat), i la iniciativa i el sentit comú de la gent està força apollardat... en el sentit que ells "obeeixen" o segueixen la llista de coses que poden fer sense pensar-hi gaire. Crec que si ets una mica llest i sense escrúpols te'n pots aprofitar MOLT i fer MOLTA pasta, en aquest país, ja que ells amablement te la donaran mentre tu estàs flipant. De fet també... Toni i Albert... que vau estar per aquí... us voldria convidar a que intentéssiu endevinar quan va cobrar la Sevika per la traducció d'aquells fulls que tu Toni vas escanejar. Això ho farem en privat que no és tema posar números aquí en público!!

Bueno, després d'eixugar-me el cul ja puc passar a la informació com a tal... Per començar, us vull anunciar amb gran emoció que... JA TINC mòbil noruec!! Ooooh!! Quina ilusió eh! Si em voleu començar a bombardejar a missatges i trucades (de les quals no n'hauré de pagar la meitat, ara :-D) feu-ho al (atenció eh!) +4799517921. Repeteixo: Mésquarantaset norantanou cinquantaú setantanou vintiú!!

En realitat han passat força coses, en el sentit d'excitants canvis en la meva vida diària de gimnàs i sofà. Comentava en directe a qui vaig veure per Granollers que a la tornada seria possible que comencés en un parell de curros (que ja tocava, per tal de reflotar la meva malmesa economia). Doncs bé, així és!! La meva vida de currito pagador de taxes al govern noruec comença ja! :-D

Per una banda, la guarderia Montessori de Hamar, on la Tiffany va currar temps ençà, m'ha ofert la plaça de professor de castellà! Lo qual vol dir que un cop a la setmana, una horeta, tindré a una quinzena de crios d'entre 3 i 6 anys que no tenen ni papa de castellà (excepte un, l'Adrián, que el seu pare és espanyol i ell el parla perfectament) davant meu veient-me dir "el gato", "el perro", "la vaca" mentre assenyalo gatos, perros i vaques, i cantant cançons infantils (castellanes, que no me'n sé cap, pobre de mi). Té guasa, la cosa :-D Però pot ser divertit. El tema del Montessori (no sé si sabeu de què va bé... us convido a que busqueu per internet.. però bàsicament intenta encoratjar la motivació inherent en el crio.. que significa que ells poden triar què fer en tot moment, si dibuixar, llegir, escriure, etc... sota uns mínims i sota la vigilància de professors... però no tots en pupitres mirant a la profe que està al davant, si no molt més lliure... és interessant si bé no la panacea... però té moltes coses positives respecte a la ensenyança tradicional, crec). Això el que vol dir és que aquesta quinzena de crios han triat voluntàriament de fer classes de castellà... lo qual és força xocant... a veure què tal... de moment, estic aprenent com se fa, això d'ensenyar idiomes als crios, assistint a classes que ja fan allà, i mirant entre llibres infantils de l'editorial Susaeta (quins records :-D)

Vaig fer l'entrevista amb la jefa de la guarderia, la Eva, i, per la meva satisfacció, va resultar que la seva web necessita un redisseny inminent (com podeu veure a www.bambini.no), amb lo qual també els hi refaré la web, terreny en el que em sento molt més còmode i que em proporcionarà força més hores de curro que la 1 a la setmana que les classes serien. Ja us informaré de quan estigui online (ya estoy trabahando en ello) perquè me l'elogieu!!

I per altra banda, ja abans del Nadal vaig parlar amb en Ronny, un trentanyer emprenedor ex-jugador del HamKam que sol anar al gimnàs, amic de la Beata que curra al gimnàs, que és amiga de la Tiffany que és la meva shicota, el qual té una empresa de projectes internet aquí a Hamar. Sembla que l'empresa va bé i necessiten més gent, així que vaig parlar suadament informalment amb ell i curiosament les meves capacitats són EXACTAMENT el que necessiten. Ara al tornar vaig tenir una entrevista més formal amb ell, i al tio li vaig agradar força -nota mental: si ets divertit i obert els avorrits noruecs queden fascinats amb tu; nota mental 2: una mica llest, sense escrúpols, divertit i obert... i aquí pots ser el rei-... així que m'ha fet una oferta per currar 80% del temps... junt amb l'altre curro... tenim a l'Albert currant a jornada complerta com un pepe! No us dic què cobro encara, en termes de comparació, perquè sincerament no ho sé i encara hem de concretar... tampoc sembla una barbaritat, de totes maneres, tot i que si es clar més del que es cobra per les espanyes!

L'empresa en qüestió es diu INNIT (www.innit.no, segurament en breu veureu el meu careto a la web... ja que surt el de tothom... de fet als noruecs els hi agraden molt aquestes coses... per exemple... als anuncis en revistes anunciant propietats barates en algun país mediterrani subdesarrollat -jijiji-, sempre hi surt algun careto del director comercial de la inmobiliària o algo... que generalment tindrà pinta de persona totalment normal -tirant a lleig- i que pretén inspirar-te confiança... com si un resort de golf a Múrcia inspirés la més mínima confiança....). Uhummm... què deia? :-D Si! Innit es diu l'empresa... i crec que són força llestos... tenen una eina de content management que els hi permet fer webs com xurros... fan hosting i treballen amb plataformes SMS també... a veure què tal... suposo que abans que acabi el mes estaré efectivament treballant allà... de dilluns a dijous de 9 a 4 o així (sàviament divendres i tardes lliures)... de totes maneres, l'horari és força flexible i et permeten, inclús, currar des de casa si vols -he aquí la necessitat de tenir internet aquí...-. Això els noruecs ja ho tenen... són MOLT flexibles amb si has de fer coses pel teu compte (com donar una classe d'1 hora de castellà en una guarderia) o vacances... com...

Bé, aquesta és l'altra novetat! Ja tenim els billets per anar a Sudàfrica!! Bisca!! Del 23 de Març al 12 d'Abril (que està molt bé!) tots tres (Jett included) ens n'anem a emplastar-nos a ca la Sevika i en Jonny, a Johannesburg. Un cop allà tocarà una mica de ruta, ja hi ha algunes coses planejades.. però ja us explicaré més un altre dia, que tot just vam pillar els billets aquesta setmana! :-D A més, de bonus, volem amb Air France i tenim una escala a Paris de 12 hores, amb lo que gratuitament tindrem una visita curteta a la cité de la llum! (que la Tiffany no hi ha estat mai, per exemple!). He de dir que estic força excitat amb aquest viatxu... és el més llarg i llunyà, en molts sentits, que he fet mai. I ja sabeu que ja m'agrada a mi, això de viatjar!! :-D

Per altra banda, el cap de setmana que ve, del 26 al 28 de gener, ens n'anem a Estocolm. La Tiffany té una convenció allà (la Nike convention, on es veu que hi hauran alguns dels millors instructors del món!) i jo m'emplasto vilment per veure aquesta ciutat que a tothom li agrada molt! La veritat és que en tinc moltes ganes i de ben segur serà protagonista d'un bonic macro-post! :-D En un parell de setmanes més... del 9 a l'11 de febrer, tornem a anar a Bergen, aquest cop amb en Jetto-chan, a veure tot allò que ens vam perdre l'altre vegada, junt amb una mica de bolly, que mai fa mal a ningú :-D De fet, aquest de Bergen serà el primer "viatge" que faig amb en Jett, amb lo qual s'haurà de mirar coses a fer amb un crio... que pot ser curiós (sempre positivitzant... també pot ser un autèntic infern :-D)... a sudàfrica tots assumim que uns quants dies es quedarà amb els pares de la Sevika, segur :-)

Balen.. continuo ara... actualment és divendres al vespre (22:00), i quan tots vosaltres esteu preparant-vos per sortir (bé, tots vosaltres no, però uns quants), doncs jo acabo de posar el Jett a sobar, després d'haver vist la peli Madagascar, que no havia vist fins ara i que és força catxonda però molt ràpida i curta... Me'n recordo ara que a Gresca va ser tot un èxit aquesta peli, en el seu moment... especialment al sector Bern, Cris, Archi... Estem sols ja que la Tiffany està al seu mensual o bimensual ladies dinner (sopar de dones anglo-parlants)... de fet em recordo a mi mateix escrivint un post en aquestes mateixes circumstàncies, si bé aquella vegada em recordo també a mi mateix una mica contentillo :-D Em posaré una birra, siesso... :-p

El sopar avui és a casa de la Susan, una americana de Boston profe d'universitat, trentanyera i divorciada, força catxonda (en el sentit humorístic de la paraula), i es van rotant cases cada vegada, entre les 5 o 6 que són... De fet, hem descobert una nova persona, la Katrine, vintillargs, anglo-noruega, una tia extra divertida fins a límits exagerats. Fins a límits exagerats vol dir que més d'un parell d'hores cansa i tot, de lo divertida que és. És extra catòlica també, i diu que vol fundar la Church of Groove, que vindria a ser com l'església del bon rollo. Vaia una tia curiosa, la Katrina. Amb ella i el seu marit Jan Ole, a part d'algun cafè de tant en quant, vam anar a una festa homenatge a l'Elvis, que es veu que era el seu cumple el 8 o 9 de gener. Va ser una experiència curiosa, també... una festa on només ficaven cançons de l'Elvis, on al principi els seixanteros recordaven velles, belles i tendres experiències passades, i on al final tot déu de totes les edats va acabar amb un tortot tremendo... nosaltres vam escapar a temps per anar al Lofta, una de les 2 "discoteques" de Hamar... i una de les poques vegades que he sortit-sortit per aqui, no només unes copes i cap a casa :-D

Com a anècdota que tinc preparada per explicar-vos, també, és que fa poc que han obert per aquí una pizzeria anomenada Dolly Dimples, que es veu que és una cadena. Doncs bé... la pizzeria es caracteritza perquè, per una banda, té un parc infantil rollo americà INCREIBLE... brutal.. inmens i super currat... vam tenir la sort que vam anar-hi super tard i m'hi vaig poder ficar amb en Jett... wow... la segona és que, amb el menú infantil -o a part, si ho demanes- hi ha buffet lliure de gelats per un preu ridícul... lo qual per qualsevol nen i part dels adults és certament temptador... la tercera és que la tal Dolly Dimples, per si no ho sabíeu (jo no ho sabia fins que ho vaig llegir orgullosament escrit a la carta), era una personatge de circ dels anys 30-40 als Estats Units, que media 1.50 i pesava uns 250 quilos... era coneguda com la dona obesa més maca d'Amèrica... pues amos anda amb el nom que han triat els paios... :-/

I bueno... res més crec a explicar d'aquestes primeres setmanes de tornada per aquí... només que aquest cap de setmana, demà i demà passat -quan escric.. a saber quan publicaré aixòs, ja que -no sé si us ho he comentat- la connexió per aquí és una gran i sonora caca-, són els Campionats del Món de Patinatge de velocitat aquí al Vikingship, i nosaltres, per ser treballadors de l'Hotel, hem estat agraciats amb 3 fabulosos tiquets gratuits (valorats en casi 50 euros cada un =:-| s'ho han currat, els de l'hotel). Així que demà tocarà veure què tal és aixòs del patinatge de velocitat, que mai he vist... suposo que alguna afoto en aquest post hi caurà perfectament :-D

Ah ostins! I per cert! He sabut just fa un parell de dies que pel Maig, aquí mateix al Vikingship, davant de casa, hi tocarà... la Beyoncé!! Juas!! Nanos!! Comenceu a reservar plaça!! Oscar!! A tu et molava no? Doncs ja saps! Et vas perdre els Slayer però els pots substituir per la Beyoncé! Ja us mantindré informats de si tenim entrades gratis :-P

I!! Avui mateix he rebut un molt interessant correu del senyor de Manils comentant-me de venir pel Juliol! Oh i tant que si! Senyor de Manils, casa meva és casa teva! I tots els demés, a prendre exemple, home!!

Ale, les afotos!!

Com que no en tinc gaires de fotos d'events d'aquesta setmana, farem una petita recopilació titulada "Hamar i el Mjosa (que és el llac), una relaxant combinació". El títol podria haver sigut de ben segur millor, però després d'exprimir les meves neurones tot lo possible no he sigut capaç de treure'n res més, així que all i aigua -que per cert, no sé a què deu venir la frase, però com a dieta té pinta de ser ben ruinosa...)

Començarem amb una brillant afoto del Vikingship tirada avui mateix quan anava a buscar la roba a la rentadora (que està a l'Hotel i no a la petita casa). Ha fet un dia molt maco, avui! -quan dic avui vull dir 19 de gener, eh! ;-) -


Com podeu veure els preparatius pel mundial són relatius, en quant a afluència... aquí tot va una mica amb la calma... :-P

No sé si us he explicat en algun passat post que són molt típics d'aquí a Noruega els "museus dels pobles" (oh i tant que us ho he explicat, ara ho recordo!). Bé, aquí en tenim una d'una de les cases del museu dels pobles d'aquí Hamar. Recordeu que aquests museus són compilacions de cases antigues de les rodalies transportades al museu. Imagineu-vos una trentena de cases del pal... que són el que conformen el de Hamar.


També les ruines de l'antiga catedral... que no en són pas gaires, realment... però són curioses... a en Toni i l'Albert els hi van agradar sorpressivament molt (oi?). La urna que les envolta té una especial gràcia, i està feta per protegir-les de les inclemències... de fet... s'utilitza encara com a església i sala de concerts -clàssics-, lo que té una doble especial gràcia.


El port de Hamar i el campanar de la nova catedral al fons.... La ciutat en si no és que tingui molta molta gràcia... les zones residencials, amb totes les cases de fusta (que no pisos) estan especialment bé, però lo que és el centre és bastant vulgar.


De fet què cony... la gràcia de Hamar i rodalies és precisament el llac i la seva bellesa serena, així que aquí en tenim un gran monogràfic, amb fotos tirades des de Hamar i pobles de les rodalies... ale, disfruteu-les!







(en aquesta última faig aparició estelar en un dia ventós... no sigui que us la salteu



Si si, com bé heu encertat en tinc moltes i moltes, de fotos del llac... i més que en tindré. Les fotos no li fan pas justícia, i la veritat és que com més temps m'hi passo, per aquí, més m'agrada, aquest llac!

Finalment, veient que la cosa s'ha allargat, deixarem estar el tema de l'skating per la setmana que ve (el pròxim cop, vull dir), i ho ajuntarem tot plegat amb Estoclom, per muntar un magnífic post de mides monstruoses! Que déu ens agafi confessats! xD

Només comentar que ara si, per fi (o no), l'hivern de veritat està aquí, i estem tenint una bonica constant de -18 graus, que són uns graus!! Perdó! No! Acabo de mirar i estem a -21! :-/

Ale! Arrevuá!

The sheep in the barn

What a big surprise, isn't it? I've thought that, since i was writing the blog in Catalan for the people from there to know what i am doing here, i will write this post in english to allow the Tiffany one to understand it and to refresh your in most cases oxidated english, you big lazy bitches!!

:-D

ehemm...

SO! The fact is that i guess i don't have that many things to say... it hasn't been exactly a trip.. but a return to everything i was (and am still) so used to... remeeting friends, redoing stuff... nothing has really changed, and i am glad and relieved that (i was really worried for that) everybody can still be happy and enjoying without me bothering there :-)

Just the day i came home i was tired, and also it was a Barça match on TV, so i maturely decided to stay home, since i haven't properly seen a Barça match for a long time. They played Barça vs Atlético de Madrid, and was not specially exciting, but boring. It was curious for me to see it, since in Hamar i've just only seen the Madrid-Barça through the internet (and badly and in chinese) and a big part of the Barça-Chelsea in a bar... which means that i haven't seen a victory so far... and the ones with good football memory will realise that i still haven't, since the Barça vs Atlético was a poor 1-1...

So what i did... i went a couple of days to Barcelona, shopping and filling all the christmas present spots that weren't filled yet. I happily noticed that Barcelona (and Granollers also, of course) is extremely cheap compared to Norway (not a surprise to notice that btw...), which is really nice... i also unhappily noticed that, if i don't work in Norway... doesn't matter much if it is cheaper or not.. since my money keeps slipping from my hands at a really fast pace... it's extremely sad to see that at the end of the month, you won't have the traditional and usual recovery new income... but it will change soon, as soon you will know in new upcoming posts :-D (let's pray to the virgin, ganesh and buddah -maybe someone listens- that it actually happens :-D)

As i say, everything is pretty much the same... eli's marihuana is still destroying, oscar keeps smashing us in every catan game, in the As de Copes there is still the same people, the same music and the same environment, the houses i've visited (thanks for the hospitality to everyone :-D) hasn't been redecorated... but everything, of course, it's normal.. there is only three months since i've gone... and of course again, everything has changed much more for me than for anybody else still there... and also the ones that had left (i am thinking in oscar and toni easily -and tiffany of course :-)-, but many of the ones who are reading this have left for a while), and i am sure you can confirm that everything in your home locations -and specially in Granollers- haven't changed much during your absence... and i don't know how is actually in other places... but i don't remember Granollers changing much in the last.... hummm... 10 years? :-D with the good and bad things that it means... ha! But one thing changed!! Thanks mama for tidying my room :-) I guess you threw lots of stuff, but thanks to my fish brain, i really don't remember what was there before :-D

Of course it was Christmas, so some family & other dinners had to be held... the typical christmas eve and christmas day at home with the close family, the typical in Taradell with aunt Maria and Josep and Piti -hello everyone! Piti... this post will work to practise your english ;-)-. Also, Carme and Jordi, my favourite cousin & partner, which you will know for the comments they often leave here, came to dinner one day, making a quite long one... even we didn't have any qigong session (Jordi is a qualified instructor! ;-))

For the last and second year, the tradition of having the New Year's Eve dinner at Eguren's house was mantained. I say for last year, not because i leave and people can not do it anymore, but because Eguren also leaves after a couple of years in Granollers to his homelands in the northern shores of Cantabria. Btw, Eguren, i have to make a space to visit you in your new farm... i really like the cantabrian area (and you are not bad either :-p), and if i can live up the fantasy of heading down to Granollers by car in summer, for sure it will be a little lap to there >:-D

I feel actually strange writing this post in english... but is also fun and gives a little bit of change to the blog, so! As they would say here... værsågod!

(btw.. just now here are Jett and Aida (Mitra and Amir's daughter... i told you about them in some other old post) playing hide and seek in the house... so... if suddenly i have to stop because something is broken, you will forgive me :-))

I am going for the branches :-D i was talking about the New Year's eve dinner (and eve)... we were Oscar, Albert, Xavi and Eguren (and me)... much less success in terms of population than last year, though we didn't make any publicity of the event in that way.... also.. the preparation was a bit lesser also... since last year we had a fantastic "12 bell-tolls version" of the AC/DC's "Hells Bells" that was a big hit... this year, and due to reformatting issues in Eguren's computer, we weren't able to find it... so... men of world as we are, we had to improvise something else... i don't know if you know that kind of instrument that is like an "all-i-oli" pot... nepali or from somewhere around (say asia :D), which is played just moving the "stick" (ehem) around the top of the pot, while in creates some kind of ressonance into the pot, and it sounds actually quite loud... well then, we had that, and we used it for the bells... the problem of course is that WE, personally and manually, had to set the pace (concretely Albert -hello Albert! :-)-)... and the pace was by all meanings NOT rhytmic and NOT on time... so we lasted 20 minutes for the bells, and to drink the perceptive 12 shots of grape juice -aka cava or champagne- (which is the drunk variation of the tradition :-D)... but we discovered that nobody dies doing it that way... so far so good then!

The New Year's eve eve was a bit strange... we were thinking in going to the parquet, which is the old pavilion of Granollers, and where typically there is a New Year's party held every year.. last year we went there and it was quite ok, and it seemed many people was going to be there... as many as it was full when we arrived in the door :-/ So we kept walking in Granollers looking for something else... the as de copes was expensive... the Basic was also expensive and they seemed to close early.... so finally, we (i and some more... some others had been spread around those previous places, others and homes) decided to go home... after spending 3,40€ in the whole New Year's Eve... which is quite good, and i have to think... but very probably is the very cheapest that i've lived. :-D

What else what else... uhhmmm... actually... since of course i am writing late (19th of January is today...) i don't exactly remember what happens when, in the way that everyday was kind of similar, and there is a cloud all around those days in the calendar of course :-/ :-p No more no less than i expected :-D

I didn't train anything, against what i naively expected, and i filled my belly with food&beers instead of running around and lifting heavy stuff... anyway Angel... you had to call me to go jogging somewhere, so i give to you half of the fault! (Ehemm..)

And passing passing the days, it came the 2nd of January, that is when i supposed to leave (and i actually left :-p)... thanks everybody for the days and for making me feel at home as always :-D i am glad i met almost everybody i wanted to for enough time. As I told you live, of course, i expect all of you here when you want and i can :-D

Btw, the goodbyes this time weren't much less dramatic than the other time.. i guess it's normal and we both (me and all of you) are more used to not be together day by day. I am glad about it, since i don't like goodbyes one bit... anyway... i had a knot in the stomach the day i left... because actually... ehemmm.... :-$... i love you guys :-D snifff...

But! Once again, after every goodbye it follows a welcome... so i like to think in that way better, and thanks Tiffy for giving me a warm welcome once back home :-D

Btw... i also didn't take much pictures... I even took the cam to Barcelona expecting to be kind of tourist (it always happens to me when i have been abroad and i come back to Barcelona or usual places... that i look at everything whith more touristic eyes)... but not... actually i didn't feel like taking pictures compulsively as i use to do here... probably here (in Norway), everything is much more new, and outstanding to me... and i've seen all in Barcelona (and of course Granollers) many many times for many many years in a row. Or something :-)

So we'll see what comes out!

Barcelona, btw, is very pretty, and i will leave here a picture of one of my favourites squares... la plaça del Rei with the palace of the Count of Barcelona (while i was waiting for Toni & Oski)


Here we have one of the big distractions of the holidays! Eguren is selling this luminic stuff and has lots and lots at home... so we borrowed some of them very often just to be stupid and luminic. I actually think that it is very cool! If you want to buy them i will kindly give you the number :-D


One of the most important moments of my visit was, of course, the ceremony of the prize giving to the mighty and honoured winner of the renowned vegetal contest. For everybody to know that it was no trick nor paper (i wonder how "cartró" would be called in english...), here it is the evidence that the prize was effectively and gladly given to the lucky winner Oski. Estrella Damm sponsoured the ceremony.


I want you to notice the real value of the prize, a real viking very angry warrior that struggled against wind and storm to go to warmer lands in the shores of the Mediterranean. I ask for some respect for our viking friend. For Tutatis!


Well... i don't have more pictures actually... so i will goodbye this strange (for the language and for the "shortness" -though is not that short... but in comparision with the last ones... fiuu fiuuu-) post with a picture that must be of course in any blog or page i star :-D Canton btw, my couple for the Carnival... i will miss you then.. but... will you find someone as beautiful as me? :-D I doubt it :-P I encourage all of you btw to FINALLY dress as something TOGETHER... say Young Ones, say A-Team, say Spice Girls (which is not a bad idea AT ALL for being just improvised ;-))


See you soon!! ;-)

Cròniques svèriques i demés. L'Albert i en Toni ens visiten. Pre-tornada a Granuiers!!

Doncs bé, farem veure que continuem amb lo anterior com si res hagués passat, o com si haguéssim fet l'intermission en una peli de bollywood qualsevol :-)

Teniu en compte que escric el que va passar fa 20 dies, així que espero que sigueu benevolents amb la manca de cura en els detalls. Heu de comprendre l'impacte que ha rebut el meu anteriorment sa i energèticament balancejat cos, així com les meves meditatives neurones :-D

Però de fet, com que no sabeu quins són els detalls, perquè no hi éreu, doncs puc fins i tot mentir impunement, que us ho creureu igual.... Confio que els presents Albert i Toni tinguin el neuronatge encara més malmès. Cosa que no dubto :-)

Bueno... desvaríos...

El fet és que la Tiffany i jo (i una maleta i mitja de roba bruta i trastos varis) vam tornar a Hamar el dia 11 cap a les 7 de la tarda (després de perdre un tren a l'aeroport pel típic retrás). La Tiffany havia de currar unes bones hores fins a les 10, i jo havia d'exercir de papa adoptat i anar a buscar el nen i fer tot de coses amb ell (allò que es fa amb un nen, ja sabeu... no! no allò dels pits! altres coses). Que expliqui això és una vil coartada per explicar com pot ser que l'Albert i el Toni, que gentilment vaig trobar el dia següent a les 8 del matí (ok... 8.45), van trobar la casa feta un extrem merder. D'aquesta manera (Albert i Toni), podeu pensar que va ser només fruit de les circumstàncies i que, habitualment, ni de bon tros, la casa està així. És més! Como los chorros edl oro, està, la tia!

(per cert, que recordeu que estic a l'avió de tornada... pues m'acaben de ficar una peli! no ho recordo mai amb aquesta companyia i molt pocs cops en avió curt... la peli no sé quina és, però al principi surten tot de noies posant-se la roba interior pel matí

... però no la miraré!! Ja que tinc un deute amb els meus fidels lectors, i amics, no us puc deixar sense la dosi d'aventures que us mereixeu!)

Per cert que m'ha sorprès, i encoratjat vivament a continuar amb il.lusió amb aquest abnegat relat, que tanta gent llegís això (i que fossiu uns perros/ no sabessiu què dir a la hora de no-comentar), Això vol dir que m'hauré de currar més el següent concurs, a veure si us pico! Als que ja comenteu, seguiu així.

Vale vale, continuo continuo amb l'aventura de l'Albert i el Toni, que van ser els primers en comprovar com deu ser un dia típic a Hamar: pujar al mirador dels ocells a veure el llac i les rodalies (que no ocells); anar a fer un cafè al Poesi; anar a buscar el Jett al cole; menjar un deliciós sushi vegetal que va provocar la delícia del respectable ;-); pimplar-se una ampolla d'1 litre de whisky en 2/3 hores entre 4, més algunes birres (ehem); jugar i fer el capullo amb el jett demostrant que ets molt més capullo i infantil que ell (que no sigui el whisky... hummm.. no); i finalment anar a donar un vol a la nuit pel poble, tot caminant degut a en zeropuntzero, per descobrir que els kebabs són molt i molt grossos i, entre setmana, tampoc molta festa no és que hi hagi. Però va estar molt bé i va ser molt divertit, tot plegat, vaig trobar jo (quina cosa més curiosa, per cert, perquè per primera vegada les opinions que dono aquí poden ser contrarrestades per algú... fins ara havia sigut totalment unipersonal...així que ja no puc mentir com un bellaco més... vaja...

També, parlant amb el senyor d'un bar nocturn, vaig descobrir que a finals de gener es fan a Hamar els campionats del món de patinatge de velocitat, allà al pavelló davant de casa. De la mateixa manera, es veu que és una zona on passen coses, ja que a mitjans de febrer tindrà lloc el rally de Noruega amb base principal a la nostra bonica localitat. A veure si en Jett emocionat em servirà d'excusa per assistir a un rally per primer cop, a pesar de tenir el Rally de Catalunya ben a prop, ja que de fet en tinc bastantes ganes. Hummm... Li insistiré.

Així que el primer dia dels nostres amics a Hamar es va saldar amb un saldo (ehem) de 0 víctimes mortals. Que ja està bé. El dia següent va ser més sosegat, degut a que ja havíem cremat l'emoció del reencontre, i ens vam comportar com les persones madures que intrínsecament som. Havia de caure una visita a la que per mi és l'atracció més interessant i atractiva de Hamar, que no és altre que el llac, concretament tota la zona que compren un passeig vorejat de xaboles de rics i les ruines de la vella catedral, dins la seva urna de plexi-glàs, i envoltada pel Hedmarkmuseet, que són tot de cases de fusta "arrencades" del seu emplaçament original per la regió de Hedmark (capital Hamar) i traslladades aquí per fer bonic. Les cases tenen el seu atractiu, i la localització general és preciosa, tal i com els dos viatjants abans citats poden corroborar.

Per cert, que porto temps i temps pensant en comentar això, però per pitos o per flautes, que sembla que afecten a la meva memòria quan vaig a escriure, no ho he fet... Segur que a uns quants de vosaltres us sona un tal Alf Proysen (la "o" de Proysen hauria de ser un conjunt buit)... penseu per un moment... us portarà records de la vostra infantesa... tinunaninunaninunaniiiii (música de superlibro)... aquest personatge és tota una institució a Noruega, i va néixer i viure a Ringsaker, prop de Hamar. Va destacar especialment per les seves cançons i contes infantils... entre ells el d'una doneta que tant en quant (no em pregunteu per què, pq no ho recordo) es torna petita petita petita com una cullereta de cafè. La madò cullereta!! Llibre ple d'entrenyabilitat que vam llegir a 3r d'EGB els que vam anar als esculapis!! Em va fer molta gràcia quan ho vaig saber. M'ho ha recordat el fet que, en aquest museu que us dic, hi ha una estàtua de la madò, que orgullosament adjunto.

He de dir per cert que de museus d'aquests "del poble", que n'hi diuen, Noruega n'és ple per tot arreu, el més famós dels quals a Oslo, i el més complet dels quals a Lillehammer, ben a prop. Suposo que el de Lillehammer caurà en alguna visita que em tributeu en un futur, sempre que la temperatura i el clima en general ho permetin.

La tarda la vam dedicar a menjar crepes, a ajudar virtualment a la Sevika (l'amiga sudafricana que ens proporciona el cotxe) a guanyar uns diners tot fent unes petites i innocents màfies, i a assistir a una classe particular de qigong instruida per la Tiffany, on aprofito per dir que vaig "sentir" especialment, i més especialment a l'imposar les mans sobre d'en Toni... Et sento, Feliu!! Suposo el fet de ser pocs i amb confiança fa que l'ambient sigui més relaxat i apte per concentrar-te? Està molt bé, això del qigong!!

Malgrat la insistència dels meus festius amics, es va considerar que anar a fer birres pel poble no era imprescindible, així que ho vam deixar per un altre dia i ens vam quedar, bàsicament, a fer birres i desvariejar a casa. S'havia de dir que al dia següent, ben aviat teòricament, ens n'anavem cap a Göteborg, a la costa oest de Suècia, amb la qual cosa havíem de fer bondat.

Assumeixo que tothom coneix l'Albert i en Toni, amb lo qual tothom sap què hi feien allà, però no és cert, per tant ho explicaré: els llestos es van tirar 3 setmanes voltant per escandinàvia, com sabeu una de les zones més econòmiques del món. La seva ruta estava siguent Barcelona->Oslo->Bergen->Hamar... i a partir d'aqui volien continuar cap a Suècia i más allà (Dinamarca, vaja), així que, mitjançant els acords presos en converses prèvies, vam decidir que seria una bona i llesta idea que els conduïs (amb el super karraken) en aquella direcció.

Crec que ho va ser, una bona i llesta idea, vist lo vist. Després de marxar no tant d'hora com volíem, òbviament, i de despedir efusivament a la Tiffany per el llarg temps que el destí ens estava separant, vam marxar per un parell de dies a Göteborg.

Hem de dir que aquests nanos, quan van venir, van tenir la sort de que fes un temps ex-cep-cio-nal. No gaire fred, no neu, no gel, un cel clar i lluminós... vaja... idíl.lic... o no, perquè l'Albert el pobre venia amb tota la intenció de passar un hivern de veritat, i va ser tot un bluff... els calçotets llargs es van haver de quedar a la maleta... però jo ben content que estic, que ja hi haurà temps!

El trajecte cap allà, d'uns 400 km, va ser força plàcid, però molt lent degut a que hi havien obres per tot arreu, sobretot a la part de Noruega. Vam parar al poble de Fredrikstad, a pocs quilòmetres de la frontera, l'últim punt d'interès de Noruega... la zona centre, fortificada en forma d'estrella i plena de canons, era força maca, amb cases de pedra en comptes de fusta, com seria més típic per aqui. I també hi havia un pont molt i molt alt, que la veritat que cridava força l'atenció. En aquest poble, en Toni i l'Albert van fer algo que no pot mai deixar de fer un visitant a Noruega, que no és altra cosa que menjar-se una pizza al Peppe's pizza, la cadena per excelència. Com que no ho havien fet abans i insistien en cuinar salmó i coses d'aquestes, els vaig haver de coaccionar i obrir-lis els ulls :-D

Vam arribar a Göteborg sobre les 7 de la tarda, i vam tenir una mica de merder per trobar algo per dormir, ja que l'entrada en cotxe era força caòtica (o això semblava). Finalment, després de patejar 3 o 4 hostals, vam trobar-ne un que feia el fet, suficientment barat i ben situat, si bé era una bona caminadeta fins al centre, tot i que molts cops reparadora! Un arròs amb salmó i coses va ser suficient per omplir-nos d'energia i reventar la nit sueca!

Val a dir que, a simple vista, això de Suècia (la meva primera visita a aquest pais) no em va molar un pèl. A saber: just arribar a Suècia vam anar a posar gasofa, i al tanc que em pertocava hi havia... 2 mangueres de diesel!! Comor? Quin sentit té això? Mai ningú les utilitzarà a la vegada... i només serveix pels diesels igual... em va semblar sense sentit i mai ho havia vist. Però bueno, es passa... però poc després vam aparcar el cotxe davant de l'hotel, en un pàrking públic amb la xocant tarifa de 30 cèntims per hora, pagant-se de 8 a 22 o així... que està tremendament bé... el tema és que aniria a deixar el cotxe durant unes 20 hores o així... pues bueno... tot mirant si podia pagar amb targeta, ja que òbviament no teníem corones sueques encara, veig que es pot pagar amb American Express, la targeta de la Shell, de la Statoil, de la Volvo i no sé de quantes xorrades més, menys Visa i Mastercard :-/ Només faltava la del club super3... així que amb aquesta entrada ja voreu... un desastre m'esperava... i tocava enrecordar-se'n de posar pasta en metàl.lic per la nit al tornar a l'hostal.

De fet, històricament i per raons d'enemistats eternes i territorials, els suecs i els noruecs mai s'han tragat. Els suecs em pintaven als noruecs com a extremadament estúpids, quan parlava amb ells, i suposo que no puc estar 100% en desacord... diuen que els suecs són més creatius i els noruecs són més pràctics? A mi així a simple vista el prototip suec de societat em sembla més interessant que el noruec... els noruecs són directament irresponsablement consumistes, i força conservadors en quant a política i pensament...

Però bueno, vam trobar un bar 2x1 que ficaven hip hop i hi havia gent que robava tabac i es tocava el nas, al qual ens hi vam tirar un bon rato. Després, i per recomanació d'una noia que estava en un cumple (l'amiga en feia 18... assumirem que al ser final d'any... ella era de la mateixa quinta i ja els tenia), vam anar a una sala que es deia NEF (Nefertiti), a on no hi havia gaire gent i que va xapar força d'hora, però natrus ja anavem prou tocats i ja va estar bé.

Per cert que als bars a Suècia, i diuen que també a Finlàndia, tenen el joc legalitzat... i ha ha taules de black jack (que mai he sabut com se jugava) als bars, on tothom (excepte menors, suposo) hi pot jugar. Curiós, el tema.

Així que vam anar caminant tot xino-xano, intercanviant impressions, cap a l'hostal, dormint com angelets als pocs minuts d'estar al llit. Pel dia següent jo em proposava aixecar-nos a les 9.30 o porai a fer turisme... però quan el despertador va sonar a les 9.30 el vaig apagar amb un convenciment absolut. No va ser fins les 10.20 quan, al sonar el despertador altre vegada, vaig recordar que la nit anterior no havíem recordat de posar pasta al parquímetre, així que vaig volar esperitadament cap allà, per feliçment comprovar que no n'hi havia pas cap, de multa. A Noruega no passa pas, però és possible que a Suècia la gent directament pagui per honestitat sempre, i ni tant sols hi hagin senyors policies vigilant aquest tema. O si més no, n'hi hagin molts menys.

Però vaig aprofitar aquesta súbita aixecada, combinada amb l'angelical somniar de les belles durments, per donar unes voltes per la zona, concretament a una església enorme que dominava la contrada des de dalt d'una roca. A Göteborg està ple de sobtades "roques-granítiques-moltgrosses" per tot arreu, que formen com turonets, però a l'hora de veritat són tot de rocs. La ciutat per cert, és més atractiva del que jo havia pensat, ja que sempre havia tingut la sensació q era molt i molt industrial. I no tant. És a dir, té el port, que se'l veu enfeinat, i és gros i ocupa molt i es veu des de tot arreu, però la resta està bastant apanyada... amb parquets, avingudes grans, carrers més petits, teulades blaves i canals de tant en quant. Força bé en general.

Despertats els bells, ens vam disposar a fer unes caminades per la ciutat, i ho vam aconseguir. Des d'una altra espècie de fortalesa a dalt d'un altre roc, es veia perfectament tot plegat, i pim pam pues cap allà... I així ens vam tirar el matí i tarda, no sense notar que aquests suecs realment creen la moda, i hi havia cada botiga que tenia un parell de collons, amb especialment un jersei, del que dissortadament no en tinc foto, que s'enduia la palma, format per pedaços d'altres jerseis i valorat en uns 180 euros, o algo així... de bojos...

L'avinguda principal i més pija de Goteborg, per cert, anomenada Avenyn, està il.luminada de forma força extravagant, amb colors molt intensos... una mica de blau, una mica de vermell, una mica de taronja, amb l'estàtua de poseidó en una de les puntes, que es veu que tenia un membre de consideració abans que els clams populars advoquéssin a "retallar-lo"... i en aquesta avinguda és on vam sortir aquell vespre... En un bar rockero però pijo que era gratis però estaves obligat a deixar la jaqueta pagant una pasta. Jo no ho havia vist mai, això, i li vaig preguntar al senyor que per què... ell em va dir, mentint sense pietat, que "a suècia ho fan així"... anda que....

De totes maneres, el bar estava força bé.. no era gaire car (sobretot durant el happy hour, que és quan estava ple i molava) i és on vaig descobrir que a Suècia les noies estan molt de jartes... més que a Noruega pel meu gust, i especialment en general. No entrarem en d'altres detalls elogiatius per si un cas algun dia a la Tiffany no se li acudeix aprendre la llengua de Verdaguer :-)

Des d'aquest bar, algú ens va recomanar un altre lloc... el Nefertiti! xD Vam intentar entrar a alguna de les discoteques de l'avinguda pija, però va ser impossible... no anàvem pas prou ben vestits... així que, després d'arrassar i mendigar al burger king, cap allà ens vam dirigir de nou, esperant que fos més èxit que la nit anterior (ara era divendres). També pel camí vam descobrir que les noies allà, encara que pijes, són molt més amables que les d'aqui (això és una broma interna que no teniu perquè entendre :-D)

I si, va ser un èxit molt més gran, començant per la llarga cua a la porta... vam entrar dins i estava ben ple, especialment de gent d'erasmus, pel que semblava, i era una de les sales "alternatives". Per demostrar una vegada més que el món és un mocador (ple de mocs) allà vaig trobar-hi un paio de casal, que solia estar per les festes de Gresca... no recordo com es diu xD però duu el cabell llarg i barba negra.. vam estar parlant un rato, mentre ens maravellavem amb el sector femení.

Un cop a fora, un paio suec que havia viscut a Noruega, marxava tot sol cap a casa explicant-me molt emocionat com de fàcils són les noies a suècia i com d'estretes a Noruega, que es veu que volen ser verges fins al matrimoni. Angelitos...

De fet, entre els tres països escandinaus (Suècia, Noruega i Dinamarca) hi ha una certa animadversió, i molts i molts dogmes entre ells. De fet, fa poc vaig veure una espècie de concurs musical entre els 3 països (compteu que els 3 idiomes, si bé no són el mateix, són molt semblants i són mutuament entesos, amb lo qual hi ha molta relació entre els 3, i fan coses conjuntes), on casualment gravaven nens pels coles preguntant-lis què en sabien dels altres països... i no s'estaven de res, els tios... que si els noruecs són tots uns pagesos ignorants, que si els suecs són uns... quina pena que no recordi el que van dir, eh? :-D Però vaja, que es deixaven macos...

Bueno, després del post, cap a casa, i a dormir plàcidament altre cop. Al dia següent, petita volta pel centre altra vegada, per descobrir el més inhumanament gran (i potser malaltíssament ple) centre comercial que mai he vist... descomunal... i per descobrir també (quina gràcia) un magnífic camell al mig del carrer, tot cofoi ell, acompanyant el seguici dels reis mags per la joia i alegria de tota la quitxalla allà reunida. I això que no... no els celebren pas, els reis mags, aquí, que jo sàpiga.... almenys a Noruega... (Edito: m'he comprat una agenda del 2007 per tal d'anotar totes les meves innumerables activitats i compromissos i hi ha un calendari internacional de festes... pues bé.. a Suècia el dia 6 de gener és festa, amb lo que dedueixo que si que els celebren, els reis... pues eso)

Ja poc després (crec que no em deixo res), va tocar fer el cafè de despedida-abraçades-ens veiem la setmana que ve i emprendre el viatge de tornada cap a casa. De fet, és el viatge sol en cotxe més llarg que mai he fet... uns 400 km... que tampoc és molt, però ja és lo seu. I va ser ben plàcid i agradable... les carreteres pràcticament buides i sense obres, i encara sense gel ni neu, en un cotxe perfectament preparat per voyajar còmodament... o sigui que fantàstic!

D'aquesta manera, després d'arribar a casa sense contratemps, encarava la meva última setmana a Hamar abans de Nadal. Només destacar que el Nadal aquí se celebra de forma sobrehumana. Exageradament. I si, ja sé que tota la imatgeria avets + neu + papa noel ve d'aqui (via USA), però mareja una mica... Per mostra, dos botons... als restaurants i supers, passen a haver-hi els productes de nadal: menú de nadal, cafè de nadal, te de nadal, cervesa de nadal.... on no hi ha clara diferència (òbviament) amb els normals. A la vegada, si vas a casa d'algú, sobretot si és major de 40 anys, el tema de la decoració és xocant... es canvia TOT i es posa de nadal... gerros, plats, gots, coberts, trastos de cuina, quadres... absolutament tot... estic segur que necessiten una gran habitació només per guardar tots els trastos... de fet us ho havia dit oi, que els noruecs són bastant consumistes?

I com a última experiència... que hauré explicat a quasi tothom, però vaja, hi ha un professor escocès en una escola de per aquí, que fa molts anys que hi viu i tb en fa molts que organitza per nadal una trobada d'anglosaxons per cantar cançons de nadal angleses (talment com a les pelis, sonaven!). A la vegada, li agrada que es parlin diferents accents i idiomes, amb lo que diferentes persones, de procedències dispars, es planten allà al mig i llegeixen (un tros de biblia, i sense poder escollir quin) en el seu idioma/accent. Així que gent americana, anglesa, australiana (la tiffany), croata, francesa, alemanya, estoniana i catalana va pujar a llegir, per deliri de les fèmines (què coi, i mascles!) del local. Segons comentaris generals, el català sonava molt maco... i la competició de llenguatge de velocitat la vaig guanyar sens dubte :-D

Després d'això, per cert, vam anar a veure la peli "Babel", bastant guapa i recomanable, i la primera que veig al cine aqui (exceptuant bolly). Les pelis aqui sempre són en versió original subtitulada (en noruec)... però ai l'as! aquesta peli passa simultàniament a USA, Mèxic, Marroc i Japó... i es parla en anglès, àrab, castellà quepassawey i japonès... amb lo qual en vaig pillar només uns trossos... tot i així, com que el cinema és un llenguatge universal (oi?) me'n vaig fer perfectament a la idea...

I res... ja al cap de poc, empaquetament de maleta i cap a Granuiers falta gent, cada ovella al seu corral i tot això... però això... això són figues d'altre paner i se'n van al següent post!!

I ara les afotos!

Titularíem aquesta "escena cotidiana de la vida diària", està bé com es recull un moment ple de moviment en una instantània... l'Albert impacta amb la seva bufanda a la meva cara (de fet és meva, la bufanda, pq ell se l'havia deixat... ja és tot una mala sort ser impactat amb la teva pròpia bufanda)... mentrestant en toni, pues fuma, aliè al que passa al seu entorn.


Aquí tenim una escena totalment alcoholitzada, que en Jett recordarà amb interès per molts anys... una colla de mascles embogits fent una espècie de biombo entortolligat (vigilant inherentment -crec- en no aixafar el mini-mascle, molt menys embogit que els demés... interessant.... valgui notar també que aquest és el meu llit! Crec que no havia posat cap afoto de la casa per dins fins ara... pues ale!!


La bellesa serena del llac Mjosa... perquè veigueu lo guapo que és aquí on visc :-) S'ha de dir que, encara que no n'hagi publicat cap, en tinc centenars, de fotos del llac... a veure si algun dia fem un monogràfic....


L'impacte d'una pedra a l'aigua, perfectament definit, i l'skyline (ehem) de Hamar al fons... la fàbrica de la Nestlé al davant i el campanar de la catedral per allà darrere... s'ha de dir que només vam necessitar un intent per fer aquesta afoto, lo que demostra la sang freda i capacitat de càlcul que aquí aquests granollerins (i rodaliencs) tenim.


I si! La Madò Cullereta!! Quina gràcia, no?


Després d'aquests dies d'embriaguesa i serenor a Hamar, vam fer cap a terres esvèriques! (que és un topònim totalment inventat que prové de "Sverige", que és com suècia es diu en suec)

Pel camí ens vam parar a Fredrikstad, encara a Noruega, anomenada en honor del rei Frederik II. El que dubto és que se l'estiméssin gaire, a aquest rei... com a mínim els escultors segur que no... grotesc :-D quina gràcia que m'ha fet sempre però quan els pintors/escultors pinten/esculpeixen personatges monàrquics amb deliverada mala folla, fent-los més lletjos que pici (!?)... i el monarca de turno no té valor o criteri per queixar-se xD


I ara si ja arribats a Göteborg, al principi estàvem una mica perduts amb el tema turístic, sense estar segurs d'on estaven les coses...


Per les ments despertes, us haureu adonat que el que dic abans era broma, i on erem és a la cuina de l'alberg (si si, digueu el que vulgeu, però hi ha gent per tot!)

Un cop retrobats, però, aquí tenim una de les típiques estampes gotemburgueses (almenys a mi em sonava), que és la fortificació aquesta... la torre de la corona, que és un bitxo amb unes parets de metre i mig de gruixut que ha servit de moltes coses al llarg dels temps... custodi de la corona... presó... museu...


Poca conya que estava força amunt, la cosa! Estavem pensant que molt pràctiques aquestes escales no són, perquè si et caus et fots un ostiot de cal déu.


Qui havia de dir que, tot tirant una foto a una flama que hi havia per allà, sortiria tan bonica i estremidora figura... un cavall llampant i flamejant... a discutir si és de mar o de terra... bisca el foc!


Mereix una menció especial aquesta altruista banda de músics, que teníen el desgraciat honor de ser escandalosament ignorats per absolutament tothom que passava per allà, que és dir perquè hi havia molta gent... en el descàrrec de la gent, que no és que sigui cabrona, hem de dir que els maleïts tocaven escandalosament malament. Ens va quedar el dubte de què hi feien allà, si eren algun tipus d'obra benèfica o algo... perquè és extrany que a Suècia, amb la de músics que hi ha, escolleixin algú tan abominable... misteris....


Per últim, i per despedir la sèrie gotemburguesa, hem convidat al camell Ahmed (he cregut que un camell s'ha de dir algo com Ahmed...), visitant il.lustre d'aquestes terres escandinaves. Digues algo, Ahmed:


"Tot un honor estar aquí amb vosaltres. Sembleu tots burros mirant-me així com si mai haguéssiu vist un camell."

Gràcies Ahmed! M'encanta comprovar que no m'enganyaven quan em parlaven de la proverbial amabilitat de vosaltres els camells!

Per acabar, i siguent conscient que tampoc he mostrat massa les belleses que ens depara Göteborg (amb lo qual, com sempre, us exhorto a anar-hi), mostrar-vos aquesta entranyable escena de mi mateix, posant qual rock star, i demostrant orgullosament lo melodiosa que és la llengua dels nostres avantpassats! He de dir que l'església era més lletja que un pecat, i que m'hagués sentit molt més inspirat en una cripta gòtica, però bueno, es va fer el que es va poder!


I aixòs és tot! Ben aviat, i amb el retràs per tots conegut i esperat, les cròniques granollerines!

Si teniu alguna esmena al que comento aquí, amics companyers de post, estaré encantat de debatir i polemitzar amb passió a la secció de comentaris! Enga!

Adéu!

ps. Ei! Seguiu llegint que a aquí sota n'hi ha un altre de nou, de post!!
ps2. Carlos... et remiteixo a la ps del post d'aqui sota! EDITO: lo dit al post d'aqui sota :-D

Cròniques zíngares i prou.

Abans que res, prego disculpeu la imperdonable tardança d'aquest nou post. Múltiples condicionants, tant presencials com tecnològics com canins han fet que em trobi escrivint-lo (i començant-lo!) a l'avió de tornada a Barcelona!

Cal comentar per cert, que la senyoreta de la cabina de facturació ha sigut molt amable i, sense preguntar-li, m'ha donat un lloc dels amples, davant de la porta d'emergència, amb lo que puc estirar les cames amb gran comoditat. Lo que la senyoreta no sabia, probablement, i no la culpo, és que si pretenc escriure amb el portàtil aquí, la safata del seient del davant està tremendament lluny, i només em queden dues opcions, o encorvar-me cap endavant, o estirar els braços completament a l'escriure. Cap de les dues possibilitats és 100% còmode, així que suposo que aniré alternant una i altre.

Bueno... fa com un mes que no escric, pràcticament, i lo últim que vaig escriure va ser que me n'anava a Budapest en particular i a Hongria en general. Doncs bé, és cert! Hi vam anar! He aquí una petita crònica. Per la vostra sort, escric això força tard i no ho tinc tant recent a la ment com ho hagues pogut tenir fa 10 dies (oh! fa 10 dies que vaig tornar només! Així no vaig pas tant de tard!!), així que us estalviareu una successió de fets extra detallada com habitualment. :-)

Bueno, vam anar a Hongria del 4 a l'11 de desembre, de dilluns a dilluns. Vam llogar un cotxe un parell de dies per fer una petita ruta (per la zona nord-oest) i vam estar els altres dies a Budapest. Des de ja, per començar, us recomano, si voleu llogar un cotxe, la pàgina http://www.economycarrentals.com. En comparació amb les companyies tradicionals és tremendament més barata, i actua de, diguem-ne, "agència" entre companyies locals de molts llocs. El cotxe, un Ford Fusión que vam estrenar (portava 47 km quan el vam pillar), ens va costar un 40% menys que la majoria de companyies.

(sobrevolant la costa sud de noruega... molt maca ella, no gaires núvols... sol baix i brillant a l'horitzó.... ai :-))

La ruta, curosament preparada dies abans, incloïa parades nocturnes a Sopron, una molt bonica ciutat, totalment recomanable, pràcticament a la frontera amb Àustria, al nord-oest del país; i a algun lloc vorejant el llac Balaton, el més gran de l'europa continental, ple de resorts estiuencs, fantasmagòrics i desèrtics a aquestes èpoques de l'any. Les parades intermitges van ser a Visegrád, on des d'una ciutadella en semi-ruines es ténen les millors vistes de la corba del Danubi -en aquesta zona és on el Danubi passa d'anar cap a l'est a anar cap al sud-, Gyor, la segona ciutat més gran d'Hongria, no pas lletja; Veszprém, que bàsicament consisteix en un carrer, que mola força; i vàries parades al voltant del llac, a destacar Tihany (nom simpàtic per la Tiffany, òbviament), una molt agradable península que talla el llac pràcticament en dos.

Com a bones terres magiares i centre-europees que són, pròximes a regions carpàtiques i misterioses, tot plegat tenia tot el dia un ambient boirós, fosc i misteriós. De resultes d'això, les suposades vistes sobre la corba del Danubi no van ser tals, sino que més aviat s'entreveia una espècie de riu entremig de la boira, allá a lo lejos. De la mateixa manera, quan estavem pel llac, tot i no ser especialment ample, que no ho era, en cap moment vam poder veure l'altre cantó, ja que la boira barrejava el cel i l'aigua en una espècie de tot blau-verdós. De totes maneres, vam poder gaudir de la solitud boirosa i encantèrica que només aquestes condicions podien permetre. Especialment, tots els enclavaments vora el llac, que segur que estan abarrotats de turistes a l'estiu, buits, desèrtics, i boirosos... li donaven una atmòsfera molt especial, i per res del món em sap greu que hagués fet la boira aquesta.

El llac Balaton, a tot això, i tenint el Mjosa al costat de casa, sempre ple d'ones, i si bé no especialment dramàtic, si una mica agressiu, era SUPER relaxant, un bassal, molt calmat, i molt serè. Tot un llac, el Balaton. Molen, els llacs. :-)

Per altra banda, també, i després d'estar acostumat a conduir per les carreteres noruegues, mai rectes, plenes de canvis de rassants, i amb unes restriccions de velocitat importants (i plenes de radars), va ser tot un què anar a petar de cop a Hongria... super pla... la penya folladíssima, un plaer conduir per aquell pais, em va agradar molt. Molt poc tràfic, les carreteres en fantàstic estat, molt ràpides, sense necessitat d'anar per les autopistes de pagament... molt bé molt bé...

Adjunto unes afotos per allà al final perquè us ho cregueu, que molava.

Els dos dies, com era d'esperar, van passar molt ràpid. Potser m'hi hagués quedat més jo, vaguejant, però la Tiffany no és especialment fanàtica d'anar donant voltes a lo loco, i si bé li agrada molt anar per aquí i per allà, és més del rollo calmat i prendre's el seu temps a cada lloc. Així que vam arribar a un acord mig, i Budapest igualment, segur que se'ls mereixia, 5 dies. Tal i com vam comprovar.

Bé, així que vam arribar a Budapest. Budapest és molt gros. I força caòtic, en cotxe. La primera impressió no va ser especialment agradable... comparat amb la calma del que havíem vist fins llavors (a més, com a nota, TOT era super silenciós... pobles, ciutats.. extranyament silenciós), va ser un estrés important. Molt de trànsit, brut, pobre, "agressiu", suburbi de gran ciutat, vaja, ex-comunista -mai especialment "maco"... un merder per poder arribar a deixar el cotxe (que era ben fàcil i cèntric.. justament per això va ser un merder). La Tiffany, pobra, estava ben estressada :-). Però al final ho vam aconseguir. Teníem llogat un apartament, petit i molt ben situat, amb una decoració una mica passada de moda. Suposo que no és cap sorpresa que ho digui, però si t'has d'estar més de 3 dies en un lloc, un apartament, pel meu gust, és una opció molt més atractiva, econòmica i pràctica, que un hotel o alberg. I ja ni t'explico si ets més de 2 o 3...

(per qui va llegir el meu primer -o segon... no sé... un dels primers- post, des de l'avió quan volava cap a noruega, fa exactament 3 mesos -com passa el temps-, em remiteixo a "l'estol de núvols, com un infinit mar blanc sota els meus peus"... això és el que hi ha ara per aquí sota...)

Bueno... l'apartament era en una magnífica zona, molt cèntrica, però en un bloc de merda... força destartalat.. el duia un home gran, d'uns 70 anys, que era guia turístic, i jueu. Deia que l'apartament és on solia viure la seva filla, que ara estava vivint a fora, amb el seu nen petit. Però no ens el vam creure pas... la decoració era dels seixantes i allà no hi havia ni el més mínim rastre de que hi hagués viscut mai cap nen, així que fijo que l'home tenia centenars d'apartaments repartits per Budapest i s'estava fent d'or, com a tot bon jueu li correspon. A tot això, però, l'home era MOLT interessant, i vam estar xerrant MOLT de rato i tenia moltes coses a dir sobre la Hongria actual i passada, i sobre la seva pròpia vida actual i passada. Nandor es deia. Cap queixa sobre ell, ans al contrari! Només els canelobres jueus, potser? :-P L'apartament estava fantàsticament bé, petit i apanyat, perfecte per nosaltres, amb cuina i bany força nous. Amb mogollón de panys de seguretat -amb les seves pròpies paraules... amb el comunisme no hi havia crim... però ara... :-D l'home vivia bé, amb el comunisme...-

(és tot un costum, ja llargament adoptat per mi, el veure'm una ampolleta de vi blanc sempre que estic en un avió... habitualment valen un ull de la cara, també s'ha de dir... però que coi... aquest és un vulgar Torres Viña Sol, per cert)

Tot parlant de vins, em va sorprendre molt gratament que els vins hungaresos són FANTÀSTICS. Ostis tu, quins vins!! Des del blanc Tokaji, fins a sobretot, els afruitats negres Villanys... no m'ho esperava pas, que estiguéssin TAN bé! Ja em perdonaran els ductes en la matèria de vins... es veu que ja en tenen força, de renom, aquelles terres, en el tema vinícola, però jo no ho sabia pas. L'Albert i en Toni van poder apreciar el delicat sabor d'un Villany en la seva breu visitat a la meva humil morada, com després relatarem. Així que en poden donar fe.

El menjar hongarès, per continuar el caos de post sense cap mena d'ordre ni guió, és també tot un què. De fet els hongaresos n'estan molt orgullosos, de la seva cuina, i no els hi falta raó. Tenen força de tot, ple de salses i barreges... rostits i estofats... fins i tot plats vegetarians ben apanyats. Aprofito per llançar una crítica a la nostra guia lonelyplanet, que deia que a Hongria tindríem molts problemes per trobar menjar vegetarià... pues en absolut, 5 o 6 plats a tot arreu, Budapest i fora, i ben rics i originals. Amb el tema de la lonelyplanet (i per seguir amb el desordre, gràcies), és la segona que em compro, la d'Hongria, després de la del Marroc... que com el meu company d'aventures marroquines Daniel sap, no era especialment acurada en alguns temes... així que des d'aquí un capón per les guies lonelyplanet. En anglès, les guies Rough Guides, crec que estan molt bé i són molt complertes i atractives, però que jo sàpiga, només estan en anglès. Aprofito també, ja que estic força en les altures ara mateix, per pregar als déus de l'integritat, que els amics Albert i Toni em tornin la meva Rough Guide d'Escandinàvia íntegra, sana i estàlvica (mai he entès la frase "sa i estalvi", si algú ho sap, prego que me l'expliqui), i també desitjo que la hagin trobat d'utilitat!

Budapest.

Per algun motiu, havia sentit moltes comparacions de Budapest amb Praga. Doncs bé, no té absolutament res a veure. Crec. A part de que hi ha un riu pel mig (i el Danubi és inmensament més ample que el Moldava) i de que estan a l'Europa de l'Est. Per començar, Budapest és tremendament més gros i caòtic. És també més "agressiu" que Praga... Praga la recordo molt amigable des del principi, Budapest no ho és tant... és més freda... els hongaresos miren amb cara desconfiada i no es paren (mai) als passos de zebra.... és més "soviètica" -que si bé no he estat mai a enlloc soviètic, m'ho imagino així, més per la gent que no per l'arquitectura, que és totalment europea... el palau reial no té grans diferències, a grosso modo, amb el de Brusel.les o el de Madrid, per exemple- Òbviament, al centre i carrers més comercials, no hi ha cap diferència amb qualsevol ciutat europea, ple de Zara's i Benneton's. Però també, al ser més gros, té moltes coses a veure... des de sobretot Castle Hill -a saber com es deu dir en hongarès... jodío idioma, que difícil que és-, a la part de Buda (com sabeu i si no us ho dic ara, un cantó del riu és Buda i l'altre Pest, i no és fins al segle XIX que es van ajuntar en una mateixa ciutat), amb el Palau Reial -mira que en fa d'anys, que no tenen reis, aquesta gent-, però sobretotot, amb lo harmònic i agradable i calmat dels carrers que l'envolten, tant diferent al caos de Pest -petita semblança amb el "castell" de Praga...-, i especialment amb la magnífica església d'en Matthias... una de les més atractives i acollidores que recordo, amb les parets interiors pintades de colors ocres i granats, i el neogòtic Fishermen's Bastion que l'envolta -ho sento, ho conec tot amb el seu nom anglès... guies i panfletos... :-p el bastió dels pescadors, anyway)... L'arxiconegut parlament, neogòtic també, força espectacular, està al cantó de Pest... com a curiositat, i suposo que a tots els que n'hagueu vist fotos, aquest parlament sempre m'ha recordat una mica al de Londres -al del Big Ben-. Doncs bé, no sense motiu... es veu que es va construir poc després que el de Londres, i vist lo magnificent d'aquest primer, els hongaresos van construir el seu 1 metre més llarg i 1 metre més ample que l'anglès. Que catxondos els tios. La veritat és que és força gros, i vist des de l'altre cantó del riu és espectacular (típica foto). Parlant de típiques fotos... no sé si n'heu vist gaires, de fotos de Budapest... però típicament, les fotos de dia són del parlament, i les fotos del palau reial -i el pont de Scheheny- solen ser de nit... Doncs té una explicació, segons el meu punt de vista... la il.luminació del parlament, de nit, és força pèssima... i el palau reial no és cap maravella -és gran i espectacular, es clar, però no "especial"-, però la il.luminació està molt aconseguida, especialment amb el pont al davant queda una vista molt apanyada.

Altres atraccions de Budapest, així a grosso modo, el City Park, amb una zona amb els únics edificis "praguencs" que vaig veure, molt i molt maca i molt sorpressiva perquè no sortia a les guies (edificis praguencs rollo Pasta Brasna), i els banys Scheheny (aquest Scheheny va ser tot un tio, decisiu en la història d'Hongria, i ben humil, i moltes coses estan anomenades amb el seu nom). El carrer Andrassy, el més elegant de la ciutat, ple de chabolas que echan patrás... i on va coincidir que estaven fent el funeral d'en Puskas... que per cert, havia de ser tota una institució, perquè estava ABARROTAT, i se li va fer un funeral i processó amb honors de rei... tallant tot el carrer principal, amb bandes marxant, el ferètre en carrossa amb la bandera d'Hongria.... i la gent emocionada... el funeral va acabar a la catedral de Sant Istvan... sumptuosa com ella sola. Per cert, que el pobre Puskas portava 3 setmanes mort, quan van fer el funeral aquest...

Seguint amb la línea caòtica... que cada cosa me'n recorda una altra, i suo vilment del que estava dient abans... com potser sabreu els futboleros, els hongaresos no es mengen un torrat futbolísticament des dels 50... pues bé... per ells, com si fos ahir, tu... ple de samarretes amb els herois del mundial'56... a les botigues, llibres parlant de la glòria del futbol hongarès... una mica ridícul... i es clar... en Puskas era l'estrella, per aquells llavors... així que... però és com si a Espanya, on futbolísticament tampoc es mengen un torrat, anéssin venent samarretes d'en Gento o el Marcelino (o el Ramallets).... curiós...

També vam anar a un restaurant Krisna, portat per uns hare hare. Menjar indi deliciós i molt barat (no pretenen guanyar diners, els krisnas). Hongria per cert, és barat comparat amb Noruega -què no ho és?- però no especialment comparat amb Espanya... i especialment amb Catalunya. Els krisnas lo bo que tenen és que quan cuinen ho fan per Krisna -aquell déu hindú blau que toca la flauta-, i esperen que Krisna vingui i s'ho mengi. Però com que -sorpressivament- en Krisna mai ve, doncs s'ho mengen ells. O ho venen. Bona filosofia. El fet és que tot éstà "preparat pels déus", amb lo qual hi posen molt d'amor, a la cuina. Tots uns tios, els krisnas. Tot òbviament amenitzat amb milions de diferents cançons amb la lletra "hare hare hare krisna bla bla". Tots uns tios, lo dit.

Una cosa que em va impressionar molt i molt de Budapest és que... es poden veure les estrelles!! Des del mig de la ciutat!! Wow! I es veuen perfectament... no crec que mai hagi vist això en cap ciutat gran... però si si, no sé com s'ho deuen fer amb la contaminació lumínica i la polució (que n'hi ha n'hi ha), però s'ho curren força!

Altres coses a destacar... al costat de l'apartament hi havia una inmensa sinagoga, segons sembla la més gran fora dels estats units (ehemm), la veritat és que molt bonica... en una altra església vam trobar un tio que tocava l'orgue... tot sol, església barroca, fosca i buida, i el moment va ser d'un místic que pa qué....

I la festa... no sé si vam tenir sort, però allà on vam anar a petar, hi havia MOLTA festa, molta penya. I especialment a destacar (noies sensibles no llegiu això), les ties unes jartes catxondes com elles soles, donant-se roscos i magrejant-se amb tothom. Especialment sorprenent. Això vol dir que els tios també eren uns catxondos, es clar, però això no és tan sorprenent. Especialment a destacar un lloc anomenat SOHO, per qui ho vulgui saber, lo més semblant a una orgia que he vist en un lloc públic.

I la Patry un dia em preguntava si a Noruega es menjaven castanyes... i li vaig dir que no... pues a Hongria en mengen! Per cert Patry, a tu i a l'Oscar us he de dir que finalment ma germana ha fet fiasco a l'hora de venir a Noruega els dies que volíeu venir vosaltres, així que haguéssiu pogut haver vingut perfectament! :-( Ha sigut decisió d'última hora, però, quan ja tenia els billets... tot i així, m'he enterat que us n'aneu a Edimburg, i segur que serà fantàstic i no farà tant de fred!! Us espero una altra hora, però!

I això és Budapest... crec que no em deixo res... ah si!! Ostres!! Com també bé sabeu (m'agrada aquesta frase, com bé sabeu :-P), Hongria és molt conegut pels seus banys termals... doncs com no podia ser d'una altra manera, nosaltres també vam tenir la nostra sessió de termalisme, als banys Gellert, els més luxosos de la ciutat -quins tios, com se'ls gasten!- que valien uns 10 euros, i són lo més semblant a banyar-te en una catedral... ridículament luxós... amb una piscina d'aigua freda i una d'aigua calenta, ple de turistes, majoritàriament espanyols, i de parelles tortolites fent-se el remolón a l'aigua calenta :-) Una agradable experiència, també!! :-D

I (memòria de peix!!), em deixo també una de les coses més atractives de la ciutat!! Així com a d'altres llocs ex-comunistes, el que van fer amb les estàtues del règim va ser fotre-les al mar (i els entenc perfectament), aquí les van ficar totes en un parc... molt i molt interessant... explicant-te la localització original, estatuotes inmenses de senyors soviètics amb gavardina i grans banderes, donant-li la mà a pobres camperols hongaresos, agraïts a aquests per haver-los "salvat". Farem una petita ressenya històrica, per qui no ho sàpiga. Hongria va anar a petar al cantó dels dolents durant la segona guerra mundial, i per tant la va perdre. En el repartiment de terres entre els vencedors, Hongria, com tota l'europa de l'est, va caure sota domini soviètic, i com és normal en periodes recents després d'una guerra, els primers anys van ser especialment durs i repressius. Als hongaresos això no els hi va molar un pèl, i l'any 56, va saltar la revolució del poble contra el govern comunista. A la plaça dels Herois, una de les més representatives de Budapest, hi havia una gran estàtua del senyor Stalin, i el símbol d'aquesta revolució és quan els hongaresos van tirar l'estàtua a terra, només deixant-ne les botes. La revolució va acabar brutalment sufocada i amb un pilot de morts, òbviament, però els soviètics mai van tenir el valor de tornar a col.locar aquella estàtua. Doncs aquelles botes són l'estàtua principal d'aquell parc. Interessant. Gran part de la història, cortesia del senyor Nandor, que va córrer en directe davant dels tancs :-)

I ara crec que sí... això és Budapest i Hongria... crec que no em deixo res més... :-D

I estem baixant ja cap a terres barcelonines... i el rollaco que he fotut només és Budapest xD quin paio... així que plego i continuo més tard en algun moment!

Ja és mes tard.

De fet, mireu quan de tard que és que estic continuant a l'avió de tornada cap a Oslo. Com no, Granollers és com un forat negre! Un cop entres allà, no passa especialment res, però ja no fas res més. xD

Així que, com a decisió sense precedents, el que faré serà publicar aquest post amb només això, retitulant-lo "Cròniques zíngares i prou". D'aquesta mateixa manera, començaré a escriure el nou post ara mateix! Desitgeu-me sort!!

I les fotos. He de dir que en aquest viatge vaig batre el meu propi record de fotos tirades, arribant pràcticament a les 1000 (que es diu aviat). Per aquest motiu, i ja que per pura proporció n'hi ha més de guapes, pues en posaré un pilot... mirar fotos és més fàcil i descansat que llegir totxos, així que estareu contents!! :-D

Rutant per les carreteres hongareses, molt còmodes, ràpides i divertides.


El llac Balaton, boirós i misteriós. El color de l'aigua es confonia amb el del cel i donava una extranya sensació de no-res... i més tenint en compte que se sentien, enmig del buit, les sirenes del que més tard vam descobrir eren ferris... que sino donava una mica de yu-yu.. Molt guapo el lloc!


M'encanta aquesta foto, la trobo molt serena i relaxant.. el contrast de colors, la definició de l'horitzó... acostumats al Mjosa, ja ho dic abans, aquest llac era un remanso de pas. De fet, està tirada des de Balatonfüred, un centre termal ben conegut -a casa seva- per les seves propietats relaxants i curatives.


Tihany :-)


Quin tio! Quina planta! Quina elegància! Quin saber estar!


I arribem a Budapest: per començar, la típica postal diurna del parlament, amb una mica de la boira típica de la nostra estada:


I ara la típica postal nocturna del palau reial... m'haureu de perdonar perquè en aquesta no surt el pont... de fet... totes les que surt el parlament i el pont estan borroses, així que nasti... hi haureu d'anar i veure-ho, vès...


Continuant amb el sightseeing... aquesta és la Mathias Church, i la "fortificació" que l'envolta és el fishermen's bastion... tot plegat del segle XIX, molt apanyada la zona. Això si, hi ha una espècie de Hilton al darrere, que per sort no es veu massa en aquesta foto, que destrossa l'estampa com ningú... ditxoses comissions...


Aquests són els banys on vam estar... en el fons és una vil piscina, el que veieu :-)


Tenim com desenes de fotos tontes amb aquests llumets... la veritat és que eren força paranoics... així que ho utilitzarem de postal i felicitació nadalenca: la tífani i chó us dasitxèm bón nadal!!


Parlant de Nadal.. òbviament hem de notar que estavem en aquelles destacades dates, amb lo qual tot plegat era un festival de llums, so, fires i gent i més gent... aquí una mostra de l'avinguda Andrassy i la seva il.luminació... algun matat va envoltar tots els arbres en llumetes, que sembla que no però és un curro!! Notem també que no hi ha cap cotxe.. això és perquè l'avinguda estava tallada al passar per aquí la comitiva fúnebre del bo d'en Puskas.


Aquí tenim una mostra del dol que la ciutat sentia pel decés d'en Cañoncito Pum (que cutres que són els espanyols al posar "motes")... les faroles amb banderes negres i hongareses... i no n'hi havia pas poques, així!


Passem ara al petit subtopic de l'Statue Park (no recordo com es deia en hongarès, algo ininteligible)... aquesta estàtua especialment em va impactar, com ja comento per allà dalt... el pobre i humil camperol treballador hongarès donant-li la mà agraït al (més alt) soviètic amb cara freda i de dolentot sever... ben gràfica...


Per fer-vos una idea de la mida de les estàtues... aquí un paio corrent amb un mocador (se suposa que vermell), i jo fent no sé ben bé què... però la gràcia de la foto, també, és que us fixeu amb la funda de la càmera, penjada de la meva cintura com un vil taparrabos, que fins i tot els primers Manowar envejarien :-D


I la última del parc... per fer-vos encara més la idea de la mida... les botes de l'Stalin i la Tiffany marxant respectuosa.. s'ha de dir que aquesta àrea encara estava en construcció, com bé deduireu per lo cutre i mal cuidat que està el pedestal... en principi la idea és reproduir el pedestal original, amb només les botes. De fet... pel que deia per allà, el que pretenien era tenir-ho acabat l'octubre del 2006, per conmemorar els 50 anys de la revolució del '56 (que és quan l'estàtua va ser enderrocada), però bueno.. serà que no hi havien massa fons...


I bueno, la última foto de totes totes, i ja paro amb aquest post, que és llargot, per gose i deleite de tots els lectors... temps enrere, en un altre post, comentava que m'havia comprat la jaqueta més stylish del mercat... molts ja la vau veure a Granollers, però pels que no, aquí va! La Tiffany i jo preparats per trencar la nit budapestenca.. humm... budapèstica... budapestiana? humm... de Budapest, vaja... També podeu veure fugaç i sobreenfocadament el nostre apartament, però bueno, que tampoc massa bé...


I ale! Això és tot! Manteniu-vos a l'aparatu que en un moment puja el següent, que ja està escrit i llest!!

A cuidar-se familia!! :-D


ps. Carlos, editaré un moment o altre per posar els links al google maps :-) però és que ostres, ja huele que no ho pugi ràpid.... EDITO: ale! ja està editat ;-)