Set turons i un assassí

Oh! Quin títol més poètic eh! Perquè ningú me s'espanti, ja aclaro que els set turons fan referència al nombre de turons entre els que està enclavada la fantàstica ciutat de Bergen, des de ja recomanada com a imprescindible visita en terres noruegues. L'assassí, òbviament, és l'assassí per excelència: els senyors Slayer :-)

Després de la llarga i tediosa espera, de la lamentable connexió i de la meva tardança a publicar, aquí tenim, acabat de sortir del forn, el nou post! Tracta bàsicament de dues setmanes enrere, i per sort aquesta última setmana no ha passat res especialment especialment remarcable, a part d'estar sobre els 10 graus a Hamar, cosa que ni els més veterans de la contrada recorden a finals de novembre. De fet, per fer èmfasi amb lo boig que està el clima a nivell mundial, la mare de la Tiffany va comentar l'altre dia que havia nevat una mica a Austràlia, a la Gold Coast (on no hi ha nevat a la vida)... i allà és primavera!! Estem fatal!

Bueno, la setmana ha sigut completeta. El dilluns la Tiffany tenia un parell de classes a Drammen, passat Oslo. A vegades, força comptades perquè la veritat és que no s'autopromociona massa (i mira que és bona, la tia, o això diu tothom i realment ho sembla), ha d'anar pels puestus (gimnassos, convencions) a fer de guest instructor. De fet, als cartells que l'anunciaven la presentaven com "la millor instructora de yoga de Noruega", cosa que és difícil de dir i valorar, òbviament, i possiblement és una mica exagerat... però queda catxondo en un cartell :-D

Poc a destacar del dia, a part que les condicions de la carretera de baixada eren lamentables! Nevant... tot gelat.. només un carril practicable... quin estrés conduir així tius! Drammen està a uns 200 km de Hamar... i la majoria van ser un horror. La ciutat en si no té gran cosa d'especial... sota els estandards noruecs... està enmig d'uns turons i un fiord i té la seva cosa... però gaire res d'especial. Només dir que vaig assistir, com a espectador, a una de les dues classes, de Power yoga, que ve a ser yoga portat a un nivell especialment exigent físicament... i va ser divertit veure com les 40 persones que hi eren morien vilment estirant-se durant una hora i pico... val a dir que no l'hagués pas aguantat, jo, aquella classe. Ni de guasa.

De tornada, cap a les 10 del vespre, la carretera estava molt millor, a tot això. Albricias!

Dimecres al matí ens vam dirigir calmadament cap a Oslo amb els nostres més negres ornaments, disposats a assistir a una vetllada de ben bon metall. Vam decidir anar-hi en cotxe, lo qual m'impedia tàcitament pillar cap torta al concert. El bitllet de tren de Hamar a Oslo val uns 240 kr, que venen a ser uns 30€, amb lo qual la operació és fàcil: 240 x2 x2= 960 kr... uns 100 i pico euros... anar-hi en cotxe costa uns 150 kr en gasofa... més uns 90 q ens va costar el pàrking.. una quarta part, vamos... així que la decisió estava clara. (Aquest comentari només és per aclarar que el tren, per aquestes terres, va MOLT car).

Volíem anar originalment al Munch Museum, però al final mira, com que feia un bonic dia i no gaire fred i de fet anavem força tard, ho deixarem pel dia que vingui algun fanàtic d'en Munch... n'hi ha algun? A mi no em desagrada, però la pintura és clarament NO el meu art...

Oslo, de fet, és una ciutat ben petita, per ser la capital... deu tenir com mig milió d'habitants, però el centre és força manejable. Jo ja hi havia estat abans, així que massa turisme tampoc no vam fer... amunt i avall del Karl Johans' Gate, el carrer principal, cap al port... i a gastar temps en una llibreria inhumanament gran i força fascinant i plena de llibres en anglès :-D

El concert començava a les 18.30h. A l'Spektrum, que vindria a ser la sala principal d'Oslo, amb una capacitat d'unes 9000 persones. No estava ple, però poc li faltava. És interessant veure com la barra on serveixen alcohol està totalment separada del concert en si, perquè els menors no puguin accedir-hi. Això és savi, pq en altres llocs els menors (de 16, molts cops) no poden accedir ni tan sols al concert (no miro enlloc). A tot això, el cartell estava format per uns tals Thine Eyes Bleed, molt tralleros, però que sonaven massa sorollosos perquè entengués res, els americans Lamb of God, que em van agradar força, els finlandesos Children of Bodom, MOLT melòdics i una mica plastes, i que pràcticament no van tocar cap cançó de les que coneixia (dels 3 primers discos), els suecs In Flames (que más de lo mismo, vaig coneixer 2 o 3 temes, i s'ho van currar menys que al Fury, pels que hi eren; tot i que eren los favoritos del público, sobretot de les noies); i els eterns i infinits Slayer, de lluny els millors de la nit i que van fer un concertàs com la copa d'un pi, com acostumen, tot i que no especialment llarg. El set-list, pels malalts (hola Oscar :-P) va ser: God Hates Us All, Disciple, War Ensemble, un parell de noves, Die By The Sword, Chemical Warfare, Mandatory Suicide, Seasons in The Abyss, una altra nova, Dead Skin Mask, Raining Blood i al bis, el South of Heaven i l'Angel of Death. Vaja, que van tocar els mínims que havien de tocar, però tampoc es van sobrar massa. Però bueno, el que van tocar ho van tocar molt bé, com sempre, i vaig arrestrar dolor a les cervicals durant un parell de dies!! Els tios, a tot això, semblen bastant envellits, i la peaso barbota que em porta el Tom Araya li dona un toc gurú satànic charliemanson que té el seu rollo.

A la Tiffany, a tot això, la pobre, que va aguantar estoicament hores i hores de metall, li va semblar força bé, algunes coses inclús li van agradar, excepte les "tirurirurirus" dels Children of Bodom, que els va trobar ben especialment plastes xD

De tornada cap a casa, ens van parar en un control de policia per bufar, on vaig donar un fantàstic zeropuntzero! Que bé això de ser un cívic ciutadà que acata les normes!! Ehem! :-D Un parell de birres sàviament racionades durant el concert si que van caure però!

He de dir també que durant la setmana passada vaig estar mig malalt, jo, gripós... em sorprenia i tot perquè tothom que conec ha estat malalt, gairebé, menys jo... així que els meus poderosos gens catalans estaven triomfant, però finalment també jo he sucumbit... tot i que vaja... no gran cosa....

I el divendres al matí ens n'anavem cap a Bergen. Tot xequejant els billets d'avió per veure quin tren cap a l'aeroport havíem de pillar i tot això, vam adonar-nos de l'estúpid facte que arribavem a Oslo el diumenge a la nit a les 23.35 i l'ultim tren cap a Hamar sortia a les 23.46. Òbviament, ni el més ambiciós i optimista dels optimistes ambiciosos pensaria que en 11 minuts sense retards tindríem temps de recollir les maletes i anar cap a l'estació, així que, per tercera vegada en 5 dies, va tocar conduir els 85 quilòmetres que separen Hamar de l'aeroport d'Oslo-Gardermoen... ni tan sols havíem pensat en aquesta possibilitat, però com que som uns tios amb sort, va resultar que aparcar el cotxe 3 dies a l'aeroport és més barat que el tren :-D Mira que bé :-)

Bueno, Bergen. Bergen és realment MOLT guapo. La ciutat en si és preciosa, l'enclavament enmig de fiords i dels set turons de marres és inmillorable, hi ha força activitat i no és especialment gran, uns 150.000 habitants, amb lo qual no t'agobies i pots anar a tot arreu tranquilament a peu.

Però bàsicament, a part de Bergen, anàvem a veure en Julian i l'Anne. Viuen en un poblet a uns 10 km, a la planta baixa d'una casa (força petitot), amb unes vistes tremendes sobre un fiord (això no té gaire mèrit pq n'hi ha a pilots). Tot plegat fantàstic. No sé recordeu que us vaig comentar temps enrere que tant en Julian com l'Anne com la Tiffany són uns fans tremendos del Bollywood... en Julian especialment (i la Tiffany tb una mica, però no tant) estan bastant malalts... bé, doncs poc després d'arribar en Julian va rebre una trucada de no sé qui anunciant-li que cada dissabte, a Bergen, des d'aquell mateix finde, farien una peli de Bollywood al cine! Ja us podeu imaginar la passió que va desencadenar aquesta notícia entre els presents!! Si a això hi ajuntem que pel dissabte a la nit ja estava preparada una bollywood party a casa d'un altre colega (que després explicaré què tal va anar), ja veieu que el cap de setmana pintava ploraner i ballaruc!! :-/ :-P

Hi ha una típica broma sobre Bergen, i és aquesta: "Això que és un turista que va a Bergen, i després d'uns quants dies, tots ells plovent, tot amargat per la pluja, para a un noi local i li pregunta: Escolta, aquí a Bergen sempre plou o què? i el noi contesta... no ho sé, només tinc tretze anys"... la broma no és especialment bona, però pot fer el fet del mite d'aquesta ciutat... no és especialment freda, difícilment hi ha neu en tot l'any, però plou una mitja de 250 dies l'any.. que no està mal. De fet, diuen que és la ciutat europea amb més dies de pluja a l'any. Que no està mal.

De totes maneres, com que com ja sabeu som uns tios amb sort, només va plovisquejar a ratos (cada dia una mica, això si) i no ens va molestar pas massa. Que bé això de ser tios amb sort! El divendres el vam dedicar a donar voltes per la ciutat, plena de pujades i baixades, cases de fusta, ports i pescadors. Segons les guies, el més interessant de Bergen és el Bryggen, una zona de cases de fusta de comerciants del s. XVIII. Si mireu les típiques fotos de les guies tampoc té tanta gràcia... una façana de cases de colorins amb teulada triangular, no especialment grans i no especialment espectaculars... una mica tortes del rollo Amsterdam (però no tan tortes)... però la gràcia del Bryggen està a dintre... realment, files de cases de fusta, fosc, estret... vell... màgic! Difícil d'explicar, exactament com és, amb paraules, així que us animo a tots a anar-hi! Tota una ciutat, Bergen!

Al vespre, vam anar a un pub on feien un quizz, cosa bastant típica per aqui (veure capítols anteriors), costum i tradició d'herència britànica (pel que sembla). Aquest cop va ser tot un èxit, perquè atenció: vam quedar segons!! i vam guanyar una de les rondes!! Ue! I vam guanyar una ronda de birres (es clar) i un premi a triar entre un menú de burritos a un restaurant mexicà (en Julian es vegà i no li va molar la idea), una volta pels fiords amb ferry (que és el que jo volia, clar, però no teníem temps per fer-ho :'-( ), o unes entrades pel cine, que sempre van bé i és el que vam triar (per ells, bàsicament). El que hagués sigut la bomba és que haguéssim pogut pagar les bolly-entrades amb el premi, però no va poder ser perquè no era el mateix cine. De totes maneres, tampoc està bé abusar de la sort! ;-)

Després d'unes birres per aquí per allà, val a confessar que tant la Tiffany com jo estàvem força reventats després d'un llarg-llarg dia (típic despertar-se a les 5.30 per anar a l'aeroport havent dormit 4 hores), així que vam anar cap a casa on he de confessar que vaig caure sobat reventat abans que ningú amb força rapidesa. Ja no sóc el que era!

El dia següent, dissabte, prometia ser tot un senyor bolly-dia! Havíem d'anar a casa de l'amfitrió de la festa, en Runar, a decorar i preparar el menjar (he de dir que la Tiffany és coneguda per cuinar sincerament bé), menjar indi, òbviament. En Runar, a tot això, és un tio força inquiet, perquè ha sigut tota la vida un festes i ara la seva xicota està de 8 mesos i veu que se li acaba la cosa. Val a dir que viu amb la xicota, i també val a dir (ja que no crec que entengui el que escric aquí si algun dia ho llegeix) que la xicota tb té pinta de ser força amargada i no especialment divertida. En Runar és tot un tio però.

Així que ens vam passar el matí decorant i cuinant. El Julian especialment estava que no cabia dins seu, tot de bolly per tot arreu, música sonant tota l'estona es clar. La casa va quedar tot bufona, s'ha de dir, amb un projector apuntant a una de les parets amb bolly constant i ple d'indis ballant i tot molt bolly bolly. Però vam haver de marxar perquè havíem d'anar al cine a veure la peli de bolly! xD així que vam fer cap allà, no fa falta dir que erem els únics no-indis a la sala (menteixo, devia haver un parell més, amics d'algun grup d'indis), i aquest trio estaven molt i molt contents. La peli es deia "Don", i el prota era el favorito del publico (folketsfavoritt, com el formatge "Norvegia" -broma només apta per catalans visquent a les noruegues-) Sharuh Khan (no sabria dir si s'escriu així). No cometré l'error aquesta vegada altre cop de fer un "petit resum" de l'argument, però la peli no estava del tot malament, plena d'acció i interessant i sorpressiva en alguns punts. No gaire típicament bolly, si entenem que típicament bolly és una interminable i molt complicada història d'amor i tot de gent plena de coloraines cantant i ballant.

Després de les tres hores de peli, tot agafant un taxi de tornada pq la casa en qüestió s'ha de dir que estava força de pujada (baixar va ser divertit, però pujar....), vam arribar a la festa, per canviar-nos ràpidament (la idea era anar "vestits" indis... en el meu cas pantalons blancs i la camisa que em vaig comprar al marroc (eh Dani), que bueno, podia donar el pego però indi indi tampoc era) i començar a rebre els convidats amb el Namaste que pertoca :-D

La festa en si va ser com totes les festes... més tios que ties, els tios generalment més divertits que les ties, moltes de birres, algun sobat al sofà, menjar indi per un tubo... vaja... lo típic... i música bolly sonant tot el rato i videoclips a la paret. Vaig coneixer alguna gent interessant, això si, però no sé si amb les birres em van semblar més interessants del que realment eren. :-) No sé si us he comentat q aquí la penya beu MOLT, una darrere l'altra, sense parar, i insisteixen perquè tu facis el mateix... i es clar... no es pot pas ser desconsiderat! El que està molt bé és no haver de conduir!! El pobre Julian em va fer una mica de pena amb el seu suc de poma tota la nit... :-/

Al dia següent val a confessar que tenia una mica de ressaca, i la casa no era la més animada del món, però tot i així vam acumular suficients forces com per atacar la més típica atracció de Bergen... pujant al Floibanen, un dels 7 turons que volten la ciutat, des d'on hi ha unes vistes espectaculars i una caminadeta fantàstica cap a baix. Es puja amb un funicular bastant empinat (també és una de les clàssiques postals de Bergen, el funicular), que és un dels més antics d'Europa, i les vistes des de dalt són efectivament magnífiques.. es veu la ciutat sencera, enmig dels fiords, dels turons, es veuen llacs i fiords darrere els turons, turons darrere els llacs i els fiords... vamos, tot fabulós, recomanat 100%.. i la baixadeta, amb un clima fantàstic (tios amb sort), ben fresc, recuperant ressaca, i sentint enveja per les peaso de chabolas que hi ha per la zona! Redéu! Tot fabulós!

Però com que estavem petats, vam passar la tarda a casa, tot veient una peli (xD), fent temps per agafar l'avió i tornar cap a casa i finalitzar la setmana complerta! De totes maneres, com que tant Bergen com en Julian i l'Anne com les pelis ens han agradat molt, ja hem pillat bitllets per tornar a anar-hi pel febrer, aquest cop amb el Jett! Bisca!!

S'ha de dir que aquesta setmana (aquesta última, ara si), està fent un gran temps, sobre 7/8 graus positius, la neu s'ha fos tota, i pràcticament cap dia he hagut de descongelar el cotxe pel matí xD... els locals estan flipant, però ara recordo que això ja ho explico al principi :-D

I res més, per aquí tot normal, seguint el curs normal dels aconteixements! La setmana que ve ens n'anem a Hongria, a escapar del fred que no fa (i Hongria tampoc és que sigui especialment càlid, aquestes èpoques de l'any, però bé, el vol era baratot...). Tot seguit, després que tornem (marxem del 4 a l'11) els benvolguts Toni i Albert es presentaran per aquí, tenint l'honor de ser els primers personatges que em visiten! Bisca en Toni i l'Albert! Tots us estimem!! Estaran per aqui un parell de dies, i després marxarem tots tres un parell de dies més cap a terres més càlides (o no), resseguint la costa sueca fins a Gotebrg, en el cas que les condicions climatològiques i de carreteres ho permetin! I després, el dia 21, ja torno cap a Barna, així que aquest mes serà força extrany i mogut! Bisca!

Bueno! Les fotos i ja plego!!

Com que posaré fotos per un tubo em salto Drammen, que tampoc té gaire res d'especial!

Una excepcionalíssima posta de sol al port d'Oslo, bucòlica com ella sola!


Els senyors Slayer, tant contundents i espectaculars en directe com sempre!

Portaven per cert unes curioses torres amb forma d'anticrist!


La Tiffany per cert, tot i que aquesta música no és especialment sant de la seva devoció, va fer tot el que va estar a les seves mans per estar a l'altura de les circumstàncies. He aquí, tota mona ella, caracteritzada com a Hell Bunny (conilleta de l'infern! juas! quina gràcia li farà, que posi aquesta foto xD). De pas satisfeixo (:-| fabra, ajuda!) les demandes de la foto de cuerpoentero!


I anem cap a Bergen!
Abans que res, afoto des de l'avió.. crec que una de les arribades a aerport més guapa que he vist mai!


Vista des de casa del Julian i l'Anne... la casa no és que sigui cap maravella, però no és que sigui una mala vista per veure cada matí quan t'aixeques!!


(em frenaré, perquè tinc com un parell de milers de fotos que podrien valer la pena de Bergen!)
Així que aquí en tenim una de la festa Bolly! :-D


Després de tant de Bolly, ja no sabia ni com posar-m'hi, jo! :-D


La vista de Bergen des del Floibanen! Fantàstica!


I la última, tot baixant fins a la ciutat, una molt agradable caminada (si no plou, es clar!)


I ara per fi, l'esperat desenllaç del concurs contròl.lic vegetàl.lic! He de dir que el vegetal escollit, com a homenatge al gran escurçó negre i al seu fidel servent Baldrick, és el NAP, extret de la frase "vull un nap ben gros", pronunciada per l'esmentat fidel servent quan aquest és agraciat amb algun tipus de loteria (he aquí la savia relació amb aquest loteriíc concurs ;-)). Desgraciadament ningú l'ha encertat. La Nuria ha estat a punt a punt de guanyar-lo, però la decisió final la va traicionar i l'ha condemnat a ser un nom més entre els seleccionables! Així que al final hi haurà sorteig!! Oh! Aah! Sospirs d'emoció!

Aquí tenim la llista de possibles candidats:


Si algú no s'hi veu i hauria de ser-hi prego ho comenti i d'aquesta manera impugni el sorteig!

Aquí tenim l'amic Jett, que serà la innocent mà que triarà el guanyador. Noti's que el concurs està patrocinat per VINMONOPOLET, el monopoli guvernamental noruec de begudes alcohòliques, tal i com ha de ser. La bossa és molt fosca i no es veu gaire bé!


I atenció!! El moment que tant llargament estavem esperant ha arribat! L'innocent Jett amb la seva innocent mà acaba de treure el paper elegit! Tatán tatán!!


I si! Habemus papa!! L'elegit és el nostre amic OSKI! Aplaudiments pel campió d'aquest I concurs vegetàl.lic!! I moltes felicitats Oski! Ben de seguida la organització del concurs es posarà en contacte amb tu per concretar els termes d'entrega del premi, el fantàstic souvenir noruec! I als demés, moltes de gràcies per participar!

La moraleja és que veieu com no és tant difícil de comentar els posts? Podeu continuar fent-ho encara que no hi hagi premi home! Si és que com sou! :-D

Ale fins la pròxima! (que a saber quan serà!)

Post de control

Bueno. Aprofitaré que aquesta setmana no ha passat gaire res (en faig cinc cèntims en un moment) per introduir el novedós concepte del "post de control", segons jo mateix l'acabo de batejar.

Però, per crear expectació ja que de ben segur tots esteu molt i molt interessats en què és això del post de control, i per obligar-vos a llegir els meu llargament famosos totxos, explicaré primer què tal tot i després anem a lo altre.

Coses que han passat... per exemple, els dimarts al vespre, en un bar d'aqui, fan "evening quizzes"... què vol dir això? Tu vas amb el teu grup d'amics (o sol, si vols) i crees un equip... t'asseus a les taules i un paio va fent preguntes al bar i la gent va escrivint les respostes en uns fulls especialment dissenyats per l'event... són 2 rondes de 25 preguntes, al final de cada ronda es reparteixen els fulls aleatòriament entre tots els equips i es corregeix. El que guanya al final té un premi, que és una ronda de birres per l'equip :-P no podria ser d'altra manera. És divertit :-) Hi he anat aquestes dues últimes setmanes amb en Vidar, el tio amb qui compartim el vakt, i els seus amics. Uns tios força macos (i viatjats... segurament per això són macos... pq la gent aquí és ben tancada generalment). Beuen com uns cossacos, he de dir... 3 homenots grossos i rossos (com no podia ser d'altra manera, també :-))... de fet fa dos dimarts crec que vaig pillar la que podríem anomenar torta més grossa des que sóc aquí... 7 o 8 birres grosses sense pietat ni perdó... al quizz, al barça-chelsi i a l'últim concert del rocktober... dia de halloween... el concert per cert va ser curiós... bàsicament pq era en una sala super petita, i el bateria anava amb una bateria ridículament gran... doble bombo, 4 timbales, 2 goliats, un pilot de plats, una calavera de cabra i una pinta a lo bateria de guns n'roses que echaba patrás... i total per utilitzar la meitat mentre feien versions de motorhead :-D va ser bastant divertit. :-)

I bueno... va fent fred.. i ja m'estic acostumant a les típiques coses que passen aquí, com que patines cada dos per tres, o que cada matí has de descongelar el cotxe i raspar tot el gel creat durant la gèlida nit... de moment és fins i tot divertit (sóc un tio positiu, com bé sabeu), però ja veurem què tal en 5 mesos....

Hi ha hagut alguns dies que, a pesar del fred, fa un dia fantàstic, amb un bonic (baix) sol, els quals han sigut aprofitats per explorar les rodalies una mica més... podem dir que ja he estat a la majoria de pobles del voltant, trobant més d'un bonic raconet, típicament vorejant el llac... a veure si al final cau alguna afoto :-)

Què més... exercint de semi-papa, el cap de setmana passat vam ordenar l'habitació d'en Jett, tots 3, que bona falta que li feia, realment! Estem molt i molt contents! :-D

I aquest finde hem anat de sopars tant divendres com dissabte, divendres a casa d'una parella anglesa, devíem ser 10 o 12, i vaig fer algun contacte i vaig conèixer gent interessant, com un parell de directors/productors de TV molt crítics (com tots els guiris :-P) amb noruega i els noruecs :=D Dissabte vam anar a sopar a ca la Mitra i l'Amir, que són una parella que m'agrada especialment.. la Mitra és l'altra profe de yoga al gimnàs, i són tots dos iranians, tot i que fa força que viuen aquí. El menjar boníssim, i la conversa interessant per moltes hores :-)

Ah, una altra cosa! He començat a fer qigong, una varietat del qual és el tai-chi, pq la gent es situï, i la veritat és que m'agrada MOLT, més que el ioga i que tot lo provat de moment. Tracta de control i moviment d'energia, i se'm dóna força bé (si és que aquestes coses es poden donar bé o malament) des del principi... molt interessant!

I per últim, aquesta setmana estarà bastant ocupada... demà dilluns anem a Drammen, la Tiffany ha de donar un parell de classes allà i jo pues m'emplasto... el dimecres a Oslo, a passar el dia (potser al Munch museum? Em guardaré els museus més coneguts per quan algú vingui... Marina? Oscar i Patri?) i al concert d'Slayer i familia pel vespre... i el divendres marxem el finde cap a Bergen, fins diumenge a veure en Julian i l'Anne. Així que espereu que el pròxim post sigui força comepletet :-D

I ara, el control! Bé, em faria molta ilusió saber quanta gent llegeix això, qui, i perquè no comenteu i m'expliqueu coses.. així que convido i demano i encoratjo i exhorto a qui llegeixi aquestes paraules ara mateix a que deixi un comentari, almenys dient qui és! (i si és tímid pot inclús mantenir l'anonimat!). Deixar un comentari és fàcil: Al final d'aquest post i ha un link que posa "X COMMENTS" (on X és un número)... cliqueu-lo, i allà hi ha un espai per posar text que diu "Leave your comment"... escriviu lliurement allà, i un cop acabat, pitgeu "Login and publish" (o "Publish")... la identity pot ser tranquilament "Anonymous".

I perquè no digueu que sóc un rata i que demano per demanar... posaré algun alicient... com sabeu els que ho sabeu, la Tiffany és vegetariana i majoritàriament menjo vegetarià jo, últimament. Com bé sabeu també, sembla que la meva trajectòria automobil.lística té a veure amb vegetals... doncs bé... ara mateix estic pensant en un vegetal... us convido a tothom a que digui un vegetal al comentari... tots els que encertin el que estic pensant jo entraran al sorteig d'un bonic souvenir noruec!! (que no diré per ser més misteriós, però no, ni es diu Truls ni Hilda). I si ningú l'encerta, pues sortejaré entre tothom! Que la casa és gran!! El sorteig es farà mitjançant mà innocent, que serà la d'en Jett... què hi ha més innocent que un tendre infant? Eh? Eh? :-p

Ale pues, espero ansiós l'avalanxa de comentaris!!

Fins aviat!

Les fotos:
titularé aquesta sèrie de fotos, demostrant la meva insuperable originalitat, com algú comenta pels comentaris, "Fotos des de la porta de casa" :-D

Aquest cotxe és un triomfasso... i patina un huevo! (aka finde a Trondheim)

Edito: he sentit rumors que hi ha qui pensa que els meus posts són massa llargs... doncs no volies caldo, apa té dues tasses :-D

Bueno, pues ja hem tornat del cap de setmana llarg a Trondheim! I la veritat és que ha estat tota una aventura. Quan li comentavem als locals que volíem marxar cap al nord amb cotxe aquest cap de setmana, ens deien que estavem bojos... que tothom deia que començava a nevar, que les carreteres estarien gelades... que es recomanava de no conduir... però els que em coneixeu sabeu que sóc un pèl tossudillo quan se'm fica alguna cosa al cap, tot pensant que què coi, això és Noruega... aquí nevarà durant 4 o 5 mesos i la gent no para pas de conduir... així que vaig concedir la concessió de renunciar a l'excursioneta pels fiords (zona muntanyosa on les hi hagi), i encaminar-nos cap a Trondheim. Donem gràcies per la decisió, btw... La Tiffany és allò que es diu força easy-going... així que a ella ja li va semblar bé.

I... joder que si feia fred i nevava i les carreteres estaven gelades!! La fòstia!! Però bueno... tot al seu temps.

Així que vam empaquetar el nostre super cotxe-caravana portàtil... amb una mica més de trastos, una mica més de roba d'abric que l'altra vegada, ja que el plan era dormir 3 nits al cotxe. Pues tot empaquetats, dijous a la nit, vam partir cap al nord. Roros, la nostra primera parada, està a uns 300 km de Hamar. Òbviament no teníem cap intenció de fer el viatge del tirón, ni molt menys... i a més a més a mesura que pujàvem tot estava una mica més nevat, així que vam sobar-la en una àrea de servei, sota d'un arbre que anava deixant caure neu quan es derretia i que va donar més d'un susto mentre dormíem... i direu... i si és així, per què no vau moure el cotxe de lloc, si molestava tant? I jo us diré... oh fills meus, amb la rasca que fotia a fora de les mantes, qualsevol sortia a moure el cotxe! Així que a allà ens vam quedar, despertant-nos de tant en quant perquè un gran bloc de neu impactava amb gran estrèpit al sostre del cotxe :-P

I pel matí estava tot nevat, es clar, i després del gran esforç de sortir de sota de les mantes, vam continuar el nostre camí. Òbviament, no fa falta dir-ho, l'entorn és espectacular, valls i llacs i pins i muntanyes i neu. I neu i gel i fred a la carretera. Vam arribar a Roros que fins i tot era divertit, el tema de la neu i el fred... inclús les petites patinades en algun trencant (mai a la vida havia conduït així) eren divertides!

Roros és un poble històricament miner, el centre està format per cases de fusta del segle XVIII, i està molt ben conservat... és tot cuco, el poble, petit, apanyat... l'església es veu que és curiosa, per la disposició interior, encarada cap als miners... però estava típicament tancada. En aquest país, moltes coses estan tancades fora de la temporada turística, que és de mig juny a mig agost... o estan tancades o obren un parell d'hores per setmana, que ve a ser el mateix... del rollo dissabte de 11 a 1... i com que quan estàs al lloc en qüestió mai és el dissabte d'11 a 1 de turno, pues mai veus res :-P Total... que a Roros hi havia un pam de neu, i estava nevant en aquell moment... és molt bonica, la neu, a mi m'agrada molt, però és bastant poc alentador pensar que ja no ens la treurem de sobre fins l'abril, la punyetera neu :-D

Vam anar a fer un cafè a l'únic bar que ens van dir que feien cafè de veritat (a Noruega el típic cafè no és espresso, sino aigua bruta... el clàssic anglès o americà), el tio que el portava era un alemany (havia de ser guiri :)) frustradíssim amb els noruecs, amb el fred i amb el món en general. Ens va dir que va obrir el bar perquè enlloc feien bon cafè a Roros. També ens va dir que cada hivern arriben a tenir temperatures de -50 graus. Menys cinquanta graus... wow... penseu això un moment... és una passada... qui té collons de viure en un lloc a menys 50 graus? És MOLT de fred això... és a dir... si ets noruec i tens una pasta suficient i elegant... no tries anar a viure a un altre lloc? Ni que sigui a la mateixa Noruega? Ho vaig trobar molt fort. El paio estava desesperat, tot i que era un tio molt maco... no sé ben bé què hi feia allà... suposo que s'havia arrejuntat amb alguna noruega, que és el que li passa a tots els guiris aquí :-D

Bueno... després de les nostres bones 3 o 4 hores al poblet.. quan ja estava tot vist... i el que no estava cobert de neu, vam decidir marxar cap a Trondheim, perquè seria maco arribar-hi abans de que es fes de nit (una mica ambiciós...). L'estat de la carretera, llavors, era totalment xocant, una placa de gel, nevant a saco, relliscós del copón... i després d'uns quants quilòmetres força confiat, el que havia de passar va passar: vam trepitjar una zona de neu mig desfeta, una de les rodes del cotxe va perdre el control, i instantàniament i sense tocar res, més el cotxe va sortir disparat fent un trompo i vam anar a menjar cuneta. (adjunto foto). Com que som uns tios amb sort, tant ella com jo (aprofito per dir que el Jett no ve pas a aquests viatges... es queda amb el papa), el cotxe va quedar INTACTE, totalment. Només que no el podíem treure de la cuneta. Així que vam trucar a la senyora assistència, que ens va venir a rescatar, amb una gran celeritat i eficiència, com si fes aquestes coses cada dia. :-) De fet, durant els 10 minuts que va durar la remolcada, el tio va rebre 2 trucades més per rescatar cotxes en les mateixes circumstàncies que nosaltres. xD que catxondos que som... el fet és que segurament el RACC hagués cobert això, tal i com després veurem, però vam trucar directament a la grua per temes de rapidesa, ja que estar entrevessats al mig d'una carretera on podies patinar fàcilment, nevant, intentant trure neu de les rodes del cotxe, tampoc era un panorama molt fantàstic, així que la rapidesa era important. El tema és que la broma ens va costar 700 kr (uns 80 euros, no massa per ser aquí... la Tiffany es va sorprendre molt que fos tan barat). Lo catxondo del tema és que la setmana passada vaig rebutjar anar a un "camp d'entrenament de conducció sobre gel", diguem-ne, que és un descampat congelat on pots provar tot de coses, perquè era massa car. Valia 700 kr. xD

Bueno, al passar el següent poble, a uns 500 metres del lloc dels fets, curiosa i sarcàsticament, la carretera i el clima van millorar molt, i la resta del trajecte cap a Trondheim va transcórrer sense incidents :-)

Devíem arribar a Trondheim cap a les 7 o les 8. El gran què d'aquesta ciutat, turísticament parlant, és la catedral, que és l'edifici medieval (concretament gòtic) més gran i rellevant de tot Escandinàvia. ôbviament per als escandinaus és tot una cosa, això, però jo tinc els collons pelats (perdó) de veure edificis gòtics ja, i en aquest sentit tampoc em va impressionar tant. Ara! Està molt bé... té un estil així molt britànic, i és realment gran, i està molt currada. Vam anar a sopar, en un lloc super ple d'estudiants, i cap a casa... la veritat és que estavem força petats, i era una bona idea aprofitar el dissabte bé. És algo molt divertit dormir en aquest cotxe AL MIG de qualsevol lloc, perquè ningú se n'adona, que estàs estirat al darrere, i menys si plou i fa mal temps (cosa que curiosament passava).

Dissabte vam fer una mica de turistes... a la Catedral, passejant per la vora del riu... on hi ha unes cases de colorins molt cuques... a la vora del port i del Trondheimsfjord... la veritat és que com a ciutat tampoc té tanta cosa... adjunto alguna afoto pq veigueu... però indubtablement, Noruega triomfa molt més com a paisatge i naturalesa que no pas com a ciutats, arquitectura i urbanisme... també vam aprofitar que hi havien unes rebaixes brutals i em vaig comprar unes super botes per la neu que realment necessitaré (i necessito!) i! la jaqueta més stylish que mai he tingut! juas! fa una mica de por! però és simpàtica, només per ocasions especials :-P

He de dir també que el dissabte va fer un dia espectacular, sense núvols pluja ni neu, amb una llum fantàstica, si bé, com no pot ser d'altra manera, amb força rasca...

Per la nit, i ja que el lloc s'ho mereixia i és força conegut com a centre festiu de les noruegues, pues vam sortir de festa... com és sabut... emborratxar-se als bars no és gens típic d'aquí, i la gent s'emborratxa abans de sortir. Com no doncs, natrus vam anar a comprar unes birres al super i ens les vam beure al cotxe, tot còmodes al llit del darrere. Havíem descobert que la música se sentia de puta mare des d'allà pq hi han uns altaveus magnífics, així que allà vam estar-nos, pel que sembla un bon rato, pq a la que vam sortir... el cotxe no engegava i s'havia quedat sense bateria per culpa de la música... (jijiji)... Tot obviant el problema, ja que igualment tampoc l'anavem a moure (zeropuntzero alcohol), vam agafar la meva jaqueta stylish i vam anar a veure què es coïa... típicament vam acabar majoritàriament a bars rockeros, on la jaqueta stylish no enganxava ni amb cola, però eren bàsicament els que vam trobar gratis... la veritat és que molt bé la festa allà, molta gent i molt festiva, i els preus són més ajustats que aquí, pel tema estudiantil.. amb lo que la birra et pot sorir per uns 40 kr (5 euros o així, que ja és lo seu!!). Una altra cosa típica que passa per aquí és que la gent em veu molt diferent... i és força típic que (bàsicament noies) es parin (embadalides) i em comencin a tocar el cabell i a dir ooohh i aaaaah.... és tot curiós pq mai m'havia passat... però hagués estat bé passar-me per aquest pais quan era solter? uhumm... arrissats morenos que llegeixen això: aquí hi ha hordes de femelles vikingues (rosses) desitjoses de tocar els vostres arrissats cabells!! Jo ja he avisat!! Vosaltres mateixos!!

Una altra cosa típica dels noruecs és que es pillen unes papes que s'hi caga la burra... és molt típic veure gent totalment devastada, caient-se pels terres, a dintre dels llocs, pel carrer, insistint per entrar a algun lloc... i la gent ho ignora força (la gent ignora força tot, aquí), com si estiguéssin realment acostumats... és una mica xocant al principi.. però després de veure'n una vintena a mesura que avança la nit ja ho ignores també més...

Bueno.. pues la nit va passar divertidament i ens en vam anar a sobar! (com som! :-D)

I el diumenge, de tornada... després de trucar al RACC a veure si podien fer algo amb la nostra bateria... que ho van poder fer, molt ràpida i amablement (aprofito a tothom per dir, també, que el RACC mola, és molt pràctic i et treu de tot marrón!! apunteu-vos nois!! (i aviseu-me si hi ha la típica promoció "et regalem una vaixella si portes un nou soci" que la vull, la vaixella!)).

I bueno... tot marxant... uns 400 km... recordeu? BUAAH! Redéu!! Quina agonia tios!!! La E6, que és la carretera més principal de Noruega (un carril per banda, per cert), CONGELADA durant un pilot de rato... no podíem anar a més de 50-60 i era absolutament estressant conduir en aquelles condicions... tot patinava MOLT, havies d'estar MOLT al tanto tota l'estona, i ho vaig passar força malament, pa qué negarlo.... Per sort, després d'unes 3 hores d'agonia (gran sospir) vam sortir de la zona muntanyosa que estavem (i preciosa, se suposa... no es veia gaire) i la cosa va millorar... 8 hores vam tardar a arribar a casa, no sense parar-nos un moment a l'església de fusta de Ringebu, força maca ella, encara que res a veure amb la de Heddal (us remiteixo a algun altre post per allà sota...)

I! Vam arribar a Hamar, i pel nostre jolgorio i alegria... estava tot nevat!! :-/ juas... finals d'octubre... i la neu no marxarà fins l'abril... gran gran sospir :-D

I fins aquí el rollo... de fet han passat més coses des de dilluns, però les salvaré pel pròxim post! ;-) De res!! Només un últim detall... fa molta gràcia.. la temperatura ARA MATEIX, dimecres 1 de novembre a les 19:58 hores, és de -8,6º... menysvuitcomasis, si..... gran gran gran sospir :-D A disfrutar de l'estiu llarg, malandrins!!!

Vale vale ja paro!!!

Fotos del dia!!!

Roros! Preciós poble.. amb la neu i tot, li dóna un toc molt propi!


Ehemm... el cotxe embarrancat en una cuneta qualsevol d'aquest patinós país! Liluliiilulii...


Aquesta foto de la Tiffany, un felí de carrer, el riu, les cases de colorins de Trondheim i la llum i el cel fantàstic m'agrada molt.


Aquesta altra del Trondheimsfjord també m'agrada molt... si bé aquest fiord no té res a veure amb els guapos guapos de la costa oest.


Un lloc magnífic per sobar-la amb el nostre cotxe triomfasso! S'ha de dir que en aquest moment no tenia pas bateria, el tio...


I per acabar, una meva perquè no us oblideu de lo guapo que sóc! Bisca!!


Per cert, que si voleu alguna de la catedral de Trondheim, demaneu-la o busqueu-la al google! I per veure la jaqueta stylish haureu d'esperar, òbviament!!


Ale! Ha det bra a totong!

Ps. Reedito... estic pujant això a les 8 del matí del dijous (si, TANT d'hora :-P), i la temperatura ara és de -11,5º....