Per cert, em bé al pèl aquesta introducció per comentar que, últimament, i serà coses de l'edat, estic certament aficionat a aquest hard rock clàssic de principis dels vuitanta, des de Rainbows i Whitesnakes i Dios i etcèteres. Em sorprèn a mi mateix, també, però què voleu que us digui! I no, a ningú dels que tinc al voltant els hi agrada un pèl, tot això, però vaja, què hi farem!
I el títol, també, serveix més per parlar del que passarà en aquest futur proper que no pas del que ha passat en el passat recent, que ha estat bé i tal, però que va certament fluix d'events interessants per explicar-vos a vosaltres, les masses.
Una vegada més, el gran bulto d'aquests últims quinze dies l'he passat en la posició actual: en un racó del sofà amb el portàtil calentant-me les cuixes i produïnt massivament amb cara d'abnegada felicitat!
S'ha de veure la poca cosa que necessito, com a oficina, de totes maneres, eh! :-)
I tot i haver estat molt enfeinat i productiu, amb projectes amb destinació a 3 països diferents, per diferents motius cap d'aquests projectes és encara presentable a la llum del món, així que no tinc res a ensenyar-vos. Cosa que fa una mica de ràbia, si voleu que us digui, després de tant insistir-vos amb lo ocupat que estava... però vaja, si tot va bé, tan bon punt tornem d'aquesta petita excursió espero que tot estigui pràcticament enellestit.
I ja en parlaré d'aquí uns paràgrafs, de la petita excursió... centrem-nos primer en els aconteixements passats, que tot i que pocs, mereixen ser explicats!
Per començar, vam anar a veure Kung Fu Panda! Això de tenir un crio a qui contentar fa que puguis indulgir (!) les teves tonteries més infantils sense cap tipus de dissimul. Ja està bé. I no està mal, la peli. No la millor, d'aquestes animacions, però dóna el pego. I t'imagines al Jack Black perfectament com a panda patós...
Per cert que al cinema al que vam anar hi havia una butaca tota sola enmig d'una fila buida, del rollo silló presidencial. Ja sé que em direu que és perquè algú pugui seure al costat d'algú altre que vagi amb cadira de rodes, però fins i tot aquest argument no em va acabar de fer el pes. Jo crec que és més "la cadira del Pepe", ja que qui s'hi asseu, està com un pepe.
Ja veieu que la cosa està fatal i que hem de treure suc d'on no n'hi ha! Però és que tios! No m'emporto pas la càmera per anar a fer una birra! Així que la cosa no dóna per gaire més...
Què més què més... hem apuntat a en Jett, que com sabeu és tota una papallona, a classes de ball. Al principi teníem una mica de por que fóssin tot nenes, però què va, hi ha un bon pilot de nens, també. Fan rollo country i hip hop, i suposo que els mascles també volen assemblar-se als seus ídols de l'r'n'b... ves a saber!
El fet és que el nano hi va tot content, a la cosa. En una ocasió (la única, per cert, que ens vam quedar a mirar), els nens havíen de fer grups i donar-se la mà en parelles nen-nena. I feia gràcia veure els nens tot fastiguejats per haver-li de donar la mà a una nena, i les nenes tot mirant-se'ls amb cara de "si si, ja em buscaràs d'aquí 4 o 5 anys i llavors qui et mirarà amb cara de fàstic seré jo!". Uns encants, els nanos!
Fa poc hem descobert els Sims. Si si, el joc, que és més vell que l'anar a peu, però que jo encara no hi havia jugat mai. I evidentment té gràcia. Però és la Tiffany sobretot qui s'hi ha viciat. Aquí la veiem, ja reventada per la nit, fet moviments de sim queixant-se que està petat i se'n vol anar a dormir, en comptes de fregar el lavabo com tu li estàs demanant. Aquesta broma, si la voleu anomenar broma, només té sentit per aquells que hagueu jugat. Ja està bé, ser una mica elitista, de vegades! :-)
Un dia d'aquests va ser l'aniversari del Chris, cosí del Jett, que feia 21 tacos, i ens va convidar a casa seva a fer una barbacoa i posar-nos morats a birres (birra Cantina, per cert, de El Salvador! Ja veus què hi fa, una birra salvadorenya per aquí!). I aquest va ser, segur, l'event més "especial" que ha passat durant tots aquests dies. Però sabeu què? No vaig tirar ni una foto, mira quin tio!
Ni que sigui per portar la contrària!
Però tenim compensació, seguint amb els aniversaris! Aquests dies, sobretot al vespre, fa una mica de fred, i en les pròximes setmanes és possible que en faci bastant més, així que la Tiffany, que pensa en tot, va decidir comprar-me un polar per batallar aquests vents antàrtics. I amb l'excusa, a casa van decidir muntar-me un sopar d'aniversari (que mai vaig arribar a tenir al seu moment) amb pastís i tot un parell de mesos tard. Mira que bé doncs! Moltes felicitats!
I això és més o menys tot el que ha passat! Així que anem al que ha de passar aquestes properes setmanes!
Com molts sabeu, els nostres amics Òscar i Patricia han decidit gastar els seus diners i vacances fent-nos l'honor de visitar-nos aquí a l'altra banda del món. Per això, no es mereixen menys que una ruta guiada plena d'atraccions fantàstiques. Per motius laborals, logístics, respiratoris i variats en general, ni la Tiffany ni el Jett ens acompanyaran a la primera meitat d'aquesta ruta, acoplant-se a la segona meitat.
I la cosa anirà tal que així: en solitari, passaré una setmana conduint des de la Gold Coast fins a Mackay, on els nostres visitants han d'arribar. Pujaré per l'interior, uns 1500 quilòmetres, visitant bàsicament el recomanadíssim Carnarvon Gorge i les zones de safirs i pedres precioses vàries de Rubyavale i les gemfields.
El dia 3 d'agost, hora local, ens trobarem amb l'Oscar i la Patry, i després d'intercanviar emocionants abraçades de retrobament, estarem un parell de setmanes resseguint més o menys la costa centre-sud de Queensland, i incloïnt un creuer d'un parell de dies per les Whitsundays i una excursió en 4x4 per Fraser Island, la illa de sorra més gran del món. Arribarem llavors de nou a la Gold Coast, per reenganxar a la Tiffany (i potser al Jett, això està per veure) i per assistir, si tot va bé, a un partit de futbol australià en directe.
Després d'un parell o tres de dies per aquí ens enrutarem cap al sud, a passar fred, i per fer els aproximadament 1000 quilòmetres fins a Sydney, parant a Byron Bay i a alguna zona vinícola chachi, per finalment acabar a la gran metròpolis australiana, Sydney, on ens estarem fins que els nostres il.lustres visitants emprenguin el viatge de tornada el 27 d'agost.
Encara llavors la Tiffany i jo pensem allargar una altra setmeta, passant fred a les Blue Mountains i pujant de nou per alguna ruta diferent a la que baixarem.
I això serà tot! Unes 6 setmanes tot plegat, que es presenten magnífiques i que puntualment, en rigurós directe, us seran explicades en aquest, el vostre blog preferit. I si no era prou alicient el conèixer les meves aventures, ara hi podeu ajuntar també les de l'Oscar i la Patry. Vamos, que més no es pot demanar!!
I ho deixarem aquí, no sense acabar anunciant el no massa emocionant veredicte del concurs que anunciàvem al post passat.
Tios i ties. Segons les meves estadístiques, més de deu persones visiten aquest blog diàriament, i una vintena estan subscrites d'una forma o altra. Sereu perros que només UNA d'aquestes persones ha contestat al cony de concurs? Homee!! Ja us val! Em teniu molt descontent!
Però no hi ha mal que per bé no vingui, que diuen, i és que l'única resposta vàlida que hem tingut és també encertada! Així que, tot i que hagués guanyat igual tot i que no l'hagués encertat, l'Òscar, amb la seva suposició que el premi pel guanyador seria una samarreta d'en Sanchez, és el guanyador d'una samarreta del Sanchez com la que veiem a la foto (no exactament aquesta, sino una de nova i lluent).
El premi li serà entregat en directe i persona tan bon punt estigui suficientment acomodat en aquestes terres australianes i se li hagi passat el més que probable descomunal jet lag.
Felicitats, tio!!
I a la resta, us deixo fins la propera ocasió, que ja serà de nou a la carretera i amb aventures fresques i moltes fotos, en comptes d'aquests allargats posts ineventuals.
A cuidar-se totong! I fins aviat!
