He aquí el post, doncs, en el seu intatxable format original!
Pues si! Quan publiqui això, si les coses van com haurien, estarem ben a punt de traspassar la porta de la nostra bonica caseta verda per última vegada en un bon temps (se la queda en Vidar, la casa!) i convertir-nos en persones sense sostre pels pròxims mesos! Com imposa no, la cosa?
Però segur que us preguntareu... què ha passat durant aquestes últimes setmanes aquí, no heu fet res? Doncs la resposta és si, alguna cosa hem fet, i procdedim a relatar-la tot seguit, només faltaria!
Degut a que el passaport australià d'en Jett va caducar fa poc, va resultar necessari renovar-lo. Aquests australians, sincerament, són una mica torrecollons en temes de burocràcia, i en el cas d'un nen de menys de 15 anys, s'ha d'aplicar de nou pel passaport, en comptes de fer una fàcil i normal renovació. Això, per suposat, implica un pilot més de paperassa i, fins i tot, una visita presencial al consulat australià a Oslo per comprovar que el nen en qüestió és un nen real i tota la pesca.
Així que vam haver d'anar a Oslo. Vaja, la Tiffany havia d'anar-hi (ni tan sols en Jett feia falta!), però com que ja ens anava bé, haver d'anar a Oslo, vaig aprofitar per anar-hi també jo.
Comentaré (mentre anem cap a Oslo) que és ben cert que aquests australians, basant-me en els meus primers contactes, són bastant dificilots. En un primer moment, el que volia fer jo és demanar un visat que em permetés treballar, allà, ni que fos de forma ocasional. Per aconseguir-ho he d'omplir un formulari d'aplicació de 42 pàgines i pagar (per l'aplicació!) l'esfereïdora xifra de 1200 euros, no refundables si pel que fos no se'm garanteix el permís. A mi això em sembla una barbaritat, amb lo qual el que he acabat fent, no sense petites dificultats, és demanar-me un visat de turista d'un any, que potser puc extendre (o sortir del pais, demanar-ne un altre, i tornar a entrar). D'aquesta manera no podré treballar, però ja hem quedat entesos amb els meus estimats companys aquí a Innit que continuaré treballant de forma ocasional per ells, la qual cosa em congratula. A la vegada, buscaré fonts d'ingressos via projectes tan a Noruega com a Espanya, així que si per algun casual teniu la necessitat de fer una web, a partir del gener m'ofereixo entusiàsticament a fer-la! :-D
Així que ja hem arribat a Oslo! La visita al consulat va ser molt curta, com no, i vam tenir temps per la resta dels nostres cometidos del dia.
Per una banda, us vaig explicar al post passat que el dia 5 de novembre tenim un ferry des d'Oslo fins a Copenhagen. Això és cert. El que també és cert, però, és que 5 de novembre ja és una data relativament perillosa per moure's per aquí en cotxe sense l'equipament hivernal adequat, entengui's rodes d'hivern. Equipament que, òbviament, ni tinc ni penso adquirir. Així que ens trobàvem en la disjuntiva de què fer exactament. I el que se'ns va acudir va ser baixar el cotxe a Oslo, tot empaquetat ell, a mitjans d'octubre, i deixar-lo allà un parell de setmanes. Com que en el moment que estic escrivint això encara no l'hem baixat, no sé què vam fer al final, però no us preocupeu perquè ho sabré d'aquí uns quants paràgrafs, i llavors amablement us ho explicaré :-)
Però la idea era comprovar on podíem deixar-lo... en un pàrking... al carrer al costat de casa d'uns amics... etc etc...
Un cop acabades les obligacions, vam passar a les devocions.
Un dels personatges noruecs més venerats és en Thor Heyerdahl, que alguns coneixereu. Aquest home, allà als anys 40, va desenvolupar la teoria que les illes de la polinèsia van ser poblades des de sud-amèrica, molts d'anys enrere. Ningú donava suport a aquesta teoria, ja que teòricament, ni els coneixements nàutics ni la infraestructura que es diposava a sud-amèrica durants aquells temps no permetien un viatge de tal envergadura. En Thor, però, tot convençut, es va entossudir en la cosa fins al punt que va construir una balsa segons els mètodes de temps passats i es va disposar a fer el viatge ell mateix, acompanyat d'una colla de noruecs valents més, per demostrar que era possible. Ja sabeu que els noruecs són tot especials, amb això de fer viatges marins...
I el fet és que ho va aconseguir. I va explicar tota la història en un llibre que em vaig acabar de llegir fa poc, la història del Kon-Tiki, que així es diu la balsa de marres. I d'aquí el meu interés repentí en aquests últims temps!
I a Oslo hi ha el museu, on explica la vida d'aquest home i les seves expedicions (que en Manils i la Montse van visitar, per cert). D'expedicions descrites aquí n'hi ha alguna més que la del Kon-Tiki, tot i ser aquesta la més famosa. El Ra I i Ra II van ser barques fetes amb papyrus que van navegar des de Marroc fins al carib, mentre que el Tigris va fer el viatge Iran -> Djibouti tot vorejant la península aràbiga. Totes elles, embarcacions construides segons els patrons i materials de la època corresponent.
Com veieu, al paio li agradava això de tirar-se a la mar :-) Estic en procés per cert de llegir-me la seva biografia, que promet ser interessant.
Una cosa curiosa que va passar durant la nostra estada al museu aquest és que em vaig trobar al meu jefe amb tota la familia, on em va dir que no hi havia estat des de feia 20 anys o així. Que petit que és Noruega! S'havia agafat el dia lliure (no com jo, que me l'havia canviat per un dels meus divendres!), ja que aquella setmana són vacances escolars, i va pillar la oportunitat d'anar a passar el dia a Oslo amb la canalla. Per cert, parlant d'això de les vacances escolars... em sorprenien una mica, ja que la única raó que els hi veia és que la gent pogués tenir un últim periode vacacional abans de que sigui efectivament hivern, però l'altre dia em van explicar el motiu. Es veu que la cosa bé de temps passats, quan en aquesta època de l'any arribava l'hora de collir les patates, i els pares, en una impressionant majoria propietaris i traballadors de granges i camps, necessitaven als fills per aquesta tasca. I sembla que la cosa, si bé poca gent té patates que recollir a dia d'avui, s'ha mantingut com a tradició, i amb la fleibilitat de vacances que hi ha per aquí, molta gent aprofita per escapar-se aquesta setmana.
Que bé, eh?
Bé... res més a dir de la nostra ràpida i pràctica estada a Oslo, a part que, al dia següent, al despertar-nos (vaja, això no és sobre l'estada a Oslo, així que aquest enllaç de frase queda una mica patillero). El que deia, al despertar-nos vam ser impactats per la crua realitat de Noruega: a 11 d'octubre, estava nevant copiosament. Això no era cap gran plan, tenint en compte la falta d'equipament que us comento per aquí dalt, i tot i així, 11 d'octubre és molt d'hora encara per nevar de forma constant. Per sort per nosaltres (que recordem que ja en tenim normalment, de sort), la neu es va començar a fondre allà a migdia, i cap al vespre ja no en quedava gens.
Al vespre per cert, tal i com us comentava al passat post, vam anar a veure el primer concert del Rockober. Era un grup de versions que es deia "Tool Fighters", però la veritat és que hagués sigut més apropiat que s'haguéssin dit "Muses of the Stone Age" o "Muse against the machine" o, millor, "Muses of the Stone Age Against The Machine". Que no és mal nom, per un grup de versions!
Ja dec haver comentat més d'un cop que a Noruega n'hi ha molts, de grups de versions. I això és perquè molts músics són uns molt bons executadors, però no són necessàriament creatius (el que segur que he comentat més d'un cop és la falta de creativitat, dels noruecs!). Ja n'he vist uns quants, i la veritat és que ho fan generalment més que bé.
Però aquestes últimes setmanes tot s'ha centrat en la nostra recollida i despedida.
Per començar, tots els trastos que hi havia a la casa havien de ser remoguts. I com que som uns tios globals, tenim fins a quatre opcions a triar, per cada trasto: 1) ve amb nosaltres a Austràlia; 2) es transporta a Granollers d'una forma o altra (recordeu un cop més que aquesta serà la nostra propera estació un cop tornem a Europa); 3) es queda a Noruega, i ja ho vindrem a recollir algun dia; i 4) ho donem al primer que passi. Perquè és que déu n'hi dó, la de trastos que s'han acabat acumulant. No gaire per culpa meva, ja que no he tingut massa temps, en només un any, però tant la Tiffany amb les seves èpoques en que, com a bona fèmina, li agrada comprar tot de vestimenta que sap que mai es posarà, com sobretot les infinites joguines que omplen l'habitació del Jett , a pesar de nosaltres no encoratjar-ho en absolut.
Aquí puc aprofitar, tenint en compte aquesta petita menció de l'acumulació brutal de joguines, per fer esmena altre vegada de la malaltissa obsessió compradora dels noruecs en general, i d'alguns noruecs en particular. L'àvia del Jett, concretament, en té un problema important. És molt generosa, ella, això si, però no pensa gaire. Fins i tot dos setmanes abans de marxar li va comprar al Jett un llibraco inmens sobre dinosaures (només perquè passava per alguna botiga i mira, va pensar que per què no...), que amablement li hem hagut de dir que pot guardar ella mateixa. De fet, les coses que deixem a Noruega les deixem a casa seva, ja que té un traster de lo més amable a la "buhardílla" (perdó Fabres!). I li hem acabat posant tranquilament una quinzena de caixes plenes de coses. Però tios! Va ser pujar allà dalt i a mi de què em dóna algo, de la infinita inmensitat de trastos i caixes i caixes que replenaven tota la zona. Tranquilament n'hi podia haver 300, sense exagerar ni un pèl i potser fent inclús curt. Que estava abarrotat!!
Ostres ostres!
Finalment, el procés de colocació de la resta és el següent: les coses que vam a Austràlia les hem empaquetat en una maleta petita i enviat per correu. La resta de coses que poguem necessitar, aniran a la nostra motxila de viatge cap allà, i si hem de comprar algo pues ja ho comprarem. Les coses que van a Granollers han acabat: 1) en un parell de maletes que els bons dels Kirkerud (Jett i pare i familia) ens portaran quan vinguin a Barcelona i 2) empaquetades al cotxe, que ha quedat d'allò més divertit, absolutament replet en tots els racons. No tan sols jo, ben conegut com a un savi empaquetador, pensava que seria capaç d'encabir tot el que havíem decidit de baixar, dins del no gaire gros pèsol. Però tios, aquest nano és incansable: llibres, ordinador, guitarra, decoracions, roba... tot i més. Que el Jett no vingués amb nosaltres la veritat és que ens ha anat de perles, permetent-nos abatre els seients del darrere i disposar d'un espai realment preciós i preciat. Crec que poca gent deu fer una mudança de 3000 km en un Opel Corsa, però nois, aquí estem per desafiar totes les lleis. I a més a més, amb turisme intermig! I amb intencions de dormir al cotxe més d'un dia! Quina penya! Ara això si... per dins, acollidor ho ha quedat lo seu :-)
Comento per aquí dalt que estàvem buscant un lloc on deixar el cotxe durant quinze dies, i que no ho teníem del tot clar. Doncs bé, finalment en Geirmund, el marit de la Farmor que és la senyora àvia d'en Jett que compra moltes coses i de la qual en parlo més amunt, es va oferir a guardar-lo a la seva feina. L'home és electricista, i treballa de dilluns a divendres en la construcció d'un nou hospital a les rodalies d'Oslo, concretament a Lillestrom, a uns 15 km de la capital. Els treballadors ténen una àrea privada de pàrking, i allà és on finalment ha anat a parar. Si, aquesta parella seran uns consumistes, però sóc ben conscient que ens estan ajudant molt i els ho agraeixo ben sincerament :-D
Òbviament, el proper post, escrit des de les catalunyes, explicarà alegrament com ha anat aquesta conduïda amb cotxe pleníssim cap avall. Estic segur que serà ben curiosa!!
El que tampoc falta aquests dies són sopars i festes de despedida a punta pala: que si el curro de la Tiffany, que si un grup dels seus estudiants (en té de realment fidels, que van a moltes classes!), que si el meu curro, que si els amics del Jett, que si alguna parella, que si una festa més gran... i la cosa s'ha anat estirant durant les últimes setmanes. La veritat és que ja us dic, ha sigut un any socialment força relaxat (sobretot si el comparem amb les meves tendències socialitzadores a Granollers!), però he conegut un bon pilot de gent ben vàlida, i que evidentment fa una mica de pena despedir. Ja sabeu que a mi les despedides no m'agrada pas. Haurem d'esperar a que algú em digui hola!
Per cert, que la Katrine i en Jan Ole ja estan mirant bitllets per venir l'estiu que ve a Austràlia! Així que ja sabeu! No perdeu pas el temps :-)
Detallant alguna de les festes... la Mitra i l'Amir es van oferir per hostatjar la festa entre els nostres amics més propers. La veritat és que al final no en van aparèixer masses, però és que es clar, tampoc en tenim tants, d'amics propers. Només destacaré un parell d'anècdotes (o tres). Per algun motiu, l'Amir estava especialment satisfet amb un nou tequila que ha descobert fa poc, i ens va fer descobrir-lo a tots plegats, buidant-ne l'ampolla amb pasmosa rapidesa. Per algun altre motiu, la música de la festa no estava prou preparada, i va haver-hi un moment en que es va decidir tirar de youtube, i tothom que vulgués podia anar i buscar la cançó desitjada. Doncs bé, se'm va passar pel cap posar algun èxit rumbero espanyol i va ser un absolut èxit, de tal manera que vam passar una bona estona entre manu chaos, dusminguets, ojos de brujos, melendis i històries per l'estil. Quina gràcia, perquè ja us dic que ho posaria a ben poques festes, això :-)
Amb els companys d'Innit, que s'ha de dir que em va fer una mica de pena deixar, tot i haver-hi estat només 10 mesos, com que som tot tios pràcticament, vam decidir fer una cosa ben d'homes, com és anar als karts. I la veritat és que va ser tot un èxit. Un èxit no per mi, per cert, ja que vaig quedar penúltim dels 8 que érem (una decepció, tenint en compte que l'últim cop que vaig anar-hi a Barcelona ho vaig fer prou bé), però bueno, èxit a fi de comptes. :-D
Una altra de les coses que, mira ves per on, hem fet aquests últims dies, és anar a un partit de hockey gel. I és tot una cosa a fer, que me n'alegro d'haver complert abans de marxar. Els Storhamar Dragons, l'equip local, és un conjunt força exitós a la lliga noruega (n'han guanyat 3 o 4 als últims 10 anys o així), i els rivals d'aquell dia eren els Holden Comets. Com no, els locals van gunayar 4-1 amb relativa comoditat, i jo vaig poder comprovar lo ràpid i agobiant que és aquest esport. Agobiant en el sentit de que, amb lo follats que van, a la que reben una bola, no passa més d'un segon fins que tens dos tios de l'altre equip a sobre. Ho odiaria jo, això, em sembla a mi.
Val a confessar que el desordre que impregna aquest post és senzillament imperdonable. Primer que va de tard. Segon que l'he escrit en un periode de 3 setmanes. Tercer que és pedaç rere pedaç. Però tots els que algun cop us hagueu canviat de casa (i especialment si la nova casa està a uns 12.000 quilòmetres de distància), sabreu que aquestes dates són una mica caòtiques. I més si pel mig, just una setmana abans de marxar, entremig de despedides i empaquetades, no decideixes altre cosa que posar-te a fer una pàgina web des de 0. Molts de vosaltres segur que ja heu rebut algun correu publicitant-la, però ho puc tornar a fer tranquilament. A http://trip.weburger.com hi hem posat el que serà tot el nostre itinerari des de Hamar fins a Austràlia, i que ens portarà dos mesos i mig recórrer. Com que allà ho expliquem tot més que bé (o vaja, potser no més que bé, que en sèrio que ha sigut una setmana de rellotge...), no escriuré aquí gran cosa més i us remiteixo allà.
I ostres, no sé què més... no em puc allargar massa més que he de publicar aquest post ja... imagineu-vos que estic escrivint aquestes línees des del vaixell que ens està portant des d'Oslo a Copenhagen! A veure si trobo algun lloc amb wireless allà i puc publicar-lo!
Per cert, que hem anat a buscar el cotxe després de quinze dies i no ha nevat ni res, i el tio estava com un roure. Ara! En sèrio que fa riure de lo empaquetat que està. Fins dalt de tot. Però és un valent. En quant a temperatura aquestes últimes setmanes... no es pot dir que fes bon temps... però ha nevat només molt ocasionalment, fonent-se de seguida. Hem arribat, ja a principis a de novembre, als -5 graus, així que per allà a Noruega ja s'estan preparant per un altre dels seus hiverns.
No és que em desagradi tant, tampoc, però aquest ja se'l poden ben quedar!
No marxaré sense formular-vos la pregunta del tercer concurs del blog d'en Bert. Vam tenir un concurs vegetàl.lic, guanyat per l'Oski. Després un concurs animàlic, guanyat per l'Anna. Com que ja no queden més coses vives, i a partir d'ara ens toca viatjar però molt, anomenarem aquest concurs el concurs transpòrtic! Així que seguint les regles de sempre, us toca endevinar un medi de transport. Si algú l'encerta, serà l'afortunat/da guanyador/a d'un valuós present adquirit al bonic pais de Luxemburg (cosa que vol dir que encara no l'he adquirit, justa la fusta), que no té per què tenir res a veure amb Luxemburg. O si. Ja ho veurem.
Si més d'una persona l'endevina, es farà algun tipus de sorteig entre els candidats, i si pel que fos ningú l'endevinés, el sorteig serà entre tots els participants.
Com sempre, molts d'ànims i molta de sort!!
Ens veiem per Granollers (i rodalies, ja sabeu que només m'heu de contactar i mirarem de fer un forat) del 14 al 27 de novembre! Cuideu-me-se-me'ms!!
Estic segur que em deixo unes quantes coses, però vaja, de perdidos al río, tu...
A veure si en podem treure algunes fotos, per aquí...
Aquest nano és en René i mai he parlat d'ell. És el fill de l'Ole Jonny (el germà d'en Geir i tiet del Jett), i la veritat és que m'adora. A mi també em cau força bé :-D, així que al veure'l ara tot repassant les fotos d'aquests últims dies, he decidit fer-li un forat!
Al principi del post (o per la meitat del post, o algo), parlo de que vam anar al museu del Kon-tiki. El kon-tiki, doncs, és una balsa, concretament aquesta balsa, i amb això uns paios noruecs amb un parell de pilotes ben posades, van navegar des de l'equador fins la polinèsia. Us recomano ferventment la lectura del llibre, que en sèrio és molt interessant, si us van aquest tipus d'epopeies una mica girades...
De la festa de despedida a casa la Mitra, en podem destacar aquesta foto pavorosa de la Tiffany:
I aquesta altra amb una colla d'expressions de cara tot expressives. La noia desconeguda és una amiga de la Mitra, que sol estar per totes les festes a casa seva...
Si li deixes al Jett la càmera et pot muntar una història imponent amb tots els seus petits homenets per flipar. Aquesta és només una de la vintena de vinyetes d'una història força complexa!
El dia de l'empaquetament... aquí veiem el nostre petit cotxe a mig empaquetar. Ara mateix està plè fins a dalt, i va ser tota una aventura empaquetar-lo. Sincerament... no sé quanta gent s'atreveix a fer una mudança de 3000 quilòmetres amb un Opel Corsa, però vaja, que algú hi ha :-)
Gràcies als companys d'Innit, que posseeixen un palc al pavelló (com a bons patrocinadors que són, entre centenars d'altres), vam poder assistir a un emocionant partit de hockey gel, on els tios van molt depressa i es foten unes llets uns als altres importants. Vamos, que has de ser un matxote, per jugar a això.
Durant aquests dies hem tingut molts dinars, sopars, festes i trobades de despedida. En Vidar és l'altre noi que fa el vakt a l'hotel (si és que no sabeu què és això del vakt, aquí a la dreta hi ha una caixa de google on buscar-ho, dins aquest mateix blog :-) ). Bona sort per nosaltres, doncs!! :-D
La casa ha tingut moments d'autèntic caos, aquestes últimes setmanes, amb tot de trastos per aquí i per allà, maletes obertes, caixes mig plenes i piles per ordenar. Això és el que passava al bell mig de la cosa:
En un altre moment, tots els amics amb crios que coneixem van ser convidats a pillar les joguines del Jett que més volguéssin. I com no els tios estaven d'allò més excitats. El caos que en va quedar al final va ser de dimensions considerables, deixant-ho tot miserablement esparramat per l'habitació, i provocant inclús un petit atac d'histèria en la meva persona. No són encantadors, els angelets?
I ostres i ostres... em sembla a mi que això és tot! No gaires fotos, avui!
I tios... m'haureu de perdonar que no tingui cap foto decent de la magnífica tardor aquí a les noruegues. Sincerament hem anat massa de cul com per poder fixar-nos-hi massa. De totes maneres, i com totes les estacions, exhuberant! Visca Noruega!! :-D
Un cop més, perdons pel semi-ilegible post! Sé que la vostra magnificència sabrà estar a l'alçada!
Fins aviat!
A partir d'ara, sincerament, donat que la nostra vida entra en la més gran de les irregularitats, no sóc capaç de preveure quina serà la regularitat d'aquest blog. Faré el que podré, però la rutina no tornarà pròpiament fins que ens establim a Austràlia, a mitjans de gener, amb nou nom i noves aventures!
Us convido un cop més a visitar http://trip.weburger.com, i a participar al concurs transpòrtic!
Moltes de mercès! Ara si, fins aviat!!
ps. No em direu que l'animació cutre de dalt a la dreta no té tela! xD Hilarant!
Per cert que finalment, i veient quin va ser el regal triat, jo crec que encara el podem fer en la distància i tot, el concurs! Ànims i sort!
