I com passa el temps eh! Durant aquest any han passat moltes coses, totes elles (bé, quasi totes!) relatades aquí. Segurament molts de vosaltres sabreu més de la meva vida ara que no en sabíeu quan vivia a Granollers :-)
Deixarem la valoració de l'any cap a més endavant i ens disposarem a relatar una mica el que ha passat aquests dies, que tot sigui dit no és pas massa, ja que la tardor s'aferra fermament a Hamar i a les nostres vides diàries amb els seus poderosos tentacles, portant-nos fred i foscor que fan que la nostra energia vital, tan alegre ella durant els escassos mesos d'estiu, estigui de capa caiguda, i ens retingui reclosos a casa mentre observem decaure, un cop més, l'any.
Faré èmfasi una vegada més, incansablament, en com es nota el canvi d'estacions aquí, amb totes elles totalment definides ambientalment i en quant a estat d'ànim dels soferts i resignats hamaroids. Si el ja de per si depriment ambient l'ajuntem a la nostra inminent marxa (senyors, que només queda un mes!!) i les mostres de condol i desesperació de tothom que ens envolta, apenats i contrariats al veure'ns partir, tot plegat forma un panorama una mica grisot.
Abans de començar-lo, el relat, però, m'he de disculpar per la tardança a publicar aquest nou post... anem una mica de cul aquests dies, ja preparant la nostra marxa, i la veritat és que el que relato aquí va amb una mica de retràs... segur que amb la vostra sempre admirable magnificència m'ho sabreu perdonar. A més a més què coi... així heu tingut més temps per llegir-vos aquells trossets que encara no havíeu llegit (que segur que tots en teniu uns quants :-))
Anem-hi doncs!
El primer cap de setmana del qual ens ocupem en aquest post, que va ser el de després d'anar a Letònia, i de forma més o menys sorpressiva, vam ser convidats a la casa que en Tor i la Olaug (avis del Jett) ténen a Mora, Suècia. Dic de forma més o menys sorpressiva perquè sabíem que algun dia hi seríem convidats, però no exactament quan, així que, semi-sorpressivament, va ser aquest.
Com que ja no em quedaven divendres a les rodalies per agafar-me, vam haver de marxar de divendres tarda i diumenge, i pitjor encara, a última hora va resultar que en Jett tenia una festa d'aniversari de 6 a 9 o porai (tenint en compte que les festes d'aniversari infantils, aquí, són de 4 a 6 i gràcies, ja és mala sort que just el dia que ens importa hagi de ser més tard...), vam marxar a les mil del vespre quan, òbviament, ja era ben fosc :-)
Per arribar a Mora havíem de creuar unes muntanyes que, a l'hivern, són la principal zona d'esquí alpí de les rodalies, i la gent, i per què no dir-ho, també nosaltres, tenia una mica de por de que nevés o estigués gelat o algo (a 15 de setembre, quins collons!).
De totes maneres, no només no va nevar ni fer fred suficient (no vam baixar dels 7 graus o així en tot el trajecte, una temperatura ben tropical!), sino que, així com qui no vol la cosa, es va convertir en un viatge inesperadament eventual, ja que, al cap de poc de sortir, ens vam trobar una guineu al mig de la carretera, tota feliç ella sense ni inmutar-se pel pas dels cotxes. Això per si sol no és gran cosa, però va ser el preludi de, unes desenes de quilòmetres més tard, trobar-nos (per fi!!) un senyor alce com una casa creuant la carretera. Ole ole! Tothom que conec n'havia vist algun ja, però per mi era el primer (en un any, ja tocava.. si es veu que n'està infestat, per aquí!). I tios, vaia bitxo. De la mida d'un cavall petit, i amb unes banyotes considerables. El vam veure només un moment, i a la que els llums el van enfocar massa directament, va desaparèixer entre la malesa, però almenys ja puc marcar la casella "avistament d'alce" en la meva estada a Noruega! Home!
Només em falta la de l'aurora boreal, ara! Però vaja, em sembla que això ho haurem de deixar per un altre any!
Mora està a uns 250 quilòmetres de Hamar, a la zona de Suècia coneguda com Dalarna, potser la més sueca de totes les zones de Suècia. Un inmens bosc motejat de llacs, i reserva d'óssos (ja hagués sigut la bomba, veure'n algun, millor que el safari per Sudàfrica! Però no hi va haver tanta sort...). La casa que en Tor i la Olaug ténen aquí és una granja del segle XVII, formada típicament per 5 o 6 casetes de fusta, i remodelada per convertir-la amb una residència impressionant.
Ja n'havia vist fotos, i és el que em cridava per anar-hi, però però! Res a veure amb la realitat!
Tot i així, vam arribar a les 12 passades, i no es veia gaire un torrat! Com és ben comú en ells, els nostres amfitrions ens van donar la benvinguda amb els millors menjars i beures, sigués l'hora que sigués!
Per l'experiència de la Tiffany, em va comentar que aquestes visites la la "hytta" (que és com n'hi diuen aquí, d'aquestes segones residències al mig de la muntanya que ténen molts noruecs) d'en Tor i la Olaug, consisteixen bàsicament en menjar i beure i beure i menjar.
Bé. Benvingut sigui, doncs!!
Aquesta granja, però, la ténen des de fa relativament poc, menys de dos anys, diria, i la Tiffany encara no hi havia estat mai. Al ser un conjunt de petites cases (com podreu veure millor a les fotos, com no), la cosa està distribuïda tal que ells ocupaven la casa principal, amb el menjador i la sala, i la nostra habitació era una altra casa, tota petita i encantadora ella. Oh si.
Al dia següent vam poder apreciar la cosa com déu mana. La casa principal, la nostra, una altra que servia de garatge i traster, una altra totalment autosuficient, amb cuina i menjador i llits i sauna (molt típica aquí, es clar, la sauna), i una altra que en Tor ens va definir com "El petit museu d'en Tor". Perquè com alguns sabreu, l'home es dedica a l'art, és director d'una galeria a Hamar, té molts contactes i compra i ven amb bastanta assiduitat. A la vegada, és un gran fan de les antiguitats, i el petit museu n'és el repositori. Des d'una carrossa del segle passat fins a tot d'estris de granja de l'any de la quica, armaris, un llit... trastos tot plegat, però que li dónen un encant tot curiós, al petit museu d'en Tor.
No era luxosa pas, la cosa, sino més aviat acollidora i rural, amb un aire ben real!
No fa falta dir que aquest en Tor és tota una personalitat, i quan estem amb ells, la Olaug passa normalment una mica desapercebuda. Val a dir que no són una parella necessàriament apreciada a Hamar, on són considerats per molts una mica massa bohemis. Ja sabem que a Noruega, i sobretot a Hamar, això de fer les coses diferents que tothom no està pas gens ben vist.
A mi sincerament, em semblen un personatges d'allò més fascinants. A part de que són pràcticament els únics que ens han encoratjat en la nostra decisió de marxar i donar unes quantes voltes pel món, en comptes de quasi tots els altres, que es posen les mans al cap de com podem deixar la infinita seguretat de Hamar (i en Jett, pobre, què farà per aquests móns de déu!!), per atrevir-nos a provar alguna cosa més.
I no fa falta dir, evidentment, que sobretot sobretot em cauen especialment bé perquè sempre ténen els millors menjars i alcohols! I això si que és ben veritat! :-)
La zona de Mora està al voltant del llac Siljan, un dels més grans de Suècia, probablement. I la zona, cosa que tampoc m'ho esperava gaire, acostumat com ja estic a bosc per tot arreu, és molt i molt maca. Té com una llum especial que la fa diferent a Noruega, però a la vegada gaudeix de tots els encants que ja coneixem: verdor, exhuberància, obertura, llacs i boscos.
Vam fer unes voltes per la zona, primer a peu i després en cotxe, només per comprovar tot això que dic i, ràpidament, recloïr-nos de nou a casa per poder menjar i beure com déu mana! De totes maneres potser hagués estat bé, dedicar-li més estona a l'exterior (que ho vam fer, una mica, eh!) perquè realment la zona és guapa guapa. Ara això si, rural rural també.
De fet, tampoc van passar tantes coses (diferents), durant el cap de setmana, així que suposo que serà més descriptiu remitir-vos directament a les fotos, que segur que ho expliquen tot molt bé!
Només destacarem un parell de coses... la primera, que a la nit es podien veure estrelles com mai, absolutament mai havia vist. Milers d'estrelles, moltes i moltes estrelles! Sincerament espectacular.
L'altra cosa a destacar és que, ja pel matí del diumenge 16 de setembre, quan estàvem tot calentets jugant a un joc de daus del qual no en recordo el nom, amb les últimes copes de majestuós conyac del cap de setmana, vam veure, incrèdulament, com començava a nevar, més aviat del que cap dels locals recorda. Tot i que no va quallar pas, la visió dels flocs de neu caient tot alegres ens feia esperar el pitjor, així que Vam marxar amb una vmica de por que les carreteres ho estiguéssin, de nevades i patinoses, però per sort no ho estaven. Hi havia una mica de neu per les vores, però poca cosa més. Val a dir que aquesta àrea és més freda del que pugui ser Hamar, i quan vam arribar a la nostra càlida morada, no hi havia neu ni res. Ni n'hi ha hagut a partir de llavors, val a dir. I que duri!!
El que si que, insisteixo, l'hivern es nota a les portes... ja ens movem amb temperatures de 0 a 10 graus, els arbres que un dia vam ser verds són MOLT grocs, i es fa fosc, ja, al voltant de les 7. Recordem que en els pitjors moments de l'hivern a quarts de 3 ja és foc, per aqui.
Però per aquest temps ja no hi serem a veure-ho :-D
Un dia o altre us els he d'explicar, els plans inmediats de futur, així que, per què no, ho faré ara. El dia 5 de novembre tenim un ferry que ens portarà a nosaltres dos, Tiffany og me ("i el Jett?" direu... espereu un moment!) i al nostre empaquetat cotxe en destinació a Copenhagen, on cap dels dos hem estat i on hi passarem un parell de dies. A partir d'aquí iniciarem la nostra conducció cap avall, atravessant Europa de nou, aquest cop amb aturades probablement als Països Baixos variats, amb especial èmfasi en Luxemburg (si noi, per què no?). Arribarem a la nostra acollidora Granollers cap al 13 o 14 o 15 de novembre, encara no ho sabem, on ens hi estarem fins el 28 de novembre. Pel mig, en Jett arribarà per via aèrea acompanyat del seu pare Geir i els seus avis Tor i Olaug, anomenats més amunt, que vindran tots plegats a passar quatre o cinc a la tan ben publicitada Barcelona. Això també serà la oportunitat perquè els meus pares els hi tornin el mega sopar que es va produir aquí durant la seva visita :-)
El que passi més durant aquests 15 dies, però, ja depèn també de vosaltres, i a part d'històries burocràtiques, no tinc pas res preparat :-)
El dia 28 de novembre començarà la nostra semi volta al món, amb un vol de Barcelona a Londres i des d'allà a Larnaca, Xipre, on hi passarem 4 dies tot conduint la illa amunt i avall (i, tenint en compte els càlculs pressupostaris, també dormint al cotxe :-)). Des d'allà volarem a Kuwait, on finalment hi hem descartat passar-hi més de les 5 o 6 hores de transbord que tenim, ja que és caríssim i tampoc hi ha tant a veure, així que anirem directament a Dubai, on hi estarem 3 dies, tot esperant trobar un hotel suficientment barat (que n'hi ha) i flipar amb la voràgine constructiva i de luxes que s'ha disparat en aquesta ciutat en els últims anys. Després volarem a Delhi, on començarem la nostra estança de 5 setmanes a la India en una ruta no del tot determinada i basada sobretot en el nord, més concretament en el tristament actual Rajastan. En algun lloc o altre hi haurem de passar el nadal i el cap d'any i tota la història. No fa falta dir que amb això demostrem que ens la pela una mica, tot això del nadal i el cap d'any.... El que si sabem és que el dia 9 de gener tenim un avió des de Chennai (ex-Madras) fins a Singapur, on hi estarem 3 dies més, per arribar finalment a Austràlia a mitjans de gener, al mig de l'estiu super calurós, i preparats per saltar sense compassió a la piscina de la mare de la Tiffany, a les rodalies de Brisbane, la capital de l'estat de Queensland :-)
El que passi allà, després d'aquests dos mesos i mig de viatge, ja ho veurem, i serà degudament explicat en un futur, així que no se me us impacienteu.
Sé que esteu tots bocabadats amb els nostres plans... ja ho sé ja... us he de dir que la suma de tots els bitllets d'avió des de Barcelona fins a Brisbane, Austràlia, és d'uns 520 euros per cap (trajecte només d'anada, és clar), i que és més barat que un vol directe. El que fem és utilitzar a tot arreu companyies de baix cost, així que no ens donaran menjar ni podrem veure la tele, però vaja, que no està malament :-)
Deia al principi que durant l'escriptura d'aquest post s'ha complert un any des de la meva arribada a Noruega, Pues si, així és. Si ens hem de posar a fer valoració, la veritat és que no sé bé per on començar. Han passat moltes coses, i suposo que dec haver canviat una mica, sobretot en costums més que en escència. Tinc algunes queixes de Hamar i dels noruecs, però en lo general, no puc sino agraïr a aquesta ciutat tan "tancada" que m'hagi acollit ben bé. No és un lloc on m'hi estaria molt de temps més (encara que m'hi podria estar fàcilment un altre any, potser), però pel temps que hi he estat m'ha semblat fantàstica. Maca, relaxada, molt i molt segura :-) Hamar. Qui ho hagués de dir un parell d'anys enrere que aniria a passar un any a Hamar... quines coses que té, la vida :-D
Com no sóc gens sentimental, em guardo els sentimentalismes per mi mateix. O, si voleu, em podeu convidar a unes copes i sentimentalitzem cara a cara :-)
És una pena per la pasta, que marxem, això si que ho hem de dir... i la nostra vida aquí és extremadament fàcil... tenim sous generosos, casa gratis, familia a qui li podem deixar el Jett quan volem... però és una mica avorrit, i fa molta rasca. La Tiffany ja n'està una mica farta (penseu que ja hi porta uns 5 anys seguits, aquí, pràcticament), i a mi la idea d'Austràlia, per un altre any, abans de la tornada al Mediterrani, em sembla molt i molt correcta :-D
Una altra cosa que em sap una mica de greu, per cert, de la meva estada aquí, és el meu ínfim domini del noruec. Altrament podem dir que sóc capac de dir quatre frases i gràcies, i m'autoflagelo una mica pel meu perrerisme en aquest sentit, ja que ho considero una falta de respecte para con els meus conciutadans bastant important. En la meva descàrrega diré que pràcticament tothom parla anglès, excepte els més antics de la contrada, i que el noruec és una llengua una mica punyetera que, sens dubte, no m'ha entrat GENS naturalment.
Amb això de que ja porti més d'un any aquí tenim que es repeteixen els events que ja passaven l'any passat, des del dia de portes obertes al bombers que hi ha just davant de casa, fins al festival Rocktober que, com el seu nom indica molt explícitament, i tal com vaig explicar ara fa un any, són tot de concerts rockeros que es fan durant el mes d'octubre aquí a Hamar. Avui quan escric això (que és 11 d'octubre, diré) aniré a veure què es cou al festival aquest per primera i no última vegada.
Quin caos de post! Això de deixar-ho a mitges i al cap d'un temps continuar no em portarà pas a enlloc de bo!!
Només destacarem un altre event que hagi passat durant aquests dies, ja que, sincerament, porta preparació això de moure't... entre empaquetar la casa i comprar bitllets, mirar recorreguts i coses... anem ben de cul!
L'event en qüestió va ser organitzat per la nostra amiga Katrine i el seu benvolgut marit Jan Ole, i va ser una festa vuitantera, en ocasió de que els nostres exiliats amics Julian i Anne (que coneixeu de molts altres posts) venien aquell cap de setmana de visita. A la noia se li va acudir que podríem anar tots vestits vuitanteros i tota la història, la qual cosa a nosaltres ens va semblar una idea excel.lent, ja que ens agrada poc això de disfressar-nos i fer el pallasso. Ens va costar les nostres petites hores de comprar xorrades i preparació, però a l'acabar la Tiffany era una perfecte Cindy Lauper, i jo era un heroi rocker brut que ni sortit de Mötley Crue, amb els meus leotardos, el meu cabell crepat i tota la parafernàlia que fes falta. Ja veureu les fotos, no us impacienteu!!
A l'arribar a casa seva, evidentment, érem els més difressats amb una sonora diferència (si fem algo, fem-ho bé!), amb lo qual vam ser els reis de la festa (òbviament). De fet, tampoc hi havia tanta gent, a la festa, però no va estar malament. Jo vaig gravar el meu cd amb estrelles del rock brut dels 80, Kiss, Whitesnake, Judas, Alice Cooper, Bon Jovi i tal.. però un cop més es va demostrar que els amants del rock som uns incompresos, ja que no va durar ni dos cançons enmig de les protestes del personal, desitjosos d'avorrides Madonnes i Spandau Ballets. Pues vaia.
Per cert, que em va semblar molt divertit, vestir-me de vuitantero, i la veritat és que em vaig gastar els meus humils dinerons en alguns accessoris que, desgraciadament, no crec que usi massa sovint. Així que he tingut una idea... L'Alex em va comentar fa poc en conversa telefònica que vol emplaçar la famosa anual festa d'aniversari seva i de l'Oscar per quan nosaltres estem aquí, cosa que em va semblar ben amable, val a dir. Doncs bé, si aquesta festa es realitza tal i com està previst, suggeriria una temàtica vuitantera, tan en música com en vestimenta, així puc reusar la història!! Ja em direu! (I com que no me'n fio un pèl que cap dels implicats directament es llegeixi això, ja us ho comentaré de nou directament :-))
I això és tot el que us explico ara per ara... concentrarem les explicacions de tots els esforços als que ens veiem sotmesos aquests dies en un post de despedida noruega que serà publicat abans de marxar, i que també contindrà (no me n'oblido, no), alguna pregunta que significarà la 3a edició de l'emocionant concurs del blog d'en Bert, amb excitants petites modificacions al format. Mantingueu-vos a l'aparato!
Fins llavors, ja em podeu anar disfrutant!
Fotos! En seran moltes en proporció a la mida del post, tampoc tan llarg! I, diferentment de com és habitual en aquest blog, seran sobretot de persones! Serà potser per compensar la solitud dels dos posts anteriors? Qui lo sá!
Aquesta primera sèrie girarà entorn la nostra curta visita a la segona residència d'en Tor i la Olaug, a la bonica àrea de Mora, tota sueca ella. La casa dels nostres hostes estava envoltada de llacs i pins. Aquí veiem en Jett exposant tota la seva femenitat (que no és poca, creieu-me) en tan idíl.lic entorn.
En Tor té una barca que utilitza normalment per endinsar-se al llac i passar agradables tardes de pesca. Veient la climatologia venidera, i aprofitant que podia comptar amb la meva força herculiana, va decidir posar fi a la temporada tot donant la volta a la barca. Suposo que a partir d'ara formarà part d'un bloc informe de gel i neu...
Un altre dels passatemps noruecs per excel.lència (i per extensió suecs, m'imagino) és el de collir "baies" (quin terme més poc usat, en català, no?), "berries" en anglès... per posteriorment fer-ne alguna crema o pastís, de la qual cosa es va encarregar la Olaug sàbiament unes hores després.
El que també hi havia per aquella zona, a part dels óssos fonedissos, eren senyors petits. Aquí en Jett n'ha descobert un!
Després de tan d'esforç els mascles de la casa bé que es mereixien un petit refresc. Noti's el barret d'explorador d'en Tor. Ja us dic que el paio és un pèl excèntric :-)
En un entorn tan naturalment exhuberant i privilegiat no hi podria faltar una bona foto super super propera d'aquestes que fa últimament la Tiffany i que acostumen a aparèixer en els últims posts. La veritat és que en va tirar moltes i va ser difícil escollir, així que ens quedarem finalment amb aquesta simple fotografia d'aquests simples bris de gespa. Oh, la naturalesa, que simple, però que complexa que és!
La casa en si està formada per tot de petites cases. Hum. Vaia frase... tornem-hi... la granja està formada per tot de petites cases. M'haureu de perdonar per lo poc que vaig pensar en vosaltres, ja que no tinc cap foto en que es vegi tot plegat una mica bé... aquestes són dues de les 5 cases del pal en que consisteix la cosa... totes al voltant d'una petita glorieta central i tot plegat molt boscós i extremadament verd i fresc.
En algun lloc de la propietat podem trobar-hi aquest interessant bolet, tot un paio ell. El malandrí del Jett, quan se li va explicar que tenia pinta de ser extremadament verinós, no va dubtar en aixafar-lo sense pietat ignorant la seva peculiar bellesa, per la meva desesperació... bé, almenys en tenim alguna foto!!
El senyor Tor explicant-me algun dels trastos que té a dins i fora del "Petit museu d'en Tor", tot de coses d'aquest pal. Això en concret és un trineu del segle XVIII o així, utilitzat per transportar les bestioles que haguéssis caçat. Òbviament aquí caces més aviat rens i óssos que no pas conills...
Sortint ja de l'àmbit caminable de la casa, vam poder veure una mica les rodalies, l'àrea de Solleron, i tot plegat basat en la proximitat del gran llac Siljan, amb una forma molt diferent però jo diria que fàcilment més o menys igual de gran que el nostre benvolgut Mjosa.
Val a dir, per cert, que era un dia amb bastant de vent! :-D
Durant el cop de cotxe, per cert, vaig poder capturar aquesta entendridora instantània con las manos en la masa!
Fixeu-vos si passa desapercebuda la Olaug que ni tan sols apareix en aquesta foto, tapada per la meva voluminosa testa!!
Haurem de forçar-la una mica doncs!! Ja de matí recollit, amb neu inapreciable a les fotografies, ens vam dedicar a jugar a algun joc de daus del qual (no, no encara) no en recordo el nom. Aquí la Olaug, aquest cop si, frustrada per una tirada poc satisfactòria...
Un gran contrast amb en Jett, amb cara de sincera esperança. Hem de dir que la guanyadora final va ser la Tiffany, a més a més força sobrada, la tia.
En Jett és un nano ben expressiu, per cert, això si que ho té...
Al poble de Mora, per altra banda res de l'altre món, però amb un entorn excepcional, hi ha aquesta estàtua del senyor Gustav Vasa, que sembla que deu ser un paio important perquè tot Suècia n'és plè. Mira, em sembla una foto interessant...
Ja de tornada, que per sort no va fer tan de fred com ens temíem, vam poder comprovar les belleses de la tardor (a 16 de setembre, no us n'oblideu), com aquest camí groguenc plè de fulles. Era molt guapo!
El pèsol per cert, és tot un valent, i amb Suècia ja ha estat a 10 països! Quin paio, eh! Amb lo poca cosa que sembla! :-)
I aquí s'acaba la nostra escapada a Suècia, ara si de segur segur la última abans de marxar. La veritat és que les fotos, en general, han sortit ben guapes, i en podria haver posat unes quantes més!
De tornada, al cap de poc, la galeria d'en Tor va inaugurar una nova exposició, on evidentment no hi podíem faltar per apurar tot el vi i els canapès!!
I anem al que tots esteu esperant, que és la festa vuitantera! Aquí tenim a la Tiffany com ja li agradaria a qualsevol diva pop dels vuitanta d'aparèixer en la contraportada d'algun infumable single!
I aquí tenim al verdader rock brut i desenfocat, amb actitud autèntica i fatxenda. El que us dic, talment sortit de Mötley Crue!
Rock meets pop!
Una parella de convidats va portar la seva última adquisició, en forma de nen. El paio era de lo més encantador i ni s'inmutava per la fosca i sanguinària presència d'un déu del rock and roll com jo. I no tan sols això, sino que fins i tot s'anava movent al ritme de la música, tot fent decaure les babes del personal en general i del déu del rock and roll en particular.
A part, les fotos de la festa tampoc són tanta cosa... destacarem aquesta de l'amfitriona Katrine i la Tiffany en plan operación triunfo.
Per últim, certifiquem la presència dels nostres amics Julian i Anne a Hamar, als quals no veurem, probablement, en un bon temps. També certifiquem que en Julian té unes ulleres noves. Per cert que el paio va dur també un cinturó amb leds al qual hi podies escriure coses, i que donava molt de joc, però, òbviament, em vaig oblidar de fotografiar-lo! :-)
Apa doncs, familia, tornaré a aparèixer abans de que marxem. Fins llavors, bona tardor i a cuidar-se!! :-)
